Mas-Colell força Montoro a pagar de cop el FLA

Després que ahir el conseller d’Economia en funcions, Andreu Mas-Colell, anunciés que recorrerà al Tribunal Suprem per la via contenciosa administrativa les condicions que el Govern espanyol va imposar a la Generalitat el passat 20 de novembre, avui el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, ha revelat que l’Estat transferirà a totes les comunitats autònomes el Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) íntegre, inclosa Catalunya.
El 16 de desembre, el Govern rebrà de cop els 3.034 milions d’euros que li pertoquen i no en deu trams mensuals com havia anunciat el Ministeri. El motiu pel qual ara s’han decidit a pagar és que la Generalitat “està avançant” en el compliment de les condicions que se li van imposar per poder-lo cobrar.
El Departament d’Economia valora “positivament” aquest canvi d’actitud perquè creuen que aquest comportament d’Hisenda “no era raonable”, tot i que han informat a El Nacional que encara avui a les 14:30 no han rebut la notificació tècnica que els comuniqui aquesta decisió.


© 2015 EL NACIONAL.CAT

canvi en la CUP per investir a Mas?

Hivern(s). I amunt que sempre fa pujada i gener serà costerut i a corre-cuita. Panoràmica: anomalia democràtica inquisitorial, emergència social davant el paisatge devastat que deixa la crisi i excepcionalitat política constituent amb històrica majoria social independentista.  Momentum: sortir-nos-en. Podrem? Aquest cop, no és pas poc, de nosaltres depèn. Fils a l’agulla, enmig d’un país atrotinat que cal reconstruir amb tanta paciència insistent com filosofia de guàrdia urgent. Ja deia Adorno que l’esperança rau sempre en els que no troben consol.
Dialèctica processal. Potser els dos darrers mesos -poc edificants en tants sentits i tan reals alhora- han tingut la virtut de desvetllar-nos del país que encara som. Tal com és, sense mites ni ritus. Més val saber-ho, que la culpa de la cara mai no la té el mirall. La  reductio ad unum, un error de tots? Tal vegada. ¿Els estirabots devastadors de vella política? Ull viu que les ferides curen, però les cicatrius romanen i no es pot jugar a escacs amb guants de boxa. ¿La mania de mirar a una altra banda i fer-se l’orni? L’autoengany sempre és la pitjor mentida: ajuda molt poc no voler entendre -minimitzar, banalitzar, justificar- que el cràter deixat per la corrupció, l’impacte de les pitjors retallades o la gestió patrimonialista del procés -maldestra herència de confondre país i partit- no són endebades. Per això la CUP rondina i esbrina, pur sentit comú, que present i futur no poden reproduir el passat. Quan del pes de la història ningú se’n pot desempallegar mai i les motxilles compten tant com pesen. Per sort, ara i aquí, el futur ho pesa tot i compta molt més: el dilema ja no és mantenir el procés, sinó eixamplar-lo. Res al pap, doncs: per trobar la millor resposta sempre són imprescindibles totes les preguntes.
De puntetes no s’hi val. Amagar el cap sota l’ala i fer-se l’orni ja no serveix. Llums i taquígrafs, diu la vella consigna: al què, al quan, al com i al qui, malauradament encara per concretar, li falta la requisitòria cabdal. Per a què? Insistim-hi, doncs: per sortir-nos-en. Clau de volta, ens ho creiem o no? Sí, mil cops sí i amb tots els dubtes, esclar. Des de la rabiüda necessitat -obstinació tossuda i esperança perseverant- de creure-hi.
El rostre de l’altre sempre hi és. I amb ell, les seves raons. Coctelera catalana amb totes les contradiccions juntes i algunes paradoxes: després de dècades maldient dels polítics que diuen una cosa i després fan la contrària, ara ho trobem contradictori? Lloguem cadires? En què quedem? Curiós país, el nostre, on la verge és negra, el goril·la és blanc i li riem els gols cada diumenge als que porten Qatar-ISIS al davant i Unicef-refugiats al cul. País-contradicció. En fi.
Ponts i camins. On arrela avui l’enginyeria de l’esperança? Molt se n’ha parlat, de transversalitat; una altra cosa és creure-se-la. Elogi de la contradicció complexa, de la pluralitat coral, on més he après i desaprès els darrers tres anys ha estat discutint amb un empresari sobre capitalisme senil, amb un mosso sobre el concepte neuròtic de seguretat i amb un caputxí franciscà sobre l’ètica de la decència comuna. El més semblant a un país parlant amb si mateix furetejant altres futurs. Modest criteri i principal virtut de l’aportació cupaire: esclarir com desfigura la nostra societat un capitalisme ludòpata que tot ho esmicola. És a dir, la certesa crua i dura de l’enorme feinada que queda per fer. Si volem sortir-nos-en.
Per no oblidar-ho mai. Que enmig i enfront, sobretot, hi tenim un Estat de cop, variant postmoderna del cop d’estat i de mercat, esbotzant-ho tot i a mata-degolla. El Leviatan d’una màquina de guerra; un TC fet búnquer; el FLA com a Fons de Liquidació de les Autonomies; tot un sistema de poder -bancs, Església i exèrcit (els sona?)- escanyant la llibertat política catalana i, amb ella, les possibilitats de justícia social. És a dir, de sortir-nos-en. Fi de cicle i fi de règim, en l’hora de nosaltres mateixos, quan març no és cap alternativa, pidolar dos vots en xec en blanc no arreglaria gaire res i cal pressuposar que en el joc de la gallina ningú no es vol estimbar.
Que rodi la bola, com a divisa i prec. Hi ha partit, cal jugar-lo sencer i és prohibit dopar-se. Però ateses les tensions i dificultats -en part ben lògiques, que qui es discuteix per darrere són, entre d’altres, dos projectes tan antagònics i contradits com CDC i la CUP- suggereixo traçar la línia d’un mínim comú denominador. Desbloqueig del bucle i desgel per passar pantalla. Efecte Arquimedes, ball de bastons de les contradiccions i fràgil equilibri malabar, potser l’únic possible, ara mateix, són dos vots al procés al costat d’un pla de xoc real i concret. Concret i real, com la pobresa i la desigualtat que ens ofega i estreny. Ho dic a compte i risc, per poder xiular col·lectivament que el partit ha començat i que sortim a guanyar, val a dir, a construir. I després seguim teixint: i patint, com sempre. Ho escric sense cap consol: organitzem el pessimisme, xiuxiuejaria Breton; cal fracassar més i millor, escriuria Beckett; no tenim cap opció i és per això que ho intentem, poetitzarien els autònoms alemanys. Però sortim-nos-en. Abans mil cops sortir a jugar i potser perdre, que ni tan sols no comparèixer al terreny de joc.  In dubio, doncs, pro procés. Sempre.
Corol·lari i exordi. Per arribar a l’horitzó, sempre s’ha de trepitjar molt de fang: un peu a terra i un altre al futur. El tens temps de la tensa espera on tot s’aprèn i es deslloriga. La calma com a factor revolucionari, que qui vol fer alguna cosa cerca un estri i qui no una excusa. Constant humana també: només del dubte neix l’alliberament. Per això retruny tant Josep Maria Esquirol a  La resistència íntima : generositat i humilitat, la resistència sempre sol ser discreta. Contracertesa pràctica: per engegar-ho tot a dida, sempre hi serem a temps. Mentrestant endavant, que endarrere ja no hi ha res: només un passat decadent i mediocre on no podem tornar, d’imposició grisborbònica, cartró pedra autonòmic i fractura neoliberal. Passa-ho: sortim-nos-en. Que rodi la bola de la llibertat.


