https://misteri1963.blogspot.com.esgoogle.com, pub-5827770858464401, DIRECT, f08c47fec0942fa0https://misteri1963.blogspot.com.argoogle.com, pub-5827770858464401, DIRECT, f08c47fec0942fa0https://misteri1963.blogspot.com.cogoogle.com, pub-5827770858464401, DIRECT, f08c47fec0942fa0https://misteri1963.blogspot.com.brgoogle.com, pub-5827770858464401, DIRECT, f08c47fec0942fa0 google.com, pub-5827770858464401, DIRECT, f08c47fec0942fa0 Misteri1963 : 12/18/15

Translate

viernes, 18 de diciembre de 2015

Demano el vot per preservar la nostra dignitat

ACN Palafrugell.-El cap de llista de Democràcia i Llibertat per Girona, Jordi Xuclà, ha demanat el vot perquè assegura que tenen l’objectiu de “preservar la dignitat i defensar els catalans dels continus atacs de les forces espanyolistes”. Des del Far de Sant Sebastià i acompanyat de l’alcalde de Girona i president de l’AMI, Carles Puigdemont, i del president de la Diputació, Pere Vila, el cap de llista ha assegurat també que una victòria del sobiranisme reforça el procés a nivell internacional i també la figura del president Mas. “Seria apoteòsic que diumenge arribem al nostre objectiu que és la plena sobirania però, per aconseguir-o, encara hem de culminar el cim”, ha dit.
El cap de llista de Democràcia i Llibertat, ha escollit el Far de Sant Sebastià per posar punt i final a la campanya electoral. Des d’allà, ha remarcat la importància de la participació en les eleccions de diumenge perquè, segons ha reflexionat, “en l’horitzó de l’estat independent cada vot serà comptat en el sentit de reforçar el procés o de debilitar-lo”. Xuclà ha defensat que aquestes eleccions s’han de llegir com “la revàlida” al procés i ha assegurat que, des de Madrid, la pregunta que es faran els partits serà: “Com ha quedat la llista de Mas?”. “Diumenge a la nit el que preocuparà a molts despatxos del poder polític i econòmic de Madrid serà el resultat a Catalunya i, concretament, el resultat de la llista que dóna suport al president Artur Mas”, ha remarcat. El cap de llista manté que després de 37 anys de “democràcia imperfecta i d’intents d’anul·lar l’autonomia política”, el poble de Catalunya només té dues opcions: “la claudicació o la dignitat”. Per això, ha instat els gironins a votar per “preservar la nostra dignitat i defensar-nos els continus atacs de les forces espanyolistes”, ha dit. “Només una victòria sobiranista permet, a ulls del món, continuar amb garanties i un impuls renovat el camí iniciat”, ha afegit. Per a Xuclà, diumenge seria “apoteòsic” poder arribar a l’objectiu “de la plena sobirania”. Però alerta que, tot i una victòria el 20-D , caldria encara “culminar el cim”. Per això, el cap de llista ha tornat a fer una crida al vot útil sobiranista “per defensar els drets democràtics dels catalans”. Xuclà també ha anunciat que s’ha posat en marxa el que han anomenat ‘Operació Rasclet’ (#operaciorasclet) amb 650 voluntaris de la coalició “activats per aconseguir una mobilització massiva el proper diumenge”.Xuclà s’ha fet acompanyar aquest divendres de de l’ alcalde de Girona, diputat i president de l’AMI, Carles Puigdemont, i del president de la Diputació, Pere Vila, així com d’altres membres de la candidatura.Per una banda, Puigdemont ha assenyalat que cal aconseguir “una victòria rotunda al servei de les comarques gironines , de Catalunya i del president Mas”. “La imatge a la que tindran més pànic les forces unionistes la nit de diumenge és aquella on es vegi, amb colors i xifres, una victòria de l’independentisme i, concretament, una victòria del president Mas”, ha afegit. Per la seva banda, Vila ha definit el candidat de Democràcia i Llibertat com “la millor persona que pot defensar el mandat democràtic “i, segons considera, també és qui ha “ponderat millor” el missatge durant la campanya.

Rajoy no gosa descartar un possible pacte PP-PSOE

Mariano Rajoy, president espanyol i candidat del PP a les eleccions de diumenge, ha descartat una gran coalició amb el PSOE durant una entrevista a RNE. Tanmateix, poc després, en una compareixença de premsa i preguntat sobre la qüestió, ha evitat pronunciar-se sobre aquesta possible coalició i ha emplaçat a esperar als resultats electorals.
Segons que ha explicat a RNE, ningú del PP no ha posat damunt la taula una hipotètica coalició amb el PSOE. ‘Un pacte amb el PSOE canviant el seu secretari general no és damunt la taula’, ha dit, i ha assegurat que no havia parlat de Pedro Sánchez ‘ni d’un PSOE renovat’ i que no sabia d’on havia sortir la informació.
Posteriorment, en una compareixença després del Consell Europeu, s’ha erigit com a garant per a impedir un pacte entre Podemos i PSOE i ha evitat de respondre sobre si pactaria amb Pedro Sánchez. Rajoy ha dit que votar el PP era la manera d’evitar pactes entre partits d’esquerres i ha ajornat la qüestió sobre una possible coalició amb PSOE fins a passades les eleccions. ‘Jo, de coalicions, en parlo després dels resultats, perquè tota la resta són especulacions. Nosaltres intentarem guanyar aquestes eleccions i allò que em preocupa més és que no es llenci per la borda tot el que s’ha fet durant aquests últims quatre anys.’

El futur del Principat

L'11 de setembre, diada nacional de Catalunya, el poble va eixir al carrer per demostrar el que sentien i el 27 de setembre van anar a decidir lliurement el seu futur. A decidir quèvolen ser i qui volen ser, sense tindre en compte totes les intoxicacions premeditades i moltes d'elles falses, arribades des de ponent. Quan Pablo Iglesias parlava de guerra de banderes, secundant-lo “Catalunya síque es pot”, es referia al fons que va agafar la campanya electoral.

