El sobiranisme dona la monarquia espanyola per amortitzada

per Nerea Rodríguez (Casino l'Aliança del Poblenou)08/05/2017

Santiago Espot, Antoni Castellà, Joan Tardà, Jordi Turull, Mireia Boya i Salvador Cot | JORDI BORRÀS | JORDI BORRÀS

El sobiranisme ha coincidit aquesta tarda en donar per amortitzada la monarquia espanyola. En això han estat d’acord, en un debat celebrat al Casino l’Aliança del Poblenou, el diputat de Junts pel Sí, Jordi Turull; el diputat d'ERC al Congrés dels Diputats Joan Tardà; la diputada de la CUP Mireia Boya; el diputat de Junts pel Sí i líder de Demòcrates de Catalunya, Antoni Castellà; i el president de Catalunya Acció, Santiago Espot.

El debat, organitzat per l'Associació Cultural VIBRANT, ha començat amb el moderador, el periodista i director del diari ‘El Món’ Salvador Cot, assegurant que “l'últim traspàs de regnat de Joan Carles I a Felip VI va ser vist pels catalans com una oportunitat, que a l'hora de la veritat s'ha traduït en ben poc, si no en res". Aquest comentari ha donat peu a que Turull afirmés que si Felip VI fa una proposta a Catalunya, “farà tard", perquè la monarquia espanyola “ja no compta per a res” entre els catalans. En aquest sentit, Tardà ha vaticinat que “al setembre votarem, construirem un Estat i ens treurem de sobre la monarquia espanyola”.

Per la seva banda, Boya ha reivindicat que l’independentisme "de sempre ha trencat el tabú de criticar als Borbons", i ha vaticinat que "d'ara fins a finals de setembre, que és quan farem el referèndum, hi haurà algun tipus de gest per part dels Borbons". Castellà ha opinat que "hi ha hagut una part del catalanisme que havia imaginat una Espanya i una Monarquia que només existien en el seu pensament", i ha denunciat que "la transició no va tenir res de transició, només va ser una successió". Alhora, ha considerat que "la monarquia no farà res en relació a Catalunya perquè no els toca i no poden fer-ho".

El debat s'ha celebrat al Casino l'Aliança del Poblenou | JORDI BORRÀS

Espot ha dit que "a Espanya hi ha molt pocs republicans" i que "la monarquia borbònica és el principal enemic de l'independentisme", i ha afirmat que "Felip VI no farà absolutament cap gest cap a Catalunya". Amb un públic força entusiasmat i participatiu, Tardà també ha destacat que "el rei d'Espanya encara es nega a demanar perdó en nom de l'Estat per tots els crims contra la humanitat comesos per l'Estat espanyol".

El referèndum

El moment de més discrepància política del debat s'ha viscut quan els diputats han assegurat que el referèndum sobre la independència de Catalunya se celebrarà segur durant la segona quinzena de setembre, mentre que Espot ha opinat que es convocarà però ha dubtat que se celebri. Això ha fet que Turull hagi acabat demanant que "els hiperventilats s'agafin uns mesos de vacances".

En aquesta línia, el diputat de Junts pel Sí ha assegurat amb contundència que “els 62 diputats de Junts pel Sí estem disposats a arribar fins el final". Aquesta és la posició en què s’han alineat tots els diputats, fins el punt que Boya ha fet broma: "Que no serveixi de precedent, però estic d'acord amb en Jordi Turull". Tot això ha fet que Espot reivindiqués que “hi ha d’haver espai per a tothom, també pels qui tenim dubtes i hem defensat des de sempre la independència".

Així hem seguit al minut el debat 'Borbons contra Catalunya: Memorial de Greuges'.

[FOTOGALERIA] 

Adam Casals: "L'ambaixada espanyola a Hongria ens ha insultat i esbroncat"
El delegat del govern a l'Europa central denuncia una nova topada diplomàtica Catalunya-Espanya amb motiu del viatge de Carme Forcadell a Budapest per participar en l'Assemblea de la Francofonia
Redacció 09 Mai 2017 - 16.03




El delegat de la Generalitat a l'Europa central, Adam Casals (ACN)

Nova topada diplomàtica Catalunya-Espanya, aquesta vegada per un viatge a Budapest de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. En declaracions a "El matí de Catalunya Ràdio", el delegat de la Generalitat a l'Europa central, Adam Casals, ha denunciat que el número 2 de l'ambaixada espanyola a Budapest els ha esbroncat i els ha insultat en intentar obtenir detalls d'aquesta visita de Forcadell.






Forcadell és aquest dimarts i aquest dimecres a la capital d'Hongria per assistir a l'Assemblea Parlamentària de la Francofonia. Casals ha precisat que el Parlament, tot i que no hi està legalment obligat, va informar del viatge per cortesia el Ministeri d'Afers Estrangers. Casals ha relatat com el representant de l'ambaixada exigia que li donessin informació sobre la visita i, segons ha explicat, va perdre els papers:


"Va trucar ahir dilluns un senyor que deia ser José Luis Rodríguez de Colmenares, "segunda jefatura" de l'ambaixada espanyola a Budapest. Aquest senyor es va dedicar durant una bona estona a esbroncar el meu personal a l'ambaixada, a fer crits, a parlar de males maneres, a acusar de mentiders el personal de la meva ambaixada i a insultar-los."

