Xavier Sala i Martín:
Entrevista al catedràtic d'Economia de la Universitat de Columbia de Nova York arran de la publicació del llibre 'Economia en colors'
VilaWeb.cat
Ens rep a una sala de reunions de la seu del grup que li ha editat l’últim llibre, ‘Economia en colors‘ (Rosa dels Vents, 2015). Entrevistes d’una hora. Una rere l’altra. Xavier Sala i Martín no n’ha concedit moltes, però hi ha demanda. I el cap li funciona a cent per hora com si no es cansés mai. El catedràtic d’Economia de la Universitat de Columbia de Nova York acaba de publicar un llibre que aplega els guions, retocats i editats per a fer bona la lectura, que han servit per fer el programa televisiu de vuit capítols del mateix nom que el volum de gairebé 300 pàgines.
Comencem amb les preguntes que havíem preparat, però ben aviat s’anima la conversa i la passió s’apodera de l’entrevistat. Una passió serena i raonada en tot moment. Però la voracitat de les paraules i les idees de Sala i Martín consumeix sense ni adornar-nos-en els seixanta minuts de coll que teníem. Queden moltes coses al pap. Però és cert que hi ha el llibre per passar-hi més estona. Un llibre amè i d’economia. No és cap contradicció. Xavier Sala i Martín té aquest do. Fer fàcil el que és difícil. Comencem parlant dels catalans. De com hem canviat la mentalitat.
—Al pròleg del llibre, Tian Riba diu que els catalans som de tradició victimista i que cal adonar-se que és millor guanyar. Penseu que som poc ambiciosos els catalans?
—Això ja no és veritat. Aquesta tradició és pre-cruyffista. L’any 2000 vaig escriure un article titulat ‘Gallina de piel‘ que explica que la gran contribució del Johan a l’economia catalana va ser que va canviar l’optimisme dels barcelonistes, però també dels catalans en general. I amb en Guardiola encara es va fer un pas més. Ja no només no som víctimes sinó que som els millors. I anem amb la senyera i l’estelada pel món. I què? Sí! Som catalans i som els millors del món. I ens repassem a qui ens doni la gana. I no és façana, no. Anem de veres. El Johan i el Guardiola ens han canviat la mentalitat com a país.
—Aquest canvi de mentalitat és el que ha permès al país d’avançar políticament?
—Exacte! Òbviament, això no s’ha fet gràcies al Cruyff i al Guardiola, però sense ells no s’hauria fet. Encara tindríem aquella mentalitat victimista. Hi ha hagut un canvi de mentalitat brutal al país.
—I tot i així, hi ha moments que sembla que no tenim tantes ganes de guanyar i ens encallem…
—A veure, sobre això jo no hi entenc. No sé què està passant i no m’interessa gaire. La política no és el meu tema i no m’hi poso gaire. De fet, no he opinat mai sobre això que està passant aquestes setmanes. No sé què estan fotent ni què negocien. No sé si ens enganyen ni si està tot preparat. Sé que la història recent demostra que sempre que ens sembla que tot s’ensorra, se soluciona per art de màgia. Màgicament vam tenir una pregunta. Màgicament vam fer un 9-N. Màgicament vam anar junts a les eleccions. I màgicament la CUP posarà dos diputats i el Mas serà president. I això seguirà.
—Ho veieu clar.
—No sé com anirà. Però la història demostra que això anirà així. Hi crec. No és cap afirmació racional basada en cap informació. No sé res. No parlo amb ningú d’aquests temes. Miro el passat i projecto el futur. Quantes vegades ERC va dir que no anirien junts? I deien que no calia tornar-ne a parlar. El Junqueras deia irritat que allò ja s’havia discutit i havia quedat tancat. I mira com van anar a les eleccions. I va ser un gran encert! Va anar de conya! Tothom va estar content. Va crear una trempera brutal a un procés que dos mesos abans tothom ja veia mort. La història ens demostra que això no s’ha acabat.
—Hi va haver crítiques perquè un ‘neoliberal’ fes adoctrinament capitalista a la televisió pública. Què en penseu?
—La gent que critica coses sense haver-les vist no em mereix gens de respecte. Una hora abans d’estrenar el programa un dirigent de Podem que es deia…
—Bartomeu? Ubasart? Dante Fachin?
—Aquest. El Fachin va fer un piulet a Twitter queixant-se del contingut. I encara no s’havia ni estrenat. Dos mesos abans, les seves companyes d’Iniciativa van elevar al parlament una crítica dient que TV3 era un mitjà públic… Què passa, que als mitjans públics només hi poden parlar ells? Com poden criticar una cosa que no han vist? Espera’t i si jo faig propaganda neoliberal, després la critiques. Però primer mira-ho! Quan es va acabar el programa no hi havia cap crítica sobre la propaganda neoliberal.
—Es pot explicar economia sense càrrega ideològica?
—Això que he explicat de les escoles, què és? Liberal o no liberal? La crítica als bancs és liberal o no ho és? La innovació és liberal? La història de les idees és liberal? De quina propaganda liberal parlen? Després van criticar que havia dit que Zara havia innovat i no havia dit que eren uns explotadors. Però és que no parlàvem de treball, sinó d’idees! Quan parles d’idees, Zara és una bona idea. Han criticat coses sense sentit. La gent que critica sense criteri no tenen gens de respecte intel·lectual. Estic disposat a discutir amb qui sigui sobre si els continguts del programa. Però dir ‘aquest individu és liberal i, per tant, fora de la tele’ és una actitud dictatorial inacceptable.
—Actitud dictatorial?
—Jo vaig presentar una proposta de programa i es va acceptar. Si en Dante Fachin té una proposta amb un punt de vista alternatiu, que la presenti i, si està ben preparada, també la podran fer. I si ho fa millor, tindrà més audiència. Però mai no demanaré que no li deixin fer un programa perquè és un diable amb idees rares… Això és típic de la Unió Soviètica i de Veneçuela. Però als països civilitzats no es pot censurar la gent i coartar la llibertat d’expressió. Això és una cosa de Veneçuela.
—Un dels capítols el dediqueu a la cooperació amb les zones més pobres del planeta. Què es fa malament?
—D’entrada, cal tenir present que hi ha alguns problemes dels països pobres que ells no podran arreglar perquè no tenen els recursos, el coneixement, la tecnologia… Per exemple, el problema de la malària o la sida. No tenen les farmacèutiques que puguin desenvolupar una medicina o una solució. Això ho hem de fer nosaltres. És a les nostres mans. Això no vol dir que ells no puguin fer res. I no vol dir que nosaltres els ho hàgim de fer tot. Des de l’any 1945, a través d’institucions mundials com el Banc Mundial, el Fons Monetari o les Nacions Unides i Unicef… a través de ministeris d’exteriors i de plans estatals d’ajuda exterior… hem decidit que moltes d’aquestes coses que poden fer els mateixos països pobres les farem nosaltres. I el problema és que no en tenim ni idea. Jo no en tinc ni idea.
—Si us dediqueu a això!
—Al programa vaig posar el meu exemple. Jo, el gran catedràtic de Columbia de desenvolupament econòmic —que vol dir expert en economies de països pobres— vaig conèixer una monja que em va donar una lliçó que em va fer caure de cul a terra. Perquè no en tenim ni idea. Al programa no vaig parlar d’Oxfam o de cap ONG concreta. Vaig dir que jo no en tinc ni idea. Jo vaig cometre aquell error de voler instal·lar wifi i wimax i em van dir que el que necessitaven eren vàters. El problema és que anem a arreglar els seus problemes pensant en com ho faríem nosaltres. No ho acabem d’entendre. Al llibre explico uns quants casos de grans projectes amb finançaments descomunals que van fracassar estrepitosament. S’han fet grans bestieses. El primer que hem de fer és confessar ignorància. Cal anar a aprendre. Cal mirar quins són els millors mecanismes per fer-ho millor.
—Heu rebut crítiques per haver dit això.
—Ja sé que m’han criticat les associacions d’ONG de Catalunya. Diuen que ho fan molt bé. Ah sí? Doncs ensenyeu-me els resultats. Vull veure tests. Com heu avaluat els vostres èxits? Tots aquests que em critiquen, els caps de les ONG els desafio ara mateix a fer avaluacions. Però no avaluacions de dir amb què es van gastar els diners! Això no és una avaluació! La gent a qui heu ajudat estan millor que els que no heu ajudat? Sí o no? Com de millor? Què heu aconseguit? No em digueu quants diners heu gastat. No vull saber res dels diners. Vull saber resultats. Vull saber ‘outputs’ i no ‘inputs’. Quan m’ensenyeu resultats —perquè tots els estudis que he vist demostren que no hi ha resultats—, en lloc d’escriure cartes al diari Avui, aleshores m’ho creuré. Ara, amb cartes al diari això no es fa. Que m’ensenyin recerca ben feta amb grups de comparació: quins resultats tenen els que han rebut la teva ajuda i els que no l’han rebuda. Vull veure resultats. Han criticat molt, però no han ensenyat resultats. Mentre no ho facin seran degudament ignorats.
—Per què dediqueu el llibre als vostres estudiants?
—Perquè aquest llibre és el fruit dels guions del programa de televisió dissenyat com a eina pedagògica. Jo volia fer classes d’economia a la gent que no estudia economia. Això no es pot fer en una aula a la manera tradicional. Aquí és on la gent d’El Terrat van tenir un paper important per ajudar a trobar un format que permetés arribar tant a les àvies com als estudiants. Hem tingut un gran èxit amb nens de dotze, catorze o quinze anys! Com que era una eina pedagògica, l’he dedicat als meus estudiants. A més, els meus estudiants saben que la meva manera d’ensenyar és a través dels exemples. És molt més fàcil entendre un principi econòmic si primer explico la història del Guardiola, perquè després veus que té una correspondència teòrica, que si comencem per la teoria. Els exemples queden més ben fixats en la memòria. Molts dels exemples que surten al llibre els faig servir a les meves classes.
—Aquelles classes que es poden veure al programa televisiu són com les que feu realment? No són més plenes de fórmules matemàtiques?
—A la universitat hi és tot. A la televisió no s’ha vist la part de les fórmules matemàtiques, i en canvi s’ha vist una mica de teatre… com quan esclafem i trinxem un iPhone o quan anem a parlar davant d’uns micos… Hem fet una mica més de teatre del normal, però els discursos que jo faig davant dels estudiants són com els que es poden veure al programa televisiu. És cert que la meva manera d’ensenyar és començar sempre amb una anècdota que ens serveix per reflexionar sobre un principi d’economia, n’aprenem després la teoria, que després transformem en una realitat matemàtica. Si la classe és de doctorat, la matemàtica esdevé aleshores molt més complicada. Però fins i tot en les classes de doctorat és molt important posar exemples de tot allò que s’explica. Els exemples són allò que ens motiva més a aprendre. Perquè fan fàcil d’entendre la teoria.
—La passió per l’economia us ve d’haver tingut un professor amb aquesta actitud didàctica?
—La meva passió va sortir de casualitat. Com tu, jo sóc el producte d’un sistema educatiu nefast. En la meva època, l’últim curs abans de la universitat es deia Curs d’Orientació Universitària. Tenia de tot menys orientació. Entràvem a la universitat a cegues. Sabia què era un metge perquè havia anat al metge. No sabia què feien els advocats, però jo pensava que eren els que solucionaven els crims a les pel·lícules sortint a l’últim moment amb la prova definitiva… No sabia què era un físic, ni un enginyer, ni un economista. I toca entrar a la universitat a determinar el teu futur amb una incapacitat decisòria brutal.
—Però la vau encertar…
—Jo em vaig posar a fer economia perquè sonava a fer calés. Vaig preguntar a casa qui era el més ric de la família. Van dir que era l’oncle Joan. ‘Què ha estudiat’, vaig demanar. Economia. I jo de cap a fer economia. No tenia ni idea de què era. Després vaig fer segon i va venir un professor català que feia classes als Estats Units, en Joaquim Silvestre, a l’Autònoma. Em va encantar! Vaig tenir la sort que m’encantés la carrera que jo havia triat. Gràcies a aquest senyor jo vaig acabar anant als Estats Units. Resulta que aquest senyor era íntim amic i havia estudiat amb un economista que es diu Andreu Mas-Colell. I aquests dos senyors van voler que jo anés a Harvard i entre tots dos van aconseguir que hi pogués anar. Però la qüestió és que va ser potra que encertés una professió que em va acabar apassionant.
—Va ser potra, però hi vau posar molt d’esforç.
—Això concorda amb el capítol taronja, que diu que per ser bo a la vida en qualsevol cosa, hi has de dedicar hores i més hores. I només hi dediques moltes hores si t’agrada. Quan em va començar a agradar, anava com un boig! Tot el dia pensant en economia. Anava a les biblioteques i agafava llibres per solucionar problemes. Ho feia perquè m’agradava, no perquè m’ho hagués dit cap professor. Mentre els meus amics anaven a les discoteques, jo em quedava a casa resolent problemes com una obsessió malaltissa perquè m’encantava. I reconec que va ser de llet! Si m’hagués posat a la facultat de Física, ara seria un físic mediocre o un enginyer miserable o un advocat infeliç. I em passaria el dia mirant el rellotge a veure si arriba l’hora de marxar.