Però quin fons s’havia d’agafar? Des d'un primer moment es va vore que aquestes no anaven a ser unes eleccions qualsevol i no anaven a ser-ho després de vore algunes de les coalicions formades pels diferents partits nacionals. L'objectiu dels principals partits anava en la mateixa direcciói aixòes pot comprovar veient la coalicióde “Junts pel sí”, quan els principals partits que l’encapçalaven, “Convergència Democràtica de Catalunya”(CDC) i “Esquerra Republicana de Catalunya”(ERC) no tenien cap punt en comúexcepte el del full de ruta independentista. El poble de Catalunya es jugava molt en aquestes eleccions plebiscitàries.

Eleccions que va haver de convocar Mas amb el beneplàcit de gran part de l'oposiciódesprés que una vegada rere altra Mariano Rajoy i els seus sequaços es negaven a que el poble decidira en referèndum el seu futur com a poble. La manera de fer del govern de l'estat espanyol en casos delicats es sempre la mateixa: no deixar a la ciutadania expressar-se democràticament. Fa poc ho vam poder comprovar després de l’abdicacióde Joan Carles I. El que passa que ara, a diferència de fa 40 anys, no podran dir allòde "lo dejamos todo atado y bien atado".

Els resultats electorals són prou clarificadors: la meitat dels votants estan d'acord amb una Catalunya independent de l'estat espanyol i els partits independentistes han aconseguit la majoria d'escons. Hi ha prou amb eixa mínima majoria? Podria ser que no, peròel govern de Mariano Rajoy no ha donat cap altra alternativa. Ni el govern de Rajoy ni el govern del darrer inquilíde la Moncloa, Zapatero. Aquell que deia "aprovaréel estatuto de autonomía que apruebe el parlamento de Cataluña". Fet que el que va comportar va ser es que tot anara molt més ràpidament del que haguera anat. Doncs ni per eixes. I des d’aleshores...

Ara diuen que una majoria parlamentària no és suficient per tirar endavant cap procés independentista, ja que “Junts pel sí”i la “Candidatura d'Unitat Popular”(CUP) no tenen la majoria en vots. A més, van ser ells qui tampoc van deixar fer un referèndum en el que sols hagueren comptat els vots; una persona, un vot. Ells són els qui han fet les normes, aleshores no haurien de dir certes coses sols aptes per a hipòcrites i demagogs?

Fins a dia d'avui encara no s'han posat d'acord els independentistes per a poder formar govern i podria ser molt provable que no es posaren d'acord. Com a conseqüència s’haurien de convocar eleccions una altra vegada, les quartes en poc més de cinc anys i això seria sense cap dubte un fracàs de tots.

David Casanova

Empresaris catalans demanen el vot per ERC i Democràcia i Llibertat

El Fòrum Empresarial Creiem en Catalunya demana que es votin les candidatures que defensen el mandat del 27S


Els empresaris també són conscients que el Congrés dels Diputats encara afecta Catalunya i és per això que el ‘lobby’ Fòrum Empresarial Creiem en Catalunya ha demanat a la ciutadania que no es quedi a casa i “voti massivament per les candidatures que s’han compromès a defensar el mandat majoritari donat al Parlament de Catalunya el passat 27S”. És a dir, a Esquerra Republicana i a Democràcia i Llibertat. 

Reclamen inversions a Rodalies, al port i al corredor mediterrani

Així mateix, el grup d’empresaris demana als diputats catalans que surtin elegits que es posin al costat de les institucions del país per reclamar del futur govern espanyol compromisos de diàleg i negociació per arribar a acords que respectin la voluntat del poble català. A més, reclamen executar “les inversions necessàries per a la connexió ferroviària del port de Barcelona, el corredor mediterrani i la millora del servei de rodalies”.

Objectiu: posar les bases d'un nou país punter

El Fòrum Empresarial Creiem en Catalunya també reclama, “el més aviat possible”, un nou govern de la Generalitat que posi les bases d’un nou país punter, ja que demana bones polítiques d’ocupació i d’internacionalització de les empreses del país, de recerca i innovació al nivell dels països més desenvolupats d’Europa, en matèria laboral donant suport a PIMES i autònoms, i també en matèria educativa per preparar millor els joves pel món laboral.

Llei electoral espanyola retrograda i inutil

La retrògrada llei electoral que impedeix des de dilluns passat que es publiquin enquestes fa que aquest material estigui des d’aquell dia tan sols en mans dels partits polítics, algunes grans corporacions o els mitjans de comunicació per al seu ús particular. La Junta Electoral, tanmateix, es veu desbordada per un fet tan rudimentari com és publicar l’enquesta des d’Andorra i accedir-hi des d’internet. Fins i tot Pablo Iglesias, el candidat de Podemos a la presidència del govern espanyol, per animar els seus partidaris, els va convidar dimarts en un míting a anar al web d’El Periódico d’Andorra per veure com creixien les seves expectatives electorals.
El partit morat ha tornat a entrar amb força en la recta final de la campanya mentre que als taronja, els Ciutadans d’Albert Rivera, se’ls estan fent massa llargs els quinze dies que dura. La capacitat de mossegar electorat socialista és tal que fins i tot hi ha una seriosa preocupació al PP i al carrer Génova. De tots els escenaris demoscòpics amb què s’ha treballat aquests mesos només n’hi ha dos que són terribles per als populars: que no sumin amb Ciutadans i que Podemos sigui segona força política. Les enquestes, que només ells manegen sota la supervisió de Pedro Arriola, preveuen avui com una cosa gens desassenyada aquestes dues hipòtesis. I el que és més preocupant, la corba ascendent de la formació morada en les últimes dues setmanes. Tan ascendent que, en aquests moments, la victòria a Catalunya diumenge vinent amb la marca d’En Comú Podem, de la mà de l’alcaldessa Ada Colau, no la discuteix ningú. Com tampoc ningú no discuteix que el PP quedarà en una posició molt testimonial i que el PSC pot tenir, per primera vegada en la seva història, dificultats per obtenir escons a les quatre províncies.
Un expert en demoscòpia, en pronosticar el mapa polític que pot sorgir a Catalunya diumenge assenyalava que, segons la seva opinió, la foto estaria més a prop de les municipals que de les catalanes. Més a prop de maig que de setembre. Més a prop que sigui un pas enrere per a l’independentisme que un pas endavant.

leyes de orden público en la España del XIX que hoy en día todavia son vigentes




HISTORIA DE ESPAÑA
Las leyes de orden público en la España del XIX

En la España del siglo XIX fue uno de los principales puntos de fricción en el seno de liberalismo, entre moderados y progresistas.