"Aquest senyor volia obtenir informació sobre el viatge de la presidenta Forcadell a Budapest."

Casals ha dit que farà una queixa formal a l'ambaixador espanyol a Budapest, a qui demanarà mesures disciplinàries per un episodi que ha qualificat com un abús de poder i una nova mostra de diplomàcia destructiva de l'estat espanyol contra la Generalitat.

De la llengua d’avui i de la República

Per a cada poble la llengua col.lectiva és ànima, coneixement, cultura, socialització. Saviesa. Afecte.

El català és la nostra llengua popular. Es troba en una situació inversa a l’elitisme que massa sovint li ha atribuït l’esquerra del país, per mor d’un internacionalisme mal entès. Si disposés d’un estat defensor al darrere no tindria tants problemes com té.
Passem de llarg, per prou conegudes i analitzades, les vicissituds del país del segle XVII ençà, viscudes cíclicament: repressió imperial castellana, destrucció física i moral de persones i béns, guerra, inquisició i xenofòbia genocides.

Som un país de pas i d’oportunitats. I de grans moviments demogràfics. Amb moments rars i molt breus de llibertat i creixement. Amb resiliència. Sempre.

La carnisseria feixista de 1936-1939 i la repressió que la seguí sense desmai fan que el castellà es converteixi de nou, per dret de conquesta –i aquest cop amb voluntat definitiva – en la base de l’Imperio.

És aleshores que Néstor Luján defineix l’alta burgesia capitalina com a parlant d’“astellano” en les seves relacions administratives i comercials i, per primera vegada, fins i tot familiars.

Els anys 50-70s del segle passat, amb la llengua prohibida, es produeixen les grans migracions intraespanyoles al nostre país.

Les classes mitjana i obrera mantenen viu el català, però només a l’àmbit familiar. Dels grans partits, el PSUC de bon principi i, molt més tard, el PSC atorguen a la llengua el paper nacional clau de llengua de tothom, d’un sol poble, però la intensa situació migratòria, monolingüe en castellà, porta a l’esquerra, de facto, a assumir l’hegemonia del castellà com a (l’únic) idioma dels treballadors. En assemblees d’obrers i d’estudiants s’arriba a assimilar el català com a llengua de la burgesia. Quin gran error.

Amb la Constitució Espanyola (CE) de 1978 i la transició democràtica dels 80, tot i el supremacisme explícit que s’atorga al castellà, s’arriba a una solució de compromís que fa albirar un reconeixement real de pobles i llengües. Ben aviat es demostra quina llengua té l’hegemonia real, fins al punt que el castellà esdevé “espanyol”, de tal manera que deixa a les altres tres llengües només la condició d’apàtrides…..a casa seva. El cop d’Estat del 81 no fou tan fallit com ens sembla i ara veiem ben clar que assentà el franquisme.

Passen tres dècades de qualitat democràtica diversa i amb permanència de situacions lesives per a la nostra condició nacional, molt específicament en els aspectes de llengua i cultura, de fiscalitat i d’infraestructures. La base del greuge permanent és la condició immodificable de ser una minoria demogràfica, atès que “la sobirania nacional resideix en el poble espanyol” (CE ’78).

L’Estatut de 2006 esdevé aleshores la renovació de l’acord constitucional que havia de posar al dia el nou contracte de drets i deures en el marc espanyol comú.

La situació desastrosa amb què es liquida tot plegat del 10 juliol de 2010 ençà ja és coneguda a bastament. Des d’aleshores tot ha anat empitjorant, i avui vivim una situació d’assetjament insostenible, que ha portat a 3 de cada 4 catalans i catalanes a voler autodeterminar-se de cara al futur. Ara com ara compartim, en gran majoria, que no hi a res pitjor per a nosaltres i els nostres descendents que la dependència espanyola. No ens volen i no hem d’insistir-hi més.

El relat sobre la revolta transversal catalana que domina a l’ambient situa el seu origen en l’agressió brutal dels poders espanyols en termes del desequilibri fiscal (funció extractiva), inversor, infraestructural, en els atacs impúdics a l’estat del benestar,…i s’ha anat imposant jeràrquicament com a allò que suscita més adhesions personals i col.lectives en defensa de la nostra democràcia per part de tota mena de sectors i procedències.

La minorització de la llengua, té aliats decidits per acció directa i constant (C’s, PP,CCC, FTN, altres sectors de dreta i extrema dreta), però compta també amb la colonització de les ments de moltes persones d’esquerres

Tanmateix, sóc dels convençuts que la situació de feblesa de la nostra llengua, expressada en l’agressió sense treva a les nostres competències lingüístiques constitucionals, és la clau de volta que esperona, per damunt de tot, l’hegemonia ancestral espanyola.

La minorització de la llengua, té aliats decidits per acció directa i constant (C’s, PP,CCC, FTN, altres sectors de dreta i extrema dreta), però compta també amb la colonització de les ments de moltes persones d’esquerres, i per motius diversos.

