Creix la població a Catalunya mentre Espanya bat el rècord d'emigració

directe!cat  



Un cop més, Catalunya esdevé un motor de l'estat espanyol. En aquest cas, podem comprovar que el Principat està superant amb més nota i més ràpid la ferotge crisi econòmica que ja dura des de fa anys. Només cal observar el saldo migratori: Catalunya rep més gent de la que se'n va Espanya segueix augmentant el número d'emigrants, aquest cop amb una xifra rècord.

Les dades són molt alarmants pels nostres veïns: fins a 50.844 espanyols han abandonat el seu país camí a l'estranger en el primer semestre de l'any 2015. En canvi, la població a Catalunya creix un 0.02% en el mateix període segons les dades divulgades aquest divendres per l'Institut Nacional d'Estadística. El rècord a l'estat el tenen les Illes balears on la població va créixer fins a un 0,38%.
El saldo migratori entre les regions de l'estat també és positiu per a Catalunya. Així doncs, malgrat que molts espanyols no accepten o són intolerants amb les aspiracions de Catalunya tenen clar que han de venir aquí a tenir una vida millor. De fet, Catalunya és la tercera regió que rep més espanyols, fins a 1.390. Per davant hi ha Madrid i les Illes Balears que aquestes han rebut 2.758 persones.

El cas Pujol, cap a Madrid

Quico Sallés
La magistrada del jutjat d’instrucció número 31 de Barcelona, Beatriz Balfagón, ha decidit finalment traslladar a l’Audiència Nacional l’expedient del cas Pujol. Balfagón ha fet cas de l’informe que el magistrat José de la Mata li va enviar per tal d’agrupar la investigació que afecta la família Pujol Ferrusola en un únic tribunal.
L’Audiència porta les diligències de Jordi Pujol Ferrusola, la seva exesposa, Mercè Gironès, i diversos empresaris. Des de Barcelona s’investigava l’expresident de la Generalitat, la seva esposa i els seus fills Marta, Mireia, Pere i Jordi, pels diners dipositats a Andorra, la “deixa” de Florenci Pujol, pare de l’expresident.
La petició de la Fiscalia considera els encausats en els dos procediments com a clan, perquè disposaven de forma “comuna” del compte d’Andorra, l’existència del qual l’expresident va confessar el juliol del 2014. Fins i tot, Fernando de la Mata ha inclòs en les diligències des del mes d’octubre els únics fills de l’expresident no imputats en la causa, Pere i Josep. El germà petit, Oleguer, està imputat al jutjat central número 1 de l’Audiència Nacional també per blanqueig de capitals, per les seves operacions immobiliàries amb Drago Capital.
La decisió de traslladar a l’Audiència el cas Pujol facilita la feina de l’Alt Tribunal i, sobretot, la col·laboració de la justícia andorrana. “Un jutge andorrà pot fer el sord a un jutjat de Barcelona però no a l’Audiència Nacional i menys en un cas de blanqueig de capital, ara que es volen treure l’estigma de paradís fiscal”, apunten fonts judicials a El Nacional.
De la Mata haurà d’esclarir si la fortuna dels Pujol  Ferrusola prové de l’avi Florenci i dels rèdits de les inversions dels seus néts o bé de comissions procedents de l’adjudicació irregular de concursos públics des d’administracions governades per CiU.


© 2015 EL NACIONAL.CAT

El Estado Islámico reivindica la autoría de la masacre en California

ataque terrorista

El Estado Islámico (EI) se ha reivindicado la autoría del tiroteo masivo en San Bernardino, el pasado 2 de diciembre y que dejó al menos 14 muertos, informa Reuters.

Previamente se ha informado que uno de los atacantes, Tashfeen Malik había jurado lealtad al líder del EI el mismo día en que su marido Syed Farook y ella mataron a 14 personas en San Bernardino, estado de California. Malik, de 27 años de edad juró lealtad al EI a través de un mensaje de Facebook, informa la CNN citando una fuente del Gobierno estadounidense. 

Al mismo tiempo se ha informado de que Washington no tiene pruebas de la participación del EI en el tiroteo masivo registrado en California, pero los agresores podían simpatizar con las ideas de los yihadistas, según ha insistido la fuente.

Llega un cometa con dos colas, visible a simple vista

El cometa de dos colas procedente de la nube de Oors C/2013 US10, más conocido como Catalina, nos deleitará con su paso a lo largo de este mes de diciembre al ser visible desde el hemisferio norte después de que el pasado 15 de noviembre alcanzase su perihelio, la máxima aproximación al Sol, informa el portal Earthsky.org. Anteriormente, solo era visible desde el hemisferio sur de la Tierra.

Según apuntan los científicos, Catalina, con una magnitud actual de entre 6,1 y 6,5, será completamente visible el próximo 17 de diciembre pudiendo alcanzar una brillantez suficiente como para ser observable a simple vista, siempre y cuando sea desde lugares oscuros y alejados de la contaminación lumínica. Este cuerpo celeste fue descubierto en octubre de 2013 por los astrónomos del Catalina Sky Survey.

El 31 de diciembre, Catalina estará a solo un grado de la estrella Arturo, la más brillante del cielo para los que viven en el hemisferio norte, y el 12 de enero de 2016 el cometa estará en su distancia más cercana a la Tierra (107.700.000 kilómetros).

Operación antidroga

Encuentran en una playa española un todoterreno con 2,1 toneladas de hachísón antidroga

La Guardia Civil española ha hallado un todoterreno abandonado con 2.140 toneladas de hachís, informan medios locales. El vehículo sospechoso, que se encontraba en una playa de Tarifa (Andalucía), atrajo la atención de los transeúntes, que llamaron a la Policía.

Al llegar, la Guardia Civil encontró a un coche atascado en la arena, en cuyo interior y alrededores había fardos de droga. Se informa que el coche en cuestión fue robado el pasado julio en el municipio andaluz de Torrox. 

El Real Madrid, eliminado de la Copa del Rey por alineación indebida de Chéryshev

l Juez Único de Competición de la Real Federación Española de Fútbol, Francisco Rubio Sánchez, ha resuelto eliminar al Real Madrid de la Copa del Rey por la alineación indebida del ruso Denís Chéryshev durante el partido de dieciseisavos de final ante el Cádiz disputado el pasado miércoles.

El internacional ruso recibió una tarjeta amarilla el pasado 6 de marzo en el partido contra el F.C. Barcelona cuando vestía la camiseta del Villarreal. Aquella fue la tercera para el delantero en el torneo copero, lo que supone un partido de suspensión. Por lo tanto, no podía jugar en el partido en cuestión.

Acció - Reacció

Que les multinacionals donen feina directa o indirecta a milers de treballadors, i que les petites i mitjanes empreses depenen molt de elles , se sap.

El que desconeixem es que no paguen impostos o si els paguen son ridiculs i que la major carga fiscal recau a la masa obrera.

En temps de crisi l'estat no recauda el que necessita, i cau amb un dèficit inassumible, en part per agafar les pèrdues dels bancs i de les multinacionals, aquestes mesos mes tard abandonen el pais amb guanys, ensenyren al govern falses pèrdues per marxar.