© ARA

error de Ada Colau: saltar a la política

•La plataforma pide a su ex miembro "valentía política, determinación" y que garantice los derechos de la ciudadanía.
•Le reprocha que hasta el momento no haya habido sanciones para ningún gran tenedor de vivienda que provoca desahucios.
•Le dicen que hay que conseguir la cesión de las "como mínimo 2.591 viviendas que ya se sabe que están incumpliendo en Barcelona".
La Plataforma de Afectados por la Hipoteca ha reprochado a la alcaldesa de Barcelona, Ada Colau, que hasta el momento no haya habido sanciones para ningún gran tenedor de vivienda que provoca desahucios a la capital catalana.
Al parecer de la PAH, esto es consecuencia del hecho que el Ayuntamiento "no ha hecho lo necesario" para desplegar totalmente la ley 24/2015 de medidas urgentes para hacer frente a la emergencia habitacional y contra la pobreza energética.


La PAH recuerda que continúa habiendo desahucios en la ciudad, y por eso considera "urgente" hacer el despliegue de la ley para conseguir las "cesiones obligatorias" que se prevén.


En una carta dirigida a la alcaldesa , ex miembro de la plataforma, los responsables de la entidad le recuerdan que ahora hace un mes anunció que el Ayuntamiento negociaba con la Sareb la cesión de 500 viviendas vacías.
Es por eso que en la misiva le preguntan sobre esta cuestión y le subrayan que como entidad la PAH defiende que hay que conseguir la cesión de las "como mínimo 2.591 viviendas que ya se sabe que están incumpliendo en Barcelona

el TC un tribunal polititzat que ha perdut tota credibilitat

Aragonès recrimina a l'alt tribunal que faci de "braç executor de la campanya electoral de PP, PSOE i C's"


ACN Barcelona.-Pere Aragonès, diputat de JxSí, ha avisat aquest dimecres el TC que no farà que Catalunya torni a la via autonomista perquè el procés segueix endavant malgrat la sentència sobre la declaració d'inici del procés. "Allò que el TC va provocar el 2010, la fi de la via autonomista, no ens hi farà tornar el 2015", ha assegurat en declaracions al Parlament, on ha recriminat a l'alt tribunal que faci "de braç executor de la campanya electoral de PP, PSOE i C's". Aragonès ha ironitzat que el tribunal ha anat "a velocitat de llampec per ajustar-se a la campanya" emetent una resolució política tant pel seu contingut, per les formes (utilitzant pràcticament els arguments de l'advocacia de l'Estat) com per una qüestió de temps.
Després de recordar que hi ha recursos de diferents comunitats autònomes contra mesures recentralitzadores del govern de l'Estat que "estan dormint la son dels justos esperant una sentència", Aragonès ja ha advertit que JxSí no reconeix la legitimitat política de la sentència sobre la declaració d'inici del procés.Al seu parer, "el TC pretén anul·lar el resultat del 27-S amb aquesta sentència" i JxSí no permetrà que això passi. En aquest sentit, ha indicat que tiraran endavant les mesures que preveu la declaració perquè ningú pot privar els diputats de la seva iniciativa parlamentària en àmbits on el Parlament ja ha legislat prèviament.

Bonet defensa la universitat pública i els estudis gratuïts en un acte de suport als encausats per la càrrega del 2011

El rector fa costat a la dotzena d'estudiants i treballadors que podrien acabar a judici pels aldarulls al claustre de fa quatre anys


ACN .-El rector de la Universitat de Girona, Sergi Bonet, ha fet costat als 12 estudiants i treballadors encausats per la càrrega policial del 2011 durant la celebració del XXè aniversari de la universitat. El rector ha dit que, en dos anys de mandat, aquest era "el dia" que més sentit tenia ser rector i que creia que havia de donar-los suport perquè –a banda de coincidir personalment amb els ideals que defensen- creu que la universitat ha de ser un "espai de debat i llibertat d'expressió". A més, ha anunciat que convocarà un claustre el 18 de febrer per aprovar una declaració en favor de la universitat pública i on vol que la UdG marqui model i demani que els estudis universitaris siguin gratuïts. La declaració s'enviarà al Govern i a la resta d'universitats catalanes.

ACCUEILACTUEUROPE L'indépendance catalane retoquée par la justice espagnole

La Cour constitutionnelle espagnole a annoncé mercredi avoir révoqué la résolution adoptée le 9 novembre par le parlement de Catalogne, censée marquer le début d'un processus de scission avec le reste de l'Espagne.