Coses que constato, avui, a grans pinzellades:
• Una generació i mitja ja escolaritzada en català, per primera vegada a la història del país, és un avenç colossal, però, en general, ho ha estat de manera pobra en oralitat, en riquesa argumental, en història i, sobretot, en literatura, deficient en habilitats i, a més, sense hegemonia al pati ni al carrer.
• L’accés de professionals a les responsabilitats educatives ha estat molt més planera del que convenia al país: notes universitàries de tall molt baixes i l’esquer d’una seguretat ocupacional i salarial han propiciat capes prou àmplies de mediocritat i de corporativisme.
• Als mitjans de comunicació i audiovisuals, l’exigència professional en el domini de la llengua i la seva ductilitat i riquesa presenten abundants deficiències. La llargària excessiva del Procés sobiranista actual, i la competència ferotge de l’statu quo espanyol, a més, han erosionat les ambicions culturals i la pluralitat que havien distingit anteriorment els nostres mitjans públics.
• Als serveis de Justícia la situació de desequilibri idiomàtic és abismal. El crònic deseiximent català a optar a l’exercici de la magistratura és causa essencial en el problema.
• Més de 500 normatives estatals i de tota mena dictades en democràcia imposen el castellà de manera única a tota Espanya (PxL, 2009).
• Les companyies quasi monopolístiques de serveis energètics, de telefonia, les bancàries (sobretot arran de la desaparició de les caixes d’estalvis),… tenen el castellà com a llengua natural d’atenció al client, i el català hi és llengua de segona i encara a petició expressa i tenaç.
• L’etiquetatge dels nostres productes de consum es fa molt minoritàriament en català, i hi és absent del tot en productes que s’acompanyen de versions dels altres idiomes de la UE (que no reconeix el nostre perquè tots els governs espanyols ho han impedit sistemàticament).
• Els productes farmacèutics són un monocultiu exclusiu de l’espanyol .
• Les universitats, en el seu bon afany d’excel.lència i d’internacionalització, de captació d’un gran volum d’estrangers, tant alumnes com docents, van desplaçant progressivament el català. Greu de debò és quan això vulnera els acords inicials centre-alumne en les matriculacions concretes. Habitualment és el castellà el que en surt beneficiat.

La República Catalana que estem bastint pretén que el català sigui la llengua plenipotenciària, de cultura, normalitzada, que no ha pogut ser els darrers quatre segles, però amb el suport ple d’un estat propi

Consideracions d’urgència davant aquest estat de coses:
1. La consideració progressista, atractiva, de la nostra llengua la fa objecte de tria i afecte per part de moltes persones foranes. És part intensa del nostre vincle democràtic comú, esdevé un mirall d’allò viscut als seus països d’origen.
2. Els catalanopensants només podem enriquir la nostra llengua en la mesura que la llegim, que la parlem, que la sentim, que ens hi relacionem, que la transmetem, que en mantenim productes genuïns, que en cerquem l’excel.lència. Això ha de ser viscut de manera natural i plaent.
3. Els catalanoparlants (moltíssima més gent) s’hi sent acomboiada, compresa, sobretot si per a nosaltres és objecte preciós. La nova República haurà de tenir entre els seus elements fundacionals aquella bonhomia de funcionament de què no hem gaudit mai en la nostra dependència espanyola.
4. Des d’Esquerres per la Independència diem que hi haurà un minut zero republicà: retornarem ipso facto a la legitimitat tot allò que el parlament autonòmic ja havia legislat durant anys i que ha estat arranat o escapçat. Construirem a partir d’aquí.
5. Entre els professionals de l’Educació, les notes universitàries de tall estaran a l’altura més alta del sistema. Com a Finlàndia i altres països punters. Amb formació i sistemes avaluadors permanents .
6. Els professionals dels mitjans audiovisuals han d’exhibir el domini lingüístic més precís, ric i divers dialectalment. Ens cal un bon equilibri entre la VOS i els sistemes de doblatge. La desaparició de la tenalla autodefensiva farà que els productes culturals responguin a les necessitats del país lliure. L’espai audiovisual de l’entorn espanyol seguirà sent massa potent i no retrà pas comptes a les nostres institucions.
7. Al conjunt dels països de llengua catalana (PLC), amb els que totalitzem una comunitat de 14’5 M d’habitants, la meitat d’ells molt més oprimits que els catalans, s’està produint un insòlit renaixement identitari, en dignitat, un empoderament històric després de dècades d’obscurantisme, mentida i corrupció. La prohibició expressa per la CE d’accedir a un espai polític i comunicatiu comú l’hem de fer desaparèixer a termini fix.
8. La UE haurà de reconèixer oficialment el català com la vuitena llengua europea que ja és avui entre els 27 estats.

La República Catalana que estem bastint pretén que el català sigui la llengua plenipotenciària, de cultura, normalitzada, que no ha pogut ser els darrers quatre segles, però amb el suport ple d’un estat propi. En i amb el català es podrà i s’haurà de fer tot el que es vulgui. Depèn de nosaltres.

I la ciutadania serà tan poliglota com pugui, conscient singularment de les llengües-pont presents al país en cada moment, com ara mateix ho són el castellà i l’anglès, i el francès a la Catalunya Nord.

Farem ben fàcil garantir els drets i llibertats individuals de tots els nostres conciutadans i visitants. Les oficialitats no seran problema. En sabem molt. No en tinc el més mínim dubte.

Anirà de dignitat, d’ús i transmissió, de Cultura i, sobretot, d’Afecte.

