EVERTH THENANSHED comandante interestelar de la Federación Galáctica de planetas libres.
martes, 15 de diciembre de 2015
atentados a París.- Una detención mas
La Policía francesa detiene a un hombre vinculado a los atentados de París
B.B./Agencias
Martes, 15 de diciembre del 2015 - 20:38
El hombre ha sido detenido en Villiers-sur-Marne, a las afueras de París.
La Policía también ha detenido a un hombre y una mujer acusados de suministrar armamento a Amedy Coulibaly, el terrorista que mató en enero a una agente y a otras cuatro personas.
La Policía francesa detiene a un hombre vinculado a los atentados de París.
Las fuerzas de seguridad francesas han detenido este martes a tres personas vinculadas con actividades islamistas, entre ellas un hombre que estaría implicado de forma "periférica" a la cadena de atentados perpetrada el 13 de noviembre en París.
Fuentes judiciales citadas por la agencia Reuters han confirmado el arresto de un hombre en Villiers-sur-Marne --a las afueras de París-- vinculado a las investigaciones abiertas tras los ataques del 13-N, en los que perdieron la vida 130 personas.
Además, la Policía también ha detenido a un hombre y una mujer acusados de suministrar armamento a Amedy Coulibaly, el terrorista que mató en enero a una agente y a otras cuatro personas, estas últimas en el asalto a un supermercado 'kosher'.
Francia continúa en estado de máxima alerta desde que el mes pasado al menos ocho yihadistas perpetrasen una cadena de ataques en la capital en nombre del grupo terrorista Estado Islámico. Las autoridades aún tratan de dar con uno de los sospechosos, Salah Abdeslam, desaparecido tras huir a Bélgica.
La menina surt del quadre
i compra un llibre
15 DESEMBRE 2015
Quico Sallés
Hi ha campanyes electorals i hi ha la campanya del PP a Catalunya. Una campanya unplugged, en la qual l’acte central de campanya se celebra en un hotel. És una campanya en què el protagonisme el té el candidat i la número tres, Alícia Sánchez Camacho, i no el número dos, Jorge Moragas, que ni hi és ni se l’espera. Per compensar aquesta raresa, el PP envia a Catalunya el que la formació anomena “líders nacionals”, i avui li ha tocat el rebre a la vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría.
Tot i que la “vice” –o “menina”, segons el darrer argot madrileny– és la primera dama del PP, el partit no ha volgut arriscar. Els populars han portat Soraya a la Casa del Llibre de la Rambla de Barcelona. En un format minimalista semblant a una presentació de llibre, ha pronunciat un discurs que no aturarà rotatives, però que al centenar llarg de persones que omplien l’auditori els ha fet il·lusió d’escoltar.
Resistir temps difícils
Acompanyada de Camacho, Soraya ha agraït a la tropa catalana del partit “haver resistit en temps difícils”. “Heu aguantat amb els que defensen la unitat d’Espanya”, ha afegit. La vicepresidenta –ja presidenta per molts dels assistents– s’ha vantat de la recuperació econòmica amb què els populars basen la seva campanya. “Som el partit del ‘qué se debe!’ La gent només ens demanava diners per pagar i ara ens paguen per finançar-nos!”, ha assegurat.
Soraya ha aprofitat per carregar contra el paper del candidat socialista, Pedro Sánchez, al cara cara d’ahir amb Mariano Rajoy. L’ha titllat de “macarra” i “d’enfangar” el debat. “No és que hagi perdut, que ho ha fet, és que ha perdut moltes opcions per continuar a la vida política, perquè als ciutadans això no els agrada i no ho perdonen”, ha advertit.
Berenar ‘off the record’
Després del minimíting Soraya ha anat a gravar un espot de campanya per acabar d’aixecar els ànims als companys de files catalans que preveuen amb resignació la probable patacada electoral de diumenge. “Per veure el Penya-Barça estaré jo diumenge…”, es queixa Xavier García Albiol albirant el desastre.
Tot just després de l’anunci, Sáenz de Santamaría ha convidat a berenar periodistes de la campanya. Cafè, pastetes, i fruita. Un berenar off the record. Veurem si el 21 de desembre, es pot escriure el que ha explicat avui. La menina ha sortit del quadre, ha agafat l’AVE i, com Dolores de Cospedal la setmana passada, ha fet de gran número dos de Jorge Fernández, el candidat ministre, o més aviat, més ministre que candidat
El PSM pide el registro de dos sedes del PP
El PSM pide el registro de dos sedes del PP por Gürtel a seis días de las generales
Los socialistas piden al juez De la Mata que ordene la entrada y registro en dos sedes del Partido Popular en la localidad madrileña de Boadilla del Monte. Denuncian que los populares han cambiado de sede en el curso de la instrucción de la trama Gürtel y después de que la Intervención General del Estado haya puesto el foco en la reforma de la misma.
Vozpopuli
vozpopuli.com
El Partido Socialista de Madrid (PSM), acusación popular en la trama Gürtel, ha solicitado al titular del Juzgado de Instrucción Número 5 de la Audiencia Nacional, José de la Mata, que ordene la entrada y registro en dos sedes del Partido Popular en la localidad madrileña de Boadilla del Monte.
En el escrito, presentado en la Audiencia a seis días de las elecciones generales del 20D, los socialistas piden a De la Mata que adopte "esta medida excepcional y urgente" después de que el Partido Popular haya abandonado el local que tenía alquilado como sede en Boadilla del Monte y se haya trasladado a uno nuevo en el curso de la instrucción de la trama Gürtel y después de que la Intervención General del Estado haya puesto el punto de mira en la reforma de dicho local, según denuncia esta formación política.
El PSM denuncia que la reforma de la sede del PP en Boadilla habría sido pagada con fondos públicos de la Empresa Municipal del Suelo y la Vivienda de esta localidad
El Partido Socialista madrileño ya pidió el pasado 8 de noviembre al juez que acordara la entrada y registro de la sede de los populares en Boadilla tras comprobar que se había aportado a la causa un informe de la Intervención General del Estado (IGAE) donde se destacaba "indiciariamente" que los trabajos u obras de adaptación de la sede del local del Partido Popular de Boadilla "habrían sido pagados con fondos públicos de la Empresa Municipal del Suelo y la Vivienda (EMSV) por medio de un sistema de alteración y falseamiento de facturas que encubrían el pago de estas obras de adaptación de este local llevadas a cabo por miembros de la organización de Francisco Correa".
Dicho informe ponía en relieve que se habían pagado a cargo de la citada empresa municipal 28.133 euros por actos del Partido Popular, en distintos conceptos como "adaptación sede", "primer folleto", "buzoneo", "presentación candidatos", por los que "se han incrementado indebidamente diversas facturas cargadas a los fondos públicos de la EMSV para abonar los 28.133 euros a los que ascienden los gastos del Partido Popular relacionados".
Riesgo de destrucción de pruebas
Para esta acusación popular el citado cambio de sede "deja en evidente riesgo los posibles efectos de la comisión de los delitos que pueden deducirse del Informe IGAE, y por ende, fuera del control del juez instructor". Los socialistas entienden que tras estos hechos podría haberse cometido un delito de malversación de caudales públicos.
Los socialistas entienden que el PP podría haber cometido un delito de malversación de caudales públicos
"A nuestro juicio estos hechos son suficiente motivación para reiterar nuestra solicitud de entrada y registro en este local, señalando que esta medida excepcional y urgente es adecuada para comprobar la ejecución de obras pagadas con fondos públicos en un local alquilado a un tercero, que ha sido abandonado por el Partido Popular, y que consideramos procedente y necesaria su adopción urgente", reza el escrito presentado en el Juzgado Número 5, al que ha tenido acceso Vozpópuli.
Asimismo, en su escrito, el PSM sostiene que dado que el PP "ha abandonado" su anterior local en Boadilla del Monte "existe riesgo de que las obras ejecutadas en dicha sede puedan desaparecer o ser demolidas, ya que el local ha quedado en manos del propietario y a plena disposición del mismo".
Por esta razón, los socialistas madrileños solicitan a De la Mata que acuerde la entrada y registro de las dos sedes del Partido Popular en la citada localidad y que "con carácter urgente se designe un perito arquitecto para que proceda a la determinación y valoración de las obras y trabajos de adaptación de la sede del Partido Popular, de la Avenida Nuevo Mundo, número 12, local 3 de Boadilla del Monte".
COPYRIGHT© 2015 VOZPOPULI.COM
Encuesta del GESOP para El Periòdic d'Andorra.
La 'encuesta andorrana' confirma que Podemos se dispara: adelanta a C's y se acerca al PSOE
Público
publico.es
El sondeo realizado por el GESOP y publicado por El Periòdic d'Andorra sitúa al partido liderado por Pablo Iglesias como tercera fuerza política con un 19,0% en intención de voto, cerca del PSOE (20,9%) y por delante de Ciudadanos (17,2%).
ADVERTISEMENT
MADRID.- Podemos continua remontando en intención de voto directo, según una encuesta realizada por el GESOP y publicada por El Periòdic d'Andorra. La formación liderada por Pablo Iglesias se sitúa, a cinco días de las elecciones, como tercera fuerza política por delante de Ciudadanos y muy cerca del PSOE, el segundo partido en intención de voto.
Aunque desde el lunes está prohibido publicar encuestas electorales en España, El Periòdic d'Andorra publicará hasta el 20-D un tracking diario de estimación de voto con resultados del sondeo del Gabinet d'Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP).
Según el sondeo, el PP ganaría las elecciones con un 25,4% de los votos y se situaría cinco puntos por delante del partido de Pedro Sánchez (20,9%), que se mantiene como segunda fuerza política con apenas dos puntos de diferencia con Podemos (19,0%). Ciudadanos pasaría a ser la cuarta fuerza con el 17,2% de los votos.
La encuesta se realizó entre el sábado y el lunes, antes del cara a cara entre Mariano Rajoy y Pedro Sánchez que tuvo lugar ese mismo día, por lo que no refleja el resultado del debate entre los líderes del PP y PSOE.
© Diario Público
El Gobierno dará este miércoles 3.034 millones a Cataluña desde el FLA
El apoyo financiero fue puesto en duda
por el Gobierno tras la declaración de independencia del Parlamento catalán
ELPLURAL.COM/EFE | 15/12/2015
El ministro de Hacienda, Cristobal Montoro, ha
confirmado este martes durante un acto de campaña que el Fondo de Liquidez
Autonómica (FLA) transferirá mañana 7.889 millones de euros a las comunidades
autónomas adheridas.
Esta inyección de capital es especialmente necesaria
en el Caso de Cataluña, a la cual dio su visto bueno el pasado 20 de noviembre
la Comisión Delegada del Gobierno para Asuntos Económicos. El objetivo de esta
transferencia es la prestación de los servicios públicos en defensa del interés
general y reforzar los controles de los fondos extras de financiación.
Exactamente, Cataluña recibirá 3.034 millones.
Interés general
La decisión de realizar esta transferencia fue puesta en tela de juicio por el Gobierno central en las semanas anteriores tras constatar que se había producido una sucesión de acontecimientos en Cataluña que podían derivar en riesgo para el interés general, en referencia a la declaración de independencia del Parlamento catalán.
La decisión de realizar esta transferencia fue puesta en tela de juicio por el Gobierno central en las semanas anteriores tras constatar que se había producido una sucesión de acontecimientos en Cataluña que podían derivar en riesgo para el interés general, en referencia a la declaración de independencia del Parlamento catalán.