C'est une pierre de plus lancée depuis Madrid dans le jardin de Barcelone. La Cour constitutionnelle espagnole s'est prononcée sur la résolution du parlement catalan du 9 novembre, qui devait marquer la première étape de l'indépendance de la Catalogne. Le texte posait le principe d'une proclamation de la république catalane sous 18 mois.

Madrid inflexible

Sans surprise, la Cour a invalidé le processus en révoquant la résolution. "Elle l'a fait à l'unanimité", a déclaré le chef du gouvernement espagnol Mariano Rajoy, en s'en félicitant. La résolution "viole les normes constitutionnelles qui attribuent au peuple espagnol la souveraineté nationale", a affirmé la Cour.

"L'arrêt n'altèrera rien"

Cette décision mettra-t-elle fin à la course entamée par les indépendantistes de la coalition Junts pel Si, qui a obtenu 47,8% des voix et la majorité absolue des sièges aux élections régionales d'octobre. Non, à en croire les déclarations de Francesc Homs, leader du parti séparatiste CDC : "L'arrêt n'altèrera rien", a-t-il assuré. La résolution votée par la coalition affirme en effet que le parlement de Barcelone ne reconnaîtrait pas les décisions des institutions espagnoles, notamment celles de la Cour constitutionnelle. 

Opinion publique incertaine

Mais l'opinion publique catalane n'est pas forcément prête à suivre son parlement dans un bras de fer avec Madrid. D'une part, les indépendantistes donnent le spectacle de la désunion en ne parvenant pas à former un gouvernement. Par ailleurs, selon un sondage du Centre des études d'opinion, dépendant du gouvernement régional, 48,2% des catalans sont opposés à l'indépendance, un chiffre en hausse par rapport au mois précédent.

Las autonomías recortan 74.152 millones en política social y cuadruplican su deuda durante la crisis

Menores ingresos y un incremento exponencial de la deuda son las claves del análisis sobre los presupuestos de la Comunidades Autónomas en España durante la crisis. Solo en educación, sanidad y servicios sociales las regiones españolas gastan hoy unos 17.000 millones menos que en 2009, lo que supone un recorte del 14,5% en los tres ámbitos. En todo el periodo, los gobiernos autonómicos han recortado su gasto social en 74.152 millones de euros. Sin embargo, no han 'ahorrado' nada, sino más bien al contrario: 

El coste adicional de la deuda de las regiones ha supuesto 86.453 millones más en todo el periodoentre 2009 y 2015, superando la inversión perdida por los recortes en gasto social.

Son las principales conclusiones de la recopilación de datos elaborada por la Asociación Estatal de Directoras y Gerentes de Servicios Sociales a través de datos del Ministerio de Hacienda y de las administraciones regionales. Y otro de los resultados es ladesigualdad territorial: Castilla-La Mancha y Cataluña, con recortes superiores al 26%, son las Comunidades que más han recortado su gasto social en los años de crisis. Por el contrario, País Vasco, Cantabria y Baleares han reducido sus partidas sociales por debajo del 5% en el mismo periodo.

Los desequilibrios territoriales se observan claramente en el gasto por habitante en educación que a día de hoy soportan las Comunidades Autónomas: mientras el líder de la tabla, País Vasco, destina 1.150 euros al año a financiar la enseñanza por cada ciudadano, Madrid, a la cola del ránking, dedica 667 euros por habitante.

Sin embargo, para observar qué porcentaje del presupuesto autonómico se destina a servicios sociales en cada región, los autores del estudio advierten de que el sistema foral de Euskadi y las características especiales de los territorios insulares explica sus números bajos, porque los gastos son derivados a Diputaciones Forales y Cabildos, respectivamente. Sin tener en cuenta estas tres Comunidades, el resultado seguiría siendo extremo: Asturias, con un 9,7% del total de su presupuesto y 363 euros por habitante a esta partida, casi duplicaría a Valencia, cuyos servicios sociales se quedan con un 5% del presupuesto, unos 172 euros por habitante.

Pero volviendo a la media, la caída del gasto por habitante y año ha pasado de 2.535 euros en 2009 a 2.158 en 2015. “El recorte acumulado en estos 7 años de crisis económica, cuando más necesarias son las políticas sociales, asciende a 74.152 millones de euros”, insiste la plataforma, que recuerda que en los mismos seis años los costes de la deuda “se han cuadruplicado”, pasando de los 6.886 millones de euros al año en 2009, a los 28.784 millones de euros de este ejercicio. 

La deuda se ha disparado llevándose consigo más de 86.000 millones de euros durante los últimos siete años. Aunque las autonomías han recortado sus fondos para políticas sociales en un 14,5%, el total ha caído por debajo del 5%. No obstante, según el estudio de la plataforma, “todas las políticas de gasto, salvo los costes de la deuda, han sufrido severos recortes en estos años”.

Por partidas, sanidad ha sido el sector más afectado, al perder un acumulado de 10.108 millones de euros durante la crisis (una caída del 15,75% entre el principio y el fin del periodo estudiado), seguida de la educación. “Esta menor recaudación, unida a un modelo de financiación sobrepasado por los acontecimientos, ha repercutido en un incremento del déficit y de la deuda, cuyo pago representa ya 17,3 euros de cada 100 gastados por las Comunidades autónomas, con un promedio de 622, euros por habitante y año en 2015”, analiza la asociación especializada en servicios sociales.

En este sentido, Madrid gastó más por habitante y año para mantener su deuda en 2014 que lo que dedicó a pagar la educación o la sanidad. En 2015 la inversión de la Comunidad de Madrid en deuda ha caído ligeramente por debajo del gasto por ciudadano en ambas partidas sociales.

La UE amenaza a Grecia con anular su libre circulación en Europa si no controla la inmigración

La UE ha amenazado repetidas veces a Grecia con expulsarla delespacio Schengen -que permite la libre circulación de personas entre los Estados miembro- si no controla la entrada de inmigrantes en sus fronteras y si no acepta la intervención comunitaria en esta materia antes de mediados de diciembre.

Se prevé que la Comisión Europea anuncie la creación de una fuerza fronteriza conjunta que controle la llegada de refugiados, según Financial Times.