—Aquest capítol que dediqueu a l’educació fa pensar molt. Quins grans canvis creieu que caldria fer al sistema educatiu?
—Ken Robinson diu que no s’ha de fer cap reforma educativa. Diu que el sistema educatiu s’ha d’ensorrar i construir-ne un de nou. No s’ha de fer cap reforma, sinó una revolució. Ha de canviar tot de dalt a baix. Des del principi de l’educació, que és que el professor sap més que l’estudiant. Això ja no és veritat. Avui, en aspectes importantíssims de la vida, com ara la tecnologia, l’estudiant en sap més que el professor. El dia que s’espatlla un ordinador en una aula de Catalunya, pregunta’t qui és la persona menys preparada per solucionar-ho. A totes les aules la resposta és la mateixa: el professor. I això ho saben tots els estudiants.
—I això té conseqüències?
—Que pensen que, si aquest home o dona no té ni idea d’una cosa tan important com la tecnologia, allò que m’ensenyi no em servirà. Perquè veuen que no sap resoldre les coses importants. I això crea una distorsió brutal en el respecte intel·lectual pels mestres. Jo tenia respecte als meus mestres perquè ells sabien molt i jo no sabia res. M’ensenyaven ‘el Quijote’ i jo aprenia. Ara ja no passa! I això destrueix el fonament sobre el qual s’aguanta l’educació.
—Què més cal repensar del sistema educatiu?
—Una altra cosa que ha quedat destruïda és que fins ara s’ensenyaven professions. ‘Tu fas comptabilitat, tu fas periodisme, tu fas…’ Les universitats són com escoles de formació professional sofisticades. ‘Tu seràs metge.’ Però fixa’t amb la quantitat de professions que han desaparegut i amb totes les que s’han creat noves. Professions que no existien. Relacionades amb la informàtica, la robòtica, la telefonia cel·lular… hi ha milers de professions que han aparegut noves i milers de professions que han desaparegut. Les agències de viatges han desaparegut. Els advocats també desapareixen. Als despatxos d’advocats ja no els cal tenir un exèrcit de gent buscant documents. Ara es prem un botó i ja ho tens. Ja no cal anar a les biblioteques a cercar jurisprudència. Tenim cercadors que ho fan instantàniament. I els periodistes? Quants periodistes no han perdut la feina perquè les notícies les rebem per Twitter i no amb el diari de paper a les nou del matí. Els digitals han revolucionat aquesta professió. El món canvia d’una manera espectacular. I continuarà canviant.
—És molt difícil anticipar-se a aquests canvis.
—Els nens que ara comencen l’escola es jubilaran entre el 2070 i el 2080. Com serà el món llavors? No tenim ni idea de quines professions hi haurà. Si a aquests nens els ensenyem una professió —la de comptable, per exemple— i la comptabilitat desapareix d’ací a cinc anys, què faran? Hem de pensar el sistema educatiu de manera que puguin viure en un món amb unes professions que ara encara no existeixen. I no tan sols no existeixen sinó que no podem ni imaginar-les. Però bé que els hem d’educar aquests nens! I els ensenyem professions que aviat no existiran. Quanta gent continua fent periodisme a l’antiga sabent que quan acabin la carrera no els servirà res del que han après? Quanta gent encara aprèn a fer comptabilitat? Si la comptabilitat la fan les màquines!
—No s’ensenya allò que pot servir en un futur?
—Estem creant inútils abans de començar la partida! I els nens confien cegament en els pares, els professors, el ministre, els adults que els diuen que si estudien els anirà bé. Mentida! Si estudies, aniràs a l’atur! Perquè nosaltres, els adults, des del ministre, fins als pares, passant pels mestres, els consellers i els directors, ho estem fotent malament. Tot això ha de canviar de dalt a baix. Hem de començar a prioritzar coses que fins ara no prioritzàvem. Fins ara prioritzàvem les respostes, ara hem de prioritzar les preguntes. La curiositat.
—Els nens petits sempre pregunten ‘per què’.
—El regal més important que podem fer als nens és la curiositat. Ja porten aquest aparell [senyala el telèfon mòbil] a la butxaca. Aquí tenen tota la informació del món. L’única barrera que hi ha entre tu i tota la informació del món ets tu. L’has d’anar a buscar. Si no et preguntes coses i agafes el telèfon i li preguntes coses, la informació no vindrà. La informació la portes al cul! L’has de treure del cul i posar-te-la al cap! El cul vol dir la butxaca, eh? La barrera ets tu. Estem matant la curiositat. Al nen que pregunta molt quan té dos i tres anys —el famós ‘per què’—, el pare, el mestre i els altres nens li diuen que calli. ‘Calla, calla, calla… preguntar està malament. El que has de fer és escoltar i absorbir el que et diu el professor!’
—Sí. Als nens que tenen molta curiositat i ganes d’aprendre se’ls estigmatitza amb el nom de ‘motivats’… Ser el motivat és ser el raret.
—I els altres nens se’n foten. Fixa’t: al nen que té curiositat li diem que està malament, s’ho creu i quan arriba a la universitat no hi ha manera que pregunti res. On ha quedat la curiositat? És que no cal donar-los-la. Ja la porten de sèrie! El que cal és no matar-la. La curiositat és l’únic que els pot salvar.
—Que quan acabin la carrera continuïn preguntant-se el perquè de tot.
—Exacte! Si no ho fan, quedaran estancats en una professió que es morirà. L’únic que els pot salvar és la curiositat. I les escoles estan més pendents de les respostes que de les preguntes. L’examen és que el professor faci una pregunta i l’alumne encerti la resposta. Entrenem a trobar sempre la resposta. I això és el que avaluem. La gent que faci tesis doctorals té moltes dificultats perquè no ha estat entrenada a preguntar. Una tesi doctoral és fer-se una pregunta i mirar de respondre-la. I ens entrenem a respondre i no a preguntar. Cal canviar completament el focus de l’educació. I aquesta qüestió és tan sols una de moltes coses que s’han de canviar. No es tracta de fer uns retocs.
—Però tot això no es pot desvincular del mètode. Vull dir que la curiositat no té res a veure amb l’espontaneïtat. I sovint es cau en el parany d’exaltar l’espontaneïtat. La curiositat ha d’anar acompanyada de mètode i esforç…
—És clar! Tot això que dic ara i al llibre no m’ho invento jo. Ho trec dels millors pedagogs del món. El Gardner de Harvard amb les intel·ligències múltiples, el Ken Robinson, el col·legi Montserrat de Barcelona, que és pioner al món i que els vénen a veure de tot arreu perquè les monges aquestes han inventat una cosa molt interessant… Jo no sóc pedagog. Tan sols dono classe. La meva funció és ressaltar quines implicacions té fer aquestes coses malament. I miro d’apuntar com s’haurien de fer bé a partir del que aprenc d’aquesta gent.
—I quin és el mètode bo?
—És molt difícil pels pedagogs trobar un bon mètode. Els metges et donen una pastilla i en quinze dies saben si ha funcionat. Amb l’educació tardarem vint anys a saber el resultat de qualsevol canvi. És molt difícil saber si l’encertaràs. I és molt fàcil criticar-ho. Espanya ha fet nou reformes educatives des de la mort de Franco. L’última és de l’any passat amb la llei Wert. Els pedagogs de tot estan fent discussions molt interessants. Hi ha debats molt profunds sobre com ha de ser l’educació. Es parla de les intel·ligències múltiples, la creativitat i la introducció de l’art, la curiositat… Tu vas sentir que es fes cap d’aquests debats aquí abans d’aprovar la llei Wert?
—Res de res.
—El món sencer fa aquests debats ara mateix. A Finlàndia fan canvis profunds i són els que ja tenien el gran model. A Nova York s’està impulsant l’estimulació precoç. En canvi, aquí el debat era si s’havien de fer més hores d’espanyol i si la religió comptava per la mitjana o no. Aquest va ser el debat. Això és una catàstrofe. Estem condemnant els nens. Un 56% se’n van a l’atur cada any. Un darrere l’altre. Aquest és el veritable fracàs escolar. No són els nens que deixen l’escola abans d’hora. El fracàs són els nens que l’acaben. Els nens que fan cas als seus pares, als mestres, al ministre i a la consellera. I fan tot el que els diem. Treuen matrícules d’honor. I quan acaben, al carrer directament.
—Sí que és un gran fracàs.
—És un fracàs del ministre, un fracàs de la consellera, un fracàs dels professors, els directors, i fracàs dels pares. Si fóssim metges, ens fotrien a la presó. Si ets metge i per culpa teva es mor un pacient que has operat del cor per una mala pràctica, no tornes a tocar mai un malalt. Te’n vas a la presó directe. I aquí anem arruïnant generacions senceres i ningú va a la presó. Com és que no és a la presó en Wert? Això que ha fet és una catàstrofe de conseqüències immenses! A més, amb finalitats polítiques inconfessables! Destrueixen generació rere generació per les seves baralles ideològiques. Si fossin metges, serien tots a la presó. Són uns irresponsables.
—Sense sortir del món educatiu: creieu que hi ha un coneixement d’economia proporcional a la importància que té en la vida quotidiana?
—No. I és per això que faig el programa i que fa anys que miro de fer divulgació econòmica a tots els mitjans que puc. Si tinguéssim més educació econòmica, hi ha coses que no passarien. Per exemple, una de les lleis fonamentals de les finances és que el retorn és el premi del risc. Si ve un senyor i et dóna un premi molt gros comparat amb què et dóna la resta, és que hi ha un risc molt gros. Punt final. No hi ha més. Si ve el Ruiz Mateos i et dóna un 10% quan la resta et dóna un 1%, tothom hauria de dir ‘alerta’! La gent que s’arrisca és normal que perdi. I si no perden, els ha tocat la loteria. Risc no vol dir que perds, vol dir que jugues a la ruleta. Si et toca, guanyes 36 vegades i, si no, ho perds tot.
—No estem preparats per prendre les decisions que prenem. Ens cal més formació econòmica de base.
—Quan el tipus d’interès és 1% a tot arreu i ve el senyor del banc i et diu ‘compri preferents, cregui’m’, estem parlant d’un risc. Hi ha una expressió que és ‘vendre la moto’. Cal desconfiar i analitzar bé les suposades gangues. El senyor del banc no és un amic; és un venedor. Tot això són petites lliçons econòmiques que, si les haguéssim sabut abans de la crisi, hauria picat molta menys gent. Quan ve algú a dir-te que el totxo mai no baixa, està mentint. La història de les bombolles existeix i tan sols cal saber-la. Si no has sentit parlar mai de les bombolles i veus tot de joves amb cotxes de luxe i et sembla que l’únic ximple ets tu, pots acabar caient en l’error de pensar que fer diners és molt fàcil i no passarà mai res. Milers de joves van deixar la carrera, van aconseguir el carnet d’API i van muntar el seu gran negoci. Però ara estan sense carrera, sense feina, sense ni un duro i amb un deute que els mata. És molt important prendre les decisions amb coneixement. Per això faig aquests programes, aquest llibre i dedico temps a la divulgació encara que no sigui la meva dedicació principal.
© Partal, Maresma i Associats sl
EVERTH THENANSHED comandante interestelar de la Federación Galáctica de planetas libres.
sábado, 5 de diciembre de 2015
Izquierda Unida presenta una campaña de acuerdo con la crisis
El candidato de Izquierda Unida al
Gobierno, Alberto Garzón, ha
presentado hoy la campaña "de las tres íes: "Irreverente, Insurgente
e Ilusionante" para transformar la sociedad, que celebrará más de mil
actos en toda España y se centrará en aquellos lugares donde el voto de IU es
"determinante".
Valencia, Madrid, Andalucía y Burgos serán los lugares donde IU echará el resto para movilizar el voto en este escenario de "enorme volatilidad", ha señaladoGarzón en el acto de presentación celebrado en el Círculo de Bellas Artes, en el que su formación "no se pone techo" porque todo está muy abierto.
Será una campaña muy pegada a la calle, que mantenga un debate "real" con la gente y con actos de pequeño formato para ajustarse al presupuesto austero que maneja IU (2,5 millones de euros, menos de la mitad que en las generales de 2011) y que se centrará en su propio mensaje sin mirar las estrategias que hacen otros partidos, en alusión a Podemos.
Para Garzón todos los votos cuentan, pero sobre todo tratarán de movilizar los de los barrios populares, primero por razones ideológicas, pero también para contrarrestar la fuerza de los distritos ricos donde se vota "masivamente".