SOLUCIONS:

Si la empresa vol marxar, posiblement no podrà el govern evitar-ho, però si que pot posar certes condicions molt dures. He aquí unes idees:

- Dies de acomiadament a la plantilla per tancament: 180 per any treballat

- Retorn amb interessos els diners aportats pel estat o comunitat autonoma que havia en el moment de entrar a montar la empresa.

- Fer pagar tots els diners de bonificacions tan de la Seguretat Social com beneficis fiscals rebuts durant tots els anys que han estat ubicades al pais.

- En el cas que la empresa es negès a pagar, com a cas extrdm per salvaguardar els llocs de feina, NACIONSLITZAR-LA sense donar temps a desmantellarla.

A temps diurs, solucions drástiques.

Alicia Sanchez Camacho no amaga el seu pasat feixista

Matinal de campanya d’Alícia Sánchez-Camacho, la número 3 del PP i presidenta dels populars catalans, aquest matí al mercat de Bellvitge de l’Hospitalet del Llobregat. Li diuen mercat, però tècnicament és un “mercadillo” que es manté com a tal fins que algun hipster il·luminat no el vulgui transformar en una turistada imitant el model de Brookling.
Camacho ha començat el dia com marca l’agenda. Micròfons al davant per emetre la declaració del matí. Avui tocava bufetada a Albert Rivera. “Qui voti Rivera, vota Pedro Sánchez i punt”, ha estat la divisa de campanya. Després, l’agenda ha continuat amb cinc minuts en una paradeta  a la rambla Marina on els populars feien un recapte d’aliments.
La confrontació social que viu Catalunya ha provocat que el xiringuito del PP estigués a tres metres d’un d’ERC. I la tendència psicodramàtica de la cultura política catalana ha afegit pulsió eròtica al moment, quan Sánchez Camacho s’ha topat amb Anna Simó, dirigent d’ERC, rere l’amatent mirada d’Eduardo Reyes, diputat de JxSí. La trobada ha estat catalana. “Nena, que vagi bé la campanya!”, s’han dit totes dues amb aquella cara que només saben fer les dones i que només elles saben entendre. S’han fet dos petons i s’han acomiadat.
Cleòpatra al temple
Aleshores, ha entrat al mercadillo. Sánchez Camacho ha desplegat tota la seva immensitat. Com Cleòpatra al temple, Camacho s’ha fet veure. Saludava, somreia, es parava, enraonava, tocava als nens i picava l’ullet. Altra cosa no sabrà fer, però de picar l’ullet en sap un niu.
Un home que venia sabatilles, amb gorra, jersei verd, cridaner i simpàtic se li ha abraonat. Tres petons li ha arribat a fer. “¡Yo te voto, nena!”, li ha informat. Camacho ha aguantat el tipus i li ha regalat un pin. L’home se l’ha mirat i cofoi ha cridat: “Hòstia, un pin i, a sobre, d’Espanya… i, a sobre, jo sóc franquista!”. Quan s’ha posat el pin, Camacho havia canviat de parada.
La tele i el ‘mercadillo’
Molta gent la saludava, li feia petons i li demanaven feina. Altra gent remugava de la cohort amb expressions força gràfiques. “Ara se’n recorden del mercadillo!”, exclamava una senyora amb cistell al braç. “Que no robin tant, que no robin tant!”, suplicaven tres dones que, suposadament, són comprensives amb el robatori sempre i quan no es passin de frenada. “Sí, sí… segur que aquesta compra al mercadillo… ja, ja…”, comentava un senyor carregat de coixins.
A la presidenta del PP de Catalunya la coneixen. Alguns li deien de tot, però molts la tractaven amb la confiança de la “política ésa que sale en la tele”. La conclusió és evident: Catalunya serà la tele i el mercadillo o no serà. Heus aquí l’objectiu del procés

entrevista a Santiago Vidal

Directe.cat
Gerard Sesé

 Santiago Vidal s’ha entregat a la política com qui abraça una fe: amb conviccions profundes i anhels d’explicar-les amb claredat i passió. D’altra banda, de seguida que parles amb ell t’adones que és una bona persona. Desprèn, allò que al carrer podria anomenar-se, ‘bon rollisme’. I té molt mèrit aquesta predisposició tan positiva després del calvari que va passar l’any passat un cop va quedar inhabilitat de la seva feina com a jutge durant 3 anys per la seva vinculació al món sobiranista. La vida li ha canviat com un mitjó i ara es troba de cap de llista per al Senat per ERC, partit que afirma dur al cor. Parlem amb ell de l’esborrany de la Constitució Catalana que presentaran ben aviat i sobre l’actualitat política del país.

Vas ser campió d’Espanya jugant a hoquei patins, sobre rodes.
 
Sí senyor! Hoquei sobre patins.

La pregunta surt sola: el procés, ara mateix, va sobre rodes?

 El procés ha anat sobre rodes i a bona velocitat des del 2010, quan es va produir la sentència del TC que va dinamitar l’últim intent dels catalans de trobar un encaix a l’estat, fins a finals del 2014. Més concretament, fins el 9N. Des de llavors algunes rodes s’han abonyegat una mica. Seguim rodant però no tan bé com voldríem. No descobreixo res nou si dic que la situació dels 4 o 5 mesos posteriors al 9N, on hi va haver profundes divergències entre ERC i CDC sobre com calia encarar les eleccions plebiscitàries (tant amb la data com la forma) no va ser bo. CDC, per raons legítimes, més aviat per tàctica partidista, les va ajornar el màxim possible. Això ja va crear el dubte...

El primer bony a la roda! Q

 Sí. Per sort es va reconduir amb la llista unitària amb participació de la societat civil. A més, els bons resultats a les municipals tant per ERC com per CDC hi van ajudar. Però s’ha de ser sincer: els resultats del 27 de setembre, tot i ser bons, no ho van ser tant com el que desitjàvem pel procés.

Hagués estat millor fer eleccions després del 9N...
 
Segurament. No és el mateix tenir 62 diputats que 67 i els haguéssim pogut tenir. Ara seríem quasi 80.

Cal tenir en compte que el vot a l’estranger s’ha perdut pel camí...

 És cert. Els problemes que estem passant aquestes darreres setmanes per formar govern depenen d’un escó que segurament s’hagués aconseguit amb el vot extern. Però hem de saber que ens enfrontem a un enemic que no només és molt fort i poderós sinó que és molt maquiavèl•lic i, per tant, ja s’hi contava. L’estat espanyol intentarà sempre que pugui boicotejar el procés.

Parles de l’Estat espanyol i, de fet, el coneixes bastant bé. Has format part de les seves estructures, les judicials. A vegades la política, des de fora, és molt atractiva però quan comences a entrar-hi te n’adones que està plena de punyalades per l’esquena. Quin món és més complicat el judicial o el polític?