Sin embargo, días después, la vicepresidenta, Soraya
Sáenz de Santamaría, anunció que se pagaría el dinero
del FLA ordinario a Cataluña, porque esa comunidad ya cumplía los
requisitos de incorporarse al sistema de facturas electrónicas y del informe
que tiene que remitir sobre el cumplimiento del resto de sus obligaciones.
Los 7.889 millones de euros extras para las
comunidades, de los que 5.439 millones son del FLA y 2.449 millones
del Fondo de Facilidad Financiera, se abonarán íntegramente y sin fraccionar
este miercoles. A través del FLA, además de la cantidad asignada
a Cataluña, recibirán asistencia financiera la Comunidad Valenciana con
1.471 millones; 421 para Castilla-La Mancha; 419 a Murcia y 91 millones a
Cantabria.
Por el Fondo de Facilidad Financiera, Andalucía
percibirá 614,42 millones; Aragón, 280,82; Asturias, 81,36; Baleares, 163,59;
Canarias, 48,09; Castilla y León, 56,99; Extremadura, 200,67; La Rioja, 27,06;
Galicia, 62,41, y Madrid, 834,07 millones.
Ahora que está de moda la,amnistia en Catalunya Cabe recordar esto
José María
Aznar Botella y Oleguer Pujol formaron parte del entramado del fondo buitre
Cerberus
José María Aznar Botella, hijo del expresidente y la
exalcaldesa madrileña, y el hijo menor de Pujol, Oleguer Pujol Ferrusola aparecen vinculados entre sí en el
entramado de fondos buitres que concurrieron a la macroperación de viviendas
del IVIMA, que fue adjudicada finalmente a Azora (Goldman Sachs). Aznar Botella
y Oleguer Pujol estaban interconectados a través del fondo Cerberus, según la
investigación de Corruptil, una asociación que lucha contra la
corrupción, presentada ante el Juzgado 48 de Madrid.
14 fondos
A la operación del IVIMA, aprobada en octubre de 2013, concurrieron 14 fondos. Al menos nueve de ellos están entrelazados entre sí y pudieron concurrir a través de múltiples empresas para asegurarse la compra de 2.935 viviendas sociales, 3.084 garajes, 1.865 trasteros y 45 locales comerciales, un total de 7.929 inmuebles, por los que el comprador pagó al IVIMA 201.000.007 euros, como ya adelantó ELPLURAL.COM en una información anterior.
Esta operación ha sido duramente
cuestionada en un informe, fechado en noviembre, de la Cámara de Cuentas de la Comunidad de Madrid.
Posible delito de colusión de mercado
Fuentes jurídicas consultadas por ELPLURAL.COM creen que detrás de esa maniobra financiera pudiera haber un delito de colusión del mercado, es decir, que estos fondos pudieron llegar a un acuerdo para operar de manera concertada para impedir la entrada en el macronegocio de las viviendas sociales de Madrid a otras empresas y, además, hacer caer el precio.
Ursus Alfa, la empresa de Pujol
Ferrusola
Oleguer Pujol era administrador único de la empresa Drago Capital, S.L., que llegó a contar con 16 sociedades, entre ellas Ursus Alfa, una de las empresas con la que el hijo menor del expresident Pujol gestionó operaciones inmobiliarias por valor de 3.000 millones de euros, según la investigación que lleva a cabo el juez Santiago Pedraz, que incluye la compra de 105 sucursales de Bankia en 2010.
La empresa de Oleguer Pujol Ursus Alfa
cuelga de Promontoria Holding, una sociedad que es, a su vez, del fondo
Cerberus. El hijo menor de Pujol tenía como socio en su entramado a Luis
Iglesias, yerno de Eduardo Zaplana, expresidente de la Generalitat valenciana.
Haya Real Estate, la sociedad de Aznar
Botella
Del fondo Cerberus también cuelga entre otras sociedades la empresa Haya Real Estate, de cuyo consejo de administración es miembro José María Aznar Botella, hijo del expresidente del Gobierno y la exalcaldesa de Madrid.
En conclusión, la familia Aznar está
conectada con los Pujol a través de Cerberus, que fue adjudicatario de otra
macrooperación, el fondo de viviendas propiedad de Bankia, conocida como SAREB.
Otro dato que sustenta los vínculos
entre los vástagos de los Aznar y los Pujol viene dado por dos hombres,
Millstein Lee y Van Vliet Jasper Jan, presidente y vicepresidente de Ursus Alfa
(la empresa de Pujol Ferrusola), y que actuaron igualmente como presidente y
vicepresidente en Haya Real Estate (la sociedad de Aznar Botella),
curiosamente, en el momento de la operación de la SAREB, que se llevó Cerberus
(de agosto a octubre de 2013),
Poutine-Kerry : les Etats-Unis et la Russie peuvent
faire une différence significative en Syrie
SEn entamant sa rencontre au Kremlin avec le président russe, le secrétaire
d’Etat américain John Kerry a remercié Vladimir Poutine pour son énergie et le
temps qu’il avait décidé de consacrer à cette rencontre pour faire avancer le
dossier syrien.
Nous voyons les efforts vous avez déployés ces derniers temps au point
qu’il est difficile de vous suivre mais j’espère que vous arrivez quand même à
dormir un peu», a déclaré le président russe en accueillant le secrétaire
d’Etat américain.
Rusia: La OTAN se expande agresivamente cerca de la frontera rusa
Las tropas de la OTAN se han ampliado en los últimos tiempos de forma considerable en las cercanías de las fronteras con Rusia, ha informado el ministro de Defensa ruso, Serguéi Shoigú.
"La tendencia en la situación político-militar en el mundo se está agravando, especialmente en Europa, Asia Central y Oriente Medio, donde se observa una expansión gradual de la OTAN. En un plazo de tiempo relativamente corto el número de miembros de la Alianza se ha multiplicado por dos, alcanzando 12 nuevos miembros", ha afirmado Shoigú en declaraciones recogidas por RIA Novosti.
Según el ministro de Defensa ruso, solo en este año en los países bálticos, Polonia y Rumanía la aviación de la Alianza Atlántica presente en las cercanías de las fronteras rusas se ampliado ocho veces mientras que en número de unidades terrestres lo ha hecho en más de 13 veces.
Pero también la OTAN "está trabajando activamente para incorporar al bloque militar a Montenegro, Macedonia, Bosnia y Herzegovina, Georgia y Ucrania" y "en la esfera de los intereses de la Alianza también están involucrados Finlandia, Suecia, Serbia y Moldavia".
"En esos países han sido desplegados 300 tanques y otros vehículos de combate, mientras que en Polonia y Rumanía han sido instalados sistemas de defensa antimisiles", ha condenado Shoigú. Además, "en Bélgica, Italia, Países Bajos, Alemania y Turquía se concentran unas 200 bombas nucleares estadounidenses y se prevé que el número se incremente", ha agregado.
"La tendencia en la situación político-militar en el mundo se está agravando, especialmente en Europa, Asia Central y Oriente Medio, donde se observa una expansión gradual de la OTAN. En un plazo de tiempo relativamente corto el número de miembros de la Alianza se ha multiplicado por dos, alcanzando 12 nuevos miembros", ha afirmado Shoigú en declaraciones recogidas por RIA Novosti.
Según el ministro de Defensa ruso, solo en este año en los países bálticos, Polonia y Rumanía la aviación de la Alianza Atlántica presente en las cercanías de las fronteras rusas se ampliado ocho veces mientras que en número de unidades terrestres lo ha hecho en más de 13 veces.
Pero también la OTAN "está trabajando activamente para incorporar al bloque militar a Montenegro, Macedonia, Bosnia y Herzegovina, Georgia y Ucrania" y "en la esfera de los intereses de la Alianza también están involucrados Finlandia, Suecia, Serbia y Moldavia".
"En esos países han sido desplegados 300 tanques y otros vehículos de combate, mientras que en Polonia y Rumanía han sido instalados sistemas de defensa antimisiles", ha condenado Shoigú. Además, "en Bélgica, Italia, Países Bajos, Alemania y Turquía se concentran unas 200 bombas nucleares estadounidenses y se prevé que el número se incremente", ha agregado.
¿Qué posee en realidad la familia Rothschild?
Centenars de milers de milions de dòlars de riquesa, participació en els importants esdeveniments històrics, pertinença als il·luminats ... són algunes de les coses que se li atribueixen a la família Rothschild. És un misteri què posseeix en realitat aquesta famosa família i si la seva fortuna els permet reclamar el títol d'amos del món. Anem a indagar en l'assumpte.
La família Rothschild és una dinastia europea d'origen jueu alemany que descendeix de Mayer Amschel Rothschild i que va establir el seu negoci bancari a la dècada de 1760. Rothschild llegar la seva fortuna als seus cinc fills, que van crear una família internacional influent de banquers a Viena, Londres (Regne Unit), París (França), Nàpols (Itàlia) i Frankfurt (Alemanya), escriu el portal rus Slon.
En l'actualitat, el baró David René de Rothschild manté el negoci familiar. El 2003, sota la seva direcció, les empreses angleses i franceses de la família es van fusionar en Rothschild Group, un grup assessor financer mundial. Aquesta companyia compta amb una estructura descentralitzada i posseeix oficines a llocs tan dispars com Nova York (Estats Units) i Hong Kong (Xina) fins a Abu Dhabi (UEA) i Moscou (Rússia).
Malgrat tot, Rothschild Group segueix sent una empresa familiar. Així, s'espera que en els propers anys David René, de 72 anys, lliuri les regnes al seu fill Alexandre Guy Francesco de Rothschild, integrant de la setena generació de la família.
El 1953 el baró Edmond Adolphe de Rothschild va fundar el LCF Rothschild Group -ara Edmond de Rothschild Group-, amb seu a Ginebra (Suïssa) i 100.000 milions d'euros en actius, que avui s'estén a 15 països del món. Aquest grup gestiona des banca privada fins agricultura mixta i posseeix des de vaixells fins a hotels de luxe.
El lloc web de la signatura indica que gestiona actius per valor de 158.000 milions de dòlars i obté un benefici net de 87 milions d'euros (dades del 2013). Benjamin de Rothschild, suís de 52 anys, encapçala el grup i posseeix vinyes a diversos països del món i hotels a l'estació d'hivern de Megeve (França).
Un altre representant de la famosa família, Nathaniel Philip Rothschild, inverteix en mineria i extracció de petroli. La seva companyia, Genel, extreu petroli al Kurdistan iraquià, a prop dels territoris ocupats per l'Estat Islàmic.
Com són de rics són els Rothschild ara?
La llista de la revista 'Forbes' només inclou a Benjamin de Rothschild, la fortuna s'estima en 1.700 milions de dòlars. Al anys fiscal 2014-2015, els ingressos de Rothschild & Co, l'empresa principal de Rothschild Group, van ser de 1.400 milions d'euros, amb 144 milions de dòlars de benefici. Finalment, el portal rus conclou que l'imperi dels Rotschild no es pot comparar al que tenien fa 200 anys perquè, tot i que el cognom familiar i la seva reputació segueixen sent els seus actius principals, "no són suficients per tenir poder sobre el món".
La família Rothschild és una dinastia europea d'origen jueu alemany que descendeix de Mayer Amschel Rothschild i que va establir el seu negoci bancari a la dècada de 1760. Rothschild llegar la seva fortuna als seus cinc fills, que van crear una família internacional influent de banquers a Viena, Londres (Regne Unit), París (França), Nàpols (Itàlia) i Frankfurt (Alemanya), escriu el portal rus Slon.