Convencido de que lograrán el 20D mantener el grupo parlamentario pese a tener las encuestas muy en contra, el candidato ha reivindicado en el haber de IU todas las luchas pasadas y presentes, también en las instituciones, donde han sido "el altavoz de los sin voz" y han denunciado esa realidad "de bonanza macroeconómica y drama microeconómico".
Quieren seguir siendo ese instrumento "capaz de transformar la sociedad desde la izquierda" y por eso han elegido como lema de campaña "Por un nuevo país", porque quieren aprovechar este nuevo escenario político para darle la vuelta al modelo de Estado.
Valencia, Madrid, Andalucía y Burgos serán los lugares donde IU echará el resto para movilizar el voto en este escenario de "enorme volatilidad", ha señaladoGarzón en el acto de presentación celebrado en el Círculo de Bellas Artes, en el que su formación "no se pone techo" porque todo está muy abierto.
Será una campaña muy pegada a la calle, que mantenga un debate "real" con la gente y con actos de pequeño formato para ajustarse al presupuesto austero que maneja IU (2,5 millones de euros, menos de la mitad que en las generales de 2011) y que se centrará en su propio mensaje sin mirar las estrategias que hacen otros partidos, en alusión a Podemos.
Para Garzón todos los votos cuentan, pero sobre todo tratarán de movilizar los de los barrios populares, primero por razones ideológicas, pero también para contrarrestar la fuerza de los distritos ricos donde se vota "masivamente".
Convencido de que lograrán el 20D mantener el grupo parlamentario pese a tener las encuestas muy en contra, el candidato ha reivindicado en el haber de IU todas las luchas pasadas y presentes, también en las instituciones, donde han sido "el altavoz de los sin voz" y han denunciado esa realidad "de bonanza macroeconómica y drama microeconómico".
Quieren seguir siendo ese instrumento "capaz de transformar la sociedad desde la izquierda" y por eso han elegido como lema de campaña "Por un nuevo país", porque quieren aprovechar este nuevo escenario político para darle la vuelta al modelo de Estado.
Quieres dejar de fumar?, este articulo te puede ayudar
Fumar es una costumbre que se ha extendido por todo el mundo muy a pesar de las advertencias sobre los efectos negativos que tiene en la salud. Sin embargo, hoy día fumar es una práctica que realizan millones de personas. En los fumadores, la adicción a la nicotina puede dar paso a enfermedades respiratoriasgraves e, incluso, al cáncer de pulmón. Esta sustancia tan nociva puede quedarse en el cuerpo durante mucho tiempo, y causar daños que muchas veces son irreparables. Cada año mueren por tabaquismo 5 millones de personas. A continuación te ofrecemos consejos para dejar de fumar si es que todavía eres un fumador.
Los cigarrillos no sólo afecta a quienes los consumen, sino que también tienen susconsecuencias en los llamados fumadores pasivos: aquellos que se encuentran alrededor y que aspiran el humo sin querer. Por eso, dejar de fumar es una decisión que ayudará a mantener la salud propia y ajena. Aquí ofrecemos algunos consejos para lograr esta meta que puede ser muy difícil.
- Lo más importante es tener la voluntad de dejar de fumar. Y es que no es una tarea sencilla, pues la nicotina produce una adicción muy fuerte. Por eso, la decisión debe ser un deseo personal, no un asunto impuesto por alguien más. Una vez que se haya llegado a esta determinación, hay que mantener el autocontrol. Una buena idea es avisar a los más allegados para que, si se presenta un momento de debilidad, ayuden a mantener la fuerza.
- Otro consejo útil es hacer una lista de los pros y contras. Enumerar las razones por las cuales se desea dejar de fumar es un buen ejercicio porque, en un momento de tentación, este será el recordatorio y una fuente de fortaleza.
- Hay que tener chicles y golosinas a mano. Cuando en se presente la tentación, se podrá distraer la mente y el gusto con otra cosa.
- Alejar de la vista todo aquello que recuerde el cigarrillo. Ejemplos: ceniceros y cajetillas de tabaco. Así se será más fácil sacar este hábito de la cotidianidad.
- Practicar algún ejercicio puede ser un buen aliado para mantenerse firme en la decisión. No sólo traerá beneficios a la salud, sino que también ayudará a mejorar el ánimo y a reducir el estrés que puede producir la falta del cigarrillo.
- En muchos casos es bueno recurrir a alguno de los métodos convencionales para dejar de fumar. Están, por ejemplo, los parches, las pastillas, la hipnosis y otros. Si hay dudas sobre cuál de estos sistemas funciona mejor, lo ideal es consultar a un especialista.
objetivos de los Iluminatis, masones ...
La masoneria junto los iluminatis tienen pensado ejecutar a todo el planeta, y para eso necesitan:
- Privatizar todo servicio público y recursos naturales
– Prohibir manifestaciones censurar Internet redes y medios en nombre de la seguridad y derechos autor
– Reducir dinero físico y finalmente desaparecerlo para implementar cedula tarjeta de identificación biométrica única mundial chip666 en humanos dinero electrónico virtual digital global en dispositivos
– La televisión escuelas y grandes medios para adoctrinar desinformar engañar aborregar masivamente a la población mundial
– Estado policial militarizado Ley marcial Dictadura global genocidio mundial
– Mercenarios grupos rebeldes y terroristas dirigidos manipulados y controlados por la elite - Cámaras todo lugar publico ciudades carreteras la tecnología para vigilar y encarcelar o asesinar toda persona civil opositor disidente al sistema de gobierno único global
- Vacunas medicamentos venenosos pandemias como armas biológicas alimentos cosméticos utensilios y muchas otras de marca corporativa con aditivos químicos y altamente cancerigenos
– Agua de océanos radioactiva y envenenada intencionalmente
– Drogar esclavizar debilitar violentar corromper denigrar la sociedad promover masivamente la fornicación lujuria perversión desvíos y bestialismo sexuales a través televisión cine música iconos de la fama para su mas fácil manipulación y control global de la población mundial
–Crear terremotos tormentas erupciones volcánicas tsunamis aumento o disminución temperatura detonaciones nucleares a través de armas geofísicas satelital y el Haarp
– Invención y falsa invasión extra terrestre
– Conducir e inducir a la humanidad a través de todos los medios al ocultismo espiritismo satanismo brujería como algo recreativo
- Conseguir tercera guerra mundial por medio de la política para exterminar la humanidad mundial
– Fusionar poderes políticos religiosos institucionales económicos militares alimentaría para conseguir un único gobierno político-religioso de dictadura mundial.
- Privatizar todo servicio público y recursos naturales
– Prohibir manifestaciones censurar Internet redes y medios en nombre de la seguridad y derechos autor
– Reducir dinero físico y finalmente desaparecerlo para implementar cedula tarjeta de identificación biométrica única mundial chip666 en humanos dinero electrónico virtual digital global en dispositivos
– La televisión escuelas y grandes medios para adoctrinar desinformar engañar aborregar masivamente a la población mundial
– Estado policial militarizado Ley marcial Dictadura global genocidio mundial
– Mercenarios grupos rebeldes y terroristas dirigidos manipulados y controlados por la elite - Cámaras todo lugar publico ciudades carreteras la tecnología para vigilar y encarcelar o asesinar toda persona civil opositor disidente al sistema de gobierno único global
- Vacunas medicamentos venenosos pandemias como armas biológicas alimentos cosméticos utensilios y muchas otras de marca corporativa con aditivos químicos y altamente cancerigenos
– Agua de océanos radioactiva y envenenada intencionalmente
– Drogar esclavizar debilitar violentar corromper denigrar la sociedad promover masivamente la fornicación lujuria perversión desvíos y bestialismo sexuales a través televisión cine música iconos de la fama para su mas fácil manipulación y control global de la población mundial
–Crear terremotos tormentas erupciones volcánicas tsunamis aumento o disminución temperatura detonaciones nucleares a través de armas geofísicas satelital y el Haarp
– Invención y falsa invasión extra terrestre
– Conducir e inducir a la humanidad a través de todos los medios al ocultismo espiritismo satanismo brujería como algo recreativo
- Conseguir tercera guerra mundial por medio de la política para exterminar la humanidad mundial
– Fusionar poderes políticos religiosos institucionales económicos militares alimentaría para conseguir un único gobierno político-religioso de dictadura mundial.
El futuro de las multinacionales
La crisis ha provocado una gran cantidad de deudas tanto para los estados como para las grandes, medianas y pequeñas empresas.
La cantidad acumulada tanto por la deuda pública como privada es inasumible por parte de ambas economías llevando a las multinacionales replanteamientos de inversión deslocalizándose hacia otros paises con salarios más bajos para obtener un mayor beneficio a costa de más precariedad laboral.
Esto es el más grande error de las multinacionales, no por pagar menor salario obtendrán más ventas, porque si el género se rompe o se deteriora de esa marca o empresa no les vuelven a comprar.
Otro motivo que lleva a un error es despedir porque han perdido en la bolsa, pero en el computo del año han obtenido beneficios, pues la familia con alguien en el paro, reducirá gastos y no digamos si no hay ingresos, la actividad consumista se reduce drásticamente afectando a la banca como a las empresas entrando así dentro de un circulo vicioso de difícil salida.
Las empresas si quieren pueden romperlo, para ello se necesitan dos cosas:
- contratar a mas personal sin bajada de salarios, reducir la jornada laboral para que tengan una reconciliación familiar, aumentaría así más la producción.
- reducir el margen de beneficios y reducir nóminas de grandes directivos suprimiendo los lobbies. Estos últimos son los responsables de la actual crisis y recesión.
Soluciones:
Terminar de una vez por todas con los privilegios hacia las grandes empresas porque es un desagravio de la élite hacia las empresas de barrio de toda la vida.
Que solución tienen los estados para evitar los impagos y recaudar más? Sancionar las multinacionales por evasión fiscal o hacerles pagar el porcentaje que le tocaría por capacidad productiva.
La cantidad acumulada tanto por la deuda pública como privada es inasumible por parte de ambas economías llevando a las multinacionales replanteamientos de inversión deslocalizándose hacia otros paises con salarios más bajos para obtener un mayor beneficio a costa de más precariedad laboral.
Esto es el más grande error de las multinacionales, no por pagar menor salario obtendrán más ventas, porque si el género se rompe o se deteriora de esa marca o empresa no les vuelven a comprar.
Otro motivo que lleva a un error es despedir porque han perdido en la bolsa, pero en el computo del año han obtenido beneficios, pues la familia con alguien en el paro, reducirá gastos y no digamos si no hay ingresos, la actividad consumista se reduce drásticamente afectando a la banca como a las empresas entrando así dentro de un circulo vicioso de difícil salida.
Las empresas si quieren pueden romperlo, para ello se necesitan dos cosas:
- contratar a mas personal sin bajada de salarios, reducir la jornada laboral para que tengan una reconciliación familiar, aumentaría así más la producción.
- reducir el margen de beneficios y reducir nóminas de grandes directivos suprimiendo los lobbies. Estos últimos son los responsables de la actual crisis y recesión.
Soluciones:
Terminar de una vez por todas con los privilegios hacia las grandes empresas porque es un desagravio de la élite hacia las empresas de barrio de toda la vida.
Que solución tienen los estados para evitar los impagos y recaudar más? Sancionar las multinacionales por evasión fiscal o hacerles pagar el porcentaje que le tocaría por capacidad productiva.
30 desaparecidos tras el incendio en la plataforma petrolera azerbaiyana
Treinta empleados de una plataforma petrolífera de Azerbaiyán en el mar Caspio estaban desaparecidos este sábado, un día después de que se declarara un incendio en las instalaciones, anunció la petrolera azerbaiyana Socar.
Otras 32 personas pudieron ser rescatadas, añadió Socar, que publicó la lista de los 30 desaparecidos y de los supervivientes en su página web. La presidencia había anunciado poco antes que el incendio había causado un muerto.
El viernes, una tormenta dañó un conducto de gas en una plataforma del yacimiento de hidrocarburos Azeri-Chiraq-Guneshli, en las aguas del sur del mar Caspio, provocando el incendio.
Las llamas seguían causando estragos este sábado y el mal tiempo complicaba las operaciones de rescate llevadas a cabo por los socorristas. La fiscalía general anunció en un comunicado la apertura de una investigación para esclarecer posibles "infracciones a las reglas de seguridad respecto a incendios".
Vientos de hasta 40 metros por segundo (144 kilómetros por hora) dañaron el conducto de gas el viernes a las 13h40 GMT, explicó la fiscalía.
Los empleados se refugiaron en botes salvavidas que se bajaron hasta 10 metros por encima del mar, pero uno de ellos se desató por culpa del viento con cuatro personas a bordo, una de las cuales murió, precisó la misma fuente.
Otras 32 personas pudieron ser rescatadas, añadió Socar, que publicó la lista de los 30 desaparecidos y de los supervivientes en su página web. La presidencia había anunciado poco antes que el incendio había causado un muerto.