La cuestión del orden público siempre ha sido una preocupación de todo poder establecido. En la España del siglo XIX fue uno de los principales puntos de fricción en el seno de liberalismo, entre moderados y progresistas. Tenemos que tener en cuenta que la legislación sobre el orden público atañe a la regulación de derechos como los de reunión, asociación  y manifestación, muchos de ellos no reconocidos en un primer momento y que hubo que ir incorporando a los ordenamientos constitucionales. El ejercicio de estos derechos puede ocasionar conflictos que deben ser evitados o sancionados por el Estado. En líneas generales, el liberalismo progresista siempre defendió pocas regulaciones para el ejercicio de estos derechos y, en todo caso, prefería la intervención municipal a través de las Milicias Nacionales locales para controlar posibles problemas o conflictos. Por su parte, los liberales moderados siempre tendieron a restringirlos y vigilarlos a través del ejercicio del poder central. Para ello, promovieron la creación de un cuerpo de policía nacional de carácter militar, la Guardia Civil.

En España se tardó en tener una ley específica de orden público en la época liberal, aunque el despotismo ilustrado había desarrollado, en su momento, mucho esta materia, como lo pone de manifiesto la Pragmática de 1774 en tiempos de Carlos III. Posteriormente, tanto en la crisis del Antiguo Régimen, como en el proceso de creación del Estado liberal se dieron muchas disposiciones, reales órdenes y decretos pero no una disposición general. Llegó en 1867, curiosamente, en vísperas del fin del régimen liberal isabelino. En ese año se aprobó en Cortes la Ley de Orden Público, y destinada a regir en el caso de suspensión de las garantías constitucionales. Se crearon tres estados: el normal, el de alarma y el de guerra, pero sin que el poder legislativo pudieran controlar la declaración de estados excepcionales. En el primer estado, es decir, en el normal, el gobierno ejercería solamente tareas preventivas. El estado de alarma se promulgaría ante cualquier sospecha de perturbación importante del orden. En el estado de guerra la autoridad militar asumía todos los poderes. Este estado se podía promulgar sin pasar previamente por el de alarma.


En 1870, ya en el Sexenio Democrático, se aprobó otra Ley de Orden Público, que duró hasta bien entrado el siglo XX. Era una disposición de carácter excepcional y solamente podía entrar en vigor después de promulgarse la Ley de Suspensión de Garantías. Esta nueva Ley de Orden Público sólo contemplaba dos estados excepcionales: el denominado estado de prevención o de alarma, en el que la autoridad civil ejercería poderes con un amplio criterio de discrecionalidad; y el estado de guerra, donde el ejército y los tribunales militares ejercerían la autoridad. El problema se planteó cuando, posteriormente, se legisló de forma relativamente profusa en un sentido muy restrictivo, entrando en colisión con preceptos constitucionales, al permitir la declaración del estado de guerra sin conocimiento de las Cortes y sin la autorización previa de una ley. De ese modo, el estado de guerra podía ser empleado para resolver problemas de orden público y no como una necesidad ante hechos muy graves, quedando la autoridad civil sometida a la militar. El liberalismo español había terminado por derivar hacia un claro conservadurismo

La Seguridad Social pierde12.186



La Seguridad Social pierde12.186 afiliados extranjeros en noviembre
Imagen de archivo, tomada en Valladolid el 7 de febrero, de... 
Imagen de archivo, tomada en Valladolid el 7 de febrero, de empresarios e inmigrantes haciendo cola a la entrada de las oficinas de la




En noviembre se saldó con 1.621.458 cotizantes inmigrantes, según datos del Ministerio de Empleo y Seguridad Social hechos públicos hoy.
Con el descenso de noviembre, la Seguridad Social encadena dos meses consecutivos perdiendo afiliados extranjeros después de que en octubre se dieran de baja en el sistema otros 12.230 inmigrantes.
Del total de inmigrantes en alta al finalizar el mes pasado, 1.355.586 cotizaban al Régimen General; 261.462 al de Autónomos; 4.163 al del Mar, y 247 al del Carbón.
En términos interanuales (noviembre de 2015 sobre el mismo mes de 2014), la afiliación de extranjeros se incrementó en 72.059 cotizantes, un 4,6%, su mayor repunte en un mes de noviembre desde 2008.
Del total de trabajadores extranjeros cotizantes, los más numerosos proceden de Rumanía (287.423), Marruecos (199.746), China (94.187), Italia (72.759) y Ecuador (68.539).
Les siguen los que provienen de Reino Unido (57.052), Bolivia (55.131), Colombia (51.625) y Bulgaria (51.110).

Despilfarro del PP valenciano


La Generalitat valenciana desvela que las obras para acoger la F-1 costaron 100 millones
POR Expansión.com
La consellera de Vivienda, Obras Públicas y Vertebración del Territorio de la Generalitat Valenciana, María José Salvador, y la directora de la Entidad de Infraestructuras (EIGE) de la Generalitat Valenciana, Blanca Marín, han desvelado este jueves que las obras de infraestructuras de conexión e instalaciones complementarias para la celebración de la Fórmula 1 (F1) en Valencia tuvieron un coste cercano a los 100 millones de euros "a pesar de que se dijo que no iban a costar ni un euro" a los ciudadanos de la Comunidad.
Salvador y Marín, que se han pronunciado de este modo en un desayuno informativo, han criticado que "todos los valencianos tengan que pagar un capricho del PP" y han considerado que ese dinero "se podría haber destinado a política pública de vivienda", el "objetivo" de la EIGE. La consellera ha precisado que desde esta entidad se ha valorado el coste de la adecuación del parque público de vivienda y ha resaltado que "ronda los 100 millones de euros".
De este modo, ha indicado que la asunción por parte de la administración autonómica del coste de las obras de la F1 "hipoteca el futuro de la política que se quiere desarrollar" desde su departamento. Igualmente, ha cifrado en 16,5 millones de euros los sobrecostes que se produjeron en estas obras y que su conselleria, a través del EIGE, deberá amortizar "a razón de 7,5 millones de euros al año", entre 2016 y 2023 el préstamo solicitado para pagar los 60 millones pendientes del coste total de las citadas obras.
Asimismo, María José Salvador y Blanca Marín han anunciado que Infraestructuras ha remitido a Fiscalía y al juzgado que investiga la compra por parte de la Generalitat de la empresa Valmor Sports, encargada de la organización de la Fórmula (F1) en Valencia, dos facturas de los años 2008 y 2012, por un importe total de 617.438 euros, impagadas por esta mercantil por el alquiler de los boxes situados en los tinglados 4 y 5 del puerto para la celebración del evento.
Salvador que ha apuntado también la posibilidad de que dichas instalaciones "se usarán de manera gratuita" los años 2009, 2010 y 2011 dado que no hay facturas de correspondientes a esos ejercicios