En l'actualitat, el baró David René de Rothschild manté el negoci familiar. El 2003, sota la seva direcció, les empreses angleses i franceses de la família es van fusionar en Rothschild Group, un grup assessor financer mundial. Aquesta companyia compta amb una estructura descentralitzada i posseeix oficines a llocs tan dispars com Nova York (Estats Units) i Hong Kong (Xina) fins a Abu Dhabi (UEA) i Moscou (Rússia).
Malgrat tot, Rothschild Group segueix sent una empresa familiar. Així, s'espera que en els propers anys David René, de 72 anys, lliuri les regnes al seu fill Alexandre Guy Francesco de Rothschild, integrant de la setena generació de la família.
El 1953 el baró Edmond Adolphe de Rothschild va fundar el LCF Rothschild Group -ara Edmond de Rothschild Group-, amb seu a Ginebra (Suïssa) i 100.000 milions d'euros en actius, que avui s'estén a 15 països del món. Aquest grup gestiona des banca privada fins agricultura mixta i posseeix des de vaixells fins a hotels de luxe.
El lloc web de la signatura indica que gestiona actius per valor de 158.000 milions de dòlars i obté un benefici net de 87 milions d'euros (dades del 2013). Benjamin de Rothschild, suís de 52 anys, encapçala el grup i posseeix vinyes a diversos països del món i hotels a l'estació d'hivern de Megeve (França).
Un altre representant de la famosa família, Nathaniel Philip Rothschild, inverteix en mineria i extracció de petroli. La seva companyia, Genel, extreu petroli al Kurdistan iraquià, a prop dels territoris ocupats per l'Estat Islàmic.
Com són de rics són els Rothschild ara?
La llista de la revista 'Forbes' només inclou a Benjamin de Rothschild, la fortuna s'estima en 1.700 milions de dòlars. Al anys fiscal 2014-2015, els ingressos de Rothschild & Co, l'empresa principal de Rothschild Group, van ser de 1.400 milions d'euros, amb 144 milions de dòlars de benefici. Finalment, el portal rus conclou que l'imperi dels Rotschild no es pot comparar al que tenien fa 200 anys perquè, tot i que el cognom familiar i la seva reputació segueixen sent els seus actius principals, "no són suficients per tenir poder sobre el món".
Siete cárteles mexicanos controlan narcotráfico de EEUU
El Informe Anual sobre Drogas 2015 reveló el lunes que prácticamente el control absoluto del narcotráfico en EE.UU. está en mano de siete cárteles mexicanos. Según el informe elaborado por la Administración para el Control de Drogas de Estados Unidos (DEA, por sus siglas en inglés), los cárteles mexicanos que dominan el tráfico de drogas en Estados Unidos son el Cártel Jalisco, Nueva Generación (CJNG), el Cártel del Golfo, el Cártel de Juárez, los Caballeros Templarios, los Zetas y el Cartel de Sinaloa (el mayor proveedor de sustancias ilícitas).
Este nuevo reporte alerta que los carteles mexicanos ocupan casi la mayor parte del mercado ilegal de EE.UU., con una gran distancia con los carteles colombianos y dominicanos que están en segundo y tercer lugar respectivamente.
La DEA al confirmar que estos cárteles de nacionalidad mexicana tienen el control del tráfico de drogas en las zonas del suroeste del territorio, advierte que tienen la intención de llevar una mayor presencia en la compraventa de drogas ilícitas, más en concreto en la de la heroína.
Áreas del dominio de los cárteles mexicanos en EE.UU.
Asimismo, el texto indica que las organizaciones mexicanas trafican con heroína, metanfetaminas, cocaína y marihuana, usando rutas y redes de transporte que han sido establecidas desde San Diego (California) a Anchorage (Alaska) ─costa oeste─ y desde Florida (Miami) a Boston (Massachusetts).
El Cártel de Sinaloa, encabezado por Joaquín 'El Chapo' Guzmán, según el informe es el cártel con más presencia en 48 de 50 estados a excepción de Texas y que también domina zonas hasta los estados extracontinentales de Alaska y Hawái.
Igualmente la organización informa de que el Cártel de Juárez domina completamente el estado de Nuevo México y la zona oeste de Texas.
En otras ciudades como Las Vegas, Nueva Orleans, Long Island o Atlanta hay una gran operación del Cártel del Golfo con 11 células.
Entre los restantes cuatro cárteles, el Cártel de Jalisco Nueva Generación, Los Caballeros Templarios, los Beltrán Leyva y Los Zetas no tienen un dominio regional en dicho territorio. Sin embargo operan en varias ciudades del centro.
FUENTE: Hispantv
Este nuevo reporte alerta que los carteles mexicanos ocupan casi la mayor parte del mercado ilegal de EE.UU., con una gran distancia con los carteles colombianos y dominicanos que están en segundo y tercer lugar respectivamente.
La DEA al confirmar que estos cárteles de nacionalidad mexicana tienen el control del tráfico de drogas en las zonas del suroeste del territorio, advierte que tienen la intención de llevar una mayor presencia en la compraventa de drogas ilícitas, más en concreto en la de la heroína.
Áreas del dominio de los cárteles mexicanos en EE.UU.
Asimismo, el texto indica que las organizaciones mexicanas trafican con heroína, metanfetaminas, cocaína y marihuana, usando rutas y redes de transporte que han sido establecidas desde San Diego (California) a Anchorage (Alaska) ─costa oeste─ y desde Florida (Miami) a Boston (Massachusetts).
El Cártel de Sinaloa, encabezado por Joaquín 'El Chapo' Guzmán, según el informe es el cártel con más presencia en 48 de 50 estados a excepción de Texas y que también domina zonas hasta los estados extracontinentales de Alaska y Hawái.
Igualmente la organización informa de que el Cártel de Juárez domina completamente el estado de Nuevo México y la zona oeste de Texas.
En otras ciudades como Las Vegas, Nueva Orleans, Long Island o Atlanta hay una gran operación del Cártel del Golfo con 11 células.
Entre los restantes cuatro cárteles, el Cártel de Jalisco Nueva Generación, Los Caballeros Templarios, los Beltrán Leyva y Los Zetas no tienen un dominio regional en dicho territorio. Sin embargo operan en varias ciudades del centro.
FUENTE: Hispantv
Desmantelada en Melilla una red dedicada a facilitar apoyo logístico a traficantes de estupefacientes desde Marruecos
Desmantelada en Melilla una red dedicada a facilitar apoyo logístico a traficantes de estupefacientes desde Marruecos
La operación que se salda con 4 detenidos y la intervención de 2 lanchas semirrígidas y una embarcación con cabina.
La Policía Nacional y de la Agencia Tributaria, en una operación conjunta, ha desarticulado en Melilla una organización dedicada presuntamente a proporcionar apoyo logístico a diversas embarcaciones destinadas al tráfico de estupefacientes que operaban desde el Cabo Tres Forcas en Marruecos.
Los agentes han intervenido dos lanchas semirrígidas, una embarcación con cabina y un vehículo de alta gama, valorándose el conjunto en 63.000 euros, en una operación que se ha saldado con cuatro detenidos.
Según ha informado este martes la Jefatura Superior de Policía de Melilla, las investigaciones se iniciaron a principios de 2015, tras detectarse un tránsito de varias embarcaciones desde Melilla al Cabo Tres Forcas inusualmente frecuente, así como numerosos repostajes de gasolina, tanto en horario diurno como nocturno.
Su portavoz ha señalado que posteriores pesquisas dieron como resultado la localización de los verdaderos usuarios de estas lanchas, todos ellos con antecedentes por tráfico de drogas. "Para dificultar la identificación de los auténticos propietarios de las embarcaciones, éstas figuraban a nombre de testaferros, apareciendo los investigados como usuarios de buena fe" ha subrayado el responsable de comunicación de la Jefatura.
Así, ha indicado que el objetivo perseguido con este cambio en la titularidad "es, presuntamente, facilitar la recuperación de las naves ante una eventual intervención policial o judicial".
Tras una laboriosa investigación, pudieron determinar la frecuencia y horarios con que estas embarcaciones salían de Puerto Noray en Melilla, portando petacas de gasolina, agua y víveres. "Estos pertrechos iban destinados a otras lanchas semirrígidas de gran eslora que se encontraban fondeadas en las proximidades del Cabo Tres Forcas, en territorio marroquí", ha apuntado la citada fuente. Una vez abastecidas, las embarcaciones de mayores dimensiones, presuntamente, transportaban grandes cantidades de hachís hacia territorio peninsular español.
El portavoz de la Jefatura Superior de Policía ha señalado que las averiguaciones sobre el caso recibieron un impulso en el mes de octubre, a partir de la intervención en televisión del cabecilla del grupo investigado, un joven melillense de 34 años de edad.
EL CABECILLA GANABA "LO QUE EL PRESIDENTE"
"Los reporteros mostraron una operación logística consistente en transportar en lanchas desde Melilla gasolina, agua y víveres al objeto de aprovisionar varias embarcaciones preparadas para llevar alijos de hachís desde el Cabo Tres Forcas hasta territorio peninsular", ha indicado.
El portavoz policial ha subrayado que el joven, al ser preguntado por lo que cobraba por su colaboración, manifestó que había percibido 7.000 euros en los dos últimos días, "más de lo que ganaba el presidente del Gobierno", Mariano Rajoy, ha destacado.
Como resultado de este operativo policial han resultado imputadas cuatro personas, todas ellas residentes en Melilla, por su presunta participación en delitos de narcotráfico y blanqueo de capitales procedente del mismo.
Con esta actuación conjunta del Cuerpo Nacional de Policía con el Servicio de Vigilancia Aduanera "se considera definitivamente desmantelada la estructura y capacidad económica de esta organización", ha apuntado por último la citada fuente.
Policia europea de fronteres, Una realitat futura?
L'Executiu comunitari que presideix Jean-Claude Juncker vol reconvertir el programa Frontex en una Agència Europea de Guàrdia de Fronteres amb capacitat per intervenir en qualsevol dels 15 països que formen els límits exteriors de la UE. El pla inclou la creació d'un mecanisme per avaluar les situacions de risc i el projecte de crear un cos especial de policies capaç de desplaçar-se en un o dos dies a qualsevol punt en cas d'emergència.
Una força d'intervenció ràpida podria resoldre problemes puntuals i evitar situacions de desbordament com les que s'han produït en alguns moments a Grècia, Hongria o Eslovènia, però no és clar que suposi un canvi fonamental en la crisi dels refugiats. Encara que el propòsit és evitar una situació de descontrol que torni a posar en perill els Acords de Schengen, no deixa de ser una mesura parcial i amb limitada capacitat d'incidència. Després del fracàs per articular una política comuna d'asil i habilitar un mecanisme permanent per al repartiment d'asilats entre els països, les possibilitats d'intervenció se centren en el control de fronteres mitjançant acords amb països limítrofs com Turquia, perquè continguin al seu territori els contingents migratoris, i amb mesures per segellar els accessos. Però mentre no s'abordin els motius que causen l'èxode, la pressió continuarà.Aquest salt endavant que pretén la Comissió Europea suposa un desafiament per als països amb actitud menys col·laboradora a l'hora d'abordar la greu crisi de refugiats que ha patit Europa l'últim any. L'esborrany del projecte inclou la possibilitat que els agents d'aquesta força puguin ser enviats a un punt de conflicte fins i tot sense haver estat reclamats pel país afectat. Sembla difícil que una imposició així en matèria de seguretat pugui ser acceptada sense resistències. Perquè la decisió de crear aquesta policia prosperi i pugui complir amb la seva comesa, és imprescindible en tot cas la col·laboració dels països en els quals ha d'operar. Encara que la proposta no requereix unanimitat, és desitjable que la transformació de Frontex es faci amb el màxim consens.
la Espanya de Rajoy
Prop de 2.800 persones viuen al carrer a Barcelona
Són, almenys, 2.799 les persones sense llar que viuen a Barcelona. La Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar (XAPSLL) ha constatat en un estudi diagnòstic realitzat a peu de carrer a la ciutat que el nombre de sense sostre a Barcelona es manté estable durant els últims anys, però amb una lleugera tendència a l’alça (el 2014 n’eren 2.700). Els experts han alertat, tot i això, que “hi ha alguna cosa que s’escapa” al seu control i intueixen que, davant la situació d’“emergència habitacional que hi ha a Barcelona”, la xifra de persones sense llar és més alta.