El viernes, una tormenta dañó un conducto de gas en una plataforma del yacimiento de hidrocarburos Azeri-Chiraq-Guneshli, en las aguas del sur del mar Caspio, provocando el incendio.
Las llamas seguían causando estragos este sábado y el mal tiempo complicaba las operaciones de rescate llevadas a cabo por los socorristas. La fiscalía general anunció en un comunicado la apertura de una investigación para esclarecer posibles "infracciones a las reglas de seguridad respecto a incendios".
Vientos de hasta 40 metros por segundo (144 kilómetros por hora) dañaron el conducto de gas el viernes a las 13h40 GMT, explicó la fiscalía.
Los empleados se refugiaron en botes salvavidas que se bajaron hasta 10 metros por encima del mar, pero uno de ellos se desató por culpa del viento con cuatro personas a bordo, una de las cuales murió, precisó la misma fuente.
Iglesias critica la "operación Menina" del PP para hacer presidenta "a Soraya"
agencia EFE
El candidato de Podemos a la presidencia, Pablo Iglesias, ha criticado hoy que sus adversarios políticos estén más preocupados de los pactos que de España y que el PP esté impulsando una "operación Menina" para que la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, sea presidenta con el apoyo de Ciudadanos.
Iglesias se ha expresado así en declaraciones a los medios antes de comenzar el acto que Podemos celebra hoy en el Teatro La Alameda de Málaga, donde va a poner el acento en sus medidas contra la corrupción en la ciudad de casos como Saqueo, Astapa o Malaya.
"En la ciudad de Celia Villalobos", ha recordado también Iglesias, quien se ha mostrado "plenamente disponible para tomar los cafés que hagan falta" con la dirigente popular, quien en su opinión parece molesta porque Podemos diga que en ese partido hay corrupción.
"Me da la impresión de que en Génova no queda incorrupto ni el brazo de Santa Teresa", ha indicado el secretario general de Podemos, recordando que sólo en Valencia hay mas de un centenar de cargos públicos populares imputados.
Y en esa situación, Iglesias critica que algunos se empeñen en hablar de pactos en esta campaña, que el PP esté impulsando "una operación Menina, para que sea presidenta Soraya apoyada por Albert Rivera", y que el socialista Pedro Sánchez esté preocupado por el número de diputados que saca para que "Susana Díaz no le mueva el sillón".
"Nuestra principal preocupación es hablar de España", ha asegurado el líder de Podemos, quien se ha mostrado confiado en ganar las elecciones, en las que -ha insistido- no se está jugando la composición entre partidos, sino la próxima década.
La corrupción es el asunto principal en el acto de hoy en Málaga, en el que, coincidiendo con la entrada en vigor de la reforma de la Ley de Enjuiciamiento Criminal, que recorta los plazos de instrucción, lo que -según Podemos- va a provocar que muchos casos de corrupción se queden en el cajón y limitar la capacidad de investigación de jueces y fiscales.
En el acto ha intervenido ya el cabeza de lista de Podemos por Málaga y miembro de la dirección Alberto Montero; el responsable de Relaciones con la Sociedad Civil, Rafa Mayoral; y está previsto que concluya con los discursos de la juez Victoria Rosell y del propio Pablo Iglesias.
L'FBI sospita de Mediapro per l’escàndol FIFA
Agents del FBI han registrat les oficines de Media World a Miami, empresa participada pel Holding que controla Jaume Roures
Media World és una filial del grup Imagina US INC amb seu a Miami dedicada a la gestió i desenvolupament de canals de televisió i explotació internacional de drets televisius de grans competicions esportives. Els agents de l'FBI han realitzat còpies de seguretat dels ordinadors, segons confirma EFE, i s’han emportat algunes caixes amb material i han ocupat tota la tercera planta de l’edifici. Mediapro controla el 51% de la societat afectada però la gestió la realitzava el soci minoritari, malgrat que fonts de l’empresa diuen que si es confirmen els indicis de corrupció es produiran actuacions fulminants.
Media World és una filial del grup Imagina US INC amb seu a Miami dedicada a la gestió i desenvolupament de canals de televisió i explotació internacional de drets televisius de grans competicions esportives. Els agents de l'FBI han realitzat còpies de seguretat dels ordinadors, segons confirma EFE, i s’han emportat algunes caixes amb material i han ocupat tota la tercera planta de l’edifici. Mediapro controla el 51% de la societat afectada però la gestió la realitzava el soci minoritari, malgrat que fonts de l’empresa diuen que si es confirmen els indicis de corrupció es produiran actuacions fulminants.
Espanya ha fracassat en el projecte de fer un Estat nació estable
Javier Pérez Royo (Sevilla, 1944) és catedràtic de dret constitucional i analista polític. Ha estat rector de la Universitat de Sevilla. Ha estat assessor del PSOE i darrerament s'havia aproximat a Podemos.
Per què Espanya no ha aconseguit ser un Estat nació estable, com sí que ho és per exemple França?
Buff... Perquè no. Perquè ha fracassat en aquest projecte. L'Estat espanyol no ha estat capaç de ser una expressió acceptada per la societat espanyola de manera democràtica. Ha estat un Estat nacional espanyol, nacionalista espanyol, molt fortament nacionalista, però sempre sense acceptar el principi de legitimitat democràtica. Quan hi ha hagut un principi de legitimitat democràtica amb força suficient per expressar-se en la societat espanyola, s'ha vist que aquesta forma d'Estat no era la seva. Així és la nostra història. L'Estat unitari i centralista ha intentat imposar-se però ha ensopegat amb la democràcia i el sufragi universal. Cada cop que hi ha hagut sufragi universal aquesta forma d'Estat ha quedat desautoritzada per la societat espanyola.
La Constitució del 1978 té solidesa, veient tot el que està passant a Catalunya?
La Constitució del 1978 no ha perdut vigència ni un minut en cap metre de tot el territori de l'Estat. Una altra cosa és que es pugui considerar que s'hi hagin d'introduir reformes perquè s'ha produit un deteriorament del sistema polític, a conseqüència del pas del temps. Això passa en totes les normes del món. Jo crec que la carta magna necessita reformes. Són perfectament possibles i desitjables.
Què passarà si només hi ha tancament?
Si les Constitucions no es reformen acaben implosionant o saltant pels aires. Acaben perdent la legitimitat que tenen. La Constitució té la legitimitat d'origen del moment constituent, però el pas del temps fa que es vagi difuminant, que vagi quedant amb menys força. La reforma és el que vincula la legitimitat d'origen amb la legitmitat d'exercici. Si no es renova, acaba implosionant. És allò que el país se'n va a dormir monàrquic i es lleva republicà, com va succeir el 1931.
El Parlament català va aprovar no reconèixer el Tribunal Constitucional. Això afecta la legitimitat de la Constitució?
Es refereix a la declaració unilateral d'independència?
Sí, sí...
No. Si admetem que la Constitució està en vigor, aquesta declaració no hi té cap mena de cabuda. En la mesura que el Parlament de Catalunya és un òrgan constitucional de l'Estat espanyol se suposa que ha de respectar el que la Constitució estableix, En aquest cas es produeix una contradicció absoluta entre la declaració i el contingut de la Constitució. El Tribunal Constitucional no podia fer res més del que ha fet. Altra cosa és que es pugui donar una resposta política diferent al problema de Catalunya.
El govern espanyol, i el PSOE li dóna suport, intenta aturar el procés català amb mesures jurídiques i no polítiques, precisament.
Sí, està clar. La postura del govern de la nació, i en això hi coincideixen també el partit socialista i Ciutadans, diuen que és un tema que la Constitució no permet, i punt. I s'ha acabat.
Però els serà suficient la via jurídica?
Jo crec que no, però en fi... Ara la posició que tenen i la que tindrà també la previsible majoria parlamentària que es formi després de les eleccions generals serà molt contrària a la independència de Catalunya, i a la possibilitat que es celebri un referèndum per tal que els ciutadans de Catalunya decideixin si es volen mantenir dins l'Estat espanyol o no. Els tres partits que previsiblement seran els majoritaris després de les eleccions (PP, PSOE i Ciutadans) estan en contra de la celebració del referèndum. Per tant no sé pas de quina forma intentaran trobar una resposta política que es pugui convertir en norma jurídica per tal que la integració de Catalunya a Espanya sigui una integració que acceptin els ciutadans de Catalunya.
Un referèndum hauria estat la solució per dirimir el contenciós?
Haurien d'haver fet tot el possible per tal que el referèndum no s'hagués arribat a plantejar. El referèndum no és una bona sortida, és molt divisor. Parteix entre els qui estan a favor i els qui estan en contra, divideix la comunitat. És una mala sortida, quan es convoca un referèndum ja és el senyal d'un fracàs. Vol dir que la convivència s'ha fet molt difícil. El que passa és que a Catalunya ja hem arribat a aquest punt, i un cop s'hi arriba no hi ha més opció que convocar el referèndum. Aquesta és la meva posició personal.
Vostè creu que tot plegat arrenca de la sentència del TC contra l'Estatut?
Sí, l'origen de la tensió, de que Catalunya no es considera integrada a l'Estat espanyol, és quan el Tribunal Contitucional desautoritza el pacte al qual havia arribat el Parlament català amb el Congrés dels diputats i també desautoritza el resultat del referèndum de l'Estatut. El TC pren la decisió, i a partir d'aquell moment la immensa majoria de la societat catalana trenca amb el bloc de constitucionalitat. Ja no és només l'independentisme, és la immensa majoria de la societat catalana la que està en contra de la sentència. I a partir d'allà ja veiem tot el que està succeïnt. No hi ha Constitució, no hi ha Estatut, i hi ha el desordre polític que està presidint el sistema polític de Catalunya, i apareixen dificultats per una expressió jurídicament ordenada de la societat a través de les institucions.
Abans d'arribar a la crisi de l'Estatut, a Catalunya alguns parlaven d'un possible model federal. Però per què hi ha tan pocs federalistes a Espanya? A què es deu?
Miri, Espanya ha de resoldre un problema territorial. Cada cop que la societat espanyola té protagonisme democràtic es constata que la forma centralista i unitària no pot ser la forma d'Estat de la democràcia. Ja va succeïr en el sexenni revolucionari del segle XIX i, de forma molt clara, en els processos democràtics del segle XX, el del 1931 i el del 1978. L'Estat unitari i centralista no és una opció. Per tant s'havia d'anar a una descentralització política. Fins ara hem fet l'assaig el 1931 i el 1978 amb l'Estat de les autonomies, i en els dos casos aquest assaig ha acabat ensopegant amb el Tribunal Constitucional. S'ha convertit en una forma de no solucionar el problema. L'única alternativa que hi ha diferent és l'Estat federal, no hi ha res més. És el que ha de transitar la societat espanyola si vol resoldre el problema. Si no ho fa ja s'ha vist que no ha funcionat, hem arribat a un punt mort i la Constitució ha saltat pels aires. No en termes formals -segueix estant en vigor- però materialment els ciutadans [catalans] no l'accepten i és una norma estèril.
Veu possible realment aquesta evolució política dels espanyols?
Cal pactar. Cal fer un pacte constituent en el qual els diferent territoris es mirin uns als altres als ulls i decideixin si volen viure junts i quin lloc ocuparan en un Estat comú. No tenim més alternatives.
Però això no es gens previsible que surti de les eleccions generals del 20-D...
No, efectivament jo crec que no. En aquestes eleccions seguirem parlant d'una reforma de la Constitució, però no se'n farà cap. Tal com està el pati, no hi ha manera de treure endavant hores d'ara cap reforma de la Constitució.
Ciutadans va néixer durant el debat de l'Estatut com un partit anticatalanista, i ara està arrelant a Espanya. Vostè com ho interpreta?
És la primera vegada que un partit que neix a Catalunya té la possibilitat de convertir-se en un partit de govern d'Espanya. Això és nou, no s'havia produït mai abans en la història d'Espanya. Hem de deixar passar el temps per veure si es consolida com un partit de govern o una formació frontissa.
I no va precisament en una línia federalista...
No té per què no ser-ho. Ciutadans el que és és antinacionalista. Però això no vol dir que no pugui ser federalista. Ciutadans pot evolucionar perfectament cap a un Estat federal. En canvi, no sembla que evolucioni mai cap a acceptar el nacionalisme o el fet que existeixi un poble diferent del poble espanyol com a titular de la sobirania. Però això és perfectament compatible amb el federalisme, perquè l'Estat federal presuposa l'existència d'un poder constituent únic.
El Mon 5/12/2015
Per què Espanya no ha aconseguit ser un Estat nació estable, com sí que ho és per exemple França?