 Jo crec que el polític. Tot i que el poder judicial hi ha molt de corporativisme mal entès i és un poder molt conservador (ja per la mateixa forma d’escollir els jutges) si que hi ha una certa línia vermella que no es traspassa: el respecte pel company. Això fa que les punyalades traperes (tan habituals a la política) no les trobis. A la política, ja ho he vist en aquests pocs mesos que he estat en contacte amb en partits, veig que és el pa de cada dia. Això no és bo.
 
Imagino que hi va haver bufetades per aconseguir-te tant a ERC i a CDC...

 He de reconèixer que, en la meva involuntària situació al procés com a petit màrtir, vaig rebre diferents propostes de diferents partits. Però sempre ho he dit: el meu cor sempre ha estat a Esquerra Republicana de Catalunya.

Dius que has esdevingut un petit màrtir. Imagino que ha estat dur...Has estat inhabilitat. Com t’has sentit tractat? Amenaces? Alguna trucada que et digués ‘te estás pasando...’

Les dues vegades que vaig anar a declarar al poder judicial, que ells en deien interrogatori tot i que era més aviat una entrevista, no em van tractar malament. Sempre acabaven de la mateixa manera: ‘esto si lo dejas estar no pasa nada...’

Farem els ulls grossos...

 Exacte, no eren amenaces però eren suggeriments que per mi eren totalment inacceptables. Els principis, la dignitat, la meva manera de pensar no se'm pot anul·lar de cap manera. I llavors em deien: ‘piensa lo que queiras però no lo digas’. La democràcia, justament, reconeix la llibertat d’expressió. I em van arribar a dir: ‘¿por que no escribes sobre la constitución de Eslovenia?’.

Això et van arribar a dir, literalment?

 I tant. I jo els vaig dir que el meu país no era Eslovènia. I Catalunya pot ser perfectament un estat independent i republicà agermanat amb Espanya, sent ben amics.

Tu has tingut aquesta valentia... pot ser que hi hagi molts companys teus que ho pensen i no ho diuen...

 Mira em preguntaves com em sentia a la judicatura. Evidentment m’he sentit maltractat...

Fàcil no ha estat.

 Gens, ha estat dur fins i tot a escala personal i familiar. I t’haig de dir que molts companys de professió m’han felicitat i encoratjat però m’han dit: ‘a mi no m’hi barregis’. La carrera judicial és molt poc solidaria i, fins i tot, covarda.

I què deia la teva dóna? Que ho deixessis estar?

 M’ha ajudat molt, més del que em pensava. Li estic molt agraït. Sempre em va dir que si perdia la feina com a jutge me'n sortiria en qualsevol altre àmbit. Em deia que si volia dormir tranquil amb la meva consciència que fes el que cregués que havia de fer.

La teva trajectòria sempre ha estat notícia...

 Una mica rupturista...!

Sí! Ja t’havien prohibit altres coses com col•laborar amb SOS Racisme...

 Efectivament....

I què passa? Un jutge no pot col•laborar a una ONG?

 No ho vaig entendre: deien que això podia afectar a la meva independència judicial. Jo vaig contestar que jo treballo a un tribunal col•legiat on som tres i no puc decidir res sol i per altra banda jo em dedico al dret penal, assassinats, robatoris amb violència, agressions sexuals... no tenia res a veure amb l’activitat de SOSRacisme. No hi veia el conflicte d’interessos i ells no m’ho van saber justificar.

Això deixa entreveure la rigidesa del sector judicial.

 Profundament. Però fixa’t una cosa: no han posat cap inconvenient en d'altres col•laboracions amb entitats com la FAES...

Que dius ara!

 I jo em pregunto: és molt més important el que fa la FAES que el fa SOSRacisme o Càritas o Òmnium Cultural...?

Déu n'hi do...

 Sé que és una pregunta retòrica!

És que no me’n sé a venir... Escolta’m, el teu nom ha sortit també per l’originalitat de com has portat alguns dels casos que has tingut. Recordo aquell on vas convertir una sala del jutjat en una sala de jocs per poder fer declarar un menor sobre un tema d’agressió sexual.

 Ostres! Sí, és cert. I va ser un gran èxit: d’aquella manera la víctima no va patir el que en diem la ‘doble victimització’.

Era tot un muntatge! Una psicòloga amb un auricular i càmeres ocultes li transmetia les preguntes que es feien des de la sala del judici.

 Això va ser exactament així: el menor no va tenir la sensació que estava en un judici. No només el mètode és bo sinó que a més és molt eficaç perquè el menor, al no veure's en un context coactiu, és molt més sincer i espontani. I així aconseguim l’objectiu d’un judici: saber la veritat.

Això ho lligo amb què la teva originalitat és la que necessitem per fer un nou estat...

 Jo crec que sí...

Llavors com es fa una constitució que pugui seduir a algú de la CUP i algú de Demòcrates de Catalunya?

 Doncs copiant molt. Vam tenir molt clar amb l’equip que he coordinat per fer aquest esborrany que està tot inventat. El que s’ha de fer és conèixer bé com funcionen els països als que ens volem emmirallar i traslladar-ho a la realitat política social i cultural de Catalunya.

Quins són aquests països?

 Ens vam estudiar a fons la constitució d’Islàndia, Noruega, Suïssa, Alemanya i la dels Estats Units. D’aquestes constitucions en vam escollir capítols concrets de cada una. Articles sobre la transferència i funcionament dels poder públics els vam escollir dels països nòrdics. Sobre l’eficiència de les administracions locals, vam escollir suïssa perquè els cantons funcionen molt bé. Del poder judicial, ens vam fixar amb alemanya que tenen un poder judicial molt bo, és un engranatge que funciona a la perfecció. La gent hi confia molt en els jutges alemanys perquè no només són veritablement independents sinó que són justos i equitatius. Això depèn del sistema de selecció, que no és com l'espanyol, ja que es queden professionals que ja hagin destacat en certs àmbits.

Completament diferent al sistema d'aquí!

 Sí. I tot això és l’esborrany que lliurarem d’aquí molt pocs dies,juntament amb totes les propostes que hem rebut a la web. Ha estat un procés molt participatiu, de baix a dalt.

Una constitució feta de bocins!

 Sí, una amalgama que crec que als legisladors els servirà com a eina de treball.

No hi entenc massa en dret internacional però... De la constitució dels Estats Units a la d’alemanya hi ha tot un món, no? Al món anglosaxó els jutges creen jurisprudència a través de les seves sentències i tenen constitucions molt curtes i en canvi les europees està tot escrit i regulat...

 Exacte! És així, de fet el Regne unit no té constitució, però Canadà i EUA sí...

I quin mètode és millor?

 Doncs una amalgama dels dos, el dret continental i anglosaxó. El problema és que el dret espanyol i, per tant, la constitució espanyola és l'antítesis de tot això. La constitució espanyola és un conjunt de lleis i normes llargues, difícil de llegir, amb articles amb diferents paràgrafs i alguns d’ells són incompatibles amb d'anteriors i ple de referències típiques del dret castellà: ‘lo previsto en el aprtado tercero inciso segundo del articlo tal no serà incomptible con lo regulado en el...’ fàcil de definir: els Germans Marx...

'La parte contratante de la parte contratante...'

 Això mateix! I no pot ser.