No hi ha un únic perfil de persona sense llar i tampoc s’engloben en aquest col·lectiu exclusivament les persones que viuen al carrer. També es considera que formen part d’aquest conjunt de persones sense llar les que habiten en assentaments amb males condicions habitacionals (solars, naus, etc.) o les que estan vivint en pisos d’acollida.
De tots els sense sostres registrats aquest any per la XAPSLL a partir dels recomptes que fa el Servei d’Inserció Social (SIS), 693 dormen a la intempèrie. Aquesta xifra és inferior a la registrada per la fotografia fixa realitzada per la Fundació Arrels al maig, quan va comptar 892 veïns que no tenien cap lloc on viure i dormien al carrer. L’investigador Albert Sales, coordinador de l’informe de la XAPSLL, ha atribuït aquesta diferència a les diferents metodologies per comptabilitzar els casos. “Són metodologies diferents. Arrels fa una foto fixa d’una nit concreta i el SIS fa un treball de seguiment. En el recompte del SIS no entren, per exemple, persones que estan de pas per la ciutat”, ha apuntat. L’expert ha assegurat que, molt probablement, la xifra de persones que dormen al carrer ronda les 900 persones.
L'informe de la XAPSLL també recull que són 434 les persones que viuen en assentaments (equipaments o estructures no adequades) i 1.672 els sense sostre reallotjats en recursos assistencials de la XAPSLL. Aquesta última xifra posa de manifest un increment dels recursos socials per atendre aquest col·lectiu, ja que el 2014 eren unes 100 persones menys les que utilitzaven algun d’aquests serveis.
La regidora de l’Ajuntament Laia Ortiz i el mateix Sales han insistit que les polítiques d’habitatge “no poden girar l’esquena” a les polítiques per assistir les persones sense llar. Són dues cares de la mateixa moneda. “L'assistència a persones sense llar no pot estar allunyada de les polítiques per combatre l’emergència habitacional”, ha indicat Ortiz. La primera tinenta d’alcalde ha avançat que l’Ajuntament preveu augmentar el pressupost d’aquestes partides per al 2016 i obrir mig centenar més de pisos d’acollida per ampliar la xarxa d’assistència. A més, ha demanat a la XAPSLL que detecti persones per formar un comitè d’experts per assessorar el Consistori en les polítiques municipals.
Font: El País.cat
"Espanya està en venda",
Estat espanyol Espanya en venda ... ia preu de saldo Per Mitjans CC / CL - 2015.12.15 255 1   Maria Lekant - Iván Sérbinov | Actualitat RT | 2015.12.15
"Espanya està en venda", "Espanya es ven ... i és una ganga molt barata per als inversors estrangers", anunciaven els titulars dels mitjans espanyols en 2013.
Atrets per les dificultats d'aquest país afectat per la crisi econòmica, van començar a arribar els inversors estrangers.
Per la seva banda, l'Estat els seguia el joc, desfent-se de les seves propietats a preu de saldo. Al juny de 2013, el Govern va treure a la venda més de 15.000 dels seus immobles, entre ells alguns edificis singulars. Dos anys després, moltes coses han canviat, però la tendència general sembla mantenir: Espanya segueix en venda i els inversors estrangers encara aprofiten aquesta situació.
Per exemple, l'home més ric de la Xina, Wang Jianlin, vol adquirir Marina d'Or, el major complex turístic d'Espanya, per sumar-lo a la col·lecció de les compres que ja ha realitzat al país ibèric: des del 20% de les accions del club de futbol Atlètic de Madrid fins al emblemàtic Edifici d'Espanya, ubicat a la capital. Al juliol, un altre grup xinès, Tzaneen International, va oferir una suma ridícula -10.000 euros- per fer-se amb l'aeroport de Ciudad Real, un lloc la construcció va costar al voltant de 450 milions.
Tan atractives són algunes ofertes i tal és l'interès dels clients forans que, en alguns pobles d'Espanya, ja només es parla anglès. Mentrestant, la meitat del deute públic espanyol en circulació es troba en mans d'inversors estrangers no residents. Els detallem aquests i altres exemples a continuació.  Wang Jianlin, l'home més ric de la Xina i fundador del grup Wanda, està negociant la compra del complex turístic valencià de Marina d'Or, construït el 1983 amb l'objectiu de convertir-se en la major ciutat de vacances d'Europa. El seu grup empresarial està negociant l'adquisició del 75% de les accions d'aquest nucli de vacances situat a les localitats d'Orpesa i Cabanes (Castelló, Comunitat Valenciana) per una quantitat pròxima als 8.200 milions de iuans -prop de 1.200 milions d'euros -, segons ha informat el digital espanyol El Confidencial citant el 'Diari del Poble' xinès.
És possible que Wang Jianlin, el fundador i president del grup, ja hagi visitat juntament amb altres representants de la companyia aquesta 'ciutat de vacances', que compta amb un camp de golf, un parc temàtic, cinc hotels i balnearis, entre altres infraestructures . Si es fa, no seria la primera compra de l'empresari xinès a Espanya: el 2014 va adquirir l'emblemàtic Edifici d'Espanya de Madrid per 265 milions d'euros i aquest any es va fer amb el 20% del capital de l'Atlètic de Madrid per uns 50 milions. Aquestes negociacions tenen lloc de manera paral·lela a les converses que el magnat manté amb les autoritats espanyoles per construir un complex d'habitatges al sud-oest de la capital, en el marc de l'anomenada 'operació Campament'.
Sovint, el factor clau per adquirir un objecte a Espanya és que té un preu econòmic. En aquest sentit, les infraestructures milionàries que, en un moment determinat, no es van acabar com a conseqüència de la crisi econòmica, són un veritable filó d'or. Es tracta d'obres faraòniques en què es van invertir molts milions d'euros i que, a més, requerien grans despeses de manteniment: aeroports buits, museus sense obres d'art, vies fèrries sense passatgers ... Un clar exemple és el polèmic cas de l'Aeroport Central de Ciutat Real, la primera instal·lació privada d'aquest tipus a Espanya, que roman tancat des del 2012 a causa de la seva baixa rendibilitat i la falta d'inversió. Tot i que les autoritats mai han ofert informació oficial sobre el cost de la seva construcció, les estimacions més raonables barregen quantitats entre 600 i 900 milions d'euros.
No obstant això, durant una subhasta pública que es va celebrar el passat mes de juliol, el grup xinès Tzaneen International, que realitza inversions en projectes d'infraestructura, va presentar una oferta escandalosa -10.000 euros- per aconseguir la seva adquisició, una quantitat molt per sota del preu de sortida, que era de 40 milions. A través d'un comunicat, aquesta firma va assegurar que planejava invertir entre 60 i 100 milions d'euros per desenvolupar l'aeroport i convertir-lo en un nus de comunicació entre les empreses xineses i europees. Aquesta polèmica compra no es va tancar, però es tracta d'un cas bastant representatiu de com els inversors estrangers es tracten de aprofitar-se del fracàs d'un projecte.
Un dels sectors més interessants per als forans segueix sent el negoci immobiliari. La qualitat de vida d'Espanya, el clima, una fàcil connexió aèria amb els seus països d'origen i, de nou, els preus baixos, provoquen que els inversors estrangers tinguin cada vegada més habitatges al país.
Segons un estudi de TM Grup Immobiliari, que ha analitzat els perfils dels compradors habituals d'habitatges a la costa mediterrània, el major col·lectiu el formen els inversors britànics (el 18,62% de les adquisicions realitzades per estrangers), seguits pels francesos (9,39%), alemanys (7,25%), belgues (6,90%), italians (6,13%), russos (5,83%), suecs (5,83%), xinesos (4 , 14%) i noruecs (3,74%). En general, es tracta de clients d'alt nivell adquisitiu que aprofiten l'oportunitat proporcionada per la crisi per comprar una segona residència a Espanya a un preu atractiu. Geogràficament, les zones que més els atrauen són les províncies illenques, Madrid i les zones mediterrànies.
Més enllà dels apartaments i les cases, Espanya sedueix als inversors estrangers amb una oferta insòlita: llogarets i pobles sencers que costen "la meitat del preu d'una plaça de garatge a Londres", segons el titular d'un reportatge del diari 'The Daily Mail '. I és que a Espanya hi ha moltes localitats que necessiten repoblar per no caure en l'oblit. Per tal d'evitar que això passi, moltes localitats es venen a preus irrisoris. Així, per tan sols 60.000 euros és possible comprar un poble sencer ben conservat. Un cas: a la província gallega de Lugo venen un llogaret deshabitat i amb edificacions per 62.000 euros. El preu depèn, bàsicament, de la quantitat de propietats, de l'estat de conservació i de la seva ubicació. Per exemple, la localitat de Procediu, situada al Parc Nacional de Becs d'Europa (Cantàbria) i amb 3.052 metres quadrats construïbles, costa 1,5 milions; per descomptat, el preu és negociable. No obstant això, aquests dos pobles no són els únics, sinó que hi ha llogarets a la venda per tot Espanya, segons el diari espanyol 'El País'. Galícia és la comunitat autònoma on esperen comprador més pobles (35), encara que els interessats també poden trobar altres poblacions disponibles a Aragó, Catalunya i Castella i Lleó. Diverses localitats gairebé buides també venen cases i terrenys a preus simbòlics perquè els seus alcaldes tracten d'atraure nous habitants. En algunes d'elles, el metre quadrat només costa cinc euros. Una dada curiosa: en molts pobles espanyols només es parla anglès. Per què? El 50% de les cases i llogarets abandonats les adquireixen persones estrangeres -principalment ciutadans nord-americans, alemanys i francesos- i la demanda internacional cada vegada és més gran.
En aquests llocs alguns busquen un entorn excepcional on poder treballar a distància; altres estimen que són una bona inversió o una oportunitat per començar un negoci rural; alguns, simplement desitgen retirar-se a un entorn tranquil. "Les persones que s'interessen per aquestes contrades se senten ataídas pel clima, perquè han vingut durant les seves vacances d'estiu, perquè els interessa la inversió o perquè al seu país no podrien realitzar una operació similar i aquí compten moltes ajudes", va explicar a RTElvira Fafian, que treballa en la immobiliària Llogarets Abandonades.
"La inversió immobiliària està en plena ebullició. Actualment, en el sector terciari (oficines, centres comercials, logística ...) arriba als 6.000 milions d'euros ", explica al diari 'Cinco Días' Rafael Merry del Val, el president de Savills, consultora britànica que opera a Espanya des de fa 25 anys .