Y es que, el país heleno es el principal receptor de inmigrantes irregulares de la zona euro, especialmente de refugiados que huyen de la guerra de Siria. En lo que va de año, 700.000 personas han cruzado ilegalmente las fronteras griegas en busca de protección.

Según fuentes diplomáticas han informado al diario Financial Times, estas amenazas tienen por objetivo presionar a Alexis Tsipras para que acepte que Bruselas controle sus fronteras. Aun así, ya se espera que la Comisión Europea anuncie este mes la creación de una fuerza fronteriza conjunta que controle la llegada de refugiados, a pesar de la voluntad de los Estados.

Con esta finalidad, las autoridades europeas han insistido en sus amenazas e incluso han enviado al ministro de exteriores de Luxemburgo, Jean Asselborn, hasta Atenas para redundar en este mensaje. De cumplir con sus avisos, esta sería la primera vez que un país es expulsado del espacio Schengen, desde que se firmara en 1985. 

La insistencia de la UE también está fundamentada en el miedo creado por la amenaza terrorista de Dáesh, de la que ya huyen los refugiados. Por ello, las autoridades comunitarias han criticado que Grecia no haya implementado su sistema de registro de refugiados y que no acepte la ayuda humanitaria que se le ofrece.

El Gobierno exprime la hucha de las pensiones: saca más de 50.000 millones en cuatro años

El Ejecutivo no ha dejado de tirar de la hucha de las pensiones desde que comenzó la legislatura, que tiene ya la mitad de fondos que los que se encontró.

Desde que comenzó la legislatura, el Gobierno no deja de tirar delFondo de Reserva de la Seguridad Social, de modo que en la hucha de las pensiones cada vez hay menos ahorros. La última disposición tendrá lugar este mes, según ha afirmado hoy el secretario de Estado de Seguridad Social, Tomás Burgos. 

A finales de septiembre, el fondo contaba con 44.335,21 millones de euros, el equivalente al 4,19% del PIB. Descontando la nueva disposición –y sin tener en cuenta los intereses que se hayan generado desde entonces- los fondos disponibles se reducen hasta los 36.635 millones, frente a los 66.814 millones que dejó en anterior Ejecutivo socialista. Es decir, un 45,2% menos, prácticamente la mitad.

Para atender el volumen de recursos que van a tener que pagar a los pensionistas españoles en diciembre, mes en el que se integran la paga ordinaria y la extraordinaria, se efectuará una disposición de 7.700 millones de euros con cargo al Fondo de Reserva.

La primera vez que el Gobierno utilizó dinero del Fondo de Reserva fue a finales de 2012, año en que empleó 7.003 millones. Desde entonces, puntualmente, en los meses de julio y diciembre, el departamento dirigido por Fátima Báñez ha recurrido a la hucha de las pensiones. Así en 2013 gastó 11.648 millones, y en 2014, otros 15.300 y este 2015 otros 11.450 millones. En conjunto 45.401 millones de euros. 

Pero la cifra no termina ahí, porque la Seguridad Social también usó 5.350 millones de los excedentes de la gestión de las mutuas de accidentes laborales en diciembre del año pasado. De modo, que la cifra total asciende a 50.721 millones de euros.

El fondo de reserva de las pensiones fue creado en el año 2000 por el Gobierno de José María Azanar con el objetivo de crear un colchón para hacer frente al envejecimiento de la población, algo que podría comprometer el pago de las pensiones. El actual Gobierno suprimió el tope de retirada de dinero (unos 3.000 millones al año) que establece la ley que permite usar esta ‘hucha’ cuando haya déficit estructural en las cuentas de la Seguridad Social. 

El juez insta al Ayuntamiento de Madrid a facilitarle una relación de las licencias de obras concedidas a Génova desde el 2000 a 2010

El jutge  José Castro  ha dictat una providència en la qual sol·licita a Hisenda la  relació de pagaments del PP  superiors a 3.000 euros de l'any 2000 al 2010. L'instructor del 'cas Son Espases'  sospita que els adjudicataris de la construcció de l'hospital de referència de Balears van sufragar els pagaments de les obres de Gènova. 

Així mateix, segons  Eldiariodemallorca.es, Castro insta l'Ajuntament de Madrid  a facilitar-li una relació de les llicències d'obres concedides a l'PP durant aquesta dècada. 

El jutge està investigant si el màxim accionista d'OHL,  Juan Miguel Villar Mir, va pagar les obres de reforma de la seu nacional del PP a canvi del contracte per construir i explotar l'hospital públic del mateix nom.

Castro ja va requerir el passat octubre, amb la màxima urgència, a la presidència del PP, que ostenta  Mariano Rajoy, que li remetés tota la documentació i justificants sobre aquests treballs i relatius al període 2003 al 2010. El PP va respondre al requeriment del jutge i enviar a Castro la documentació que demanava i que estava en possessió del partit.

Europa ha caído en la trampa de EE.UU.

Estados Unidos está imponiendo a Europa una política hacia Rusia que contradice a los intereses de la propia Unión Europea, señaló el legislador francés Thierry Mariani. 

"Por fin algunos en Francia han abierto los ojos y se han dado cuenta de que EE.UU. está manipulándonos", dijo Mariani, que también es copresidente de la Asociación para un Diálogo Franco-Ruso, entrevistado por RT en francés.

 Según el político, "Europa ha caído en la trampa de Washington". 

El último año el intercambio comercial entre Rusia y la UE ha caído, mientras Washington hace todo lo posible para que crezca entre EE.UU. y Rusia. 

"Esto significa que EE.UU. nos induce a actuar de manera contraria a lo que hacen ellos mismos, a su vez sacando el máximo beneficio en los negocios", señaló. Mencionó la situación con los portahelicópteros clase Mistral que Francia debía entregar a Rusia si no la hubieran disuadido, ya que "los portahelicópteros representaban una amenaza". 

Mercedes se harta de Hamilton y Rosberg, es posible que abandonen la escuderia Mercedes

Toto Wolff, jefe de la escudería Mercedes, está cansado del mal rollo entre sus pilotos,hasta el punto de que se han planteado hacer un cambio de alineación. "Luchamos para ganar carreras los domingos y siempre tenemos a un piloto molesto", se queja Wolff. En una entrevista exclusiva con Motorsport.com, Wolff asegura que "esto se nota en el equipo y es algo que tiene que parar.