Però es diu que ja es va fer així, justament. Intentar acontentar a tothom i que, fins i tot, fos interpretable...

 És probable que en aquell moment, al 1977, fos difícil fer una constitució diferent perquè havia d'aglutinar interessos ben contradictoris com els anhels de democràcia i llibertat del poble amb els serrells franquistes que no volien abandonar el poder. Però tota aquesta capacitat d'interpretació progressiva que tenia la constitució del 1978 ha quedat en res. Ara estem al 2015 i el que ‘s'ha fet és una aplicació literal i restrictiva. I cada cop més, sobretot d'ençà que el TC està controlat pel PP. Aquelles expectatives d’avançar des d’un estat autonòmic a un estat federal s’han vist completament frustrades.

La constitució catalana tindrà Tribunal Constitucional? Hi ha països que només tenen el Tribunal Superior.

 No en tindrà. Primer, com a reflex que representa per a nosaltres el TC. Però,segon, hem optat per una fórmula dels països nòrdics on el Tribunal Suprem té una sala de garanties constitucionals. I és molt important aquest canvi de disseny perquè fa que tots els membres de la sala siguin jutges de carrera. Al TC, la majoria dels seus membres no són ni jutges sinó que són exdiputats del PP, exsenadors del PSOE, professors d’universitat com el Pérez de los Cobos, que era assessor directe de la FAES... És a dir, que no permetria la politització de l'òrgan judicial...

Sona molt bé!

 Algun polític que ja s’ha llegit aquest text m’ha dit que els agrada molt la música però que la lletra s’hauria de canviar. Sobretot es refereixen al canvi del sistema electoral. L’esborrany planteja la limitació de mandats...

Com als estats units... dues legislatures?

 Sí, dues de cada 5 anys. Si un és farmacèutic o botiguer o advocat, un cop ha servit al poble després torna a la seva feina, com tothom. Llistes obertes i votar persones...

I circumscripció única?

 Serien les vegueries. Desapareixeran les diputacions i els consells comarcals.

Que són molt franquistes...

 I tant! Ja només pel nom... i ja que parlem de noms... suggerim recuperar una nomenclatura més nostrada. Hem tingut constitucions del 1481 fins al 1714. Dir 'alcaldes' és castellà!S’han de dir 'batlles'. Els 'ajuntaments' són les Cases de la Vila, els 'regidors' són cònsols o veguers... tinguem un estat modern però conservem les arrels històriques...

La Casa de la Vila, a la francesa...

 Sí senyor, la casa de tots...!

I es permetran els indults governamentals al nou estat...?

 Prohibits totalment!

Ui, aquí, algun que altre polític que s’ho llegeixi et dirà que ni la música li agrada!

 (riu) A qui es donen els indults? Aquells polítics o càrrecs de l’administració que han posat la mà a la caixa. E compleix aqulla màxima de 'han fet mal fet però "son de los nuestros"’. Aquesta és la gran frase. I s’ha de prohibir d’arrel. Així com els aforats... hem de ser tots igual davant la llei
 .

Els aforats ho són els diputats, oi?

 Sí, i senadors, jutges... són persones que si cometen un delicte tenen dret a un tribunal especial. Doncs no senyor! Encara anem més enllà: suggerim que els jutgi un tribunal popular, qui millor que ells, ja que ostentaven un càrrec públic.

Es diu que el jutjat popular no és de fiar... que no són experts... que poden fallar...

 Jo en sóc un acèrrim defensor. Jo he fet uns 40 judicis amb jurat popular. Hi tinc una certa experiència.
Però solen ser en judicis penals... han de decidir si algú va a presó o no... és una gran responsabilitat!

 Sí, així és. He de dir que en la immensa majoria dels casos jo hagués decidit exactament el mateix que el jurat popular. Quan a la gent li toca acudir, ningú vol ser escollit i, al final del procés, tothom dóna les gràcies per haver acabat participant. És una experiència vital, enriquidora i que els ha permès conèixer la justícia des de dins.
 
Les sèries de policies i jutjats deuen haver ajudat... es deuen sentir com en una pel•lícula.

 És cert... I mira més coses positives... els últims dies, quan s'ha de tenir al jurat aïllat, t’haig de dir que de les deliberacions n’ha sortit més d’una parella!

(riem) Què em dius ara! Això sí que és un amor de justícia! La República no es debat, oi?

 No, i serem una República unicameral.

Sense Senat?

 No té sentit un Senat perquè no serem una república federal.

I si el País Valencià es vol annexionar?

 Això ja serà una altra cosa. Sense afany de pancatalanisme...

Perdó! Si ells volen...

 Exacte, si ells volen, o els catalans de les illes o de la franja o Andorra... serà el moment d’estudiar una república federal on seria interessant tenir un Senat.
 
I el cap d’estat serà irresponsable com el Rei?

 De cap de les maneres. Nosaltres proposem una forma dual: un cap d’estat i un cap de govern.

Un primer ministre i un president.

 Sí senyor.

Però el president no tindria funcions executives sinó simplement representatives?

 Sí, representació internacional, sobretot, però també alguna capacitat de vetar determinades decisions del poder executiu si creu que perjudiquen la ciutadania.
 
De manera unilateral?

 Sí, perquè el cap d’estat serà escollit pel poble amb sufragi universal i lliure i, per tant, representa la sobirania. I després sotmetre-ho a referèndum.
 
Podria succeir el que passa als Estats Units, un President d’un color i un Primer de Ministre d’un altre color.

 Podria passar. Això és un equilibri de poders i que fa que la democràcia, que és imperfecta, funcioni.

La democràcia és imperfecta?

 Sí, és així. El que és perfecte són les dictadures, malauradament. Són un rodet d’aniquilació de drets i persones. Les democràcies són l’administració dels drets del poble i sempre es cometen errors. S’ha de procurar que els encerts siguin molt superiors.
 

Tu has estat molt a favor de la dació en pagament.

 Així és.

Hauria de quedar legislat això també?

 Sí, i també hi és a l’esborrany. Diem que la propietat privada s’ha de respectar perquè estem en un règim capitalista però aquest règim no ha de ser especulatiu: la propietat privada té un fi social que és servir d’habitatge. En conseqüència, estem completament a favor que s’expropiïn habitatges buits i que es mantenen buits únicament per especular i que aquelles persones que es queden sense sostre tinguin accés a un habitatge social. A Finlàndia, tothom que té dret a un habitatge social l’ha de pagar. I la pregunta és, i d’on els treu els diners? Doncs se’ls dóna treballs comunitaris: netegen el carrer, pinten, arreglen la qualitat de l’entorn del seu municipi.

Feina a la comunitat per tenir una casa...?

 I bons per alimentació per exemple. Això ajuda a l’autoestima de la gent. Estar tot el dia al bar o davant la tele no és la millor manera de sentir-se útil.

Això parteix de la base que la gent no busca feina quan té un subsidi?
 
Això s’ha de complementar amb uns serveis d’ocupació actius i pràctics que emanin del mateix municipi. Han de ser situacions temporals...

I la nacionalitat? Hi ha països que en deixen tenir dues o tres... podem ser tot el que vulguem?