El responsable de Savills indica que "estem veient molt capital asiàtic, canadenc -que és una novetat-, una mica menys dels EUA i bastant britànic i llatinoamericà ". Merry del Val assegura que "els inversors estrangers confien en qualsevol actiu immobiliari que es trobi a Espanya, fins i tot a terra, que és el més 'maleït' del nostre sector".  Més enllà dels sectors turístic i immobiliari, una àrea que ha captivat a diversos milionaris estrangers és el futbol espanyol. D'aquesta manera, clubs com el Màlaga, el València o l'Atlètic de Madrid són alguns exemples d'aquest fenomen que, pel que sembla, va en augment. A la tardor de 2014, Peter Lim, un milionari de Singapur, es va convertir en el propietari del València i, per tant, en el primer amo estranger en la història del club, en adquirir voltant del 70% de les seves accions per una quantitat que va rondar els 100 milions d'euros. A principis d'aquest any, el ja esmentat magnat xinès Wang Jianlin també va comprar un 20% de les accions de l'Atlètic de Madrid per 45 milions. Al seu torn, des de 2010 el Màlaga CF pertany al xeic Abdullah ben Nasser Al Thani, membre de la família reial de Qatar, mentre que altres clubs, com el Racing de Santander o el Deportivo Alabès, també van estar en mans estrangeres. Per què els milionaris forans estan interessats en els equips espanyols?
Una anàlisi d'Europa Press indica que una de les principals raons és, sens dubte, el prestigi de la Lliga, que està considerada com un dels millors tornejos de clubs de futbol del món. Un altre factor que incentiva els inversors té a veure amb la crisi, que ha provocat que els clubs espanyols siguin més accessibles que, per exemple, els anglesos, i representin una bona possibilitat d'inversió. "A Espanya, el futbol mou molts diners, maneja quantitats importants en fitxatges i, per tant, per als empresaris estrangers resulta atractiu invertir en la compra de jugadors i clubs ja que, a més d'obtenir una rendibilitat, els permet adquirir una rellevància social i un impacte publicitari molt interessants per als seus negocis ", assegura Sandalio Gómez, professor de l'Iese i expert en gestió d'entitats esportives. Per la seva banda, el professor d'economia financera de la Universitat de Barcelona, José María Gay de Liébana, explica que aquest esport "atorga projecció: no és igual anar a una ciutat i comprar el seu polígon industrial que el seu equip de futbol. A més, en les llotges dels estadis pots conèixer a les autoritats locals ia altres personatges públics ". Per contra, els milionaris espanyols no mostren tant interès i prefereixen invertir en sectors amb menys risc: els problemes financers i els deutes acumulats de molts clubs han generat mala fama al futbol.
La gana dels estrangers per Espanya està lluny de limitar-se als casos esmentats i En aquests els inversors asiàtics mantenen la seva activitat en el mercat espanyol. moments, el grup xinès HNA sembla estar a la caça d'oportunitats: després de convertir-se en el major accionista de la cadena hotelera NH, està negociant la compra de gairebé la meitat de les accions de Globalia, propietària d'Air Europa, l'única companyia aèria 100% espanyola. Així mateix, acaba d'adquirir el 42,3% del capital social del RCD Espanyol -un altre club de futbol- i busca obtenir una participació en la constructora OHL. A finals de setembre, una altra empresa xinesa, Bright Food, va tancar la compra de l'empresa catalana Miquel Alimentació, el major distribuïdor majorista de productes d'alimentació a Espanya. Fins i tot el gegant de distribució El Corte Inglés, considerat com un referent de l'economia espanyola, va vendre aquest estiu un 10% del seu capital al xeic qatarià Hamad Bin Jassim al-Thani qui, amb aquesta maniobra, va entrar al consell d'administració de la companyia .
En definitiva, gairebé el 40% de la indústria espanyola pertany a empreses de capital estranger, segons les dades més recents de El Confidencial. En aquesta mateixa línia, a finals del passat mes de juny més de la meitat del deute públic espanyol en circulació -un 53,09% - estava en mans d'inversors estrangers no residents, d'acord amb les dades publicades per la Secretaria General de l' Tresor. "Es ven Espanya", tornen a anunciar els titulars dels diaris. En realitat, porta anys en venda.
En l'elaboració d'aquest article s'han utilitzat els arxius multimèdia de RT, Reuters i AFP Preparat per María Lekant, Iván Sérbinov
"Espanya està en venda", "Espanya es ven ... i és una ganga molt barata per als inversors estrangers", anunciaven els titulars dels mitjans espanyols en 2013.
Atrets per les dificultats d'aquest país afectat per la crisi econòmica, van començar a arribar els inversors estrangers.
Per la seva banda, l'Estat els seguia el joc, desfent-se de les seves propietats a preu de saldo. Al juny de 2013, el Govern va treure a la venda més de 15.000 dels seus immobles, entre ells alguns edificis singulars. Dos anys després, moltes coses han canviat, però la tendència general sembla mantenir: Espanya segueix en venda i els inversors estrangers encara aprofiten aquesta situació.
Per exemple, l'home més ric de la Xina, Wang Jianlin, vol adquirir Marina d'Or, el major complex turístic d'Espanya, per sumar-lo a la col·lecció de les compres que ja ha realitzat al país ibèric: des del 20% de les accions del club de futbol Atlètic de Madrid fins al emblemàtic Edifici d'Espanya, ubicat a la capital. Al juliol, un altre grup xinès, Tzaneen International, va oferir una suma ridícula -10.000 euros- per fer-se amb l'aeroport de Ciudad Real, un lloc la construcció va costar al voltant de 450 milions.
Tan atractives són algunes ofertes i tal és l'interès dels clients forans que, en alguns pobles d'Espanya, ja només es parla anglès. Mentrestant, la meitat del deute públic espanyol en circulació es troba en mans d'inversors estrangers no residents. Els detallem aquests i altres exemples a continuació.  Wang Jianlin, l'home més ric de la Xina i fundador del grup Wanda, està negociant la compra del complex turístic valencià de Marina d'Or, construït el 1983 amb l'objectiu de convertir-se en la major ciutat de vacances d'Europa. El seu grup empresarial està negociant l'adquisició del 75% de les accions d'aquest nucli de vacances situat a les localitats d'Orpesa i Cabanes (Castelló, Comunitat Valenciana) per una quantitat pròxima als 8.200 milions de iuans -prop de 1.200 milions d'euros -, segons ha informat el digital espanyol El Confidencial citant el 'Diari del Poble' xinès.
És possible que Wang Jianlin, el fundador i president del grup, ja hagi visitat juntament amb altres representants de la companyia aquesta 'ciutat de vacances', que compta amb un camp de golf, un parc temàtic, cinc hotels i balnearis, entre altres infraestructures . Si es fa, no seria la primera compra de l'empresari xinès a Espanya: el 2014 va adquirir l'emblemàtic Edifici d'Espanya de Madrid per 265 milions d'euros i aquest any es va fer amb el 20% del capital de l'Atlètic de Madrid per uns 50 milions. Aquestes negociacions tenen lloc de manera paral·lela a les converses que el magnat manté amb les autoritats espanyoles per construir un complex d'habitatges al sud-oest de la capital, en el marc de l'anomenada 'operació Campament'.
Sovint, el factor clau per adquirir un objecte a Espanya és que té un preu econòmic. En aquest sentit, les infraestructures milionàries que, en un moment determinat, no es van acabar com a conseqüència de la crisi econòmica, són un veritable filó d'or. Es tracta d'obres faraòniques en què es van invertir molts milions d'euros i que, a més, requerien grans despeses de manteniment: aeroports buits, museus sense obres d'art, vies fèrries sense passatgers ... Un clar exemple és el polèmic cas de l'Aeroport Central de Ciutat Real, la primera instal·lació privada d'aquest tipus a Espanya, que roman tancat des del 2012 a causa de la seva baixa rendibilitat i la falta d'inversió. Tot i que les autoritats mai han ofert informació oficial sobre el cost de la seva construcció, les estimacions més raonables barregen quantitats entre 600 i 900 milions d'euros.
No obstant això, durant una subhasta pública que es va celebrar el passat mes de juliol, el grup xinès Tzaneen International, que realitza inversions en projectes d'infraestructura, va presentar una oferta escandalosa -10.000 euros- per aconseguir la seva adquisició, una quantitat molt per sota del preu de sortida, que era de 40 milions. A través d'un comunicat, aquesta firma va assegurar que planejava invertir entre 60 i 100 milions d'euros per desenvolupar l'aeroport i convertir-lo en un nus de comunicació entre les empreses xineses i europees. Aquesta polèmica compra no es va tancar, però es tracta d'un cas bastant representatiu de com els inversors estrangers es tracten de aprofitar-se del fracàs d'un projecte.
Un dels sectors més interessants per als forans segueix sent el negoci immobiliari. La qualitat de vida d'Espanya, el clima, una fàcil connexió aèria amb els seus països d'origen i, de nou, els preus baixos, provoquen que els inversors estrangers tinguin cada vegada més habitatges al país.
Segons un estudi de TM Grup Immobiliari, que ha analitzat els perfils dels compradors habituals d'habitatges a la costa mediterrània, el major col·lectiu el formen els inversors britànics (el 18,62% de les adquisicions realitzades per estrangers), seguits pels francesos (9,39%), alemanys (7,25%), belgues (6,90%), italians (6,13%), russos (5,83%), suecs (5,83%), xinesos (4 , 14%) i noruecs (3,74%). En general, es tracta de clients d'alt nivell adquisitiu que aprofiten l'oportunitat proporcionada per la crisi per comprar una segona residència a Espanya a un preu atractiu. Geogràficament, les zones que més els atrauen són les províncies illenques, Madrid i les zones mediterrànies.
Més enllà dels apartaments i les cases, Espanya sedueix als inversors estrangers amb una oferta insòlita: llogarets i pobles sencers que costen "la meitat del preu d'una plaça de garatge a Londres", segons el titular d'un reportatge del diari 'The Daily Mail '. I és que a Espanya hi ha moltes localitats que necessiten repoblar per no caure en l'oblit. Per tal d'evitar que això passi, moltes localitats es venen a preus irrisoris. Així, per tan sols 60.000 euros és possible comprar un poble sencer ben conservat. Un cas: a la província gallega de Lugo venen un llogaret deshabitat i amb edificacions per 62.000 euros. El preu depèn, bàsicament, de la quantitat de propietats, de l'estat de conservació i de la seva ubicació. Per exemple, la localitat de Procediu, situada al Parc Nacional de Becs d'Europa (Cantàbria) i amb 3.052 metres quadrats construïbles, costa 1,5 milions; per descomptat, el preu és negociable. No obstant això, aquests dos pobles no són els únics, sinó que hi ha llogarets a la venda per tot Espanya, segons el diari espanyol 'El País'. Galícia és la comunitat autònoma on esperen comprador més pobles (35), encara que els interessats també poden trobar altres poblacions disponibles a Aragó, Catalunya i Castella i Lleó. Diverses localitats gairebé buides també venen cases i terrenys a preus simbòlics perquè els seus alcaldes tracten d'atraure nous habitants. En algunes d'elles, el metre quadrat només costa cinc euros. Una dada curiosa: en molts pobles espanyols només es parla anglès. Per què? El 50% de les cases i llogarets abandonats les adquireixen persones estrangeres -principalment ciutadans nord-americans, alemanys i francesos- i la demanda internacional cada vegada és més gran.
En aquests llocs alguns busquen un entorn excepcional on poder treballar a distància; altres estimen que són una bona inversió o una oportunitat per començar un negoci rural; alguns, simplement desitgen retirar-se a un entorn tranquil. "Les persones que s'interessen per aquestes contrades se senten ataídas pel clima, perquè han vingut durant les seves vacances d'estiu, perquè els interessa la inversió o perquè al seu país no podrien realitzar una operació similar i aquí compten moltes ajudes", va explicar a RTElvira Fafian, que treballa en la immobiliària Llogarets Abandonades.