Buff... Perquè no. Perquè ha fracassat en aquest projecte. L'Estat espanyol no ha estat capaç de ser una expressió acceptada per la societat espanyola de manera democràtica. Ha estat un Estat nacional espanyol, nacionalista espanyol, molt fortament nacionalista, però sempre sense acceptar el principi de legitimitat democràtica. Quan hi ha hagut un principi de legitimitat democràtica amb força suficient per expressar-se en la societat espanyola, s'ha vist que aquesta forma d'Estat no era la seva. Així és la nostra història. L'Estat unitari i centralista ha intentat imposar-se però ha ensopegat amb la democràcia i el sufragi universal. Cada cop que hi ha hagut sufragi universal aquesta forma d'Estat ha quedat desautoritzada per la societat espanyola.
La Constitució del 1978 té solidesa, veient tot el que està passant a Catalunya?
La Constitució del 1978 no ha perdut vigència ni un minut en cap metre de tot el territori de l'Estat. Una altra cosa és que es pugui considerar que s'hi hagin d'introduir reformes perquè s'ha produit un deteriorament del sistema polític, a conseqüència del pas del temps. Això passa en totes les normes del món. Jo crec que la carta magna necessita reformes. Són perfectament possibles i desitjables.
Què passarà si només hi ha tancament?
Si les Constitucions no es reformen acaben implosionant o saltant pels aires. Acaben perdent la legitimitat que tenen. La Constitució té la legitimitat d'origen del moment constituent, però el pas del temps fa que es vagi difuminant, que vagi quedant amb menys força. La reforma és el que vincula la legitimitat d'origen amb la legitmitat d'exercici. Si no es renova, acaba implosionant. És allò que el país se'n va a dormir monàrquic i es lleva republicà, com va succeir el 1931.
El Parlament català va aprovar no reconèixer el Tribunal Constitucional. Això afecta la legitimitat de la Constitució?
Es refereix a la declaració unilateral d'independència?
Sí, sí...
No. Si admetem que la Constitució està en vigor, aquesta declaració no hi té cap mena de cabuda. En la mesura que el Parlament de Catalunya és un òrgan constitucional de l'Estat espanyol se suposa que ha de respectar el que la Constitució estableix, En aquest cas es produeix una contradicció absoluta entre la declaració i el contingut de la Constitució. El Tribunal Constitucional no podia fer res més del que ha fet. Altra cosa és que es pugui donar una resposta política diferent al problema de Catalunya.
El govern espanyol, i el PSOE li dóna suport, intenta aturar el procés català amb mesures jurídiques i no polítiques, precisament.
Sí, està clar. La postura del govern de la nació, i en això hi coincideixen també el partit socialista i Ciutadans, diuen que és un tema que la Constitució no permet, i punt. I s'ha acabat.
Però els serà suficient la via jurídica?
Jo crec que no, però en fi... Ara la posició que tenen i la que tindrà també la previsible majoria parlamentària que es formi després de les eleccions generals serà molt contrària a la independència de Catalunya, i a la possibilitat que es celebri un referèndum per tal que els ciutadans de Catalunya decideixin si es volen mantenir dins l'Estat espanyol o no. Els tres partits que previsiblement seran els majoritaris després de les eleccions (PP, PSOE i Ciutadans) estan en contra de la celebració del referèndum. Per tant no sé pas de quina forma intentaran trobar una resposta política que es pugui convertir en norma jurídica per tal que la integració de Catalunya a Espanya sigui una integració que acceptin els ciutadans de Catalunya.
Un referèndum hauria estat la solució per dirimir el contenciós?
Haurien d'haver fet tot el possible per tal que el referèndum no s'hagués arribat a plantejar. El referèndum no és una bona sortida, és molt divisor. Parteix entre els qui estan a favor i els qui estan en contra, divideix la comunitat. És una mala sortida, quan es convoca un referèndum ja és el senyal d'un fracàs. Vol dir que la convivència s'ha fet molt difícil. El que passa és que a Catalunya ja hem arribat a aquest punt, i un cop s'hi arriba no hi ha més opció que convocar el referèndum. Aquesta és la meva posició personal.
Vostè creu que tot plegat arrenca de la sentència del TC contra l'Estatut?
Sí, l'origen de la tensió, de que Catalunya no es considera integrada a l'Estat espanyol, és quan el Tribunal Contitucional desautoritza el pacte al qual havia arribat el Parlament català amb el Congrés dels diputats i també desautoritza el resultat del referèndum de l'Estatut. El TC pren la decisió, i a partir d'aquell moment la immensa majoria de la societat catalana trenca amb el bloc de constitucionalitat. Ja no és només l'independentisme, és la immensa majoria de la societat catalana la que està en contra de la sentència. I a partir d'allà ja veiem tot el que està succeïnt. No hi ha Constitució, no hi ha Estatut, i hi ha el desordre polític que està presidint el sistema polític de Catalunya, i apareixen dificultats per una expressió jurídicament ordenada de la societat a través de les institucions.
Abans d'arribar a la crisi de l'Estatut, a Catalunya alguns parlaven d'un possible model federal. Però per què hi ha tan pocs federalistes a Espanya? A què es deu?
Miri, Espanya ha de resoldre un problema territorial. Cada cop que la societat espanyola té protagonisme democràtic es constata que la forma centralista i unitària no pot ser la forma d'Estat de la democràcia. Ja va succeïr en el sexenni revolucionari del segle XIX i, de forma molt clara, en els processos democràtics del segle XX, el del 1931 i el del 1978. L'Estat unitari i centralista no és una opció. Per tant s'havia d'anar a una descentralització política. Fins ara hem fet l'assaig el 1931 i el 1978 amb l'Estat de les autonomies, i en els dos casos aquest assaig ha acabat ensopegant amb el Tribunal Constitucional. S'ha convertit en una forma de no solucionar el problema. L'única alternativa que hi ha diferent és l'Estat federal, no hi ha res més. És el que ha de transitar la societat espanyola si vol resoldre el problema. Si no ho fa ja s'ha vist que no ha funcionat, hem arribat a un punt mort i la Constitució ha saltat pels aires. No en termes formals -segueix estant en vigor- però materialment els ciutadans [catalans] no l'accepten i és una norma estèril.
Veu possible realment aquesta evolució política dels espanyols?
Cal pactar. Cal fer un pacte constituent en el qual els diferent territoris es mirin uns als altres als ulls i decideixin si volen viure junts i quin lloc ocuparan en un Estat comú. No tenim més alternatives.
Però això no es gens previsible que surti de les eleccions generals del 20-D...
No, efectivament jo crec que no. En aquestes eleccions seguirem parlant d'una reforma de la Constitució, però no se'n farà cap. Tal com està el pati, no hi ha manera de treure endavant hores d'ara cap reforma de la Constitució.
Ciutadans va néixer durant el debat de l'Estatut com un partit anticatalanista, i ara està arrelant a Espanya. Vostè com ho interpreta?
És la primera vegada que un partit que neix a Catalunya té la possibilitat de convertir-se en un partit de govern d'Espanya. Això és nou, no s'havia produït mai abans en la història d'Espanya. Hem de deixar passar el temps per veure si es consolida com un partit de govern o una formació frontissa.
I no va precisament en una línia federalista...
No té per què no ser-ho. Ciutadans el que és és antinacionalista. Però això no vol dir que no pugui ser federalista. Ciutadans pot evolucionar perfectament cap a un Estat federal. En canvi, no sembla que evolucioni mai cap a acceptar el nacionalisme o el fet que existeixi un poble diferent del poble espanyol com a titular de la sobirania. Però això és perfectament compatible amb el federalisme, perquè l'Estat federal presuposa l'existència d'un poder constituent únic.
El Mon 5/12/2015
l'Estat fa servir les institucions en contra de la voluntat de la gent
ACN Barcelona.-"L'Estat és un frontó, un mur infranquejable". És l'opinió dels candidats d'ERC, que aquest dissabte han escollit el frontó del parc de l'Espanya Industrial per recordar quantes vegades han intentat els catalans reformar sense èxit Espanya. "Ho hem intentat absolutament tot", ha recordat el cap de llista dels republicans, Gabriel Rufián, que ha apuntat amb el dit a la paret que tenia al darrera per afirmar que "no se'ns acut res millor per definit l'estat espanyol que això". Segons ell, el govern espanyol fa servir les institucions en contra de la voluntat de la gent i l'alternativa al PP, el PSOE, seguirà la mateixa estratègia. El número 2, Joan Tardà, ha subratllat que tot i les dificultats que es trobarà la independència, "és més fàcil construir la República Catalana que canviar la Monarquia Espanyola, que és impossible".
"No tenim res més a fer. Al final, l'estat espanyol és un mur infranquejable. Hem intentat aprovar un impost a la banca, una altre a les nuclears, un decret contra la pobresa energètica i la resposta sempre ha estat que no", ha enumerat el cap de llista republicà. Les perspectives de futur dins d'Espanya no són gaire millors en opinió de Rufián, que considera PP i PSOE "pràcticament el mateix" i C's "la nova dreta reaccionària". Sobre el PSOE, Rufián ha recordat com el 12 d'Octubre del 2004 l'aleshores president espanyol José Luis Rodíguez Zapatero es va negar a posar-se dret davant la bandera dels Estats Units en un aparent "gest de rebel·lia" per la guerra d'Iraq. "10 anys després presentava les seves memòries al costat de Tony Blair. Reflecteix molt bé la deriva d'un PSOE que no és ni socialista, ni obrer, ni federal", ha opinat. També sobre els socialistes, ha recordat com Zapatero es va comprometre a donar suport a l'Estatut que sortís del Parlament i anys més tard, Alfonso Guerra celebrava "haver-li passat el raspall".Rufián ha donat per fet que el 20-D a l'Estat guanyaran "els de sempre", PP o PSOE, i que les opcions dels catalans per ser el que vulguin ser dins d'Espanya seran nul·les. "Ho hem intentat absolutament tot. Hem de començar a escoltar menys a segons qui i obeir-nos a nosaltres mateixos", ha assenyalat.Joan Tardà, número 2 de la candidatura al Congrés, i Esther Capella, número 3, han acompanyat Rufián en l'acte electoral d'aquest dissabte al parc de l'Espanya Industrial. Tots dos han explicat la seva experiència al Congrés i al Senat per concloure que "no hi ha res a fer" per canviar un Estat "que no vol canviar". Tardà ha garantit que, tot i les dificultats, "és més fàcil construir la República Catalana que canviar la Monarquia Espanyola". El número 2 dels republicans al 20-D ha lamentat que Izquierda Unida no hagi estat més forta aquests darrers 40 anys perquè Catalunya hauria pogut pactar amb els seus "germans espanyols" l'exercici del dret a l'autodeterminació: "Hi ha bona gent a l'altra banda del frontó", ha explicat Tardà, "però no han tingut prou força i tot apunta que no en tindran més a partir del 20 de desembre".
"No tenim res més a fer. Al final, l'estat espanyol és un mur infranquejable. Hem intentat aprovar un impost a la banca, una altre a les nuclears, un decret contra la pobresa energètica i la resposta sempre ha estat que no", ha enumerat el cap de llista republicà. Les perspectives de futur dins d'Espanya no són gaire millors en opinió de Rufián, que considera PP i PSOE "pràcticament el mateix" i C's "la nova dreta reaccionària". Sobre el PSOE, Rufián ha recordat com el 12 d'Octubre del 2004 l'aleshores president espanyol José Luis Rodíguez Zapatero es va negar a posar-se dret davant la bandera dels Estats Units en un aparent "gest de rebel·lia" per la guerra d'Iraq. "10 anys després presentava les seves memòries al costat de Tony Blair. Reflecteix molt bé la deriva d'un PSOE que no és ni socialista, ni obrer, ni federal", ha opinat. També sobre els socialistes, ha recordat com Zapatero es va comprometre a donar suport a l'Estatut que sortís del Parlament i anys més tard, Alfonso Guerra celebrava "haver-li passat el raspall".Rufián ha donat per fet que el 20-D a l'Estat guanyaran "els de sempre", PP o PSOE, i que les opcions dels catalans per ser el que vulguin ser dins d'Espanya seran nul·les. "Ho hem intentat absolutament tot. Hem de començar a escoltar menys a segons qui i obeir-nos a nosaltres mateixos", ha assenyalat.Joan Tardà, número 2 de la candidatura al Congrés, i Esther Capella, número 3, han acompanyat Rufián en l'acte electoral d'aquest dissabte al parc de l'Espanya Industrial. Tots dos han explicat la seva experiència al Congrés i al Senat per concloure que "no hi ha res a fer" per canviar un Estat "que no vol canviar". Tardà ha garantit que, tot i les dificultats, "és més fàcil construir la República Catalana que canviar la Monarquia Espanyola". El número 2 dels republicans al 20-D ha lamentat que Izquierda Unida no hagi estat més forta aquests darrers 40 anys perquè Catalunya hauria pogut pactar amb els seus "germans espanyols" l'exercici del dret a l'autodeterminació: "Hi ha bona gent a l'altra banda del frontó", ha explicat Tardà, "però no han tingut prou força i tot apunta que no en tindran més a partir del 20 de desembre".