En Mercedes son conscientes de que "tomamos la decisión de tener a dos pilotos igualados, con el fin de hacer progresar mejor al equipo. En el futuro vamos a considerar si es lo mejor para el equipo. La personalidad y el carácter dentro del equipo son ingredientes cruciales para el éxito. Si sentimos que no está alineado con el consenso general, el espíritu y la filosofía dentro de la escudería, podríamos considerar tomar una decisión en la alineación de pilotos. Creo que es importante contar con pilotos de talento y rápidos, pero nosotros queremos trabajar con buenos chicos".

Us habeu aclarat CUP?

La CUP te un embolic molt difícil de poder desenredar.

No vol fer a Artur Mas president de la Generalitat, (per només 18 mesos revisable als 10)

No facilita el cinqué senador a Junts Pel Sí i facilita que sigui Alicia Sánchez Camacho del PP, enemic aferrim de la CUP i de la independencia de Catalunya.

Convoca una movilització aquesta tarde contra la sentencia del Tribunal Constitucional que ha tombat la declaració de trencament amb l'estat espanyol.

No vol que Catalunya s'aboqui cap unes noves eleccions autonomiques.


To això es una madeja enredada que cada vegada que estires del fil, s'enreda cada cop més i més, la solució pasa per investir a Artur Mas com a president per anar cap endavant i no recular 60 anys,

La CUP crida la ciutadania a donar "una resposta massiva i contundent" contra la sentència del TC i en favor del procés

Els anticapitalistes consideren que la resolució votada al Parlament "dóna per superada la pantalla" de les sentències de l'alt tribunal espanyol


ACN Barcelona.-La CUP vol que els catalans surtin al carrer per mostrar el seu rebuig a la sentència del TC que deixaria anul·lada la resolució independentista i es manifestin en favor del procés i la república catalana. Així ho han explicat, en declaracions a l'ACN, els diputats de la CUP Gabriela Serra i Josep Manel Busqueta, que han cridat "la ciutadania a donar una resposta gran, com calgui, quan calgui i de forma massiva, pacífica i contundent". De la mateixa manera, els diputats han explicat que, després d'haver votat i aprovat la resolució independentista, ha quedat "superada la pantalla de les sentències del Tribunal Constitucional", donant així per "no operativa" la decisió de l'alt tribunal.
En declaracions a l'ACN, el diputat Josep Manel Busqueta ha mostrat el seu convenciment que a partir de l'aprovació de la resolució independentista del passat 9 de novembre, el TC "és una institució que per a nosaltres no opera". Per a la CUP, el Constitucional és "una institució que ha deixar de tenir un pes i la rellevància que sembla que tenia". "Des de la nostra perspectiva, la suspensió no opera, tenint en compte el que s'ha decidir a la cambra catalana. Aquesta pantalla del TC ja la tenim superada amb la declaració del 9 de novembre", ha considerat Busqueta, que ha remarcat que aquesta postura respon a la seva "fidelitat al rebuig social al TC i a la declaració aprovada al Parlament". És per això que la diputada de la CUP Gabriela Serra ha explicat que per a la seva formació "ara ens queda la postura decidida i ferma del Parlament, però sobretot una resposta de la ciutadania". "En aquest país hem estat dos milions de persones sortint al carrer, reivindicant els drets, la personalitat pròpia i el dret a ser independents. Haurem de reactivar, manifestar i demostrar el nostre desacord i el que volem per mantenir-nos cap a la independència i en la instal·lació de la república catalana", ha sentenciat, tot afegint que la CUP "vetllarà perquè hi hagi una resposta gran de la ciutadania, com calgui, quan calgui i de forma massiva, pacífica i contundent". En aquest mateix sentit, tant Serra com Busqueta creuen que aquesta reacció serà secundada pels independentistes i "per molts altres sectors de la societat". "No serà només la CUP. El sector sobiranista aplega molta gent de molts sectors i és molt transversal. Aquesta resolució del TC no és un atemptat contra els independentistes, sinó contra tots els ciutadans que creuen amb els drets, els drets democràtics i els resultats. No serem només els sobiranistes els que ens mourem, sinó que serà molta gent que està per la democràcia real i pel respecte dels drets i dels pobles", ha advertit Serra.

Les preses no portem mai enlloc

Si ens parem a pensar una mica que em aconseguit fins ara, l'únic que trobarás que es repeteix una vegada i un altre es que sempre a en preses.

Nem depresa per agafar el buscar o el metro, toquem el claxon o arranquem el cotxe quan el semàfor encara esta vermell i a punt de canviar a verd.
Si un peató tarda en creuar un pas de cebra no parem o frenem en sec la culpa se la donem a la persona que pasa, no a nosaltres que som els verdaders responsables.

A la feina encara es pitjor, nem estresats per acabar la tasca encomanada repercutint en la vida familiar o privada, inclòs en el psique.


Pensem que no estem sols i tot anirà millor.

Fem país o fem el pallús?

(Publicat a "El Punt Avui" el 01-Dec-15) El 27-S varen passar tres coses: que va ser un plebiscit, fins i tot per als que deien que no ho era; que l’independentisme va guanyar les eleccions, confirmant una evolució espectacular de la maduresa del nostre país; però que també va perdre el plebiscit. Efectivament, si volem ens podem fer trampes al solitari, però la realitat és que el ‘Sí’ va aglutinar “només” el 48% dels vots, i la resta, eren ‘No’. Els votants d’Unió ho varen fer perquè, tot i tenir Catalunya al cor, no volien parlar d’independència ara. I els de CSQEP, amb el vot deien, “la independència no és prioritària per a mi”, que és com votar ‘no’. Uns i altres tenien opcions equivalents a les quals votar, si la independència els hi hagués sigut prioritària. El mateix es pot dir de la majoria dels partits petits, i ni tant sols una participació normal del vot exterior ens hagués pogut fer superar la barrera del 50%.
 