Who's afraid of competition and who lives in the state?

Juan Torres Lopez

The newspaper

Stating that the working classes are parasitic social groups living of others is a myth without foundation: they are big companies and fortunes and banks who have assaulted States and conquered the power that enables them to live rent rather than innovation and risk.

One of the economic myths that most successfully have spread is always linking increased competition with the interests of companies and their defense with the practice of rights, while workers and their representatives, unions and leftist parties , they were blamed for wanting always to live at state expense and income generated by others.
It seems incredible that after so many years to see how they actually capitalist economies can say something, but the truth is that is said daily and with an extraordinary effect of conviction.
It seems to lie because the truth is that not only large companies do not want competition, which is the main engine of efficient markets, but they are usually the primary cause disappears. I do not think that could be found all over the planet one large company that claims and has no oriented department precisely to combat competition and, more specifically, to try to influence in any way for governments to legislate the way it is most convenient to them, granting privileges and market power. They could be counted by thousands legal norms, from the most general laws more specific guidelines, which have come directly from any of those departments without in parliament were able to change a comma in collective benefit. Who has had any legislative or management experience knows perfectly.
Collusion and agreements to eliminate competition are the rule precisely because this is the greatest enemy of the companies that are just looking to earn more and more money, because where there is more competition, prices are lower and do not enjoy benefits extraordinary. Therefore, takeovers, mergers, cartels, holdings ... different forms of concentration and centralization of capital have always been the leitmotif of capitalism and there is an economic sector consolidated where the prevailing logic is not that of fewer companies dominate the market. Market itself, but without competition and well protected by the rules that the state enact the dictates of big business or banking.
The great Adam Smith realized soon it and put it in words as wise as beautiful: "Rarely will be together those in the same profession or occupation, even on the occasion of fun or other extraordinary accident, which did not conclude their meetings and conversations in any combination or conspiracy against the common benefit, conviniéndose to raise the prices of their devices or goods ".
The competition is usually the hotbed of innovation, progress and profit, but the paradox is that its beneficial effect disappears in the same measure as the growing desire for profit prevails and destroys it . Companies and banks that want to be increasingly large and increasing relentlessly their performance figures know it's true what they put on the lips of Nobel economics John Nash in the movie A Beautiful Mind , "Competition always produces losers." Why they do not desire and struggle daily to end it.
However, as I said, the dominant narrative is that companies and rights that defend their interests seek to generalize competition in markets while workers just want to live of others.
Many data show that either the latter is true, and it is now or has been throughout history.
In my book  Economy to not be fooled by economists  I mention, for example, the results of various investigations by Anwar Shaikh and Ahmet Tonak that show the United States that those who "benefit" of the welfare state (that liberals considered the greatest of the sackings) contribute to financing it through taxes with higher amounts of which they represent the benefits they receive. And similar conclusions have been reached in other countries. As in Spain, where we know that cash transfers benefit the state more to higher income groups. Not to mention the direct or indirect state aid that has been receiving all the banks and big oligopolies or more simply, spending decisions taken by governments with no other way to provide business after business. What great company, bank, What great fortune exist as such in Spain without help from the state? Possibly than enough fingers to count them.
Stating that the working classes are parasitic social groups living of others is not just a myth without foundation but a contradiction in its own terms because it is physically impossible that you can create any kind of wealth without work and the fact is that owners work receive only a small part of the total value generated by their collaboration in producing all kinds.
Are large companies, banks and large fortunes generated in their environment who have assaulted States and conquered the power that enables them to live rent rather than innovation and risk, protected with rules and laws that they themselves write and appropriate the wealth of others, cleanly and sometimes corruptly more, as we are unfortunately seeing every day in our country.
That said, it can not be denied, however, that if the myth has spread to satiation is to some extent because much of the left and representation of the working classes have historically had an obvious confusion about the reality behind of capitalism. They have linked mistakenly to the market and have failed to appreciate that, although it seems a paradox, competition and efficiency in the generation of wealth are and must be perfectly compatible with solidarity with the collective well - being and even cooperation. They have too often believed that income and wealth are a kind of gift or progress and revolutionary is to believe that everything is free.
Third article in the series  'Unveiling lies, myths and half - truths economic'
Source:  http://www.eldiario.es/zonacritica/teme-competencia-vive_6_640495979.html

¿Quién teme a la competencia y quién vive del Estado?

Juan Torres López

El diario

Afirmar que las clases trabajadoras son los grupos sociales parasitarios que viven de los demás es un mito sin fundamento: son las grandes empresas y fortunas y los bancos quienes han asaltado los Estados y conquistado el poder que les permite vivir de rentas y no de la innovación y el riesgo.