 Hi haurà límits però hem de ser conscients de la realitat demografia de Catalunya. Un 53% de ciutadans catalans tenen arrels maternes o paternes d’altres llocs de la península Ibèrica. És normal i legítim i, fins i tot, lloable que aquesta gent no vulgui trencar aquestes arrels emocionals. Ha de quedar clar que com que viuen aquí i treballen aquí adquireixen automàticament la nacionalitat catalana i no tenim cap inconvenient que continuï mantinent l’espanyola. Això exigeix un conveni de bilateralitat amb l’estat espanyol. Si volem que Catalunya sigui un estat que s’integri plenament amb l’unió europea qualsevol altre podria mantenir la seva pròpia nacionalitat.

Triple nacionalitat? Un català de mare espanyola i pare francès? És possible?

 Perfectament. Cap tipus de problema. Això ha d’anar acompanyat d’unes lleis que regulin l’exercici dels drets públics o electorals. El que no podria ser és que algú votés a tres estats. S’ha de regular però és molt enriquidor.

I els immigrants? I no em refereixo als espanyols sinó extracomunitaris com magrebins, llatinoamericans... hem de fer com Espanya? Unes preguntes sobre com es diu el president de Catalunya o qui és Gerard Piqué?
 
Jo amb això hi estic a favor. Un immigrant que procedeix d’un altre continent i que el que vol és quedar-se i no estar de pas, ha de conèixer el país on viu. Sóc partidari de posar uns certs requisits com uns mínims coneixements lingüístics. Però estic segur que en el moment que a tot aquest col•lectiu d’immigrants extracomunitaris li garanteixes que tindrà els mateixos drets i les mateixes igualtats d’oportunitats que els autòctons, segur que no tindran cap manera de problema de complir amb els mateixos deures i, per tant, integrar-se de veritat. Quan això no passa és perquè es veuen com a ciutadans de segona, que no és necessaria la integració i que poden viurien una situació de marginalitat. Aquí, dissortadament, algunes persones acaben barrejades amb problemes de terroristes.

Ara que parles de terrorisme... necessitem un exèrcit?

 De cap de les maneres. He de reconèixer que a la pàgina oberta la ciutadania molta gent ens demana que canviem d’opinió i que Catalunya ha de tenir un exèrcit, encara que petit, molt ben preparat i armat. Jo en discrepo. Pensa que un exèrcit per Catalunya vindria a costar uns 20mil milions d’euros l’any. Són molts diners. Si marxem d’Espanya perquè se’ns queden dels nostres impostos una mitjana de 15mil milions d’euros i això ja ens ho hem de gastar en un exèrcit propi, aleshores d’on traurem els diners per la sanitat, educació, cultura...

A més un exèrcit petit seria molt fàcil d’aniquilar...

 És que no serveix per a res. La gent que ho defensa diu que té efectes dissuasius. Uns quants tancs, canons, avions... no hi estic d’acord. Estarem a l’OTAN...

Hi ha estats sense exèrcit?

 Molt pocs, Suïssa no en té. I Costa Rica no en té.

La policia suïssa protegeix el Papa!

 Sí, però no tenen exèrcit. Catalunya també pot ser innovadora en això! I a vegades em pregunten si hi ha un conflicte i Catalunya és membre de l’OTAN i hi hem de col•laborar com ho farem? Doncs amb metges, ambulàncies, helicòpters d’evacuació, medicació... ajuda humanitària.

Em vénen més preguntes sobre la constitució però no tindrem temps de parlar de les eleccions!

 És normal: som una generació privilegiada! Passar d’un estat antiquat, monàrquic i autoritari a una república moderna i nova crea molta il•lusió.

I fer-la en ple segle XXI és una responsabilitat: ho haurem de fer molt bé! Per acabar amb aquest tema, hi ha hagut critiques que aquest esborrany ha estat unilateral: 'qui són aquests per fer un esborrany de la constitució'?

 Nosaltres hem tingut molt clar des del començament que no tenim cap legitimació per redactar aquest document ambla pretensió que acabés sent la constitució de la república de Catalunya. Sempre vam dir, des del principi, que era una iniciativa procedent de la societat civil amb l’única voluntat d’oferir un material de treball a l’equip jurídic que emani del parlament per redactar el text definitiu. Hem fet uns deures perquè puguin servir d’elements de reflexió als que realment l’hauran de redactar.

Quan presenteu l’esborrany?

 Aviat, finals d’aquest any.

Això és ja!

 Sí, estem a desembre i serà molt aviat. Hem consensuat un text entre els tres equips que hi hem treballat afegint les esmenes dels ciutadans a través de la web. hem tingut més de 5.000 propostes. La gent està il•lusionada i vol dir la seva.

Anem a les eleccions. Per què no hi ha hagut un JpSí per a anar a Espanya?

 Jo confiava que si el resultat de les eleccions del 27S hagués estat suficientment bo (més de dos milions i mig de vots independentistes) ja no caldria presentar-nos. Però la democràcia té això, ens han dit: continueu però amb una sèrie de limitacions. La candidatura unitària tenia molt de sentit en unes eleccions plebiscitàries. En aquestes eleccions espanyoles el que anirem a fer, tant els diputats i senadors d’ERC o DiLl i segurament alguns d’EnComú, serà anar a fer sentir la veu de Catalunya. I, per això, és important fer-ho per separat. Els resultats anant per separat, segurament, seran millors que anant-hi junts, atès que la CUP no hi participa.

Molts votants de la CUP al 27S poden votar a ERC?

 Aquests vots no s’ha de perdre. El vot d’aquesta gent s’ha de defensar a Madrid. Tots els representats sobiranistes de Catalunya que sortim escollits allà treballarem junts. No fem un JpSí però allà treballarem conjuntament.

Hi vas al Senat però has dit que una Catalunya sobirana no en tindria...

 Jo penso que tot allò que sigui bo pels espanyols també acabarà sent bo pels catalans. El meu posicionament és compartit per ERC i és demanar la dissolució del Senat. Ja imagino la cara que em posaran Rita Barberà o Alícia Sánchez Camacho... però és d’una coherència absoluta. El senat no té cap sentit en una monarquia autoritària com ho és l’espanyola. Revisen les lleis però sol haver-hi la mateixa majoria absoluta que al congrés.

No recordo majories diferents al senat que al congrés.

 No, clar que no! Perquè voten en bloc. Però el Senat, en els dos anys que vénen, pot tenir una funció important: l’aplicació de l’article 155 de la constitució. La iniciativa és del congrés però el Senat és l’únic que el pot aplicar. És important que els senadors sobiranistes aixequin la seva veu i expliquin que això és una barbaritat jurídica. Que és una decisió política estrictament dictatorial i presentarem impugnacions, dret a veto i tot el que puguem.

Però no cal ni el Senat! Hi ha hagut una aplicació del 155 encoberta amb el FLA...

 Són prou maquiavèl•lics com per aplicar les lleis que a ells mateixos ja els sonen com a poc democràtiques usant altres camins menys sorollosos: ‘que se preoduzca el efecto sin que se note el cuidado’ que deia el decret de nova planta. El tema del FLA és això.

