El llibre d'Urantia Document 111 - La Naturalesa de l'Ànima

Al llarg a llarg de les funcions mentals de la intel·ligència còsmica, la totalitat de la ment domina les parts de la funció intel·lectual. La ment, en la seva essència, és una unitat funcional; per tant, la ment no deixa mai de manifestar aquesta unitat constitutiva, tot i que es troba dificultada i obstaculitzada per les accions i eleccions ximples d'un jo esgarriat. I aquesta unitat de la ment invariablement busca la coordinació de l'esperit en tots els nivells de la seva associació amb els jos de dignitat volitiva i prerrogatives d'ascensió.

La ment material de l'home mortal és el teler còsmic que porta el teixit morontial sobre el qual el Ajustador del Pensament resident teixeix els dissenys espirituals d'un caràcter universal de valors duradors i significats divins -un ànima supervivent de destinació últim i carrera sense fi, un finalista potencial.

 La personalitat humana s'identifica amb la ment i l'esperit, vinculats a enllaç funcional per la vida en un cos material. Aquest enllaç funcional de ment i esperit no dóna com a resultat una combinació de les qualitats o atributs de la ment i de l'esperit, sinó més aviat dóna un valor universal enterament nou, original i únic de perdurabilitat potencialment eterna: el  ànima.

Existeixen tres i no dos factors en la creació evolucionaria de tal ànima immortal. Aquests tres antecedents de l'ànima morontial humana són:

1. La ment humana i totes les influències còsmiques antecedents a ella i relacionades amb ella.

2. L'esperit diví que habita en aquesta ment humana i tots els potencials inherents a tal fragment d'espiritualitat absoluta, juntament amb totes les influències i factors espirituals associats a la vida humana.

3. La relació entre la ment material i l'esperit diví, que connota un valor i porta un significat que no es troben en cap dels factors contribuents a aquesta associació. La realitat d'aquesta relació singular no és ni material ni espiritual, sinó morontial. És l'ànima.

Des de fa molt els éssers intermedis han anomenat aquesta ànima evolutiva de l'home la ment intermèdia, per distingir-la de la ment material o més baixa i la ment còsmica o més elevada. Aquesta ment intermèdia és realment un fenomen morontial, ja que existeix en el regne entre el material i l'espiritual. El potencial de tal evolució morontial és inherent en els dos impulsos universals de la ment: l'impuls de la ment finita de la criatura de conèixer Déu i assolir la divinitat del Creador, i l'impuls de la ment infinita del Creador de conèixer l'home i aconseguir la  experiència  de la criatura.

Aquesta transacció excelsa d'evolució de l'ànima immortal és possible perquè la ment mortal és primer personal i, segon, està en contacte amb les realitats superanimales; posseeix un dot supermaterial de ministeri còsmic que assegura l'evolució d'una naturalesa mortal capaç de fer decisions morals, efectuant d'aquesta manera un contacte creador bona fide amb els ministres espirituals associats i amb el Ajustador del Pensament resident.

El resultat inevitable de tal espiritualització per contacte de la ment humana és el naixement gradual d'un ànima, el plançó conjunt d'una ment ajudant dominada per una voluntat humana que anhela conèixer Déu, treballant en enllaç amb les forces espirituals de l'univers que estan sota el control d'un fragment real del Déu mateix de tota creació -el Monitor Misteriós. Així, la realitat material i mortal del jo transcendeix les limitacions temporals de la màquina de vida física i aconsegueix una nova expressió i una nova identificació al vehicle en evolució per a la continuïtat del jo: l'ànima morontial i immortal. 

Presentat per un Missatger Solitari de Orvonton