Uno de los mitos económicos que con mayor éxito se han difundido siempre es el que vincula la mayor competencia con los intereses de las empresas y su defensa con la práctica de las derechas, mientras que a los trabajadores y a sus representantes, sindicatos o partidos de izquierdas, se les achaca el querer siempre vivir a expensas del Estado y de las rentas que generan los demás.
Parece mentira que después de tantos años de poder comprobar cómo funcionan en realidad las economías capitalistas se pueda decir algo así, pero lo cierto es que se dice a diario y con un extraordinario efecto de convicción.
Parece mentira porque lo cierto es que las grandes empresas no sólo no desean la competencia, que es el principal motor de los mercados eficientes, sino que son, por regla general, la primera causa de que desaparezca. No creo que se pudiera encontrar en todo el planeta una sola gran empresa que se precie y que no tenga un departamento orientado precisamente a combatir la competencia y, más concretamente, a tratar de influir de cualquier modo para que los gobiernos legislen de la manera que les sea más conveniente, concediéndole privilegios y más poder de mercado. Se podrían contar por miles las normas legales, desde las leyes más generales a las directrices más concretas, que han salido directamente de alguno de esos departamentos sin que en los parlamentos se haya podido modificar una coma en beneficio colectivo. Quien ha tenido alguna experiencia legislativa o de gestión lo sabe perfectamente.
La colusión y los acuerdos para acabar con la competencia son la regla precisamente porque esta es el mayor enemigo de las empresas que solo buscan ganar cada vez más dinero, puesto que allí donde hay más competencia los precios son más bajos y no se disfruta de beneficios extraordinarios. Por eso, las absorciones, las fusiones, los cárteles, los holdings... las diferentes formas de concentración y centralización del capital han sido siempre el hilo conductor del capitalismo y no hay un sector económico consolidado en donde la lógica imperante no sea la de cada vez menos empresas dominando el mercado. Mercado sí, pero sin competencia y bien protegido por las normas que el Estado promulgue al dictado de la gran empresa o de la banca.
El gran Adam Smith se dio cuenta muy pronto de ello y lo expresó con palabras tan sabias como bellas: "Rara vez se verán juntarse los de la misma profesión u oficio, aunque sea con motivo de diversión o de otro accidente extraordinario, que no concluyan sus juntas y sus conversaciones en alguna combinación o concierto contra el beneficio común, conviniéndose en levantar los precios de sus artefactos o mercaderías".
La competencia suele ser el caldo de cultivo de las innovaciones, del progreso y del lucro, pero la paradoja es que su efecto benéfico desaparece en la misma medida en que el afán de lucro creciente se impone y la destruye. Las empresas y bancos que quieren ser cada día más grandes y aumentar sin descanso sus cifras de resultados saben que es verdad lo que se ponía en boca del Nobel de Economía John Nash en la película Una mente maravillosa: "La competencia siempre produce perdedores". Por eso no la desean y luchan diariamente por acabar con ella.
A pesar de ello, como decía, el relato dominante es que las empresas y las derechas que defienden sus intereses buscan generalizar la competencia en los mercados mientras que los trabajadores solo quieren vivir de los demás.
Muchos datos reflejan que tampoco esto último es cierto, ni lo es ahora ni lo ha sido a lo largo de la historia.
En mi libro Economía para no dejarse engañar por los economistas menciono, por ejemplo, los resultados de diversas investigaciones realizadas por Anwar Shaikh y Ahmet Tonak que demuestran para Estados Unidos que quienes se "benefician" del Estado de Bienestar (que los liberales consideran como el mayor de los expolios) contribuyen a financiarlo a través de impuestos con cantidades mayores de las que suponen los beneficios que reciben. Y a conclusiones parecidas se ha llegado en otros países. Como en España, donde sabemos que las transferencias monetarias del Estado benefician en mayor medida a los grupos de mayor renta. Por no hablar de las ayudas estatales directas o indirectas de todo tipo que viene recibiendo los bancos y grandes oligopolios o, más sencillamente, las decisiones de gasto que toman los gobiernos sin otro sentido que proporcionarles negocio tras negocio. ¿Qué gran empresa, qué banco, qué gran fortuna existiría como tal en España sin la ayuda del Estado? Posiblemente sobrarían dedos de las manos para poder contarlas.
Afirmar que las clases trabajadoras son los grupos sociales parasitarios que viven de los demás no es solo un mito sin fundamento sino una contradicción en su propio término porque es materialmente imposible que se pueda crear cualquier tipo de riqueza sin el trabajo y lo cierto es que los propietarios del trabajo solo reciben una pequeña parte del valor total que generan con su colaboración de todo tipo en la producción.
Son las grandes empresas, los bancos y las grandes fortunas que se generan en su entorno quienes han asaltado los Estados y conquistado el poder que les permite vivir de rentas y no de la innovación y el riesgo, protegerse con normas y leyes que ellos mismos escriben y apropiarse de la riqueza de otros, limpiamente unas veces y corruptamente las más, como desgraciadamente estamos viendo día a día en nuestro país.
Dicho esto, no puede negarse, sin embargo, que si el mito se ha difundido hasta la saciedad es en cierta medida porque buena parte de las izquierdas y de la representación de las clases trabajadoras han tenido históricamente una evidente confusión sobre la realidad que hay detrás del capitalismo. Lo han vinculado equivocadamente con el mercado y no han sabido apreciar que, aunque parezca una paradoja, la competencia y la eficacia en la generación de riqueza son y deben ser perfectamente compatibles con la solidaridad, con el bienestar colectivo e incluso con la cooperación. Y han creído con demasiada frecuencia que los ingresos y la riqueza son una especie de don o que el progreso y lo revolucionario consiste en creer que todo es gratis.
Tercer artículo de la serie 'Desvelando mentiras, mitos y medias verdades económicas'
Fuente: http://www.eldiario.es/zonacritica/teme-competencia-vive_6_640495979.html

Babies do not suffer more: Discover Method to measure their pain

The pain of a baby who can not speak will no longer beoverlooked thanks to an innovative method that measures their pain. 