"La inversió immobiliària està en plena ebullició. Actualment, en el sector terciari (oficines, centres comercials, logística ...) arriba als 6.000 milions d'euros ", explica al diari 'Cinco Días' Rafael Merry del Val, el president de Savills, consultora britànica que opera a Espanya des de fa 25 anys .
El responsable de Savills indica que "estem veient molt capital asiàtic, canadenc -que és una novetat-, una mica menys dels EUA i bastant britànic i llatinoamericà ". Merry del Val assegura que "els inversors estrangers confien en qualsevol actiu immobiliari que es trobi a Espanya, fins i tot a terra, que és el més 'maleït' del nostre sector".  Més enllà dels sectors turístic i immobiliari, una àrea que ha captivat a diversos milionaris estrangers és el futbol espanyol. D'aquesta manera, clubs com el Màlaga, el València o l'Atlètic de Madrid són alguns exemples d'aquest fenomen que, pel que sembla, va en augment. A la tardor de 2014, Peter Lim, un milionari de Singapur, es va convertir en el propietari del València i, per tant, en el primer amo estranger en la història del club, en adquirir voltant del 70% de les seves accions per una quantitat que va rondar els 100 milions d'euros. A principis d'aquest any, el ja esmentat magnat xinès Wang Jianlin també va comprar un 20% de les accions de l'Atlètic de Madrid per 45 milions. Al seu torn, des de 2010 el Màlaga CF pertany al xeic Abdullah ben Nasser Al Thani, membre de la família reial de Qatar, mentre que altres clubs, com el Racing de Santander o el Deportivo Alabès, també van estar en mans estrangeres. Per què els milionaris forans estan interessats en els equips espanyols?
Una anàlisi d'Europa Press indica que una de les principals raons és, sens dubte, el prestigi de la Lliga, que està considerada com un dels millors tornejos de clubs de futbol del món. Un altre factor que incentiva els inversors té a veure amb la crisi, que ha provocat que els clubs espanyols siguin més accessibles que, per exemple, els anglesos, i representin una bona possibilitat d'inversió. "A Espanya, el futbol mou molts diners, maneja quantitats importants en fitxatges i, per tant, per als empresaris estrangers resulta atractiu invertir en la compra de jugadors i clubs ja que, a més d'obtenir una rendibilitat, els permet adquirir una rellevància social i un impacte publicitari molt interessants per als seus negocis ", assegura Sandalio Gómez, professor de l'Iese i expert en gestió d'entitats esportives. Per la seva banda, el professor d'economia financera de la Universitat de Barcelona, José María Gay de Liébana, explica que aquest esport "atorga projecció: no és igual anar a una ciutat i comprar el seu polígon industrial que el seu equip de futbol. A més, en les llotges dels estadis pots conèixer a les autoritats locals ia altres personatges públics ". Per contra, els milionaris espanyols no mostren tant interès i prefereixen invertir en sectors amb menys risc: els problemes financers i els deutes acumulats de molts clubs han generat mala fama al futbol.
La gana dels estrangers per Espanya està lluny de limitar-se als casos esmentats i En aquests els inversors asiàtics mantenen la seva activitat en el mercat espanyol. moments, el grup xinès HNA sembla estar a la caça d'oportunitats: després de convertir-se en el major accionista de la cadena hotelera NH, està negociant la compra de gairebé la meitat de les accions de Globalia, propietària d'Air Europa, l'única companyia aèria 100% espanyola. Així mateix, acaba d'adquirir el 42,3% del capital social del RCD Espanyol -un altre club de futbol- i busca obtenir una participació en la constructora OHL. A finals de setembre, una altra empresa xinesa, Bright Food, va tancar la compra de l'empresa catalana Miquel Alimentació, el major distribuïdor majorista de productes d'alimentació a Espanya. Fins i tot el gegant de distribució El Corte Inglés, considerat com un referent de l'economia espanyola, va vendre aquest estiu un 10% del seu capital al xeic qatarià Hamad Bin Jassim al-Thani qui, amb aquesta maniobra, va entrar al consell d'administració de la companyia .
En definitiva, gairebé el 40% de la indústria espanyola pertany a empreses de capital estranger, segons les dades més recents de El Confidencial. En aquesta mateixa línia, a finals del passat mes de juny més de la meitat del deute públic espanyol en circulació -un 53,09% - estava en mans d'inversors estrangers no residents, d'acord amb les dades publicades per la Secretaria General de l' Tresor. "Es ven Espanya", tornen a anunciar els titulars dels diaris. En realitat, porta anys en venda.
En l'elaboració d'aquest article s'han utilitzat els arxius multimèdia de RT, Reuters i AFP Preparat per María Lekant, Iván Sérbinov
España en venta a precio de ganga
Estado español Estado español España en venta… y a precio de saldo Por Medios CC/CL - 15/12/2015 255 1   María Lekant – Iván Sérbinov | Actualidad RT | 15/12/2015 “España está en venta”, “España se vende… y es barata”, “España es una ganga para los inversores extranjeros”, anunciaban los titulares de los medios españoles en 2013. Atraídos por las dificultades de este país afectado por la crisis económica, comenzaron a llegar los inversores extranjeros. Por su parte, el Estado les seguía el juego, deshaciéndose de sus propiedades a precio de saldo. En junio de 2013, el Gobierno sacó a la venta más de 15.000 de sus inmuebles, entre ellos algunos edificios singulares. Dos años después, muchas cosas han cambiado, pero la tendencia general parece mantenerse: España sigue en venta y los inversores extranjeros aún aprovechan esta situación. Por ejemplo, el hombre más rico de China, Wang Jianlin, quiere adquirir Marina d’Or, el mayor complejo turístico de España, para sumarlo a la colección de las compras que ya ha realizado en el país ibérico: desde el 20% de las acciones del club de fútbol Atlético de Madrid hasta el emblemático Edificio de España, ubicado en la capital. En julio, otro grupo chino, Tzaneen International, ofreció una suma ridícula —10.000 euros— para hacerse con el aeropuerto de Ciudad Real, un lugar cuya construcción costó alrededor de 450 millones. Tan atractivas son algunas ofertas y tal es el interés de los clientes foráneos que, en algunos pueblos de España, ya solo se habla inglés. Mientras tanto, la mitad de la deuda pública española en circulación se encuentra en manos de inversores extranjeros no residentes. Les detallamos estos y otros ejemplos a continuación.  Wang Jianlin, el hombre más rico de China y fundador del grupo Wanda, está negociando la compra del complejo turístico valenciano de Marina D’Or, construido en 1983 con el objetivo de convertirse en la mayor ciudad de vacaciones de Europa. Su grupo empresarial está negociando la adquisición del 75 % de las acciones de este núcleo vacacional situado en las localidades de Oropesa del Mar y Cabanes (Castellón, Comunidad Valenciana) por una cantidad próxima a los 8.200 millones de yuanes —cerca de 1.200 millones de euros—, según informó el digital español El Confidencial citando al ‘Diario del Pueblo’ chino. Es posible que Wang Jianlin, el fundador y presidente del grupo, ya haya visitado junto con otros representantes de la compañía esta ‘ciudad de vacaciones’, que cuenta con un campo de golf, un parque temático, cinco hoteles y balnearios, entre otras infraestructuras. De efectuarse, no sería la primera compra del empresario chino en España: en 2014 adquirió el emblemático Edificio de España de Madrid por 265 millones de euros y este año se hizo con el 20 % del capital del Atlético de Madrid por unos 50 millones. Estas negociaciones tienen lugar de manera paralela a las conversaciones que el magnate mantiene con las autoridades españolas para construir un complejo de viviendas en el suroeste de la capital, en el marco de la denominada ‘operación Campamento’.
A menudo, el factor clave para adquirir un objeto en España es que tiene un precio económico. En este sentido, las infraestructuras millonarias que, en un momento determinado, no se terminaron como consecuencia de la crisis económica, son un verdadero filón de oro. Se trata de obras faraónicas en las que se invirtieron muchos millones de euros y que, además, requerían grandes gastos de mantenimiento: aeropuertos vacíos, museos sin obras de arte, vías férreas sin pasajeros… Un claro ejemplo es el polémico caso del Aeropuerto Central de Ciudad Real, la primera instalación privada de este tipo en España, que permanece cerrado desde 2012 a causa de su baja rentabilidad y la falta de inversión. Aunque las autoridades nunca han ofrecido información oficial sobre el coste de su construcción, las estimaciones más razonables barajan cantidades entre 600 y 900 millones de euros. Sin embargo, durante una subasta pública que se celebró el pasado mes de julio, el grupo chino Tzaneen International, que realiza inversiones en proyectos de infraestructura, presentó una oferta escandalosa —10.000 euros— para lograr su adquisición, una cantidad muy por debajo del precio de salida, que era de 40 millones. A través de un comunicado, esta firma aseguró que planeaba invertir entre 60 y 100 millones de euros para desarrollar el aeropuerto y convertirlo en un nudo de comunicación entre las empresas chinas y europeas. Esta polémica compra no se cerró, pero se trata de un caso bastante representativo de cómo los inversores extranjeros se tratan de aprovecharse del fracaso de un proyecto.
Uno de los sectores más interesantes para los foráneos sigue siendo el negocio inmobiliario. La calidad de vida de España, el clima, una fácil conexión aérea con sus países de origen y, de nuevo, los precios bajos, provocan que los inversores extranjeros tengan cada vez más viviendas en el país. Según un estudio de TM Grupo Inmobiliario, que ha analizado los perfiles de los compradores habituales de viviendas en la costa mediterránea, el mayor colectivo lo forman los inversores británicos (el 18,62 % de las adquisiciones realizadas por extranjeros), seguidos por los franceses (9,39 %), alemanes (7,25 %), belgas (6,90 %), italianos (6,13 %), rusos (5,83 %), suecos (5,83 %), chinos (4,14 %) y noruegos (3,74 %). Por lo general, se trata de clientes de alto nivel adquisitivo que aprovechan la oportunidad proporcionada por la crisis para comprar una segunda residencia en España a un precio atractivo. Geográficamente, las zonas que más les atraen son las provincias isleñas, Madrid y las zonas mediterráneas.
Más allá de los apartamentos y las casas, España seduce a los inversores extranjeros con una oferta insólita: aldeas y pueblos enteros que cuestan “la mitad del precio de una plaza de garaje en Londres”, según el titular de un reportaje del diario ‘The Daily Mail’. Y es que en España hay muchas localidades que necesitan repoblarse para no caer en el olvido. Con el fin de evitar que eso suceda, muchas localidades se venden a precios irrisorios. Así, por tan sólo 60.000 euros es posible comprar un pueblo entero bien conservado. Un caso: en la provincia gallega de Lugo venden una aldea deshabitada y con edificaciones por 62.000 euros. El precio depende, básicamente, de la cantidad de propiedades, del estado de conservación y de su ubicación. Por ejemplo, la localidad de Proceda, situada en el Parque Nacional de Picos de Europa (Cantabria) y con 3.052 metros cuadrados construibles, cuesta 1,5 millones; por supuesto, el precio es negociable. Sin embargo, estos dos pueblos no son los únicos, sino que hay aldeas a la venta por toda España, según el periódico español ‘El País’. Galicia es la comunidad autónoma en donde esperan comprador más pueblos (35), aunque los interesados también pueden encontrar otras poblaciones disponibles en Aragón, Cataluña y Castilla y León. Varias localidades casi vacías también venden casas y terrenos a precios simbólicos porque sus alcaldes tratan de atraer a nuevos habitantes. En algunas de ellas, el metro cuadrado sólo cuesta cinco euros. Un dato curioso: en muchos pueblos españoles sólo se habla inglés. ¿Por qué? El 50 % de las casas y aldeas abandonadas las adquieren personas extranjeras —principalmente ciudadanos estadounidenses, alemanes y franceses— y la demanda internacional cada vez es mayor. En estos lugares algunos buscan un entorno excepcional donde poder trabajar a distancia; otros estiman que son una buena inversión o una oportunidad para comenzar un negocio rural; algunos, simplemente desean retirarse a un entorno tranquilo. “Las personas que se interesan por estos parajes se sienten ataídas por el clima, porque han venido durante sus vacaciones de verano, porque les interesa la inversión o porque en su país no podrían realizar una operación similar y aquí cuentan muchas ayudas”, contó a RTElvira Fafian, que trabaja en la inmobiliaria Aldeas Abandonadas.