Ucrania suspende


Ucrania suspende el pago de sus 3.000 millones de deuda con Rusia
El presidente de Rusia, Vladimir Putin. 
El presidente de Rusia, Vladimir Putin. EFE 
Ucrania suspendió hoy el pago a Rusia de la deuda de 3.000 millones de dólares por un crédito concedido en 2013. "El pago de esa deuda queda suspendido hasta el momento en que se acepte nuestra propuesta de reestructuración o se dicte un fallo judicial", dijo Arseni Yatseniuk, primer ministro ucraniano, a medios locales.
Yatseniuk subrayó que Ucrania "está dispuesta a enfrentarse a Rusia en los tribunales" y recordó que el país ya ha reestructurado su deuda con "los acreedores decentes".
"Como Rusia, pese a nuestros insistentes intentos de firmar un acuerdo de reestructuración, se negó a aceptar nuestras propuestas, el Gobierno introducirá una moratoria al pago de la llamada deuda rusa", dijo.
Créditos a empresas ucranianas
Además de esa deuda, más los 75 millones de dólares de intereses, Kiev también se niega a pagar los 507 millones de otro crédito concedido por Moscú a dos compañías ucranianas: Yuzhnoe y Ukravtodor.
El jefe del comité internacional del Senado ruso, Konstantín Kosachov, interpretó la decisión de Ucrania como una declaración de "suspensión de pagos".
"Ucrania se ha arrinconado a sí misma. No ha conseguido ni créditos ni levantar la economía, ni tampoco se han granjeado la confianza de sus socios occidentales de que eso es posible", dijo.
Rusia recuerda que el Fondo Monetario Internacional declaró "soberana" dicha deuda y que no se puede reestructurar como en el caso de las compañías privadas.
Reestructuración de deuda
En todo caso, en su momento el Gobierno ruso se mostró dispuesto a reestructurar dicha deuda, cuyo pago expira el 20 de diciembre, recibiendo mil millones de dólares anualmente entre 2016 y 2018 siempre que reciba garantías de la Unión Europea y EEUU.
Como eso no ocurrió, entonces Putin ordenó al Gobierno que demanda ante la Justicia internacional a Ucrania, a cuyos gobernantes el primer ministro ruso, Dmitri Medvédev, tachó de "estafadores".
El ministro de Finanzas ruso, Antón Siluánov, explicó esta semana que Moscú estaba dispuesto a arreglar este asunto de manera amistosa, pero que ya "es imposible técnicamente" debido a la falta de tiempo.
Rusia concedió a Ucrania en diciembre de 2013 después de que Kiev renunciara a firmar el Acuerdo de Asociación con la Unión Europea, lo que provocó una ola de protestas que desembocaron en el derrocamiento del presidente ucraniano, Víktor Yanukóvich.
Ucrania y Rusia se encuentran enzarzados en una guerra comercial después de que el presidente ruso, Vladímir Putin, ordenara esta semana la suspensión a partir de 1 de enero del acuerdo de libre comercio con el país vecino.
Ese decreto presidencial fue promulgado pocas horas después después de que Ucrania anunciara que impondrá un bloqueo comercial a Crimea, península anexionada por Rusia en marzo de 2014

confiscación de pesticidas ilegales

La Policía confisca 190 toneladas de pesticidas ilegales en España y otros seis países europeos
EFE
Se trata de plaguicidas fraudulentos o que contienen químicos no autorizados o no genuinos interceptados en puertos y aeropuertos europeos.




BRUSELAS. -Hasta 190 toneladas de pesticidas ilegales han sido descubiertas en una operación conjunta llevada a cabo en puertos y aeropuertos de España, Francia, Bélgica, Alemania, Italia, Eslovenia y Holanda, según ha informado la Oficina Europea de Policía (Europol).
"Europol ha respaldado la operación a gran escala e internacional Silver Axe durante la que, a lo largo de 12 días, se han llevado a cabo 350 inspecciones de contenedores en los principales puertos y aeropuertos de siete países donde se descubrieron 190 toneladas de plaguicidas ilegales o fraudulentos", informó la oficina en un comunicado.
Además, durante el curso de las inspecciones se detectaron también una centena de casos de infracciones, como productos que potencialmente contienen químicos no autorizados o no genuinos, así como declaraciones falsas que escondían el transporte de bienes peligrosos.
Éstas han llevado a la apertura de más investigaciones por las autoridades de los países citados, de las que siete siguen en marcha.

  "Este es otro ejemplo del control policial eficiente de las fronteras fomentados y respaldados por Europol", afirmó del subdirector de Operaciones de la agencia, Wil van Gemert, en el citado comunicado.
"Estas grandes incautaciones de sustancias peligrosas, y el considerable número de investigaciones iniciadas, son el resultado de la cooperación desarrollada por los servicios de seguridad y legales europeos y el sector privado", dijo.
Del 16 a 27 de noviembre, la operación Silver Axe se centró en la venta e importación de pesticidas fraudulentos, incluida la violación de los derechos de propiedad intelectual como marcas o copyright, así como en la lucha contra el comercio ilegal de estos productos