Know if a baby has severe pain during treatment is complicated because as verbalizing is difficult to estimate the degree of discomfort they are experiencing. Now, thanks to a non-invasive method developed by British researchers, you can avoid causing excessive discomfort during medical treatments. 

An electrode placed on the baby 's scalp enough to measure the degree of pain. The method, published in Science Translational Medicine, is not definitive, but provides scientists the ability to diagnose babies discomfort. 

Normally, since babies do not speak, doctors tend to overlook the pain. To determine this based on their degree of crying and facial expressions, but these signs do not always reflect reality, because babies also cry and grimace in other circumstances, such as when they are hungry, says Rebeccah Slater, one of the authors study, University of Oxford. Instead, measuring brain activity is more than possible to make a more accurate and objective calculation. 

Slater and colleagues measured brain activity of 18 newborns between 2 and 5 days old. By an electrode placed on the scalp, recorded electroencephalograms (EEG) activity of nerve cells while they applied a little hit and saw that the electrode called Cz detected a neural peak between 400 and 700 milliseconds after the moment of pain, something that did not happen if they did not hurt them. On average, babies born prematurely at 34-36 weeks of gestation showed similar responses to painful stimuli. 

In addition, researchers analyzed EEG results in a pilot study of 18 infants undergoing a routine blood, which requires the use of a needle, and validated results subsequently in four additional studies encompassed 72 babies total. 

EEG footprint was also definitional in babies born prematurely, but distinct changes in brain activity associated with non - painful stimuli such as flashing lights, loud noises or gentle touches. Researchers also found that topical anesthetics reduced the magnitude of the signal brain scan. 

With additional studies, The authors believe that this method might be good to test the analgesic efficacy in children in preverbal age. 

HispanTV

Los bebés no sufrirán más: Descubren método para medir su dolor

El dolor de un bebé que no puede hablar ya no será pasado por alto gracias a un innovador método que mide su dolor.

Saber si un bebé sufre un dolor agudo durante un tratamiento es complicado, ya que como no verbalizan es difícil calcular el grado de molestia que están padeciendo. Ahora, gracias a un método no invasivo desarrollado por investigadores británicos, se podrá evitar causarles un malestar excesivo durante los tratamientos médicos. 

Un electrodo colocado en el cuero cabelludo del bebé basta para medir el grado de dolor. El método, publicado en Science Translational Medicine, no es definitivo, pero facilita a los científicos la capacidad de diagnosticar el malestar de los bebés. 

Normalmente, puesto que los bebés no hablan, los médicos tienden a pasar por alto su dolor. Para determinarlo se basan en su grado de llanto y los gestos de la cara, pero estos signos no siempre reflejan la realidad, porque los bebés también lloran y hacen muecas en otras circunstancias, como cuando tienen hambre, dice Rebeccah Slater, una de las autoras del estudio, de la Universidad de Oxford. En cambio, midiendo la actividad cerebral es más posible hacer un cálculo más preciso y objetivo.

Slater y sus colegas midieron la actividad cerebral de 18 recién nacidos de entre 2 y 5 días de edad. Mediante un electrodo situado en el cuero cabelludo, registraron electroencefalogramas (EEG) de la actividad de las células nerviosas mientras les aplicaban un pequeño golpe y vieron que el electrodo llamado Cz detectaba un pico neural entre 400 y 700 milisegundos después del momento de dolor, cosa que no ocurría si no les hacían daño. Como promedio, los bebés nacidos prematuramente a las 34-36 semanas de gestación mostraban respuestas similares ante los estímulos dolorosos.

Además, los investigadores analizaron los resultados del EEG en un estudio piloto realizado sobre 18 lactantes sometidos a un análisis de sangre rutinario, que precisa el uso de una aguja, y validaron sus resultados posteriormente en cuatro estudios adicionales que englobaron a 72 bebés en total.

La huella del EEG también era definitoria en los bebés nacidos prematuros, pero distinta de los cambios en la actividad cerebral asociados con estímulos no dolorosos como luces intermitentes, toques suaves o ruidos fuertes. Asimismo, los investigadores comprobaron que los anestésicos tópicos redujeron la magnitud de la señal de exploración cerebral.

Con estudios adicionales, los autores creen que este método podría ser bueno para probar la eficacia analgésica en los niños en edad preverbal.

hispantv

Правила Саурона в Вашингтоне

Пол Крэг Робертс

«Проблема в том, что мир слушал американцев слишком долго», - говорит д-р Джулиан Осборн из киноверсии 2000 года книги Невилл Шутэ «На пляже» (1957).

Читатель спросил, почему неоконсерваторы стремятся к ядерной войне, в которой не может быть победителей. Какой смысл, если все умрут?

Ответ заключается в том, что неоконсерваторы думают, что США, как минимум, смогут выиграть и, возможно, с нулевыми потерями.