“La inversión inmobiliaria está en plena ebullición. Actualmente, en el sector terciario (oficinas, centros comerciales, logística…) alcanza los 6.000 millones de euros”, cuenta al diario ‘Cinco Días’ Rafael Merry del Val, el presidente de Savills, consultora británica que opera en España desde hace 25 años. El responsable de Savills indica que “estamos viendo mucho capital asiático, canadiense —que es una novedad—, algo menos de EE.UU. y bastante británico y latinoamericano”. Merry del Val asegura que “los inversores extranjeros confían en cualquier activo inmobiliario que se encuentre en España, incluso en el suelo, que es el más ‘maldito’ de nuestro sector”.  Más allá de los sectores turístico e inmobiliario, un área que ha cautivado a varios millonarios extranjeros es el fútbol español. De este modo, clubes como el Málaga, el Valencia o el Atlético de Madrid son algunos ejemplos de este fenómeno que, al parecer, va en aumento. En otoño de 2014, Peter Lim, un millonario de Singapur, se convirtió en el propietario del Valencia y, por tanto, en el primer dueño extranjero en la historia del club, al adquirir alrededor del 70 % de sus acciones por una cantidad que rondó los 100 millones de euros. A principios de este año, el ya mencionado magnate chino Wang Jianlin también compró un 20 % de las acciones del Atlético de Madrid por 45 millones. A su vez, desde 2010 el Málaga CF pertenece al jeque Abdullah ben Nasser Al Thani, miembro de la familia real catarí, mientras que otros clubes, como el Racing de Santander o el Deportivo Alavés, también estuvieron en manos extranjeras. ¿Por qué los millonarios foráneos están interesados en los equipos españoles? Un análisis de Europa Press indica que una de las principales razones es, sin duda, el prestigio de la Liga, que está considerada como uno de los mejores torneos de clubes de fútbol del mundo. Otro factor que incentiva a los inversores tiene que ver con la crisis, que ha provocado que los clubes españoles sean más accesibles que, por ejemplo, los ingleses, y representen una buena posibilidad de inversión. “En España, el fútbol mueve mucho dinero, maneja cantidades importantes en fichajes y, por tanto, para los empresarios extranjeros resulta atractivo invertir en la compra de jugadores y clubes ya que, además de obtener una rentabilidad, les permite adquirir una relevancia social y un impacto publicitario muy interesantes para sus negocios”, asegura Sandalio Gómez, profesor del Iese y experto en gestión de entidades deportivas. Por su parte, el profesor de economía financiera de la Universidad de Barcelona, José María Gay de Liébana, explica que este deporte “otorga proyección: no es igual ir a una ciudad y comprar su polígono industrial que su equipo de fútbol. Además, en los palcos de los estadios puedes conocer a las autoridades locales y a otros personajes públicos”. Por el contrario, los millonarios españoles no muestran tanto interés y prefieren invertir en sectores con menos riesgo: los problemas financieros y las deudas acumuladas de muchos clubes han generado mala fama al fútbol.
El apetito de los extranjeros por España está lejos de limitarse a los casos citados y los inversores asiáticos mantienen su actividad en el mercado español. En estos momentos, el grupo chino HNA parece estar a la caza de oportunidades: tras convertirse en el mayor accionista de la cadena hotelera NH, está negociando la compra de casi la mitad de las acciones de Globalia, propietaria de Air Europa, la única compañía aérea 100 % española. Asimismo, acaba de adquirir el 42,3 % del capital social del RCD Espanyol —otro club de fútbol— y busca obtener una participación en la constructora OHL. A finales de septiembre, otra empresa china, Bright Food, cerró la compra de la empresa catalana Miquel Alimentació, el mayor distribuidor mayorista de productos de alimentación en España. Incluso el gigante de distribución El Corte Inglés, considerado como un referente de la economía española, vendió este verano un 10 % de su capital al jeque catarí Hamad Bin Jassim Al Thani quien, con esta maniobra, entró en el consejo de administración de la compañía. En definitiva, casi el 40 % de la industria española pertenece a empresas de capital extranjero, según los datos más recientes de El Confidencial. En esta misma línea, a finales del pasado mes de junio más de la mitad de la deuda pública española en circulación —un 53,09 %— estaba en manos de inversores extranjeros no residentes, de acuerdo con los datos publicados por la Secretaría General del Tesoro. “Se vende España”, vuelven a anunciar los titulares de los periódicos. En realidad, lleva años en venta.
En la elaboración de este artículo se han utilizado los archivos multimedia de RT, Reuters y AFP Preparado por María Lekant, Iván Sérbinov
Debate Pedro Lopez-Mariano Rajoy
Aunque las formas no son las correctas Mariano Rajoy necesitaba esta dosis de humildad. Si uno piensa que puede hacer lo que le plazca por tener el respaldo de la mayoria de escaños (no necesariamente han de ser por votos emitidos) está muy equivocado.
Cualquier persona sabe que la ley electoral española premia al partido más votado y perjudica al tercero en discordia, por ese motivo IU nunca ha podido gobernar el país.
El debate de ayer noche, no vimos una exquisitez dialéctica por parte de los dos contendientes, bajando sus niveles intelectuales hasta rozar la incultura (con perdón) barriobajera llegando a insultarse mutuamente por la pérdida del bipartidismo que durante estos años de democracia gobernaba cambiándose mutuamente el bastón de mando del poder corrupto recibiéndo dinero sin declarar a la junta electoral o al fisco.
España no va bién y ellos lo saben. Por eso es necesario un cambio del bipartidismo y la eliminación de las mayorías absolutas.
Cualquier persona sabe que la ley electoral española premia al partido más votado y perjudica al tercero en discordia, por ese motivo IU nunca ha podido gobernar el país.
El debate de ayer noche, no vimos una exquisitez dialéctica por parte de los dos contendientes, bajando sus niveles intelectuales hasta rozar la incultura (con perdón) barriobajera llegando a insultarse mutuamente por la pérdida del bipartidismo que durante estos años de democracia gobernaba cambiándose mutuamente el bastón de mando del poder corrupto recibiéndo dinero sin declarar a la junta electoral o al fisco.
España no va bién y ellos lo saben. Por eso es necesario un cambio del bipartidismo y la eliminación de las mayorías absolutas.
España no es españa
Juan Soto:
14.12.2015 – 23:59 H.
He visto cosas que jamás creeríais. Antes del debate, TVE conectó con una residencia de ancianos y allí les pidieron la opinión a unos pobres abuelicos aquejados de demencia senil. No fue una mala decisión de TVE, porque así nos preparábamos para el sentimiento que tendríamos una vez que Rajoy y Sánchez se pusieran a discutir.
Las parrafadas no las comprendía nadie, ni ellos mismos. Se interrumpían, como si su intención fuera responder a lo que había dicho el otro, pero en lugar de esto hablaban de cualquier otra cosa. En cierta forma, sí llegaron a una cierta belleza surrealista en esta manera obsoleta de hacer política. Por momentos, el debate me recordaba al día que conocí a Manuel Vicent. Le dije que me llamaba Juan Soto y él me respondió: gracias, igualmente.
Restaurante en Madrid mientras se retransmite el debate entre Pedro Sánchez y Mariano Rajoy (Reuters)
Restaurante en Madrid mientras se retransmite el debate entre Pedro Sánchez y Mariano Rajoy (Reuters)
Pues así pasaron la noche Sánchez y Rajoy: una escalera de discursos prefabricados hacia ninguna parte; el "adónde vas, patatas traigo" elevado a la vigésima potencia; un trueque donde se mercadeaba con un "y tú más" a cambio de tres "eso es falso" y, en conclusión, un ejercicio de autismo a dos bandas que servirá a los otorrinos del futuro como advertencia sobre los peligros de la sordera. [Vea las mejores imágenes del debate entre Rajoy y Sánchez]
Repitieron hasta quedarse afónicos la palabra 'mentira', algo que hay que agradecer, porque en esos momentos se acercaron a la verdad. Pero lo más extraño es que Rajoy no perdió. Tampoco es que ganase, pero no fue necesario invocar a Soraya ni prolongar la charla para que Sánchez se llevase una paliza vergonzosa. A los pocos minutos, los sismógrafos de toda España registraban las vibraciones que producía la onda expansiva de las palmadas en la frente que se daban los militantes del PSOE.
Y es que Sánchez, cumpliendo el argumentario, no sabía hacer otra cosa que repetir las acusaciones de corrupción, y tanto dijo “Bárcenas“ y “contabilidad B“
¿Quién se reía a lo lejos? ¿Eran Floriano y Soraya o eran Madina y Susana Díaz? ¿O los cuatro? ¡Igual se reía hasta Zapatero, contento de que el PSOE tenga un líder menos elocuente que él! Y es que Sánchez, cumpliendo el argumentario, no sabía hacer otra cosa que repetir las acusaciones de corrupción, y tanto dijo "Bárcenas" y "contabilidad B", que este tema tan grave acabó rebajado a la categoría de tópico. Y no supo atacar a Rajoy, que es maestro en el noble arte de poner el pescuezo bajo el hacha, ni siquiera cuando este le regaló momentos de humor involuntario tan fantásticos como este:
-A lo mejor aprende algo -dijo Sánchez.
-Eso es difícil -respondió Rajoy.
Pero pese a la masacre que cayó sobre Sánchez, lo más bonito es que no ganó Rajoy, sino Pablo Iglesias y Albert Rivera, que estuvieron riéndose frente a la tele como si echaran 'Agárralo como puedas'. A ellos y sus partidos ni se los mencionó, no fueran a aparecer por allí. Todos fingieron que estábamos en 1995, o quién sabe si antes. El pobre Campo Vidal fue mustiándose y encaneciendo y terminó con cara de Arias Navarro, y no me hubiera extrañado que sus últimas palabras fueran: "Españoles, el bipartidismo ha muerto".
14.12.2015 – 23:59 H.
He visto cosas que jamás creeríais. Antes del debate, TVE conectó con una residencia de ancianos y allí les pidieron la opinión a unos pobres abuelicos aquejados de demencia senil. No fue una mala decisión de TVE, porque así nos preparábamos para el sentimiento que tendríamos una vez que Rajoy y Sánchez se pusieran a discutir.
Las parrafadas no las comprendía nadie, ni ellos mismos. Se interrumpían, como si su intención fuera responder a lo que había dicho el otro, pero en lugar de esto hablaban de cualquier otra cosa. En cierta forma, sí llegaron a una cierta belleza surrealista en esta manera obsoleta de hacer política. Por momentos, el debate me recordaba al día que conocí a Manuel Vicent. Le dije que me llamaba Juan Soto y él me respondió: gracias, igualmente.
