Un centenar de veïns del Ter Brugent protesten davant el CAP d'Anglès per reclamar l'ambulància 24 hores

Asseguren que en alguns casos, sobretot a l'hivern, pot tardar una hora a arribar i exigeixen que es torni a posar

ACN Anglès.-Prop d'un centenar de veïns dels pobles que conformen el Ter Brugent han reclamat aquest divendres davant el Centre d'Atenció Primària (CAP) d'Anglès (Selva) que Salut torni a posar l'ambulància 24 hores. Asseguren que en alguns serveis nocturns pot trigar més d'una hora, especialment a l'hivern, on sovint es congelen les carreteres. L'alcaldessa d'Anglès, Astrid Desset, reclama que la Generalitat "posi fil a l'agulla" per arreglar una "problemàtica real que perjudica als veïns del Ter Brugent". "És lògic que no arribin en un temps raonable, tenint en compte que l'ambulància ha de venir de Santa Coloma de Farners per la carretera de la vergonya", ha reblat.

Protesta dels veïns dels pobles que conformen el Ter Brugent (Susqueda, Amer, Anglès, la Cellera de Ter, Osor, Bonmatí, Sant Feliu de Pallerols i les Planes d'Hostoles) per demanar que es restableixi el servei d'ambulàncies 24 hores. Des de fa un any, Salut va decidir suprimir-lo de les dotze de la nit a les vuit del matí. L'alcaldessa d'Anglès, Astrid Desset, recorda que aquestes localitats "tenen una població més envellida, i per tant més vulnerable".Desset posa de relleu dos casos greus que han passat durant l'any que l'ambulància no ha funcionat en horari nocturn. En un, va trigar 35 minuts per arribar a Susqueda i el pacient va morir després d'un ictus. En l'altre, els equips d'emergència van trigar 30 minuts, en aquest cas a Osor, però es va poder salvar la vida de la víctima gràcies a un desfibril·lador.Al final de l'acte s'ha llegit un comunicat on s'ha recordat que els diferents ajuntaments han aprovat mocions per recuperar aquest servei que consideren "bàsic" per poder assistir als ciutadans d'aquesta zona de la Selva.Ara mateix si un veí dels pobles del Ter Brugent necessita una ambulància ha d'esperar que vingui de Santa Coloma de Farners, Salt (Gironès) o Sant Hilari Sacalm (Selva). "Cal que es torni a posar un vehicle amb base a Anglès, de manera urgent", ha etzibat Desset.Més problemàtic en pobles petitsA més de l'alcaldessa d'Anglès també han assistit a l'acte els alcaldes i regidors dels municipis afectats. El batlle d'Osor, Joan Pla, recorda que les poblacions petites "la problemàtica s'agreuja". "És preocupant perquè triguen molt a arribar perquè son carreteres amb moltes corbes", ha remarcat.Pla també ha explicat que prop del 30% de la població d'Osor, com d'altres pobles del Ter Brugent, té més de 65 anys, això provoca "certa inseguretat". "Molts no baixen ni al CAP d'Anglès, sort en tenim que pugen els metges a passar visita", ha explicat.Acostament amb la GeneralitatDesset ha explicat que en les darreres setmanes han estat parlant amb la Generalitat per intentar acostar postures. "Sembla que hi ha bona predisposició per part del departament", ha comentat l'alcaldessa.

---

Europa no s'oposa al referèndum "Farem el referèndum, encara que Madrid no vulgui"

Romeva a un dels diaris més influents d'Itàlia: "Farem el referèndum, encara que Madrid no vulgui"

El rotatiu 'la Repubblica' explica els intents de la Generalitat per fer un referèndum que l'Estat persegueix judicialment

El conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, se sincera al diari italià 'la Repubblica' sobre les "poques esperances d'arribar a un acord amb el Gobierno. En l'entrevista publicada en la versió digital i de paper d'un dels diaris més influents d'Itàlia, el conseller ha deixat molt clar que la Generalitat farà el referèndum “encara que Madrid no vulgui”.

Romeva

---

Segons Romeva, el Govern té "poques esperances" d'arribar a un acord amb l'Estat pel referèndum, tot i que ha fet una "última oferta". Segons el conseller, "hem dit, seiem a la taula i discutim-ne junts", però malgrat la disposició catalana per "parlar-ho tot", incloses la data i la formulació de la pregunta, la resposta ha estat el silenci i la persecució judicial.

 

El conseller assegura que el Tribunal Constitucional és una institució que no té la confiança del Govern per les "sentències ideològiques" i etziba que "no es tracta d'una qüestió legal, el Tribunal s'oposa a tot allò que va en contra dels interessos de qui està al govern de l'Estat en aquest moment".

 

Europa no s'oposa al referèndum

 

Romeva ha reflexionat sobre el paper d'Europa, el conseller sosté que "no pot tancar els ulls sobre Espanya" davant "un problema de credibilitat democràtica" i lamenta que "un Estat de la Unió prefereixi la persecució judicial d'una voluntat legítima com la nostra abans que la via del diàleg". Malgrat considerar que és "normal" que Europa "prefereixi conservar l'statu quo", a la UE no hi ha rebuig al referèndum: "ningú a Europa ha dit que no podem votar. A Escòcia ha succeït".

La senyera arriba al WhatsApp

A partir del mes de juny, les grans empreses de missatgeria instantània podran incloure la nova icona

09.03.2017 11.30 hREDACCIÓ

Compartir la icona de la senyera a través de WhatsApp podria ser possible a partir del mes de juny d’aquest any. Unicode, un consorci conformat per les empreses tecnològiques i organismes estatals més importants del món, afegirà nous codis, entre ells el que permetria l’aparició de la senyera, com així ho avança Softcatalà. Aquest consorci va actualitzant, cada cert temps, les seves versions i està previst que la pròxima es produeixi durant el mes juny.