Их безумный план таков: Вашингтон окружает Россию и Китай кольцом анти-баллистических ракетных баз, обеспечив защиту от ответного удара со стороны России и Китая. Более того, эти американские базы противоракетной обороны также способны нанести ядерные удары ракетами, неизвестными России и Китаю, тем самым сокращая время предупреждения до пяти минут, в результате чего у жертв Вашингтона совсем не остается времени на принятие решения.

Неоконсерваторы рассчитывают, что первый удар Вашингтона нанесет столь сильный урон ответным возможностям России и Китая, что оба правительства скорее сдадутся, чем развернут ответную атаку. Российское и китайское руководство придет к выводу, что их уменьшенные силы вряд ли смогут обойти противоракетный щит Вашингтона, что оставит США в значительной степени целыми и невридимыми. Слабая реакция со стороны России и Китая в свою очередь вызовет вторую волну ядерного удара США, которая уничтожит города России и Китая, уничтожив миллионы людей и оставив обе страны в руинах.

Короче говоря, американские поджигатели войны ставят на то, что российское и китайское руководство скорее подчинится, чем будет рисковать своим полным уничтожением.

Нет сомнений в том, что неоконсерваторам хватит подлости, чтобы начать упреждающую ядерную атаку, но, возможно, план нацелен на то, чтобы поставить Россию и Китай в такую ситуацию, в которой их лидеры поймут, что карта против них и им придется признать гегемонию Вашингтона.

Чтобы почувствовать себя уверенно в своей гегемонии, Вашингтону необходимо заставить разоружиться Россию и Китай.

Этот план полон рисков. А просчеты - это особенность любой войны. Рисковать жизнью планеты просто ради какой-то гегемонии Вашингтона – это просто безрассудно и безответственно.  

Неоконсервативный план ставит под удар Европу, Великобританию, Японию, Южную Корею и Австралию, в случае если Россия и Китай все-таки решат ответить на атаку. Противоракетный щит Вашингтона не сможет защитить Европу от ядерных крылатых ракет России или от российских ВВС, поэтому Европа в этом случае прекратит свое существование. А ответная атака Китая ударит по Японии, Южной Корее и Австралии.

Надежда России и всех здравомыслящих людей состоит в том, что вассалы Вашингтона поймут, что они подвергаются риску, от которого им ничего не выиграть, но от которого они могут все потерять, и что в результате этого осознания они отрекутся от вассальной зависимости и удалят американские базы со своих территорий. Европейским политикам должно быть ясно, что их втягивают в конфликт с Россией.

На этой неделе командующий НАТО обратился к Конгрессу США с требованием финансирования для более крупного военного присутствия в Европе, чтобы противостоять «поднимающейся России». https://www.rt.com/news/387063-nato-counter-resurgent-russia/

Давайте посмотрим, что подразумевается под «поднимающейся Россией». Это означает, что Россия – держава достаточно сильна и уверенная в своих интересах и своих союзниках. Другими словами, Россия смогла заблокировать запланированное вторжение Обамы в Сирию и бомбардировки Ирана, а также дать сирийским вооруженным силам возможность победить войска ИГИЛ, посланные Обамой и Хиллари на свержение Асада.

Россия «поднимается», потому что Россия способна блокировать односторонние действия США против других стран.

Такая способность бросает вызов неоконсервативной доктрине Вулфовица, в которой говорится, что главная цель внешней политики США - предотвратить рост любой страны, которая может служить проверкой односторонним действиям Вашингтона.

В то время как неоконсерваторы были поглощены «легкими» войнами, которые длятся уже 16 лет, Россия и Китай вышли на первый план как страны, способные стать проверкой односторонности, которой Вашингтон пользовался со времен распада Советского Союза. Вашингтон пытается вернуть свою способность действовать по всему миру без каких-либо ограничений со стороны любой другой страны. А эта цель требует подчинения России и Китая.

Неужели Россия и Китай сдадутся? Возможно, но я бы не поставил на карту жизнь планеты ради такой победы. У обоих правительств есть моральное сознание, которое полностью отсутствует в Вашингтоне. Ни Россия ни Китай не запуганы западной пропагандой. Министр Иностранных Дел России Сергей Лавров вчера заявил, что мы слышим бесконечные истерические обвинения против России, но эти обвинения всегда лишены каких-либо доказательств. https://sputniknews.com/politics/201705041053274379-lavrov-russia-us-relations/

Можно предположить, что Россия и Китай способны пожертвовать своим собственным суверенитетом ради сохранения жизни на земле. Но эта же самая нравственная совесть и побудит их в первую очередь противостоять злу, которым является Вашингтон, чтобы самим не подчиниться злу. Поэтому я считаю, что зло, господствующее в Вашингтоне, ведет Соединенные Штаты и их вассальные государства к полному разрушению.

И если Вашингтон сможет убедить руководство России и Китая в том, что США намеревается применить ядерное оружие против их стран путем внезапного нападения (например, смотри http://www.fort-russ.com/2017/04/us-forces-preparing-sudden-nuclear.html), то встает вопрос - как отреагируют Россия и Китай на такие выпадки? Будут ли они сидеть и ждать нападения или они предупредят эту атаку своим собственным нападением?

А как бы поступили вы? Согласились бы вы подчиниться злу и тем самым сохранить свою жизнь, или решились бы на уничтожение самого зла?