Nestlé: el agua debe ser privatizada

Presidente de Nestlé: Hay que pagar por el agua
18/12/2015

¿Es el agua un derecho básico y gratuito o debería pertenecer a las grandes corporaciones y ser tratado como producto comercial? Para el presidente de Nestlé, el agua debe ser privatizada. “Cuanto más agua consumas, mayor debe ser el precio”, afirmó.
De acuerdo con el exdirector general y ahora presidente del mayor fabricante de productos alimenticios del mundo, las grandes empresas deben disponer de todo el agua del planeta y la población no debería disfrutar de ella si no la paga.
Nestlé, que notificó a finales de octubre el envío de hordas de ‘guerreros de Internet’ para defender la empresa y sus acciones en línea, defiende la postura de Monsanto y su “seguridad comprobada”. No en vano, el exdirector general de Nestlé, Peter Brabeck-Letmathe, admite que su idea sobre la privatización del agua es muy similar a la de los transgénicos de Monsanto. En una entrevista Brabeck-Letmathe afirmó que nunca ha habido “enfermedad alguna” causada por el consumo de organismos genéticamente modificados, según Anthony Gucciardi, comentarista del portal NaturalSociety.
Gucciardi recuerda que el gigante Nestlé es una empresa que extrae el agua subterránea para algunos de sus productos, destruyendo por completo el suministro en zonas rurarales sin compensación alguna.
Como informó Corporate Watch, Nestlé y su exconsejero delegado tienen un largo historial de desprecio a la salud pública y de abuso del medio ambiente pese a tener ganancias anuales del orden de 35.000.000 dólares por la venta de botellas de agua. “La producción de agua mineral Nestlé implica un abuso de los recursos hídricos vulnerables. En la región de Serra da Mantiqueira de Brasil, el bombeo excesivo ha provocado daños y agotamiento a largo plazo”, asegura Corporate Watch.


“¿Entonces, es el agua un derecho humano, o debe ser propiedad de grandes corporaciones? Bueno, si el agua no es de todos, entonces tal vez el aire deba ser propiedad de grandes corporaciones también. Y en cuanto a los cultivos, Monsanto ya está trabajando duro para asegurarse de afianzar su monopolio sobre nuestros cultivos básicos y más allá”, afirma NaturalSociety

El món ja reconeix Catalunya

Miriam Nogueras. Candidata al Congrés dels Diputats per Democràcia i Llibertat
No fa tant que va causar furor als mitjans de comunicació la intervenció de l’Excel·lentíssim senyor ministre espanyol d’Afers Exteriors, en la qual anunciava les catàstrofes més severes en el cas que Catalunya declarés la seva independència. Una de les pitjor conseqüències havia de ser vagar per l’espai sense reconeixement.
Fet aquest recordatori, hem de parlar seriosament amb tu, Estat espanyol.
Sí, tu, l’ Estat que va dir un dia que “ens estimava” durant la campanya de les eleccions plebiscitàries del 27S, ho recordeu? , però que mai més ho ha tornat a dir…
L’Estat que adverteix als inversors internacionals que “mejor no inviertan en Catalunya, es por eso de la inestabilidad política… ya saben… el proceso….”.
El mateix Estat que inverteix el 100% del pla de rodalies a Madrid (la capi) i només el 7% a Barcelona.
L’Estat aquell que ens envia les iniciatives en polítiques socials aprovades al nostre Parlament al polititzat Tribunal Constitucional (sí, aquell que té un president amb carnet del PP, encara que sigui inconstitucional).
Doncs bé, Estat espanyol, mentre t’esforces a ensorrar-nos, nosaltres ja som més a fora que a dins. El món ja ens ha reconegut, el món ja no t’escolta. El món s’ha cansat del bananerisme dels teus actes i de les pressions per evitar l’inevitable.
I el món ho diu de manera contundent i en forma d’inversions, llocs de treball i reconeixement.
Més de la meitat de la inversió estrangera en recerca aquest any és per a nosaltres, per a Catalunya; una inversió que ja suma 1.070 milions i crearà al voltant de 6.000 llocs de treball.
Som nosaltres, els ciutadans de Catalunya, els qui celebrem la instal·lació de les oficines de vendes a Europa d’Autodesk, multinacional nord-americana líder en tecnologia 3D. I la decisió de Worten de renovar i ampliar les seves botigues, amb una inversió de 2,5 milions d’euros. I també que Cargill, una multinacional en la producció d’oli de gira-sol, hagi optat per ampliar les seves instal·lacions aquí, a Catalunya.
Aplaudim, sense deixar de treballar, malgrat que tu estàs en contra del nostre creixement i fas el que està a les teves mans per frenar-nos i ho fas sense dissimular, la notícia que Amazon construirà el centre logístic del sud d’Europa al Prat. L’augment del consum per internet i l’atracció econòmica de la capital de Catalunya (la nostra i única capital) els ha ajudat a decidir-se per aquesta inversió.
I mentre tot això se t’escapa de les mans, tu què fas? Doncs mires cap a un altre costat quan més de 60.000 persones pateixen retards de més d’una hora en una instal·lació vella i sense manteniment. Ens frenes, Estat espanyol. I nosaltres tenim masses ganes de créixer.
I seguirem creixent, a pesar de tu. I brindem amb el cava local Gramona, que preveu un creixement del 6% i està en expansió. I molts ho farem des de Barcelona, declarada Ciutat Literària per la Unesco, fet que impulsarà les 270 editorials presents, amb més de 5.000 treballadors, i les més de 40 biblioteques, preveient ajudes per al seu creixement i internacionalització.
El 20D guanyarem, i ens ho anunciarà l’escrutini oficial que haurà dut a terme Scytl, una empresa local nascuda a la Universitat Autònoma, present a 42 països, amb 800 treballadors i que es prepara per començar a cotitzar a l’índex Nasdaq amb una valoració inicial de 1.000M. Una empresa que ha estat capaç de trencar el monopoli de recomptes electorals de l’empresa Indra.
Estat espanyol, et vull dir que marxem. Que el 20D votarem, de nou, independència, i que els nostres representants al Congrés vénen per pactar amb vosaltres la secessió.
Pacteu i dialogueu amb nosaltres. Perquè ets l’únic que hi perdrà si no ho fas.