Mas ha de ser president?

 Sí, sense dubte. L’Artur Mas ha aconseguit una cosa que era molt difícil i que la història li reconeixerà en el seu dia. Però per això ha de passar la perspectiva adequada. Ha aconseguit que un sector important del catalanisme de les classes mitjanes...

I altes...

 I altes, sí, fes el pas de creure en una Catalunya independent amb poders d’Estat.

La burgesia catalana...

 I sense ells no es pot fer el procés. Els companys de la CUP han d’entendre que ells són imprescindibles, però les classes burgeses també.

Ells els neguen la legitimitat per poder formar part del procés, no volen que la independència caigui en mans de la dreta...

 No es pot negar la coherència de la CUP. El que confio és que aquest final no sigui fins a l’extrem de dinamitar el procés. Han d’entendre que vivim en un món global i basat en el capitalisme. El comunisme i les revolucions del 1917 han passat a la història i no precisament cap al bé. Hem de convertir el capitalisme en el més humanitari possible.

Això podria ser un oxímoron...

 És la capacitat d’adaptar-se al temps. Altres sistemes no han sobreviscut al pas del temps...

I Veneçuela?

 Jo no voldria per a res del món que Catalunya s’assemblés a Veneçuela. Preferiria que s’assemblés a l'Equador.

Que passaria si hi hagués eleccions al març?
 
Seria un desastre. És un escenari que no només no l’hem de contemplar sinó que, a més, posaria fi al procés. Jo detecto a la gent la sensació de desencís. Durant 4 anys han fet tot el que han pogut i el que s’ha demanat i ara que sembla que estem a un pam d’aconseguir-ho ens barallem entre nosaltres.

I Espanya es frega les mans...

 Els hi estem fent un favor enorme. Però qui riu últim riu millor. Imaginat quina bomba que seria que just abans del 20 de desembre hi hagués un acord d’investidura i un pacte entre JpSí i la CUP.
 
El primer pas potser l’ha fet en David Fernández amb l’article a l'Ara.

 Efectivament. Jo esperava que l’assemblea de Manresa fos el punt d’inflexió de la CUP i no va ser així. Creia que hi hauria una certa flexibilitat de les bases per autoritzar al comitè executiu per tenir ben lligat un govern col•legiat, una moció de confiança... però no va ser així. Ara, afortunadament, alguns dels màxims representants de la CUP sí que estan fent aquesta reflexió i ens albira a tenir esperances.

Per què haurien de marcar la teva creueta quan la gent vagi a votar al senat?

 Si alguna cosa he demostrat, i ho dic amb humilitat, al llarg de la meva vida professional i especialment durant els últims anys és que jo sóc una persona amb paraula. Si complir el que he promès i el que m’han encarregat els ciutadans em comporta sacrificis personals o professionals doncs estic disposat a assumir-ho.

Quan serem independents?

 La meva perspectiva de futur és que l’11 de setembre del 2017 els catalans tindrem a la butxaca el carnet d’identitat de la república de Catalunya.

Espanya es radicalitza contra Catalunya

Moltes vegades es diu que els polítics i els ciutadans tenen poc a veure, sobretot quan es parla de l'hostilitat d'Espanya cap a Catalunya. És evident que l'argumentació és fàcil de debatre perquè són els mateixos ciutadans els que escullen els seus representants polítics. Però sempre, en clau humanista, s'ha volgut separar el maltracte que perpetua l'estat cap als catalans de la idiosincràsia i pensament dels seus habitants. "Espanya no ens odia, són les seves institucions i el seu govern..." però fixem-nos en les següents dades:

 

A la tercera onada de l'Estudi General de Mitjans (EGM) ens adonarem quins són els principals referents periodístics que creixen a Espanya i hi ha per arrencar a córrer ben lluny.

 

La Cadena Ser, tot i que segueix líder, perd audiència i qui fa una crescuda espectacular és la cadena eclesiàstica de la COPE, amb Carlos Herrera liderant els matins, que es consolida com a segona ràdio de l'estat superant, de llarg, els 2 milions d'oients. No cal explicar als nostres lectors quina és la dura línia editorial de la COPE i quin és el perfil d'Herrera.

 

També és molt preocupant que Federico Jimenez Losantos segueixi escalant posicions amb esRadio superant els 400.000 oients.

No cal dir que a Catalunya són ambdues ràdios molt minoritàries i qui lidera les audiències és Rac1 amb més de 800.000 oients i Catalunya Ràdio amb més de 600.000 oients.

Una realitat que ens apropa una mica més al perfil ideològic que té Espanya i la seva gent. Més motius encara per crear el nostre estat independent. 

'boom immobiliari'

Habitatges construïts a Girona no es vendran perquè estan en llocs on la gent no vol viure

Els promotors i constructors gironins calculen tancar el 2015 amb uns 500 pisos de nova construcció venuts, la meitat que l'any passat

ACN Girona.-Els promotors i constructors de les comarques gironines asseguren que hi ha un estoc d'habitatges construïts durant el 'boom immobiliari' que no es vendran perquè estan en llocs on la gent no vol viure. "Hem d'assumir que hi ha estoc que no vendrem ", ha afirmat el president dels promotors, Josep M. Coll. El 31è estudi de preus de mercat elaborat pels API i el Gremi de Promotors i Constructors reflexa una reactivació del mercat. Tot i els brots verds, no poden cobrir la demanda d'immobles d'obra nova perquè és en municipis –com Girona o a la costa- on no hi ha l'estoc de qualitat necessari. Això provoca que prevegin tancar el 2015 amb uns 500 habitatges nous venuts, la meitat que el 2014.

Junts pel Sí proposa a la CUP un pla de xoc social amb 20 mesures

La trobada de dijous va suposar un punt d'inflexió en les negociacions entre Junts pel Sí i la CUP després de dies de tensions i d'una  escalada creixent de retrets entre  la jornada nacional de debat de la CUP de diumenge i l'escenificació de dimarts pel que fa als  zero acords als quals lamentaven haver arribat els anticapitalistes amb JxSí. Dimecres, però, va arribar certa calma i, al final,  l'article a l'ARA de l'exdiputat David Fernàndez apostant per cedir dos vots per a la investidura d'Artur Mas si hi ha un pla de xoc "real i concret", sacsejant els ànims sobiranistes. I dijous, per fi, els equips negociadors es van tornar a trobar i van posar fil a l'agulla cap a un acord que desitgen les dues parts. Van acordar  fusionar les quatre taules de negociació en una de sola i van fixar un calendari de treball amb l'objectiu de tancar un acord que l'assemblea de la CUP del dia 27 pugui debatre. A més, JxSí va portar una proposta de preacord de pla de xoc social amb 20 punts que els anticapitalistes volen concretar.

En què es basa aquesta oferta de la coalició independentista? La llista liderada per Raül Romeva, segons ha pogut saber l'ARA, ha elaborat el text a partir dels programes electorals respectius, de les propostes comunes i de les converses que s'han desenvolupat les últimes setmanes. Segons la coalició, aspira a ser la síntesi d'unes negociacions que afirma que sempre han estat cordials, i que no busquen imposicions i cessions. "És un acord que no ha de deixar vencedors ni vençuts", defensa.