Правдивое письмо приводит к тому, что мое имя заносится в списки (финансируемые кем?) как «русский агент». На самом деле, я агент всех людей, которые осуждают готовность Вашингтона использовать ядерную войну ради установления мирового господства Вашингтона.

Но давайте разберемся, что значит быть «русским агентом».

Это означает уважать международное право, чего нет в Вашингтоне. Это означает уважать жизнь, чего нет в Вашингтоне. Это означает уважать национальные интересы других стран, чего нет в Вашингтоне. Это означает отвечать на провокации дипломатией и просьбами о сотрудничестве, чего нет в Вашингтоне. А в России есть. Ясно, что «русский агент» - это нравственный человек, который хочет сохранить жизнь и национальную самобытность и достоинство других народов.

Именно Вашингтон хочет задушить человеческую мораль и стать хозяином планеты. Как я уже писал раньше, Вашингтон без всяких сомнений - Саурон. Единственный важный вопрос заключается в том, осталось ли в мире достаточно добра, чтобы противостоять и преодолеть зло Вашингтона.

 Translator: Inna

[Hepatitis C]  Italia launches ultimatum to Gilead to reduce prices.  Spain silent

• By  Cas Madrid ,  kaosenlared.net
• View Original

In Italy there are more than one million patients with chronic hepatitis C, 330,000 of them already have cirrhosis. 

And what about the patients and the Spanish state?

The Italian Medicines Agency (AIFA) said: "We will not pay more than € 4,000 per treatment. 

If you. Do not accept our offer we produce the medicine ourselves. 

When it comes to lifesaving drugs, ethical principles should take precedence over economic incentives and medications should be considered a universal right. " 
We must applaud the Italian Medicines Agency (AIFA) by the  ultimatum that he gave Gilead to reduce prices in renewing the supply of Sovaldi and Harvoni for the treatment of hepatitis C,  and that comes from both political as doctors and patients. 

Our writing has contacted  Giulia Grillo, Anna Miotto, Marisa Nicchi, Roberta and Ivan Gardini  who have supported the action by  AIFA.  Here are their testimonies.

Giulia Grillo (moviento 5 Star) 

Finally! After two years of pressure from us with questions to the committee and during question time in Parliament something happened. 

At this point, however, one wonders why it has not occurred before this step we are talking about today. 

We are not talking today of what would have happened if he had broken the patent. AIFA could have made the same decision last June. 

That said, we are the first supporters of the position expressed by Melazzini (general director of AIFA), provided the price for treatment is 4,000 € gross, and otherwise proceed immediately to give the mandate to the pharmaceutical plant military Florence to produce the drug. 

The goal should then be the beginning of a national plan to eradicate the disease. 

There were so many mechanisms, the AIFA on the one hand, and the Ministry of Health, on the other, they could have resorted to house Gilead! 

Because, remember,  in Italy , we have spent  € 2,000 million for the treatment of 50,000 patients , and this is ridiculous. 

It is true that AIFA is an independent agency, but the minister Lorenzin could do much more, such as investigating the possible use of the clause of national emergency for public health reasons, however, as was claimed last October in an interrogation the commission of former undersecretary of Health, Vito de Filippo. 

From this point of view, the Ministry should have assessed long recourse to the TRIPS (TRIPS) to weigh, on the one hand, "the achievable savings and other economic risks arising from any appeal by Gilead".

Anna Margherita Miotto (Democratic Party) : 

This is a very interesting initiative, now we need to continue along this path with others have sponsored a motion passed in Parliament. 

If this determination is the right, even the most ambitious goals can be achieved. Surely the market presence of various effective for hepatitis C drugs may play an important role for low costs. 

So I think just the one proposed by the Director Melazzini price, spend more would be truly incomprehensible. 

At this time, and the lowest prices, the next step must be finally launch a plan to eradicate this disease.

Marisa Nicchi (Si) : 

"This is a very good news, the result of a parliamentary battle and a social struggle that we carry out for some time. 

Finally, if it actually translate into lower prices and is not just an announcement by AIFA, the right to health should take precedence over economic interests. 

Even, I say well, my hope is that this may be the way to go for all innovative medicines sky-high prices, not only for hepatitis C. At this point, if you could get these prices should start talking a plan for the eradication of the disease.

Iván Gardini  (Italian Patient Organization Hepatitis C): 

"This proposal AIFA is a type of trading that I really like. well I'll tell you, we had suggested some time ago to the agency taking into account what has happened in Australia. 

What is 'really important' in this matter it is to ask the company also offering a good price, but leaving it very clear, treatment for all patients, thus eliminating the barriers that exist today. 

This way, you can provide treatment to all patients, and at the same time, companies may continue to benefit from the sales. 

As for the increase in treatment centers, I believe and hope that this time there is already an agreement with the Regions, as then will they, not AIFA, which have to make this possible. 

In short, we encourage the regulatory body. 

That said, only if we be outraged, as I said, they having lower prices not all barriers were removed to access treatment.

Roberta Chersevani  (National Federation Organization of Physicians and Surgeons and Dentists): 

"I welcome the position of CEO Malazzini on prices of medicines for hepatitis C because it corrects the inequity of access to medical care is ethically intolerable violates our Constitution and undermines the relationship between doctor and patient. 

In Italy there are more than one million patients with chronic hepatitis C, 330,000 of them already have cirrhosis.

In  Health and Drugs