Plans putatius drls conspiradors

Més enllà del aparent desig de dominació mundial-sembla haver-hi encara més confusió. Els suggeriments van des de la implantació del regne del Anticrist, la collita d'energia dels éssers humans, etcètera, fins a la mera ambició sense límits i el fet de mantenir a la gran majoria sotmesos i treballant en profit dels conspiradors (veure, per exemple : Zeitgeist). No obstant això, qualsevol que sigui aquest gran objectiu final, seria imprescindible primer imposar un govern mundial. Així, l'anomenat "procés de globalització", iniciat al començament del segle XX en tot el planeta, seria una de les múltiples facetes de l'establiment progressiu d'aquest nou ordre. I, per aconseguir aquest nou ordre, els conspiradors busquen mantenir a la resta tant en la ignorància de la conspiració com dividits entre ells. [45] per la qual cosa fomenten dissensions i conflictes, anant tan lluny com a implementar actes terroristes per tal de culpar innocents [46] creant així, d'una banda, aquesta divisió entre les víctimes de la conspiració i, de l'altra, una situació que facilita la implementació de mesures coercitives i dictatorials. (veure, per exemple: Moviment per la veritat de l'11-S i Loose change) En addició els conspiradors disposarien -i utilizarían- una sèrie de programes, activitats i armes secretes, l'ús s'estendria des del traspàs secret d'armes convencionals o avançades a règims o organitzacions que són públicament presentats com adversaris o enemics dels EUA, passant per formes secretes de vigilància sobre la totalitat de la població, el ​​control mental de la mateixa [47] [48] i l'ús de "controlats" -individus sota la influència de tals tècniques-; la investigació i desenvolupament d'armes que controlen el clima algunes de les quals podrien ser d'origen extraterrestre [49] [50] i la disseminació de malalties tals com el sida. Signes i proves de la conspiració Edita  Logotip del Information Awareness Office. D'acord amb defensors de la teoria, hi ha signes que proven que aquest tema va més enllà d'una simple conspiració, per exemple, símbols en la indústria musical, logos de corporacions i organitzacions mundials, els murals al Aeroport Internacional de Denver, signes d' la Francmaçoneria en edificis (particularment en Washington DC) i pentagrames en els plànols de la ciutat, [51] el símbol Illuminati en el Segell dels Estats Units amb les paraules "Novus Ordo Seclorum" en llatí que significa "nou ordre dels segles" (o eres) que va ser imprès en els bitllets d'un dòlar des 1935 pel secretari del Tresor dels Estats Units, Henry Morgenthau (fill) sota demanda del llavors secretari d'Agricultura i futur vicepresident dels Estats Units, Henry A. Wallace, sota la influència de Nicholas Roerich. [52] El logotip de l'Information Awareness Office que va ser creat pel Defense Advanced Research Projects Agency, té el mateix símbol ... Crítiques Edita Segons Jensen i Hsieh [53] la teoria del NOM es caracteritza per posseir una visió gairebé apocalíptica del món, que conceptualitza els problemes i temptativa de solució en termes d'un mal (tot allò amb el que no estan d'acord) i ben (tot el que accepten) absoluts, forces que van ineludiblement a una confrontació final, en la qual -sovint, però no sempre- les accions dels creients tindran un paper decisiu. Segons Barkun [54] els proponents de la visió cometen dos errors: la "fal·làcia furtiva" [55] i la "fusió paranoica", que consisteix en l'absorció de temors de qualsevol font. Tots dos errors es combinen en la visió d'un món en el qual tots els problemes són producte de conspiracions en lloc de forces socials, polítiques i econòmiques que debaten i es confronten obertament i que en ocasions arriben a acords (vegeu conflicte social). William Domhoff, professor de psicologia i sociologia, escriu -en "There Are No conspiracies" [56] que: Hi ha diversos aspectes de la visió general de les conspiracions que no coincideixen amb el que sabem de les estructures de poder. Primer: assumeix que un grup reduït d'individus altament educats i rics desenvolupen, d'alguna manera, un desig psicològic pel poder que els portaria a fer coses que no corresponen amb el paper que semblen tenir. Per exemple, que capitalistes molt rics ja no estarien interessats a fer guanys, sinó dedicats a crear un govern mundial. O que els governants elegits estarien tractant de suspendre la Constitució per tal d'assumir poders dictatorials. Aquest tipus d'afirmacions s'han vingut fent des de fa moltes dècades i, segons s'assegura sempre, "aquesta vegada sí s'estan implementat", però mai arriben a ser-ho. Atès que aquestes afirmacions han resultat ser errònies dotzenes de vegades, té més sentit assumir que els líders actuen pels motius comuns, com ara fer guanys o objectius institucionalitzats per als polítics. Per descomptat que ells desitgen tenir guanys tan grans com sigui possible i ser elegits per majories molt grans, i això els pot portar a fer coses que són desagradables, però res que tingui a veure amb crear un govern mundial únic o suspendre la Constitució. [ 56] Mark C. Partridge -un dels editors de la revista "Diplomatic Courier" -notando que l'nacionalisme ha estat en ascens, que tant Rússia com la Xina han reafirmat les seves respectives independència i poder, que les temptatives d'avançar a un ordenament (governança) comuna o mundial han fallat notòriament, que les Nacions Unides semblen incapaços de mantenir pau, progrés i estabilitat entre les nacions, etc, - es declara escèptic que tal ordenanamiento comuna a nivell mundial pogués fer-se realitat abans de dos segles. [57] Altres escèptics argumenten que la teoria de la conspiració porta a la població a la desesperança, cinicismo i maneres de pensar confusos. Berlet (entre d'altres) argumenta que tals teories afavoreixen moviments populistes de dreta, els quals desvien l'atenció dels veritables Crims d'Estat i les seves causes institucionals: "Moviments populistes de dreta poden causar greu dany a una societat perquè ells sovint popularitzen la xenofòbia, el autoritarisme, la demonització o culpabilització de les víctima i el conspiracionismo. Ells poden atraure els polítics moderats a adoptar aquestes idees per tal d'atraure els votants, legitimant actes de discriminació (o fins i tot violència) i obrint la porta perquè grups dretans revolucionaris, com ara el feixisme, puguin reclutar des de moviments populistes reformistes. (Berlet, op. cit) Temors similars han estat expressats per investigadors associats amb el FBI [58] Aquests autors suggereixen gran cura al moment d'aplicar les lleis en relació a aquests grups, en la mesura que els membres d'aquests podrien percebre com altament opressives o agressives accions per part dels representants de la llei que altres ciutadans consideren normals (per exemple, la sol·licitud de permisos, fins i tot el preguntar el perquè un vehicle no té matrícula o patent, ha portat a l'assassinat de policies per part dels que es consideren "independents" del govern ). Aquests autors noten que alguns han suggerit que les accions de les forces de la llei van empitjorar la situació en situacions tals com les de Ruby Ridge (1992) i Waco (1993), etc. En conseqüència l'FBI fa servir en l'actualitat una aproximació de "reducció de tensió" en aquest tipus de situacions (op. Cit.). Aquestes observacions han portat a alguns a manifestar preocupació perquè aquestes teories podrien portar a individus o grups a practicar una "resistència" que podria estendre des del hacktivisme patriòtic al Assassinat selectiu i el magnicidi, qualsevol cosa [59] des del Terrorisme per actes personals (com possiblement siguin els Atacs amb carboncle el 2001 -incloent el atac suïcida com en el cas del Atemptat aeri a Austin de 2010 - passant pel semi-organitzat -o organitzat per grups reduïts i aïllats, com en el cas de Timothy McVeigh; la Conspiració terrorista dels supremacistes blancs (2002) i la Conspiració del gas verinós (2003) - a les organitzades per organitzacions extremistes pròpiament tals, en el que alguns temen es transformin les organitzacions de grups paramilitars als EUA -. (veure també Bree Olson , Britney Young i Sandy Sweet) [60] (veure també Supremacismo blanc i Moviment de Milícies a EUA) Aquests temors s'han augmentat amb la divulgació de Els Diaris Turner (1978), novel·la que obertament promou la revolta contra el govern dels EUA i una guerra racial amb la intenció d'eliminar "totes les races no blanques" (incloses les hispanes) en tot el món. Aquesta novel·la ha estat associada a diversos fets violents, el més notable és el atemptat d'Oklahoma City en 1995. [61] La crítica a les actituds que alguns dels proponents de la teoria de la conspiració de l'NOM demostren ve no només d'observadors externs. Malgrat que aquestes proponents es presenten com professant el libertarianismo, molts dels partidaris són també obertament supremacistes, "eliminacionistas" [62] i "dominionistas" [63] [64] [65] Aquesta situació ha portat a David Icke -qui argumenta que el complot mundial està sota el control d'una "Fraternitat d'extraterrestres" i que ha dit que el "Moviment Patriota Cristià" són els únics que ho entenen als EUA- a dir-li a aquest grup: "No es que és el que m'agrada menys, el món controlat per la Fraternitat o aquell amb el qual Vostès. Busquen reemplaçar