Restaurante en Madrid mientras se retransmite el debate entre Pedro Sánchez y Mariano Rajoy (Reuters)
Restaurante en Madrid mientras se retransmite el debate entre Pedro Sánchez y Mariano Rajoy (Reuters)
Pues así pasaron la noche Sánchez y Rajoy: una escalera de discursos prefabricados hacia ninguna parte; el "adónde vas, patatas traigo" elevado a la vigésima potencia; un trueque donde se mercadeaba con un "y tú más" a cambio de tres "eso es falso" y, en conclusión, un ejercicio de autismo a dos bandas que servirá a los otorrinos del futuro como advertencia sobre los peligros de la sordera. [Vea las mejores imágenes del debate entre Rajoy y Sánchez]
Repitieron hasta quedarse afónicos la palabra 'mentira', algo que hay que agradecer, porque en esos momentos se acercaron a la verdad. Pero lo más extraño es que Rajoy no perdió. Tampoco es que ganase, pero no fue necesario invocar a Soraya ni prolongar la charla para que Sánchez se llevase una paliza vergonzosa. A los pocos minutos, los sismógrafos de toda España registraban las vibraciones que producía la onda expansiva de las palmadas en la frente que se daban los militantes del PSOE.
Y es que Sánchez, cumpliendo el argumentario, no sabía hacer otra cosa que repetir las acusaciones de corrupción, y tanto dijo “Bárcenas“ y “contabilidad B“
¿Quién se reía a lo lejos? ¿Eran Floriano y Soraya o eran Madina y Susana Díaz? ¿O los cuatro? ¡Igual se reía hasta Zapatero, contento de que el PSOE tenga un líder menos elocuente que él! Y es que Sánchez, cumpliendo el argumentario, no sabía hacer otra cosa que repetir las acusaciones de corrupción, y tanto dijo "Bárcenas" y "contabilidad B", que este tema tan grave acabó rebajado a la categoría de tópico. Y no supo atacar a Rajoy, que es maestro en el noble arte de poner el pescuezo bajo el hacha, ni siquiera cuando este le regaló momentos de humor involuntario tan fantásticos como este:
-A lo mejor aprende algo -dijo Sánchez.
-Eso es difícil -respondió Rajoy.
Pero pese a la masacre que cayó sobre Sánchez, lo más bonito es que no ganó Rajoy, sino Pablo Iglesias y Albert Rivera, que estuvieron riéndose frente a la tele como si echaran 'Agárralo como puedas'. A ellos y sus partidos ni se los mencionó, no fueran a aparecer por allí. Todos fingieron que estábamos en 1995, o quién sabe si antes. El pobre Campo Vidal fue mustiándose y encaneciendo y terminó con cara de Arias Navarro, y no me hubiera extrañado que sus últimas palabras fueran: "Españoles, el bipartidismo ha muerto".
AMAZON Felip Puig denuncia que l'Estat va «posar traves» a la inversió d'Amazon al Prat
El conseller d'Empresa i Ocupació calcula que el gegant nord-americà invertirà 100 milions d'euros
Apunta que el centre logístic serà un dels més grans de l'empresa al sud d'Europa i suposarà més de 1.500 llocs de treball directes
Amazon instal·larà al Prat de Llobregat un gran centre logístic pel sud d'Europa
Felip Puig, conseller d'Empresa i Ocupació en funcions, ha denunciat aquest dimarts que el govern espanyol va intentar "posar traves" perquè la inversió que va anunciar Amazon aquest dilluns al Prat "no fructifiqués". "També ens van intentar convèncer perquè aquesta operació la fessin a San Fernando de Henares", on la companyia ja té un centre logístic, ha afegit en una entrevista a El matí de Catalunya Ràdio.De fet, segons Puig, el gegant nord-americà ha anunciat també una ampliació del centre que té a prop de Madrid. Però mentre que les instal·lacions de la capital de l'Estat tenen una extensió de 70.000 metres quadrats, les del Prat seran de 210.000 construïbles. El conseller ha recordat que les negociacions perquè la multinacional s'instal·lés a Catalunya van començar fa dos anys i ha assegurat que la Generalitat ha treballat amb "prudència i perseverança".
Puig, a més, ha subratllat que el procés sobiranista no ha posat en dubte en cap moment la inversió i que Amazon ha donat "per descomptat" que podrà desenvolupar el seu pla de negocis a Catalunya amb "seguretat jurídica".
Inversió de 100 milions d'euros
Puig ha calculat la inversió d'Amazon al Prat en uns 100 milions d'euros, entre la compra dels terrenys -valorats en 30 milions-, la construcció de les naus i la instal·lació de la tecnologia que hi haurà a dins. Ha apuntat que el centre logístic serà un dels més grans de l'empresa al sud d'Europa i suposarà la creació de més de 1.500 llocs de treball directes. El conseller espera que l'edifici pugui estar acabat després de l'estiu del 2017.
L'oligarquia del franquisme segueix sent l'oligarquia de la democràcia
"Si en aquests quatre anys haguessin substituït Mariano Rajoy per Florentino Pérez, ens hauríem estalviat l'intermediari"
"Han saquejat durant dècades el nostre país. Han privatitzat les empreses públiques com Telefónica, Endesa ..., l'última AENA. El que tenien totes en comú és que tenien beneficis. Són de dretes però no són ximples; privatitzen els guanys i socialitzen les pèrdues "
"Quan he vist a Pere Sánchez en l'AVE, m'ha recordat al 135 la l'estratègia del vot útil; entenc que el PSOE ho faci, la porta utilitzant 30 anys, però em sorprèn que també la facin servir aquells partits que diuen que volen regeneració democràtica "
El candidat d'Unitat Popular (UP) a la presidència del Govern, Alberto Garzón, s'ha mostrat convençut que aquesta opció està "en alça" tot i estar patint una "campanya amb pals a les rodes i exclusió" i ha acusat els partits polítics, tant als tradicionals com als anomenats emergents, d'usar "l'estratègia del vot útil". "El vot útil és vella política i ha servit per consolidar les retallades i convertir vots d'esquerra en vots de oligarquia".
El representant d'Esquerra Unida ha fet aquestes manifestacions a València, on ha participat en un míting al Poliesportiu del Cabanyal-que ha congregat prop de 2.500 persones-, en què ha estat acompanyat pels candidats d'EUPV-UP al Congrés dels Diputats i al Senat, Ricardo Sixto i Lorena Ruiz, i la número 2 de la candidatura a la cambra baixa, Roser Mestre.
Alberto Garzón ha recordat durant la seva intervenció la seva trobada de camí a València en l'AVE amb el candidat del PSOE, Pedro Sánchez. "Quan l'he vist m'ha recordat al 135 ia l'estratègia del vot útil; entenc que el PSOE ho faci, la porta utilitzant 30 anys, però em sorprèn que també la facin servir aquells partits que diuen que volen regeneració democràtica". Davant d'això ha asseverat que Unitat Popular-Esquerra Unida desitja "el vot útil i determinant de les classes populars, dels que no arriben a final de mes, de les dones doblement explotades, dels nostres majors".
"Pot haver-hi un vot més útil i més bonic que votar qui se sap què va a fer després del 20 de desembre ?, s'ha preguntat el candidat, que ha reivindicat UP-IU es manté en les seves posicions d'esquerres mentre les quatre formacions del "debat a quatre que no molestava la CEOE corren cap al centre".
CANDIDATURA "SENSE MERCAT DE FITXATGES"
Ha presumit de ser l'única candidatura els integrants han estat triats per la ciutadania "sense mercat de fitxatges". "Tenim una cosa que és innegociable, els valors, nosaltres no entrem en oferir la política com a espai mercantil, un producte a un preu, sinó que la política té a veure amb l'educació pública, les condicions laborals i per això no caiem en l'espectacularització ". "Volem vèncer per transformar la societat, però vèncer convencent, no enganyant. No hi ha líders suprems, som tots o totes o no hi ha ningú", ha sentenciat.
En aquest sentit, ha posat com a exemple que tots aquests partits -PP, PSOE, Podem i ciutadans-, "després de la seva gir al centre", defensen un mercat lliure de l'energia. "Però nosaltres no, nosaltres defensem nacionalitzar les empreses estratègiques perquè hi hagi instruments perquè els governs no hagin de demanar permís als poders". "no es pot dir volem una societat verda i dir que volem capitalisme, no es pot", ha asseverat.
"LES DONES NO DEMANEN PERMÍS"
Garzón ha subratllat l'accent feminista del seu discurs -en l'obertura del míting s'ha guardat un minut de silenci per les 64 víctimes de la violència de gènere en el que va d'any i també s'ha recordat als dos policies morts en Kabul- a dirigir-se al líder de Ciutadans, Albert Rivera, per recordar-li que "les dones no demanen permís" per reivindicar els seus drets.
D'altra banda, ha reivindicat el valor de la memòria històrica: "Venim de lluny, però no per fer un museu de la història, sinó per aprendre dels nostres avantpassats que van lluitar pels drets socials, que no cauen del cel". En aquest punt, ha afegit que "la Transició no va ser la Revolució dels Clavells de Portugal i l'oligarquia del franquisme va seguir sent l'oligarquia de la democràcia i per això no necessitem una segona transició, sinó una projecte constituent".
"No volem que després de les eleccions uns quants partits es reuneixin en un despatx sinó que la gent senzilla pugui cridar què vol per a la Constitució, perquè no es posin els interessos dels grans bancs per sobre de l'educació o la sanitat", ha manifestat.
"SOM UNA ESQUERRA INCÒMODA"
"Que ens vulguin excloure del debat polític general -ha prosseguit- té a veure amb que som un esquerra incòmoda que mai s'ha agenollat ni davant el poder econòmic ni l'eclesiàstic. En aquest país el principal problema és que no governen els que es presenten a les eleccions, sinó l'oligarquia que s'amaga darrere d'aquest teatre de titelles ". I ha reiterat que "si en aquests quatre anys haguessin substituït Mariano Rajoy per Florentino Pérez, ens hauríem estalviat l'intermediari".
Garzón ha retret el "cinisme" que suposa dir que no es pot rescatar els desnonats però sí a les autopistes o als bancs i ha considerat que "no és un problema econòmic, sinó de voluntat política".
"En aquesta crisi els rics han governat per posar l'Estat al seu servei i omplir-se les butxaques, que molt patriotisme però després tenen els comptes a l'estranger", ha criticat el candidat que ha citat a Machado a l'apuntar que "en els tràngols durs el senyoret invoca la pàtria i la ven ".
Al seu parer, "el que cal fer és just el contrari: posar en Estat al servei de la classes populars", ja que "l'oligarquia té empleats a Mariano Rajoy, a la resta del consell de ministres i la resta de partits que han estat fent sempre el mateix ".
Alberto Garzón ha advertit que "tota la regeneració política no passa per canviar els que tenen cabells blancs per altres que no tenen, sinó per democratitzar l'economia". Aquí ha advocat per lluitar per una "democràcia real" que inclogui "una educació laica i gratuïta", defensar als éssers humans "no com a recursos humans, sinó com a persones que dominen l'economia i no al revés".
Finalment, ha manifestat que "l'alegria també és un projecte polític". "Hi pot haver un temps de tenebres però sabem també que podem frenar-si treballem junts", ha rematat.
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)
Entrada destacada
PROYECTO EVACUACIÓN MUNDIAL POR EL COMANDO ASHTAR
SOY IBA OLODUMARE, CONOCIDO POR VOSOTROS COMO VUESTRO DIOS Os digo hijos míos que el final de estos tiempos se aproximan. Ningú...
