Allò que només era un suflé que es desinflava resulta que ja ha posat potes enlaire tots els partits polítics de Catalunya, excepte ERC, que disfruta d’una curiosa etapa d’estabilitat. Tots els altres, o han desaparegut, han mutat, s’han escindit o han quedat reduïts a formacions residuals. D’altres, apareixen amb força. No està malament per ser un suflé o un invent d’un il·luminat.
I ara comença a estendre’s la influència a les Espanyes. De moment, el PSOE té unes dissensions virulentes, Podemos retrocedeix per insinuar el dret d’autodeterminació i C’s té l’estigma del seu origen català. Només el PP, partit que recull l’eterna tradició de l’orgull, de cremar els vaixells per no retrocedir i de ser vist per molts com una organització per a delinquir, recull cada vegada més vots. Inaudit!
Espanya té un problema: la seva pròpia intransigència l’està destruint. Fem un cop de cap: votem i marxem.