La proposta de JxSí conté 10 mesures relatives a inversió social –tres de les quals es podrien aplicar en una pròrroga pressupostària i set exigirien nous pressupostos– i 10 mesures de caràcter més polític, tot i que estan oberts a incloure'n més. La recuperació de la renda mínima d’inserció com a dret subjectiu, la reducció en un 50% de les llistes d'espera en la primera visita a l'especialista i la garantia de la prestació de dependència a tots els que en tinguin reconegut el dret són de les més destacades i amb més afectació pressupostària. La CUP va celebrar la proposta, però la va trobar "massa genèrica". Els anticapitalistes reclamen que vingui acompanyada de recursos econòmics, terminis, garanties i mecanismes de control que garanteixin que es complirà.

Les propostes són les següents, i, segons JxSí, les tres primeres es poden aplicar en un escenari de pròrroga pressupostària:

1. Garantir el 100% de la cobertura en l'alimentació per als infants que els serveis socials identifiquen que pateixen pobresa infantil.

2. Aplicar la llei contra la pobresa energètica, garantint l' accés al subministrament d’aigua, gas i electricitat, impedint els talls a famílies vulnerables i finançant un fons contra aquesta xacra –que comptarà amb recursos públics, tot i que les empreses subministradores també se n'haurien de fer corresponsables, segons la llei suspesa pel Tribunal Constitucional (TC).

3. Aplicar la llei de mesures urgents per afrontar l’emergència en l'àmbit de l'habitatge pel que fa al reallotjament de les persones i famílies desnonades.

Les següents set mesures requereixen aprovar nous pressupostos:

4. Recuperar la consideració de la renda mínima d’inserció com a dret subjectiu –no condicionat al pressupost– i retallar-ne restriccions. Aquesta mesura és paral·lela a la tramitació parlamentària de la iniciativa legislativa popular per una renda garantida de ciutadania.

5. Reduir un 50% les llistes d'espera per a la primera visita a l'especialista i per a proves diagnòstiques complementàries i un 10% en intervencions quirúrgiques de patologies no greus –les patologies greus ja no han d'estar pendents de llistes d'espera.

6. Garantir la prestació de dependència a totes les persones que en tenen reconegut el dret –malgrat que l'Estat no paga la part que li pertoca.

7. Contractar més professors als centres dels barris amb més dificultats econòmiques,reduint la ràtio d'alumnes i invertint prioritàriament en centres d'alta complexitat i en zones desafavorides.

8. Tendir a cobrir tota la demanda de places de les escoles bressol amb preus públics.

9. Tendir a equiparar els percentatges de parc públic d’habitatge a la mitjana europea.

10. Recuperar la llei de barris, amb concursos per impulsar projectes proposats pels ajuntaments.

Les deu mesures següents són de caràcter sobretot polític, en ocasions vinculades a l’assoliment de la sobirania, que cal per aplicar-les:

11. Aprovar i instaurar la dació en pagament.

12. Fomentar l'economia social i cooperativa, gestionant el 20% del fons d’ocupació a través d’Aracoop perquè implementi un pla de xoc per promoure la creació de cooperatives entre joves, aturats i majors de 50 anys, també amb incentius fiscals, assessorament i ajudes per al finançament.

13. Accelerar la creació d'un banc públic a partir de l’Institut Català de Finances per incentivar el teixit productiu.

14. Fixar un salari mínim interprofessional de 1.000 euros mensuals –equivalent al 60% del salari mitjà, com recomana la Carta Social Europea.

15. Reformes fiscals com reinstaurar l'impost a la banca i els tributs verds frenats pel TC, afavorir les empreses més respectuoses amb el medi ambient o reduir l’IRPF a les rendes baixes.

16. Crear una policia fiscal que persegueixi el gran frau, en el marc de la Hisenda pròpia.

17. Aturar el traspàs del cànon de l'aigua cap a empreses mixtes i privades.

18. Primar l'autoconsum de les renovables –en línia oposada al govern espanyol i la seva tributació–, fer una auditoria pública dels costos de transició a la competència –analitzant les compensacions a les empreses anteriorment monopolístiques quan es van liberalitzar els sectors energètics– i impulsar un pacte per assolir un 100% de producció d’energies renovables el 2050.

19. Garantir que es retirin els concerts educatius –quan caduquin– als centres d'educació no mixtos i no atorgar-ne de nous en aquests casos.

20. Revisar la posició de la Generalitat com a acusació en els processos judicials oberts amb rerefons polític, sempre que el motiu de la causa no sigui l’agressió a un Mosso.

Font El PuntAvui

Amenaza fantasma altamente mortífera que se extiende por EE.UU.

El nivel de alarma en la comunidad científica aumenta por una 'superbacteria' particularmente peligrosa bautizada 'amenaza fantasma', que se está expandiendo por el territorio estadounidense.

Según apunta un reciente informe del Centro para el Control y Prevención de Enfermedades (CDC, por sus siglas en inglés), la "amenaza fantasma" pertenece al grupo de las enterobacterias resistentes a los carbapenémicos (CRE, por sus siglas en inglés), por lo que son difíciles de tratar debido a que a menudo son resistentes a la mayoría de los antibióticos, informa 'The Washington Post'.

Asimismo, el documento apunta que posee una tasa de mortalidad muy alta, matando a más del 50% de los pacientes infectados.

Se trata de una bacteria resistente difícil y no es fácil de encontrar

A diferencia de tipos más comunes de CRE, esta superbacteria lleva un plásmido o una pieza móvil de ADN junto con una enzima que descompone los antibióticos. Así, lo que la hace aún más peligrosa es su capacidad para transferir a las bacterias normales que están presentes en nuestros organismos ese plásmido y la resistencia a los antibióticos.

La "amenaza fantasma" ha tenido una reseña menor ya que no ha sido un foco frecuente en las pruebas y ha escapado en gran medida a la detección por las autoridades de salud por ser actualmente menos resistente a los antibióticos que otros tipos más comunes de CRE. "Se trata de una bacteria resistente difícil y no es fácil de encontrar", ha declarado el director del CDC, Thomas Frieden. 

El CDC reporta que se han registrado al menos 43 pacientes en 19 estados infectados con este tipo de superbacteria entre junio de 2010 y agosto de 2015 (un paciente en 2010 y 11 pacientes cada año a partir de 2013). Aunque la cantidad de víctimas es relativamente pequeña, Frieden sostiene que solo son "la punta del iceberg".

curiosidad animal

El zoo de Londres ha lanzado una peculiar oferta de entretenimiento para sus visitantes: pasar una noche en compañía de leones asiáticos, informa 'The Telegraph'.

Los responsables del proyecto esperan inaugurarlo a principios del año que viene. Una noche con los leones costará desde 525 euros para dos personas: el precio incluirá bebida, cena para dos, desayuno, noche en una estancia especial y visita guiada por el zoo antes de la apertura oficial. 