Irak dice que el despliegue turco en Mosul viola leyes internacionales
BAGDAD - El presidente de Irak, Fouad Massoum, dijo el sábado que el despliegue de varios cientos de soldados turcos cerca de la ciudad de Mosul era una "violación de las normas y leyes internacionales" y añadió que aumentaría las tensiones en la región.
En un comunicado, Massoud exigió a Turquía el repliegue del contingente y pidió al ministro de Exteriores iraquí que tome las medidas necesarias para preservar la soberanía e independencia del país.
Una fuente de las fuerzas de seguridad turcas dijo el viernes que cientos de soldados habían sido desplegados para entrenar al Ejército iraquí cerca de Mosul, una ciudad de un millón de habitantes y tomada por Estado Islámico en julio de 2014.
© Thomson Reuters 2015 All rights reserved.
La configuració d'un país depèn dels ciutadans, no de l'Evangeli"
El cardenal arquebisbe de Barcelona reconeix que Pujol ha estat "un referent" i evita censurar-lo: "No vull jutjar les persones. Ja hi ha la justícia"
ACN Barcelona.-El cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, esgota el seus últims dies al capdavant de la diòcesi –serà substituït el dia de Sant Esteve per Juan José Omella- i aquest dissabte ha volgut donar la seva opinió sobre aspectes d'actualitat com el procés, el cas Pujol o el futur de l'Església. Sobre el procés català, Sistach ha estat clar: "Això de la configuració d'un país depèn dels ciutadans, l'Evangeli no diu si ha de ser d'una manera o una altra. Pot posar uns límits, lògicament, de respecte a la vida o respecte als drets fonamentals", ha assenyalat Sistach al programa 'El Suplement' de Catalunya Ràdio. Sobre el cas Pujol, el cardenal arquebisbe ha reconegut que l'expresident "ha estat un referent" però ha evitat censurar-lo: "No vull jutjar les persones. Ja hi ha la justícia", ha reblat Sistach.
quatre militars enxampats després de robar una estelada dijous passat
L'Ajuntament de Figueres ha anunciat que denunciarà els quatre militars de la base espanyola de Sant Climent Sescebes que presumptament van robar l'estelada de la Rambla de Figueres la passada matinada del 3 de desembre. Segons informa l'ACN, els Mossos d'Esquadra van aconseguir enxampar-los i identificar-los quan intentaven fugir en ser sorpresos a la rotonda de la C-260 a Vilatenim, on hi ha una altra bandera. A l'interior d'un dels dos cotxes que van poder interceptar, els agents van localitzar una estelada – la que s'havia sostret a la Rambla- i una segona bandera, que segurament es trobava onejant al passeig Lluís Companys de Figueres. En principi, el consistori ja ha avançat que tornarà a col·locar les estelades recuperades a partir de la setmana vinent, un cop passat el pont de la Puríssima.
Els fets es van produir pels volts de les quatre de la matinada del passat 3 de desembre. Els Mossos d'Esquadra es van adonar que tornava a mancar l'estelada situada a la part alta de la Rambla i van iniciar una recerca per la zona. A la carretera C-260, a l'altura del quilòmetre 29, a la rotonda de Vilatenim, van localitzar dos cotxes aturats, casualment en el mateix indret on es troba una altra bandera.
En veure els agents, els dos automòbils van intentar fugir però els policies van aconseguir interceptar un dels vehicles. A dins hi anaven quatre militars que van ser identificats i dues estelades. Els agents creuen que els militars també volien emportar-se la que i ha a la rotonda de Vilatenim quan van ser sorpresos.
Aquesta no és la primera vegada que succeeix un fet d'aquestes característiques. L'any passat, uns militars van fer malbé i van arrencar una estelada que hi havia a tocar del monestir de Sant Pere de Rodes. En aquell cas, els comandaments superiors de la base militar van presentar disculpes públicament.
El segon cas es va produir pocs dies abans de les eleccions municipals, el diumenge 17 de maig, quan tres militars van endur-se l'estelada que hi havia a la rambla de la ciutat. Una patrulla dels Mossos que feia tasques de control per la zona va veure com tres homes corrien per la rambla i entraven amb presses dins d'un cotxe. Els agents van aturar-los, identificar-los i dins del vehicle van trobar l'estelada que acabaven de sostreure. L'Ajuntament de Figueres va presentar una denúncia contra ells l'endemà, el 18 de maig.
Segons han informat fonts municipals, els militars detinguts aquest passat 3 de desembre no són els mateixos que van actuar el mes de maig. En principi, el consistori té previst tornar a col·locar les dues estelades recuperades a partir de la setmana vinent, un cop finalitzat el pont de la Puríssima.
Els fets es van produir pels volts de les quatre de la matinada del passat 3 de desembre. Els Mossos d'Esquadra es van adonar que tornava a mancar l'estelada situada a la part alta de la Rambla i van iniciar una recerca per la zona. A la carretera C-260, a l'altura del quilòmetre 29, a la rotonda de Vilatenim, van localitzar dos cotxes aturats, casualment en el mateix indret on es troba una altra bandera.
En veure els agents, els dos automòbils van intentar fugir però els policies van aconseguir interceptar un dels vehicles. A dins hi anaven quatre militars que van ser identificats i dues estelades. Els agents creuen que els militars també volien emportar-se la que i ha a la rotonda de Vilatenim quan van ser sorpresos.
Aquesta no és la primera vegada que succeeix un fet d'aquestes característiques. L'any passat, uns militars van fer malbé i van arrencar una estelada que hi havia a tocar del monestir de Sant Pere de Rodes. En aquell cas, els comandaments superiors de la base militar van presentar disculpes públicament.
El segon cas es va produir pocs dies abans de les eleccions municipals, el diumenge 17 de maig, quan tres militars van endur-se l'estelada que hi havia a la rambla de la ciutat. Una patrulla dels Mossos que feia tasques de control per la zona va veure com tres homes corrien per la rambla i entraven amb presses dins d'un cotxe. Els agents van aturar-los, identificar-los i dins del vehicle van trobar l'estelada que acabaven de sostreure. L'Ajuntament de Figueres va presentar una denúncia contra ells l'endemà, el 18 de maig.
Segons han informat fonts municipals, els militars detinguts aquest passat 3 de desembre no són els mateixos que van actuar el mes de maig. En principi, el consistori té previst tornar a col·locar les dues estelades recuperades a partir de la setmana vinent, un cop finalitzat el pont de la Puríssima.
Catalunya té mil anys, i un jueu ja hi era' explicat per Manuel Forcano
Ha estat professor d'hebreu i arameu a la Universitat de Barcelona, i actualment és el director general de la Fundació Centre Internacional de Música Antiga Jordi Savall. Forcano, també poeta sòlid, ha escrit ara el llibre d'història 'Els jueus catalans' (Angle editorial) on de manera molt didàctica, a base de píndoles informatives, fa una bella introducció al món dels jueus catalans. 'Els jueus catalans' és un llibre d'història divulgatiu, una obra generalista de nivell, trufada de personatges, anècdotes i una molt bona bibliografia per als qui vulguin aprofundir més. De 381 planes, el llibre toca mil temes, i aquesta entrevista en pretén ser un humil resum.
—Catalunya té mil anys. Un jueu ja hi era —Aquí fa dos mil anys que hi són. Sempre es parla del segle I dC, de les expulsions que els jueus van patir a Roma, sobretot amb Tiberi. És l'emperador que els fa fora de la ciutat de Roma i es creu que les emigracions de jueus que sortien d'Itàlia havien arribat a les costes d'Hispània. I van fundar aquí les primeres comunitats. Catalunya té mil anys i un jueu ja hi era, certament.
—Una cosa que no sabia: els fenicis eren de cultura hebrea. —La llengua fenícia i l'hebrea antiga era la mateixa llengua. Uns eren de l'interior i els altres no. Aquests dos pobles eren cananeus. Passa que els fenicis van inventar un sistema d'alfabet més àgil, millor i amb el temps la llengua fenícia evoluciona cap una banda, i la llengua hebraica, cap a una altre. En un origen era la mateixa llengua, i s'acaba separant.
—Sefarad no és Espanya. —A la Bíblia al començament és Sardas. Un error d'escriptura, una mala interpretació rabínica de l'edat medieval, va fer creure que Sefarad era Espanya. I l'error es va perpetuar. Efectivament, potser a l'inici la paraula Sefarad es referia a Sardas, a l'actual Turquia. Quan es va escriure la Bíblia devia ser un lloc que quedava molt lluny i on hi havia exiliats.
—Sefarad tampoc és Espanya després. —Sefarad és el nom que els jueus donaven a l'al-Andalus. La península ibèrica sota els musulmans. Per això el llibre manté aquesta tesi, que mantenen alguns hebraistes tradicionals catalans actuals, que Catalunya no era Sefarad a l'edat mitjana, perquè Catalunya queia a la banda cristiana. Els Sefardites de l'edat mitjana només eren els jueus dels territoris musulmans. Només és a partir del segle XV, després de l'expulsió de 1492, que Sefarad ja s'aplica a tota la Península. I a dia d'avui Sefarad vol dir Espanya. És la manera com es diu en hebreu.
—Els jueus vivien millor a la part musulmana que a la cristiana. —Hi ha moments. Però sí, normalment els jueus que van viure sota zona musulmana van viure millor que els que van viure sota zona cristiana. Les grans expulsions i les grans matadisses van ser sota domini cristià. És curiós veure com la Catalunya Nova encara està en mans dels musulmans, i la Vella, dels cristians. I els jueus de la zona cristiana, del comptat de Barcelona, tenen molta relació amb els jueus de l'altra banda. Eren dels pocs que creuaven la frontera sense problemes. Comerciaven, feien d'intermediari per intercanvi d'esclaus i presoners, etc. Van jugar el joc de frontissa.
—Jaume I i els jueus. Gran tema. —És un rei ambivalent. Els jueus li convenien perquè li aporten molts ingressos. Els cuida i protegeix. Però al mateix temps és un monarca cristià, collat per l'església, i les actes dels concilis. Ha de fer el doble paper, i fa el que pot. Per exemple: totes les prescripcions que es dictaven contra els jueus, l'afectaven a ell directament, perquè els jueus eren, a diferència dels cristians, aportadors d'impostos a la corona que no passaven pel fisc, ni el delme de l'església. Si els jueus no poden cobrar més que el 20% del rèdit, per exemple, això afectava directament a la corona. A Jaume I aquests edictes no li anaven bé. Al costat d'això és el Rei que dicta que un cristià que es passa al judaisme, ha de morir cremat viu. Jaume I era l'amic dels jueus per protegir-los tal qual són. Però no per incentivar que els cristians deixessin la seva religió, perquè tot cristià convers al judaisme, deixava de pagar el delme a l'Església. L'Església posava el crit al cel, no perquè perdia un fidel, sinó perquè perdia un contribuent.
—El jueu, usurer per força. —Exacte. Des de 1179 l'Església prohibeix l'usura entre cristians. El judaisme també prohibeix la usura entre jueus. Però no entre jueu i cristià. Per això els cristians poderosos van anar a buscar jueus quan volien diners. Eren els únics que els podien fer préstec amb usura. I no només. Si un cristià volia fer préstec amb usura a un altre cristià, feia servir el jueu de pont. Vull dir que els jueus no només prestaven els seus propis diners. Prestaven els diners d'altres cristians. La idea del jueu usurer també s'explica per aquest context.
—Tothom parla del 1492. Pocs del 1391 —És la gran matadissa. El 1492 s'ha de desmitificar a Catalunya. No va ser tant greu ni sonat perquè ja no quedaven tants jueus. Havien marxat el 1391 ! I els que quedaven, tampoc se'n van acabar d'anar del tot, el 1492. Molt poquets, van marxar. La majoria es va convertir. El gran trauma, la gran punyalada, és el 1391. Els avalots. Molts van morir, molts altres es van haver convertir després dels atacs i saquejos. És l'any negre de debò. Va passar a tota la Península Ibèrica. Els avalots van començar a l'actual Andalusia, es va anar espargint i va acabar entrant a la Corona d'Aragó. A València, per exemple, va ser terrible. Va arribar-hi perquè a València hi havia molts soldats castellans. La contaminació del que passava a Castella va entrar per València. L'any 1391 és l'any que desapareixen els tres grans calls de la Corona: València, Barcelona i Palma. Queda la de Saragossa, que com que hi havia la Cort Reial no es van atrevir.
—Menàhem ben Saruq —L'home que va escriure el primer diccionari hebreu-hebreu. Poca broma. Menàhem ben Saruq era un jueu de Tortosa que va establir les arrels verbals de la llengua hebrea i avui en dia, al segle XXI, els verbs s'estudien a partir d'aquest sistema trobat pel tortosí al segle X. Onze segles després, tot estudiant de filologia, jo mateix, aprèn els verbs a partir d'aquest sistema.