 Així, quan finalment ens hem comptat, el Sí ha obtingut el 48% dels vots. I, si no fos així, és igual, perquè és així com ho ha valorat la comunitat internacional, sense el suport de la qual no tenim cap possibilitat d’esdevenir independents. Amb un 48% dels vots, no ens donarà suport ningú i, encara pitjor, ningú no ens donarà la legitimitat com per a què intentem avançar cap a la independència. Fer-se a la mar amb la benzina justa per arribar a port pot ser audaç, però fer-ho sabent de sortida que no es disposa de prou benzina, és directament insensat. Irònicament, és ara l’independentisme que ha d’acceptar que el 27-S era un plebiscit, que no s’ha guanyat, i que se n’ha d’acceptar el resultat.
 
 A partir d’aquí pot haver-hi defensors de tibar la corda al màxim amb l’estat espanyol, per a provocar reaccions encara més negatives que les habituals, i així generar més adhesions a la independència. Aquesta és una qüestió d’opinions, però jo crec que no ens convé de cap de les maneres, per molts motius; perquè es sap com es comença, però no com s’acaba i ara mateix, hem comprovat que, com a mínim, podem convocar plebiscits quan vulguem; perquè l’escalada de confrontacions no és gens desitjada per molts (sabent que no podrem sortir-nos amb la nostra ara mateix); perquè no tots els vots independentistes del 27-S són vots absolutament incondicionals; etc... La confrontació amb l’estat espanyol només té un recorregut possible: una escalada constant de les tensions. Val la pena recórrer-lo si al final ens espera la independència, però no sota qualsevol altra circumstància.
 
 Sota aquesta perspectiva, Junts pel Sí va ser una creació magnifica per galvanitzar el Sí, però mai va ser dissenyada per a governar. I lligant amb el fet de què el 27-S va ser un plebiscit, i no unes eleccions normals, el què toca ara és, sense cap mena de vergonya, tornar a convocar eleccions per tal de triar un parlament que hagi d’administrar les nostres migradíssimes atribucions i continuar resistint les envestides de l’estat espanyol.
 
 I quan tornem a convocar un plebiscit? Doncs quan vulguem, però és clar que, amb un tema d’aquesta envergadura, no es poden convocar consultes a diari. Endemés, les opinions sobre la independència, no canvien d’avui per demà. L’enorme majoria dels que avui són independentistes, no ho eren anys enrere. Hi ha un 77% dels catalans que sap que Espanya ens discrimina, i hem de donar prou temps als que no han fet el tomb encara, per a què Espanya acabi de convèncer-los. És només qüestió de temps. Mentrestant, hem de capejar el temporal i governar de forma absolutament exemplar, que, a banda dels diners disponibles, l’ètica i l’austeritat no necessiten la independència per a poder-se manifestar, i res ajudarà tant a creure en un futur millor amb la independència, com la constatació palpable de què realment ens podem governar amb excel·lència.

27D data on la CUP dona la independencia o cava la seva tomba

Demanem a JxSí que es posi les piles per tal d’arribar a un acord i poder presentar-lo a l’assemblea del 27D”. Aquest ha estat l’emplaçament de la CUP, expressat amb la suavitat del diputat de Vandellòs, Sergi Saladié, en una roda de premsa aquesta tarda al Parlament.
La CUP no s’acaba de refiar de la convicció de JxSí a l’hora d’aplicar el seu mateix programa, però demana “continuar les converses” i no excloure ningú, ni Artur Mas, “d’una presidència transversal”. Així mateix han criticat que després de dos mesos no s’hagi arribat a cap acord.
Segons Saladié, JxSí no vol parlar d’uns “mínims” per arribar a un acord sobre el pla de xoc o sobre l’aplicació de la declaració del 9N. “El moviment ara l’han de fer ells, quan ho porten tot a una qüestió presidencialista fan un frau als seus electors del mandat plebiscitari”, ha emfatitzat. Aquests moviments, segons la diputada Gabriela Serra, no impliquen gastar més diners, sinó únicament “voluntat de pactar amb gestos”.
El termini perquè les piles no s’acabin és el 27D, dos mesos després de les eleccions plebiscitàries i set dies després de les espanyoles, quan la CUP ha convocat la seva assemblea. “Vam fer una jornada de debat en què no vam poder aportar cap acord amb JxSí i mira que hi vam insistir!”, ha apuntat Saladié. Amb aquesta premissa, la CUP vol portar un document per sotmetre’l a votació de contingut i que incorpori una fórmula de presidència transversal que podria incloure Artur Mas. Ara bé, la CUP insisteix que posposar l’assemblea al 27D “no hi ha tingut res a veure” amb les espanyoles.

com es construeix un estat, vetant o votant?