Conspiraciones de estados, reinos y banqueros

Especulaciones acerca de los participantes y dirigentes de la conspiración Editar Para muchos, los conspiradores son simplemente “ellos”, un grupo amorfo que incluye a todos y a cualesquiera individuo(s) u organismo(s) percibido(s) como poderoso(s).[15] Así, los participantes en la conspiración incluirían o podrían incluir -aparte de los ya mencionados: capitalistas, comunistas, judíos, illuminati, plutócratas- a grupos tales como los masones,[16] grupos infiltrados en la Iglesia católica,[17] [18] los políticos[19] [20] los gobiernos (algunos o todos),[21] [22] etcétera, lo que se extendería incluso a los medios de comunicación,[23] [24] [25] los ecologistas,[26] las Naciones Unidas[27] [28] e incluso (de comprobarse su existencia) los extraterrestres.[29] Se afirma también que muchas familias prominentes tales como, por ejemplo, los Rothschild, los Rockefeller, los Morgan, los Kissinger y los DuPont, lo mismo que algunos monarcas europeos, podrían ser importantes miembros, ya que mantienen relaciones entre sí como con figuras de alto poder. Organizaciones internacionales tales como los bancos centrales;[30] o el Banco Mundial, el FMI, la Unión Europea y la OTAN son mencionadas como componentes esenciales del NOM. Por ejemplo, Émile Flourens, Ministro de Asuntos exteriores de Francia, denunció las premisas de la creación de la Sociedad de Naciones (antecesor de las Naciones Unidas) en un libro, señalando las influencías masónicas para crear un gobierno mundial.[31] Gary H. Kah considera que los masones son la fuerza que se halla detrás del plan de un gobierno mundial único, el Nuevo Orden Mundial.[32] Igualmente, los presidentes y primeros ministros de naciones son incluidos en la conspiración. Y, sin argumentos más claros, también los socialistas o marxistas - Por ejemplo, William F. Jasper, miembro de la John Birch Society, denunció la supuesta pertenencia socialista o marxista de todos los secretarios generales de las Naciones Unidas, membresía que se toma como la participación de una futura dictadura mundial,[33] una teoría parecida a las de John Coleman.[34] Consecuentemente, los partidarios de esta teoría sugieren que ellos pueden afirmar hasta cierto punto quién forma parte de este grupo. Nadie puede determinar quién "no es" parte del NOM. Igualmente confusas -o extensas- son las especulaciones acerca de quienes serían los dirigentes de la supuesta conspiración. Según muchos de los proponentes de la teoría de la conspiración contemporánea, los Illuminati originales siguen existiendo y persiguen aún el cumplimiento de ese nuevo orden. Este grupo aglutinaría a los personajes más influyentes del mundo, los cuales se reúnen cada año en alto secreto en las reuniones del Grupo Bilderberg, guardados en todo momento por miembros de la CIA y el FBI (los Estados Unidos), el MI6 británico o la KGB, entre otros. Entre sus asistentes habituales se encuentran -de nuevo- David Rockefeller y "la familia Rotschild", junto a la Reina de Noruega y los presidentes de corporaciones como General Motors, Pepsi o Chrysler. Otros grupos que, con alguna popularidad en los Estados Unidos en la actualidad, son percibidos como "líderes" en estos asuntos, se encuentran: “los sionistas”,[35] [36] [37] [38] “el gobierno”,[39] los extraterrestres,[40] los grupos plutocráticos,[41] el grupo Bilderberg, y, particularmente entre sectores religiosos protestantes, los católicos.[42] [43] Esta última sugerencia ganó una renovada popularidad entre esos sectores, cuando el conocido telepredicador protestante Pat Robertson afirmó, en su difundido libro New World Order (1991), que tanto Wall Street como el Sistema de Reserva Federal, el Council on Foreign Relations, el Grupo Bilderberg y la Comisión Trilateral organizan la conspiración a fin de ayudar al Anticristo.[44]

alianza economica de Rusia y China


China y Rusia firmaron hoy 30 acuerdos de cooperación en sectores como energía, inversión, finanzas y alta tecnología, tras el encuentro mantenido en Pekín por los primeros ministros de ambos países, Li Keqiang y Dmitri Medvédev.
Los acuerdos incluyeron un memorando de entendimiento entre los gigantes energéticos Sinopec y Rosneft para el desarrollo de proyectos de petróleo y gas en Siberia oriental, así como un acuerdo entre CNPC y Gazprom para el diseño y construcción de la sección fronteriza del oleoducto chino-ruso, informó la agencia oficial china Xinhua.