Qualsevol organisme o persona pot sol·licitar noves icones al consorci Unicode. Després són les empreses com ara WhatsApp, Twitter, Apple, Google o Samsung les que han d’adoptar la nova versió d’Unicode per als seus sistemes operatius o aplicacions.

Per què, fins ara, no hi havia la senyera?

Existeix un llistat internacional, denominat ISO, que classifica amb 2 lletres diferents estats. És el que utilitzava Unicode a l’hora de crear una bandera. Per exemple, AD representa Andorra. Per tant, no es podien reproduir les banderes dels estats i regions que no tenien codi ISO, com és el cas de Catalunya. Després de diferents queixes, finalment, Unicode ha variat aquest esquema per poder introduir noves icones.

La incorporació de la senyera només dependrà de la voluntat de les empreses tecnològiques, però no de problemes tècnics, i de la pressió ciutadana que es pugui fer, per exemple, a través d’una campanya a Change.org o altres plataformes similars.

La incorporació de la senyera només dependrà de la voluntat de les empreses tecnològiques, però no de problemes tècnics

L’estelada haurà d’esperar

Tot i així, de moment encara no es podran afegir banderes sobre moviments polítics o reivindicacions socials. Per tant, la de la Segona República Espanyola o l’estelada encara hauran d’esperar.

JxSí i la CUP aplanen el camí del referèndum amb el pressupost

Barcelona. Divendres, 10 de març de 2017

Marta Lasalas 
Foto: Sergi Alcàzar 

Nou moviment de les forces independentistes per aplanar el camí al referèndum. JxSí ha presentat una esmena a la disposició addicional 31 dels pressupostos per donar resposta al dictamen del Consell de Garanties Estatutàries que tombava el compromís del Govern de dotar econòmicament la convocatòria del referèndum. Aquest grup ha tramitat la seva iniciativa després de negociar amb la CUP i amb CSQP que mantenen vives esmenes a aquesta disposició per ser debatudes al ple del Parlament.

Tal com estableix la disposició addicional 31 que va rebre el toc d'atenció del Consell, l'esmena compromet el Govern a "adoptar les mesures necessàries per a garantir la dotació pressupostària suficient per fer front a les necessitats que es derivin de la convocatòria del referèndum sobre el futur polític de Catalunya". Això no obstant, proposa afegir que aquest compromís respon a la resolució del debat de política general que estableix la celebració del referèndum com a molt tard el mes de setembre i que tot plegat es farà en “tenint en compte el treball desplegat pel Pacte Nacional pel Referèndum d’acord amb els criteris del dictamen del Consell de Garanties Estatutàries”.

El text original del projecte de l'executiu fixa que el Govern “ha d’habilitar les partides per a garantir els recursos necessaris en matèria d’organització i gestió per fer front al procés referendari sobre el futur polític de Catalunya en el marc de la legislació vigent en el moment de la seva convocatòria”.

És a dir, que l'esmena canvia la referència al "marc de la legislació vigent", amb el qual els redactors del projecte volien al·ludir tant a la possibilitat d'un referèndum acordat amb l'Estat com a un hipotètic canvi legislatiu.

Tot i que els dictàmens del Consell de Garanties no són vinculants, el Govern havia deixat clar, després de debatre aquest tema dimarts passat, la voluntat que els comptes siguin respectuosos amb l'Estatut. El vicepresident, Oriol Junqueras, va rebre l'encàrrec de tirar endavant la proposta.

No obstant, aquesta intenció va topar en un primer moment amb la resistència de la CUP a tocar el text de la disposició addicional, que havia estat una de les condicions que va exigir la formació anticapitalista per fer costat al projecte pressupostari del Govern.

Ciutadans va pagar el lloguer i les obres de la seva seu a Huelva amb fons públics

El Nacional  Barcelona. Divendres, 10 de març de 2017

Foto: EFE 

Ciutadans a la província de Huelva va contractar des d’octubre del 2015 el lloguer d’un immoble de 350 metres quadrats que servia com a seu del partit a la província i pel qual pagava la suma de 1.300 euros mensuals. Segons ha avançat El Diario, l’arrendatari, Ruperto Gallardo, és portaveu de Ciutadans a la Diputació i a l’Ajuntament de Huelva. Segons els documents signats, hauria estat “en qualitat de president del Grup Provincial Ciutadans Huelva, càrrec que ostenta en virtut de l’acta de Constitució del grup i el nomenament públic en el Ple Orgànic celebrat el 3 de juliol del 2015 de la Diputació Provincial”. Gallardo és l’únic diputat provincial del partit de la província i, a més, exerceix de portaveu municipal a l’Ajuntament de la població.

El partit d'Albert Rivera també va abonar 23.553 euros a dues empreses de reformes i decoració per les obres a la seva seu entre novembre i desembre del mateix any. Els diners provenien de l’organisme provincial, fet que la Llei de Finançament de Partits prohibeix destacant que no es poden traspassar diners provinents de subvencions públiques per pagar despeses de formacions polítiques o de les seves fundacions.

El mateix partit es va defensar dient que les subvencions només s’havien aplicat per a tal finalitat durant 6 mesos, segons la mateixa font. La formació destaca que l’arrendatari era Ruperto Gallardo perquè era l’únic diputat. El mes de març es va decidir, suposadament, que l’espai donés servei a tot el partit, i no només al diputat, per tant, va passar a fer-se càrrec de la despesa Ciutadans.