—Ramban (Bonastruc sa Porta) —El nom més important. El gran home del judaisme català: teòleg, cabalista, metge, savi. D'aquests homes multidisciplinaris n'hem dit homes del Renaixement. Doncs a l'edat mitjana els jueus ja eren homes del Renaixement. Caps molt grans. Ramban va ser coetani de Jaume I, que el va protegir fins que va poder. Vell, però, va acabar expulsat i va anar a morir a Terra Santa i va escriure les seves darreres cartes des de Jerusalem abans de morir en català. Pel seu fill, que sí que es va quedar a Girona. Li diu que s'enyora molt de la ciutat. És molt emotiu. Ramban és molt important pel judaisme en si, sobretot gràcies a una obra magna, El Comentari a la Torà. És un comentari del Pentateuc, els primers cinc llibres de la Bíblia, la Torà dels jueus, que ell comenta paraula per paraula. Arriba a descriure psicològicament els personatges. Mai fins ell no s'havia fet. Encara avui Ramban s'estudia a totes les acadèmies rabíniques del món. Tots els jueus religiosos saben qui és perquè és un teòleg que va crear escola.
—Els cabalistes Esdra Ben Salomó i Azriel de Girona —Un és avorridot, i diria que antipàtic. A Esdra Ben Salomó se li coneixen cartes molt virulentes contra Maimònides. Azriel de Girona, en canvi, és un dels cabalistes més important de l'escola de Girona i fa grans propostes per explicar la càbala de manera entenedora. Oxímoron, perquè la Càbala és críptica per definició. Però ell fa l'intent pedagògic i és el primer que millora les explicacions fetes a Narbona, que és on neix la càbala.
—La cabalística catalana no té gaire pes dins la cabalística en general. —Mira, la càbala antiga, la que arriba fins el segle XVI, té tres moments, i tres ciutats. Narbona, que és on neix amb Isaac el Cec. Girona, on fa una evolució. I la tercera és la càbala castellana, que fa un bot cap a dalt i on s'escriu el Zóhar, que és la Bíblia dels cabalistes. Catalunya és la baula, l'esgraó necessari entre Isaac el Cec i el Zóhar.
—I a Israel no han tingut càbala ? —Només a partir del segle XVI a Sfad, al nord d'Israel. Moisès Cordovero, Isaac de Llúria. És on la càbala torna a fer un bum!, un altre salt cap a dalt, i reordenen tot el Zóhar. Per últim, al segle XVII i XVIII apareixen els Messiànics a l'Est d'Europa i Turquia.
—Catalunya 2014: avui els jueus catalans es divideixen en tres grans comunitats. —La ortodoxa, que tenen la sinagoga al carrer d'Avenir, inaugurada als anys cinquanta. Aquesta comunitat és la primera que va tenir uns estatus a Espanya després de l'expulsió de 1492. Els de 1918 a Barcelona. Després tenim la reformista, que creuen que la primera és massa tradicional. No tenen seu pròpia, i lloguen llocs puntualment. I finalment el grup ultraortodox, els de negre, que tenen la llibreria al carrer Sant Honorat, al Call de Barcelona, on es troben i parlen. Diuen que en total són entre 5.000 i 10.000. No ho sé. Del cert no se sap. Sí que darrerament s'han instal·lat més jueus, perquè Barcelona ha acollit molts jueus argentins. Jueus que havien anat a Israel a viure, no s'hi han trobat bé, no s'hi han adaptat, i enlloc de tornar a Argentina s'han quedat a mig camí. I d'aquests molts tornen religiosos.
—Els Segadors prenen la melodia d'una cançó jueva, Ein ka-Elohenu. —És una teoria, sí. Una melodia hebraica que té una melodia que s'hi assembla molt. Jo treballo amb el mestre Jordi Savall i el mestre sempre diu que les melodies populars catalanes tenen un tons menors, que són semblants a les cançons jueves. Savall té la teoria que moltes cançons populars nostres ens han arribat a partir de melodies jueves que circulaven aquí. Tenen el mateix to musical. Una podria ser aquesta melodia, i que més tard es recuperés per a l'himne dels Segadors.
—Parleu l'hebreu fluid. —Una mica rovellat, ara, que fa temps que no hi vaig. Ha ha! Però sí sí. Hi he viscut, dos anys, a Jerusalem. I a quibuts entre Haifa i Tel Aviv. Vaig estudiar dos anys a la Universitat Hebrea i m'hi vaig entendre bé, amb la gent. Ara, quan jo hi vivia no passava tant aquesta separació entre jueus laics i religiosos que hi ha ara. Ara, molts rètols de 'vesteix bé'... Es fa claustrofòbic i tot. La gran avantatge, almenys el que jo feia, era moure'm per la zona àrab. Parlo àrab, jo també, i m'agrada la combinació, els barris mixtes. L'American Colony. Aquella banda m'agradava: mig jueu, mig àrab.
carta de un extremeño hablando de la independencia
CARTA D'UN SENYOR EXTREMENY (No té desperdici. Paga la pena llegir-la tota) Señor Vara, no quiera arreglarlo ahora. Lo que dijo estaba muy claro, a pesar del lenguaje figurado. Claro, pero errado: Los emigrantes tuvimos que salir de Extremadura por unos motivos que no sé por qué le da miedo mencionar: la tierra, lo único que había, o casi, estaba en manos de unos señoritos a quienes Franco acababa de salvar de la reforma agraria. El resto era naturalmente muy precario, pues todo acababa dependiendo del campo. El éxodo hacia las regiones industriales no le hizo ninguna gracia al sistema, porque dejaba a los señoritos sin mano de obra que esclavizar, y de hecho se arruinaron por eso. Esos son los responsables de nuestra emigración, y si usted no los menciona ahora, será quizá porque sus hijos y nietos todavía siguen por ahí y son quizá potenciales votantes, o porque son sus antiguos correligionarios de cuando militaba en AP y con quienes todavía se tiene que tomar cañas por Mérida. Los que tuvimos que salir de Extremadura encontramos trabajo y explotación capitalista, sí, pero también la posibilidad de progresar en la vida de un modo que se nos había negado desde el nacimiento: pudimos estudiar, comprar casas y levantar negocios. Si con eso hicimos progresar a otra tierra, bendito progreso sea ese. No fuimos "sustraídos" por nadie, y no tenemos que ser devueltos a nadie: ni nosotros ni nuestro esfuerzo. Fuimos expulsados de Extremadura por unas circunstancias invivibles, y sé de muchos que no han vuelto ni de vacaciones porque el día que salieron se sacudieron de los zapatos el polvo, queriendo dejar atrás la miseria y la humillación. Usted no puede entender eso porque es hijo de un juez y desde la cuna estaba destinado a ser “estudiao” y ser de los de arriba, lo cual me parece maravilloso, pero eso le impide hablar con autoridad del currante que recaló en Sabadell o en Alcoy hace medio siglo. No nos representa. No intente representarnos. Y deje ya de machacar la chorrada demagógica, oída en Radio Macuto, de las míticas macro inversiones franquistas en Cataluña. No le interesa a usted la historia? Pues debería interesarse más, porque es ciencia auxiliar de la política. Si se asoma a cualquier manual verá que en Cataluña hubo revolución industrial (cruda e injusta laboralmente, como fue en todas partes) en el siglo XIX, no a partir de 1940. Cuando en Extremadura los señoritos seguían durmiendo la siesta y rezando el rosario mientras la moza les iba a buscar agua a la fuente con el cántaro, en Barcelona los capitalistas montaban hilaturas. Eso era así antes de que Franco naciera. Y mientras el primer ferrocarril de la península lo montaban accionistas catalanes entre Barcelona y Mataró para llevar gente y mercancías y desarrollar industrialmente el Maresme, (1848), el segundo sería Madrid-Aranjuez, construido por el gobierno central para que Su Majestad Isabel II pudiera ir a refrescarse la potra en sus jardines junto al Tajo. Venga ya y no nos dé más la vara. Su visible anti catalanismo, que le lleva a buscar hasta con Monago un plan de acción común contra la secesión de Cataluña, es tan dañino como patético: dañino porque planta la semilla de la disensión entre los emigrantes y nuestro nuevo hogar, donde hemos hecho la vida que Extremadura nos negó, donde tenemos hermanos, hijos y nietos que han de seguir viviendo allí entre y con los “nativos”. No necesitamos que venga nadie de nuestra madre-patria-chica a agitar el ambiente ni a crear enemistades ni a servir de intermediario. Si le interesara más la historia, se acordaría de que así empezaron los tiros en Yugoslavia, y se daría cuenta de que es sumamente irresponsable que un político diga las cosas que se dicen y adopte las actitudes que se están adoptando. Como su correligionario Bono, que lanzó el otro día aquella perla de que preferiría morirse antes que ver España deshecha. ? Habrase visto??? Pero qué se le da a un manchego o a un extremeño que los catalanes hagan de su capa un sayo? Ocúpense del buen gobierno de sus regiones y dejen a los demás tranquilos. Y es patético porque de momento ya ha logrado destacar lo que no le conviene destacar. Dice que la emigración es cosa de hace 30 o 40 años. Es muy anterior: la mayor parte llevamos medio siglo fuera. Treinta años son los que hace desde que Ibarra accedió al poder, y hasta que les desbancaron en 2011 no habían conseguido ustedes hacer nada aparte de agitar la bandera del victimismo, y sobre todo (importantísima labor) sustituir a los arruinados señoritos del latifundio con otra casta de chupópteros de nuevo cuño, un caciquismo con otro. Los extremeños de fuera nos hemos quedado necesariamente fuera, tres décadas más. A qué podíamos volver? Qué va a hacer usted con esos 150.000 que reclama, más sus hijos y nietos? Y si de lo que habla es del potencial laboral, nos va a dar trabajo a todos? O es que nos quiere como estadísticas de parados para reclamar más PER?
tot és més fàcil un pacte per la independència que per la reforma constitucional
Avui ha començat una campanya electoral difícil perquè la idea de que amb les CUP es impossible fer la independència esta quallant fins al punt que hi ha independentistes que es plantegen votar Podemos per intentar reformar Espanya. L'enquesta del CIS ahir ja anava en aquesta direcció.
I és que a Catalunya hi ha molts federalistes que han abraçat l'independentisme perquè veien la independència més fàcil que trobar un consens per reformar el model d'Estat entre els diferents partits polítics espanyols. Ara sembla igual de difícil una cosa que l'altre.
L'independentisme té relativament fàcil guanyar si es vota en clau nacional, però si es vota en clau espanyola o en clau social ho té més complicat. I més en aquestes eleccions que en clau espanyola es plantegen com a molt importants i com a inici d'un canvi polític, de fi de cicle, a l'Estat. Evidentment això és fals perquè a l'Estat res no canviarà. Després de molts anys hi ha diferents cares i colors diversos però és el mateix de sempre. Es pot elegir entre dos Zapateros que s'embolcallen de paraules boniques per no canviar res i entre dos Aznars que mostren un lideratge que en cap cas ens beneficiarà en res als catalans.
Curiós serà veurà el resultat, la política de pactes, qui tindrà alguna cosa a dir i qui simplement estarà allà per escalfar cadires durant quatre anys. Tant per tant, si no sabem com anirà això del procés ni si pot culminar actualment el millor serà que l'independentisme tingui bona veu i que d'aquest pols de forces que representen les eleccions el President Mas en surti reforçat. Ja no tant pel que puguin fer a Madrid, sinó per reforçar les negociacions a Catalunya.
I és que a Catalunya hi ha molts federalistes que han abraçat l'independentisme perquè veien la independència més fàcil que trobar un consens per reformar el model d'Estat entre els diferents partits polítics espanyols. Ara sembla igual de difícil una cosa que l'altre.
L'independentisme té relativament fàcil guanyar si es vota en clau nacional, però si es vota en clau espanyola o en clau social ho té més complicat. I més en aquestes eleccions que en clau espanyola es plantegen com a molt importants i com a inici d'un canvi polític, de fi de cicle, a l'Estat. Evidentment això és fals perquè a l'Estat res no canviarà. Després de molts anys hi ha diferents cares i colors diversos però és el mateix de sempre. Es pot elegir entre dos Zapateros que s'embolcallen de paraules boniques per no canviar res i entre dos Aznars que mostren un lideratge que en cap cas ens beneficiarà en res als catalans.
Curiós serà veurà el resultat, la política de pactes, qui tindrà alguna cosa a dir i qui simplement estarà allà per escalfar cadires durant quatre anys. Tant per tant, si no sabem com anirà això del procés ni si pot culminar actualment el millor serà que l'independentisme tingui bona veu i que d'aquest pols de forces que representen les eleccions el President Mas en surti reforçat. Ja no tant pel que puguin fer a Madrid, sinó per reforçar les negociacions a Catalunya.
Espanya ja està "vagant per l'espai sideral"
ACN Terrassa
Rufián apunta cap a les bosses de pobresa i els desnonaments.