Un procés de l’ambició i complexitat que significa la llibertat d’un país o la constitució d’un estat quan ho tens tot en contra no es pot fer vetant, s’ha de fer votant”. Aquest és l’avís explícit que ha llançat el president de la Generalitat en funcions, Artur Mas, a la CUP arran el bloqueig en les negociacions per a la investidura.
Mas ha advertit a la CUP que el primer objectiu del procés sobiranista és no perdre ningú dels qui li fan costat i que “eixamplar la base és feina de tots”. En aquest sentit, ha avisat que és una anàlisi errònia parlar d’un conflicte entre CDC i la CUP o entre JxSí i la CUP. “En el moment en què en aquest procés polític es doni la impressió que qui decideix en darrera instància és qui té menor representació al Parlament hi haurà un munt de gent que baixarà de tren”, ha subratllat.
Fundació Catdem
Mas ha fet aquestes valoracions en l’acte de lliurament del premi d’assaig polític Ramon Trias Fargas de la fundació de CDC, Catdem. I no ha improvisat. Sabia molt bé el que volia dir. Els tocs d’atenció a la CUP han anat caient un rere l’altre, fins a concloure: “Cal un codi de conducta no tan entrenat a anar a la contra sinó més entrenat a anar a favor”.
“Vetar ja ho fa l’Estat espanyol. Aquí ens trobem que hi ha determinada gent més pendent de vetar que de votar i així no es construeix”, ha insistit.
Mas no ha amagat les dificultats que travessen les negociacions al Parlament, considera que “el 27S va donar més força que coherència interna” i per això és tan difícil arribar a acords, perquè li falta coherència interna a aquesta mandat. “Tenim un país un pèl acostumat a afegir complexitat a allò que ja és per si complex”, ha explicat amb to de resignació.
Canvi de mentalitat
És el primer cop que el candidat de Junts pel Sí, rebutjat en dues ocasions pels vots de la CUP al Parlament, ha entrat a valorar la situació de les negociacions i la tensió plantejada amb els cupaires des de l’assemblea que aquest cap de setmana va celebrar la formació anticapitalista.
“Ara ens trobem en aquesta atzucac que fa la impressió que tota la pressió que tenim des de fora a vegades és alimentada des de dins de manera que ens paralitza i ens debilita i això només es pot canviar canviant aquesta mentalitat”, ha afegit el president de la Generalitat en funcions.
Lideratges
Ha aprofitat al tema del lideratge que centra l’assaig polític de Francesc Torralba, guanyador del premi de la Catdem, i ha alertat que “al nostre país, lideratges no en sobren”. Cal que els lideratges estiguin ben falcats i es puguin confrontar amb lideratges d’altres projectes, perquè “aquesta és una batalla desigual”.
Tot recollint el fil del que Torralba acabava de descriure com a qualitats d’un líder -l’exemplaritat, la humilitat l’audàcia,…- n’ha volgut afegir un altre: l’autenticitat. “Autèntic no vol dir que no et moguis”, ha puntualitzat. Cal intentar trobar punts de trobada, de conciliació, o és molt difícil avançar i amb l’immobilisme, el resultat és zero. “Per a que les coses avancin cal flexibilitat, permeabilitat i punts de trobada”, ha resumit.
Tampoc ha estalviat les metàfores marineres per insistir que encara que els corrents vagin en contra això no vol dir que s’hagi perdut la batalla, i ha recordat que el 9N del 2014 els corrents anaven a la contra però, malgrat això, Catalunya i les seves institucions van descol·locar l’Estat espanyol. “Fins i tot amb menys força pot acabar inclinant la balança”, ha reblat.

El CEO dóna la victòria a ERC

2 DESEMBRE 2015
Quico Sallés









ERC guanyaria les eleccions espanyoles el proper 20 de desembre a Catalunya, Democràcia i Llibertat quedaria en segon lloc; C’s i PSC empatarien i En Comú Podem i PP es disputarien la darrera plaça. Així ho apunta l’enquesta sobre el context polític a Catalunya del Centre d’Estudis d’Opinió que s’ha difós aquest matí.
Segons aquest baròmetre els republicans obtindrien entre 9-11 diputats, amb un 13,5% d’intenció directa de vot. Democràcia i Llibertat quedaria en segon lloc amb una forquilla d’entre 9-10 diputats amb una intenció directa de vot de 8,5%. La tercera plaça se la disputarien PSC i C’s, amb 8-9 diputats cadascun i amb una intenció directa del 9,7% pels primers i 9,6% pels segons.
En Comú Podem assoliria entre 5-6 diputats amb una alta intenció directa de vot del 10,6% i el PP fregaria la darrera plaça amb 5 diputats i amb una intenció directe del 3,4%.
L’independentisme perd
Aquesta enquesta també situa amb un 46,6% els votants del sí en un referèndum sobre la independència de Catalunya i un 48,2 els del “no”. Si fa o no fa, els mateixos números de l’anterior enquesta que atorgaven el 47,8% al “no” i 46,7% al “sí”.

'El País' manipula su encuesta para beneficiar a Ciudadanos

Un supuesto correo filtrado por los trabajadores señalan que el sondeo oficial dista mucho del triple empate entre PP C's y PSOE que contaron en su edición de ayer.

El resultado de las próximas elecciones del día 20 no está decidido. El ganador, sea quien sea, no lo será por mucho. Eso está claro. Y ese pico entre unos y otros es un misterio. Pero la parrilla de salida difiere mucho dependiendo de la encuesta a la que se le quiera hacer caso. Especialmente si se tiene en cuenta la de Metroscopia para el diario El País, que es la que arroja un resultado más dispar.

Por recapitular, tres de los principales diarios de tirada nacional arrancan la semana incluyendo en sus portadas sus respectivos sondeos de intención de voto para el 20-D. En todas ellas el PP aparece como la fuerza más votada por delante de Ciudadanos y PSOE (el orden varía dependiendo de la cabecera).

• El Mundo (con barómetro realizado por Sigma Dos) sostiene que el PP con 27,1% de los votos (111-115 escaños) se sitúa como primera fuerza política, Ciudadanos con el 23,0% (82-84) adelantaría al PSOE que con 20,2% (78-79) se queda en tercer lugar, mientras que Podemos ocupa el cuarto lugar con el 16,2% de los votos (43- 45 escaños).

• ABC (con barómetro realizado por GAD3) apunta que el PP se sitúa en primer lugar con el 28,3% de votos (125 escaños), el PSOE en segundo con el 23,1% (91), Ciudadanos tercero con el 17,4% (59) y Podemos en quinto lugar con el 14,9% (41).

• La Razón (con barómetro realizado por NC Report) señala que el PP vence con el 29,3% de los votos (125-130 escaños) seguido del PSOE con el 23,1% (91-95), Ciudadanos con el 17,4% (52-55) y Podemos que obtendría el 15,6% de los votos (42-46).

Trazando una media, Mariano Rajoy sacaría 120 escaños por los 85-90 de sus perseguidores Pedro Sánchez y Albert Rivera. Muy lejos de los 40 que le otorgan al Podemos de Pablo Iglesias.

Sorprende que en las elecciones más abiertas de la democracia haya sondeos similares. Pero en este caso son tan parecidos que lo que realmente sorprende es el sondeo que El País publicó la víspera. El más diferente. En la fotografía realizada por Metroscopia para el diario de Prisa los tres primeros partidos  gozan de una intención de voto similar:

- Partido Popular 22,7%

- Ciudadanos 22,6%

- PSOE 22,5%

El dato ha sorprendido a los internautas que acusan al diario 'El País' de inflar los datos de Ciudadanos para sobredimensionar a la formación de Albert Rivera.  Periodistas como Iñigo Sáenz de Ugarte no ocultan la querencia entre unos y otros.

