Això del pont de Gènova és l'inici de l'enfonsament de la vella Europa.

Amb el títol no em refereixo al fet que la Unió Europea desapareixerà (que també) sinó que, a partir d'ara, veurem molts ponts col·lapsar. La majoria d'enginyers diuen que totes les infraestructures que es van fer de formigó entre els anys 60 i 70 només tenen assegurats 50 anys de vida (el pont Morandi es va construir entre el 1963 i el 1967). 

Però la vella Europa no té ni un cèntim per renovar tots aquests viaductes en perill d'ensorrament. 
És més, el pressupost per a infraestructures ha anat caient, tal com ha passat a Espanya:

Des que es va iniciar el segle XXI, Espanya ha aixecat infraestructures sense retorn, és a dir, ni tan sols donen diners per al seu manteniment. 
Amb el preu dels bitllets de l'AVE no s'arriba ni a pagar la gestió del mateix, la seva conservació ha de sortir d'una partida dels pressupostos de l'Estat;igual que el de les autovies, milers de quilòmetres que no donen cap benefici al ser gratuïtes (una vinyeta serviria per això). 
El mateix passa amb els aeroports, realment només és rendible el de Barcelona, el darrera ampliació gairebé ja està amortitzada, no així el de Barajas que necessitarà d'uns 50 anys per ser-ho.

Ja veuen, obres molt cares amb fons públics que només comporten despeses.I, si ho nou necessita de partides milionàries, què passa amb el vell? 
Doncs el vell cau i caurà ...


Espanya forma part d'aquesta Europa que demana prestat 20.000 milions d'euros a l'any per pagar les pensions. Unes pensions que podrien rebaixar si el preu dels serveis bàsics estigués regulat per l'Estat.

El d'ahir de Gènova és la prova del fracàs europeu i que els governs fan exactament les coses a l'inrevés de com haurien de fer-les: el que hauria de ser públic és privat ia l'inrevés. 
Directes cap al caos.

A PER ELLS!