bajada del precio del petróleo


El precio del barril de crudo de la Organización de Países Exportadores de Petróleo (OPEP) ha continuado su caída hasta cotizar ayer a 32,33 dólares, un valor que no se veía en más de once años.
Según los datos publicados hoy en Viena por la OPEP, con el descenso de ayer, del 0,85 por ciento respecto al día anterior, el crudo del grupo ha perdido ya el 17,7 por ciento desde el 1 de diciembre pasado

El placer perfecto



El placer perfecto: el método para conseguir dos orgasmos a la vez
Por lo general, solemos considerar el orgasmo vaginal y el clitoridiano como entes separados cuando, en realidad, pueden alcanzarse al mismo tiempo


No es ningún secreto, pero merece la pena revisar los datos. Como desveló una reciente encuesta realizada por el Instituto Kinsey de la Universidad de Indiana, las mujeres (especialmente, las heterosexuales) tienen menos orgasmos que los hombres. En concreto, un 61,6% frente al 85,5%. Y de éstas, la gran mayoría sólo alcanzan el climax mediante la estimulación del clítoris.
El sexo vaginal, el que sirve a algunas afortunadas para llegar al orgasmo gracias al polémico punto G, es más difícil de llevar a buen puerto, y es por ello que muchas parejas prefieren centrarse en lo seguro. Por supuesto, no hay nada de malo en explotar aquellas cosas que funcionan para más gente –más vale pajaro en mano, que ciento volando–, pero en la variedad está la diversión y no deberíamos tener miedo a probas cosas nuevas. Esta que proponemos hoy, puede ser la guinda que necesita tu pastel.
La clave para lograr alcanzar uno de estos orgasmos combinados reside, obviamente, en estimular al mismo tiempo el clítoris y el punto G
Por lo general, solemos considerar el orgasmo vaginal y el clitoridiano como entes separados cuando, en realidad, pueden alcanzarse al mismo tiempo. Vale, no es sencillo lograr este combo perfecto del placer –y, desde luego, es más difícil que llegar a uno u otro climax por separado– pero Amy Levine, 'coach' sexual, asegura en 'Women´s Health' que es posible lograrlo con un poco de práctica.
La clave para lograr alcanzar uno de estos orgasmos combinados reside, obviamente, en estimular al mismo tiempo el clítoris y el punto G, algo que puede hacerse de diversas formas, en función del tipo de sexo que vayas a mantener. Estas son las claves:
Mediante la masturbación
La masturbación es la forma más sencilla de alcanzar este orgasmo combinado, pues tendremos una mayor libertad de acción, y, dado que la técnica es un poco complicada, es muy probable que tengamos que practicar nosotros mismos antes de lograr explicar el asunto a nuestra pareja.



Debes empezar estimulando tu clítoris con la mano o un juguete sexual que, más adelante, no requiera de tus extremidades. Cuando empieces a estar a tono, utiliza un consolador especial para el punto G, uno de los juguetes sexuales más populares, cuya pequeña curvatura permite estimular la zona eficazmente. Tienes que estimular las dos zonas erógenas al mismo tiempo hasta que alcances el clímax.
Levine explica que la clave para tener éxito reside en esperar hasta estar lo suficientemente excitada antes de utilizar el consolador, porque el punto G no se manifiesta, por así decirlo, hasta que se está realmente a tono.
Mediante el sexo oral
El procedimiento es similar que en la masturbación: primero hay que estimular el clítoris y, después, cuando ya estás lo suficientemente excitada, ir a por el punto G. Lo ideal es que tu pareja se centre en el cunnilingus primero y, cuando estes a tope (pero antes de que alcances el clímax), utilice su dedo para poner en marcha el orgasmo vaginal.
La forma más sencilla de alcanzar el superorgasmo es dejar que tu pareja estimule tu clítoris oralmente mientras tu utilizas el estimulador del punto G
No es sencillo para alguien que no seas tú encontrar el punto G y saber excitarlo, por ello debes ayudar a tu amante en todo el proceso (algo para lo que suele ser indispensable haber experimentado antes con el asunto). Para ello, tumbate en tu cama de espaldas y apoya las piernas en alto. Pídele que inserte un dedo en la vagina, con la yema hacia arriba. Tu punto G tiene que estar a medio camino entre la abertura de la vagina y el cuello uterino y su superficie es un poco áspera –Levine lo comparara a la textura que tiene la cáscara de una nuez–. Para el orgasmo doble tu pareja deberá estimular la zona sutilmente, mientras sigue trabajando con tu clítoris.
Otra forma más sencilla de alcanzar el superorgasmo es dejar que tu pareja estimule tu clítoris oralmente mientras tu utilizas el estimulador del punto G. Quizás parece tener menos gracia, pero es más efectivo.
Mediante el coito
Lograr el orgasmo combinado gracias a la penetración es el “más difícil todavía” pero si se escoge la postura adecuada, puede lograrse. Levine recomienda empezar estimulando el clítoris en los preliminares, mediante los dedos o un juguete. Entonces, cuando estés realmente excitada, empieza a copular en la posición del perrito, que es la mejor para que el pene estimule correctamente el punto G. En vez de tener los brazos rectos baja el tronco de manera que puedas apoyarte en los codos, esto hace que se incline la pelvis, lo que permite la máxima estimulación posible.
La clave en los tres métodos reside en empezar a estimular el punto G cuando estás a punto de alcanzar el orgasmo clitoridiano, para lograr que ambos coincidan en el tiempo. Repetimos, no es sencillo, pero lo peor que te pueda pasar es que sólo alcances uno de los dos, cosa que tampoco es para echarse a llorar. 

Entrada destacada

PROYECTO EVACUACIÓN MUNDIAL POR EL COMANDO ASHTAR

SOY IBA OLODUMARE, CONOCIDO POR VOSOTROS COMO VUESTRO DIOS  Os digo hijos míos que el final de estos tiempos se aproximan.  Ningú...