El cap de llista d'ERC acusa l'Estat de mentider: "Diuen que el castellà està perseguit. Espero que ningú em detingui després del míting"
El cap de llista d'ERC a les generals, Gabriel Rufián, ha capgirat l'argument d'aquells que asseguren que una Catalunya independent seria "una república medieval i vagaria per l'espai sideral". "750.000 persones sense ingressos, 13 milions de pobres, 500.000 desnonaments, si això no és medieval i vagar per l'espai sideral que vinguin i ens ho expliquin", ha exclamat davant de les prop de 200 persones que han seguit el míting a l'Auditori de Terrassa. El candidat republicà ha carregat també contra les "mentides" de l'aparell de l'Estat sobre Catalunya. "Diuen que el castellà està perseguit. És l'idioma que jo estic fent servir ara. Espero que ningú em detingui després del míting", ha ironitzat –el seu discurs ha estat íntegrament en castellà.
Seguint amb la polèmica lingüística, Rufián ha reivindicat el castellà com un dels idiomes de Catalunya i ha defensat la immersió lingüística com una de les majors riqueses del país. El conflicte entre castellà i català és, segons ell, una invenció d'alguns per atacar Catalunya. "Són uns mentiders, però si a sobre vivim en un estat amb 2,7 milions de nens pobres, que només fan un àpat al dia a l'escola, quan diuen que el problema del sistema educatiu és l'idioma, a part de mentiders són uns miserables", ha afegit.El discurs de Rufián ha estat molt dur amb els dirigents espanyols, a qui ha considerat responsables de la situació d'emergència social que viu l'Estat. Per això, quan ha recordat els pronòstics que alguns ministres com el d'Exteriors, José Manuel Garcia Margallo, feien de la Catalunya independent, ha lamentat que les pitjors previsions ja s'estan complint ara en el Regne d'Espanya. "750.000 persones sense ingressos, 13 milions de pobres, 500.000 desnonaments, si això no és medieval i vagar per l'espai sideral que vinguin i ens ho expliquin", ha insistit. La independència és l'única oportunitat, segons els republicans, de garantir la igualtat d'oportunitats entre tots els ciutadans i resoldre la cronificació de la pobresa. Per això, l'objectiu dels diputats i senadors que aconsegueixi ERC serà el de recordat als ciutadans i partits espanyols que la independència "ja ha guanyat" a Catalunya. "Aquesta vegada hem guanyat. Tenim 2 milions de vots i 72 diputats. Hem d'anar al Congrés a dir que aquells que sempre havien guanyat han perdut i que aquells que sempre havíem perdut hem guanyat", ha explicat.Rufián ha estat l'encarregat de tancar el míting d'aquest divendres, el segon de campanya, a l'Auditori de Terrassa i davant de prop de dues-centes persones. Abans que ell han participat el número 2 de la candidatura, Joan Tardà, la secretària general d'ERC, Marta Rovira, el cap de llista al Senat, Santi Vidal, la número 2 al Senat per Barcelona, Mireia Ingla, i el número 11 al Congrés per Barcelona, Èric Gómez.Rovira i Tardà, que també han defensat la importància de ser forts a Madrid per defensar la veu de l'independentisme, han centrat part del seu discurs en les negociacions de govern a Catalunya. La secretària general d'ERC ha remarcat que el "mandat democràtic" del 27-S va ser clar i que obliga la classe política a arribar a un acord "ara i aquí".En una cita històrica, Tardà ha recordat com Francesc Macià va pactar la República amb Niceto Alcalá Zamora, que havia estat un ministre de la guerra en governs monàrquics i havia "reprimit" els catalans. "Va ser capaç de pactar amb ell perquè hi havia un benefici superior, la República. Ara, els independentistes tenim un benefici superior, el procés constituent que ens ha de portar a la constitució d'una nova República", ha subratllat.
Abengoa pide a los bancos 450 mlns hasta marzo mientras negocian refinanciación segun Reuters
MADRID (Reuters) - En su primera reunión con los bancos tras acogerse al preconcurso, el endeudado grupo español Abengoa ha pedido a sus principales acreedores financieros que aporten 450 millones de euros hasta marzo en un momento en el que la compañía está empezando a realizar despidos y paralizar proyectos.
Una fuente que asistió a la reunión a tres bandas entre los bancos, la consultora KPMG y la compañía sevillana dijo que Abengoa ha presentado un plan de viabilidad a corto plazo en el marco de unas negociaciones de reestructuración financiera que previsiblemente se dilatarán hasta el primer trimestre de 2016.
La compañía ha solicitado 100 millones de euros para cubrir sus necesidades hasta finales de año y entre 350 millones de euros y 325 millones de euros para el primer trimestre del año que viene, dijeron varias fuentes.
Una segunda fuente apuntó que el plan presentado a los bancos es "agresivo" en materia de desinversiones y reducción de costes y plantilla, concentrándose en proyectos con menos consumo de caja.
Para apoyar la ampliación de capital que había propuesto la compañía, los bancos ya habían exigido subir las ventas de activos hasta los 1.200 millones de euros, incluida la preciada filial estadounidense Abengoa Yield. Estos activos están dispersos en países como Brasil, Argelia, México, Sudáfrica y Emiratos Árabes Unidos.
BANCOS PIDEN GARANTÍAS ANTES DE DAR MÁS LIQUIDEZ
Aunque la reunión del viernes tuvo una atmósfera cordial según varios participantes, una fuente bancaria dijo que las entidades quieren garantías o activos en prenda antes de dar más dinero debido a la situación preconcursal en la que se encuentra Abengoa
La UE estudia un plan para acabar con la financiación terrorista
Por Alastair Macdonald y Francesco Guarascio
BRUSELAS (Reuters) - Los estados de la Unión Europea deben restringir tarjetas de prepago y monedas virtuales para cortar la financiación del terrorismo y tener acceso directo a los datos de transferencias bancarias, según una propuesta de Francia antes de una reunión de ministros de Finanzas de la UE la semana que viene.
Las medidas sugeridas llegan después de los ataques de París del 13 de noviembre, que dejaron 130 muertos y se financiaron en parte con tarjetas de prepago, dijeron las autoridades francesas.
"Los ataques terroristas en suelo europeo en los últimos años han puesto de relieve la necesidad de aumentar sustancialmente los esfuerzos para combatir el terrorismo y el financiamiento del terrorismo en la UE", dijo un documento del gobierno francés al que tuvo acceso Reuters.
El documento fue enviado a diplomáticos europeos esta semana y será la base para la discusión en una reunión ordinaria de los ministros de finanzas de la UE el 8 de diciembre en Bruselas, donde la financiación del terrorismo es uno de los temas en la agenda formal.
"Dinero electrónico y, sobre todo, las tarjetas de prepago (..) podrían ser muy ampliamente utilizados por el crimen organizado, los traficantes de inmigrantes y los terroristas", dijo el documento francés.
"Los oficiales del departamento de investigación criminal ya han encontrado tarjetas de prepago durante los registros de los domicilios de personas que pertenecen a dichas redes," dijo.
Las tarjetas de prepago son emitidas por una amplia gama de operadores, incluidas empresas como Visa y Mastercard. Son diferentes de las tarjetas de débito y de crédito, ya que necesitan que se carguen antes de hacer los pagos, pero pueden incluir grandes cantidades de dinero.
Las monedas virtuales -entre ellas bitcoin, la más utilizada- , también se consideran como posible herramienta de financiación ya que "la falta de transparencia debido al total anonimato de las transacciones hace imposible controlarlas", dijo el documento francés, que no obstante reconoció que estas transacciones se registran en bases de datos públicas en algunos casos.
Francia propuso límites a las cantidades que se pueden cargar en las tarjetas de prepago y límites en la conversión de las monedas virtuales en moneda legal, añadiendo que los controles de los usuarios de estos instrumentos financieros deberían intensificarse.
© Thomson Reuters 2015 All rights reserved.
Terremoto en el Índico de 7,1 grados
Un terremoto de 7,1 grados en la escala Richter se registró hoy en las proximidades de las islas Heard y McDonald, al oeste de Australia, en el Océano Índico, informó el Servicio Geológico de Estados Unidos (USGS).
El seísmo se produjo de madrugada y su epicentro se situó a diez kilómetros de profundidad, de acuerdo con esa institución, que vigila la actividad sísmica en el mundo.
El seísmo se produjo de madrugada y su epicentro se situó a diez kilómetros de profundidad, de acuerdo con esa institución, que vigila la actividad sísmica en el mundo.
ISIS contra Rusia
La policía de Tailandia dice que una célula de ISI está en el país para atacar rusos
Policías de Tailandia trabajan en el lugar de un atentado.
Policías de Tailandia trabajan en el lugar de un atentado.
La Policía de Tailandia afirmó hoy que cuenta con informaciones de que una célula compuesta por diez miembros del Estado Islámico (ISI) se encuentra desde octubre en este país con el objetivo de atentar contra ciudadanos rusos.
La advertencia figura en un memorándum policial distribuido a los medios de comunicación y en el que se precisa que los servicios de inteligencia de Moscú informaron a las autoridades locales de la presunta llegada de los yihadistas.
agencia EFE
Abengoa pide a los bancos 450 millones hasta marzo mientras negocian una refinanciación según el diario publico
.- El grupo de ingeniería y energías renovables Abengoa ha presentado en su primera reunión con la banca acreedora tras solicitar el preconcurso un plan de viabilidad a corto plazo en el que ve necesarias unas aportaciones de liquidez de 450 millones de euros hasta finales de marzo, dijo una fuente que ha participado en la reunión.
En el encuentro, al que también asistió la consultora KPMG, se ha requido a la banca 100 millones de euros hasta finales de año y 350 millones de euros para el primer trimestre, cuando concluirán las conversaciones de reestructuración, dijo la fuente. "Además, en los próximos días, KPMG certificará los números de la compañía", ha añadido, en relación con el alcance de los pasivos de la empresa que han exigido los bancos.
Otra fuente que participó en la reunión del viernes se limitó a señalar que la reunión a tres bandas había concluido dentro de un clima positivo. "Se ha percibido un cambio de actitud en la colaboración de la compañía con KPMG a la hora de facilitar el trabajo", dijo esta última fuente.
Abengoa solicitó el preconcurso de acreedores la semana pasada después de ver frustrado el acuerdo por el que Gestamp iba a entrar en el capital de la compañía con una inyección de 350 millones de euros.
Soria ve "implanteable" el reparto de 25 millones como finiquito
Por otro lado, el ministro de Industria, Energía y Turismo, José Manuel Soria, ha asegurado que le parece "implanteable" que la dirección de Abengoa se haya repartido alrededor de 25 millones de euros en finiquitos teniendo en cuenta la situación en la que la han dejado, que le ha llevado a solicitar el preconcurso.
En declaraciones a Onda Cero, Soria ha subrayado que Abengoa ha tenido en los últimos dos años "una política financiera profundamente desacertada". "Han hecho muy buena ingeniería técnica, pero una ingeniería financiera desacertada".
Soria ha asegurado que las acusaciones que quieren situar al Gobierno como responsable de la situación de la empresa por los cambios normativos en el sector de las energías renovables "carecen de fundamento".
En el encuentro, al que también asistió la consultora KPMG, se ha requido a la banca 100 millones de euros hasta finales de año y 350 millones de euros para el primer trimestre, cuando concluirán las conversaciones de reestructuración, dijo la fuente. "Además, en los próximos días, KPMG certificará los números de la compañía", ha añadido, en relación con el alcance de los pasivos de la empresa que han exigido los bancos.
Otra fuente que participó en la reunión del viernes se limitó a señalar que la reunión a tres bandas había concluido dentro de un clima positivo. "Se ha percibido un cambio de actitud en la colaboración de la compañía con KPMG a la hora de facilitar el trabajo", dijo esta última fuente.
Abengoa solicitó el preconcurso de acreedores la semana pasada después de ver frustrado el acuerdo por el que Gestamp iba a entrar en el capital de la compañía con una inyección de 350 millones de euros.
Soria ve "implanteable" el reparto de 25 millones como finiquito
Por otro lado, el ministro de Industria, Energía y Turismo, José Manuel Soria, ha asegurado que le parece "implanteable" que la dirección de Abengoa se haya repartido alrededor de 25 millones de euros en finiquitos teniendo en cuenta la situación en la que la han dejado, que le ha llevado a solicitar el preconcurso.
En declaraciones a Onda Cero, Soria ha subrayado que Abengoa ha tenido en los últimos dos años "una política financiera profundamente desacertada". "Han hecho muy buena ingeniería técnica, pero una ingeniería financiera desacertada".
Soria ha asegurado que las acusaciones que quieren situar al Gobierno como responsable de la situación de la empresa por los cambios normativos en el sector de las energías renovables "carecen de fundamento".
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)
Entrada destacada
PROYECTO EVACUACIÓN MUNDIAL POR EL COMANDO ASHTAR
SOY IBA OLODUMARE, CONOCIDO POR VOSOTROS COMO VUESTRO DIOS Os digo hijos míos que el final de estos tiempos se aproximan. Ningú...