Observan a un agujero negro devorando a una estrella y 'eructando' plasma

Por primera vez, un equipo de 13 astrónomos observa durante varios meses a un agujero negro engullendo a una estrella y eyectando plasma por sus polo.

Unas de las dificultades más grandes que tiene observar agujeros negros es que son inobservables. Su gravedad es tan grande que ni siquiera la luz puede escapar del apetito de estas singularidades. Si hemos sido capaces de verificar su existencia, predicha por la relatividad general de Einstein, es porque los astrónomos pueden observar su influencia (o estragos) en su vecindad inmediata. Por desgracia, los observadores no habían sido capaces - hasta ahora - de estudiar a un agujero negro alimentándose y "eructando" llamaradas de plasma por sus polos. Ahora un astrofísico de la Universidad Johns Hopkins llamado Sjoert van Velzen, por fin ha cazado al monstruo en plena comilona y digestión.

El evento captado por este equipo internacional de astrónomos, puede describirse simplemente como espectacular. No solo contemplaron la muerte de una estrella, sino que además pudieron ser testigos de la eyección posterior de una llamarada de plasma a velocidades próximas a las de la luz. Algo "extremadamente raro" en palabras del propio Sjoert van Velzen, quien añadió: "es la primera vez que lo vemos todo de un proceso de destrucción estelar seguido de un escape cónico, también llamado chorro. Además, pudimos seguir todo el desarrollo durante varios meses".

La estrella, de un tamaño similar al de nuestro sol fue observada por primera vez el año pasado, desviándose de su trayectoria a causa del tirón gravitatorio de un agujero negro vecino, por un equipo de la Universidad Estatal de Ohio, quien hizo público su descubrimiento en diciembre de 2014. En el momento en van Velzen se enteró de la noticia supo que disponía de muy poco tiempo para iniciar la observación, si es que pretendía captar en plena acción la eyección de plasma. Lo sabía por experiencia, ya que en anteriores ocasiones muchos astrónomos (incluyendo el propio van Velzen) habían llegado demasiado tarde.

Cuando un agujero negro realiza una comida "pesada", como es el caso de una estrella, el resultado es un escape de material y plasma partiendo de sus polos. En realidad todavía no se sabe por qué se produce este fenómeno, pero según una de las hipótesis más empleadas, a medida que la materia estelar cae hacia el interior del agujero negro comienza a calentarse hasta alcanzar temperaturas elevadísimas, luego esta materia se "espaguetiza" a lo largo del eje del agujero negro, y por acción de sus potentes campos magnéticos termina eyectada por sus polos formando un estrecho chorro cónico.

Los agujeros negros mantienen en ocasiones discos de materia, llamados de acreción, orbitando a su alrededor. Antes de realizar su anuncio, los astrónomos responsables de este trabajo tuvieron que desechar la posibilidad de que el repentino repunte lumínico creado por los chorros de plasma no proviniese del disco de acreción. A partir de los datos obtenidos en estas observaciones, en los que participaron otros 13 astrónomos de EE.UU., Holanda, Reino Unido y Australia, los científicos esperan poder construir una teoría completa que explique eyecciones de plasma como la detectada.

investigación de van Velzen et al. se publicó el pasado 26 de noviembre de 2015 enScience.

La Casa Blanca rechaza el plan del Pentágono para el cierre de Guantánamo

La Casa Blanca ha rechazado el plan del Departamento de Defensa para cerrar la base naval de la bahía de Guantánamo, en Cuba, argumentando que el coste del plan presentado es demasiado elevado, según fuentes gubernamentales citadas por el diario estadounidense 'The Wall Street Journal'.

El plan presentado por el Pentágono incluía el cierre de la prisión y la construcción de un centro alternativo en territorio estadounidense, cuyos costes superarían los 500 millones de dólares (unos 470,6 millones de euros). La Casa Blanca ha reclamado que sea revisado.

(EUROPA PRESS)

Risc molt elevat d'inestabilitat pressupostària

AIReF: Risc molt elevat d'inestabilitat pressupostària a Catalunya
L'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF), òrgan oficial i independent que vetlla per la sostenibilitat de les finances públiques, ha advertit avui que Catalunya (amb Extremadura, Múrcia i País Valencià) té un "risc molt elevat" d'incompliment de l'objectiu d'estabilitat pressupostària el 2016.



La AIReF indica que “les autonomies han fet un esforç considerable de reducció del seu dèficit, superior a 2 punts percentuals del PIB entre 2010 i 2014, en un context de forta contracció econòmica, majoritàriament, via reducció de la despesa”.



Aquest organisme és favorable a les mesures especials imposades a Catalunya per a rebre els diners del FLA extraordinari i afageix que caldria imposar-les a les autonomies amb més risc d'insostenibilitat financera. Fins ara, l'AIReF havia estat crítica amb la tasca del ministeri d'Hisenda que dirigeix Cristóbal Montoro.

perquè les coses avancin cal flexibilitat

El president de la Generalitat ha entregat fa uns minuts el premi Trias Fargas de la Fundació CatDem al filòsof Francesc Torralba i ha aprofitat per enviar dos missatges sobre el moment polític.



Un, a l'Estat. "El conflicte entre Catalunya i l'Estat espanyol és entre poder i autoritat", ha dit Artur Mas. "L'Estat té el poder, l'exerceix fins a humiliar. Però la majoria de la societat catalana li nega l'autoritat. L'Estat espanyol ha perdut moltíssima autoritat a Catalunya, si és que li'n queda alguna". 



Un altre, a la CUP. "Ser autèntic no vol dir no moure's mai de la pròpia posició. Això és ser pitjor que tossut", ha afegit el president en funcions, que ha demanat "flexibilitat perquè les coses avancin". "No moure's vol dir un resultat zero, i això no és quedar-te com estàs, és anar molt enrere". Amb to més aviat de resignació, ha afegit que "tot és prou complicat i potser no calia afegir-hi complexitat, però cada país és com és".