Els 'papers de Panamà' sacsegen Downing Street

L’escàndol dels  papers de Panamà  amenaça de convertir-se en l’última gota que fa vessar el got de la credibilitat de l’inquilí de Downing Street, David Cameron, després d’unes setmanes de continuades males notícies per al primer ministre britànic, amb la dimissió d’un membre del seu gabinet i el pràctic desmantellament de la indústria de l’acer del país.
Una crisi de confiança que ha fet caure en picat el seu índex de popularitat davant dels conciutadans, el 58% dels quals ja desaproven la seva gestió, segons una enquesta de YouGov difosa ahir. Una valoració prou negativa però que podria ser-ho encara més, ja que el sondeig no registrava la confessió que va fer dijous, davant les càmeres d’ITV News, segons la qual Cameron es va beneficiar econòmicament dels negocis  offshore que el seu pare tenia i que han sortit a la llum dins dels milions de documents filtrats del despatx d’advocats Mossack Fonseca.
 Consulta al juny
La polèmica entorn dels afers impositius de Cameron arriba quan el  premier lluita políticament per evitar la sortida del Regne Unit de la Unió Europea (UE) en el referèndum del pròxim 23 de juny. Alguns parlamentaris laboristes van aprofitar ahir la tempesta política per demanar-ne la dimissió. El líder del partit, Jeremy Corbyn, es va abstenir explícitament de fer-ho però va acusar Cameron “d’enganyar” els britànics.
Al seu torn, Nicola Sturgeon, primera ministra d’Escòcia, en campanya electoral de cara als comicis del 5 de maig a la cambra d’Edimburg, va demanar la reforma del sistema impositiu del Regne Unit per evitar pràctiques d’enginyeria financera que permetin de forma legal rebaixar substancialment el pagament d’impostos, com va fer el pare de Cameron, Ian Cameron, mort el 2010.
Avui al migdia hi ha convocada una manifestació davant de Downing Street en protesta per la doble vara de mesurar que ha demostrat tenir el primer ministre. D’una banda, en el passat va acusar de pràctiques “immorals” aquells que han utilitzat estratègies per estalviar-se impostos; de l’altra, però, s’ha beneficiat de participar en un negoci dissenyat pel seu pare que tenia justament aquest objectiu.
Des que diumenge es van conèixer les primeres dades de la macrofiltració del despatx panameny Mossack Fonseca, els errors de comunicació de l’oficina del  primer han sigut clamorosos. Dilluns, un portaveu va referir-se a la qüestió de si el  premier s’havia beneficiat de l’offshore del pare com un “tema personal”. Després, fins a tres comunicats més asseguraven que “ni en el present ni en el futur” Cameron en treia ni en trauria cap profit.
Ho havia fet en el passat? La pregunta la va respondre dijous a la tarda quan va admetre que sí. Quatre mesos abans de ser escollit primer ministre, Cameron i la seva dona tenien 5.000 accions de la societat paterna, Blairmore Holdings. N’havia pagat al voltant de 17.000 euros i les va vendre per 42.000. Però la revelació no implica frau al fisc. Cameron va emfatitzar que va declarar els beneficis al Tresor i que va fer-ne la corresponent liquidació tributària.
Una altra de les revelacions que han esquitxat Cameron aquesta setmana ha sigut la publicació al  Financial Times d’una carta adreçada a la Comissió Europea el 2013 en què mostrava el seu desacord que les societats fiduciàries, com les del seu pare, segueixin les mateixes normes de transparència que la resta d’empreses.
Per minimitzar l’impacte dels errors propis, Cameron ha assegurat que els pròxims dies farà públiques les seves declaracions fiscals, una promesa que havia fet el 2012 però que encara no ha complert.


© ARA