En la jaula habrá nueve construcciones de madera con terraza privada, pero las medidas de seguridad de la administración del zoo de la capital británica excluirán cualquier contacto directo de los visitantes con los animales.

Parlamento alemán da luz verde a una operación militar contra el Estado Islámico

El Parlamento alemán ha aprobado que el Ejército realice una operación militar en Siria contra el Estado Islámico.

El Parlamento de Alemania (Bundestag) ha aprobado la participación de las Fuerzas Armadas  en la campaña antiterrorista contra el Estado Islámico en Siria, informa 'Der Spiegel'.

445 de 598 diputados de la cámara alemana han votado a favor de la operación antiterrorista mientras que 146 han votado en contra. Ahora la decisión tiene que ser aprobada por el Consejo Federal (Bundesrat), que representa los dieciséis estados federados de Alemania. Se espera que la misión, cuyo costo se estima en unos 134 millones de dólares, se prolongue hasta el 31 de diciembre de 2016. El mandato contempla la participación de hasta 1.200 militares alemanes.

JxSí i la CUP avancen en el pla de xoc amb 20 mesures que desbloqueja la negociació

Junts pel Sí i la CUP han avançat en el pla de xoc amb una proposta de 20 mesures presentades pel grup parlamentari majoritari al Parlament i que ha permès “desencallar” les negociacions, que segons Benet Salellas (CUP) han permès passar a la “fase resolutiva” que permetrà “tancar carpetes i assolir un possible preacord”.

Així ho han assegurat a Els matins de TV3 dos dels representants a la taula negociadora: Toni Comín, de Junts pel Sí, i Benet Salellas, de la CUP.

“Aquest document ens acosta a l'acord”, ha assegurat Comín, que explica que “s'està avançant i molt” en “propostes susceptibles a l'acord”, que recorda després hauran de votar les bases de la CUP en l'assemblea convocada el pròxim 27 de setembre. “L'acord ha d'arribar molt abans del dia 27 per perquè les bases de la CUP puguin analitzar-lo” abans de la votació a l'assemblea.

Pobresa infantil i energètica, dependència i reduir llistes d'espera

Les 20 mesures del pla de xoc, presentat aquest dijous per Junts pel Sí a la CUP, “porten la tensió financera de la Generalitat al límit”, segons ha dit Comín, tot remarcant que “és el màxim que podem fer”. El document consta d'una vintena de punts que inclouen, segons ha explicat Comín, mesures urgents contra la pobresa infantil, la pobresa energètica, la renda mínima d'inserció, garantir la prestació de dependència, la reducció de la llista d'espera per la primera visita d'especialista en un 50%, la recuperació de llei de barris, educació, la dació en pagament i un salari mínim de 1.000 euros, entre d'altres.

Per Salellas, però, aquesta proposta de JxSí “és un primer exercici de concreció”, “un punt de partida” que des de la CUP consideren “incomplert” perquè creuen que també s'haurien d'incloure, per exemple, moratòries contra la privatització d'ens públics i la venda de patrimoni de la Generalitat. Per això, Salellas ha explicat que han demanat que “es congelin” fins a l'inici del procés constituent. “Hi ha determinades línies vermelles que s'han de poder abordar en un pla de xoc”, ha justificat.

Les negociacions, enregistrades

Salellas ha revelat que, aquest dijous, a més d'acordar unificar les tres taules de negociació que hi havia fins ara en una, també s'ha acordat, a instàncies de la CUP, “enregistrar el contingut de les negociacions i que siguin custodiades segurament per la presidenta del Parlament” perquè així “més endavant la gent pugui valorar el que ha passat allà a dins”.

Tant Comín com Salellas ha rebutjat que el desbloqueig en les negociacions respongui a l'opinió expressada per David Fernàndez en un article al diari Ara en què apostava per cedir “dos vots al procés” si va acompanyat d'un “pla de xoc real i concret” que ha generar t ensions dins de la CUP .

De fet, Comín ha assegurat que la proposta és fruit de dos mesos de converses. Per Salellas, va ser el debat nacional de la CUP de diumenge a Manresa el que ha fet moure Junts pel Sí.

Redadcció El PuntAvui

BCE: Financiación Reginoal y local

FRÁNCFORT.- El Banco Central Europeo (BCE) rebajó el jueves su facilidad de depósito para estimular el negocio crediticio y avivar la inflación, y anunció la ampliación de su programa de compra de bonos. Sumergiéndose en su caja de herramientas, el presidente del BCE, Mario Draghi, dijo que el programa de compras no sólo incluiría deuda regional y municipal sino que se reinvertirían también las devoluciones de capital en este programa.

De este modo el BCE quiere dejarse la opción abierta de poder comprar más deuda cuando recupere el dinero invertido al vencer los títulos para que su balance no se reduzca de manera tan drástica, algo que también hacen la Reserva Federal (Fed) y el Banco de Inglaterra. Como el BCE comenzó a comprar deuda en marzo pasado y el vencimiento mínimo de los títulos que compra son dos años, como muy pronto comenzaría a reinvertir en otros bonos en marzo de 2017.

"Nuestro programa de compra de activos es flexible. Siempre se puede ajustar. Hemos decidido la ampliación del calendario, especialmente, la reinversión del capital". Draghi dijo que el programa de compra de activos continuaría "hasta finales de marzo 2017 o más allá si es necesario", para destacar que el objetivo del BCE es alcanzar una inflación ligeramente inferior al dos por ciento. El programa actual de compras habría terminado inicialmente en torno a septiembre 2016.

"Esto va a contribuir tanto a condiciones de liquidez favorables como a una política monetaria apropiada", dijo Draghi en una conferencia de prensa, sin especificar el volumen adicional que esta medida aportaría a las compras mensuales que suman actualmente unos 60.000 millones de euros al mes. Draghi dijo que el BCE decidió no incrementar su programa de compra de activos mensuales al considerar como suficientes el esquema actual y la reinversión de los pagos de capital.

Draghi dijo que el BCE decidió no incrementar su programa de compra de activos mensuales, fijado ahora en 60.000 millones

Previamente a la rueda de prensa, el banco centralredujo su facilidad de de depósito al -0,3% desde el -0,2% (esto es, cobrará por los depósitos de las entidades un 0,3%) actual, una medida diseñada para estimular la concesión de préstamos al penalizar a la banca por aparcar su dinero sobrante con el banco central.

Draghi subrayó que los riesgos para la economía mundial y para las perspectivas de inflación seguían siendo bajistas y añadió que no descarta la utilización de otros instrumentos, si es necesario.

En respuesta a preguntas de los periodistas sobre un posible futuro recorte de los tipos de interés (que ahora mantiene en el 0,05%)  y de si estaban ahora en su límite inferior, Draghi dijo: "No vamos a ponernos obstáculos por cuestiones técnicas". Con una inflación cercana a cero y lejos de la meta del banco del 2%, el BCE tiene muchos motivos para actuar.

Asimismo el BCE mantuvo sus previsiones de inflación para este año en el 0,1%, como en septiembre, y pronostica una inflación del 1% en 2016 y del 1,6% en 2017, una décima menos respectivamente en comparación con los pronósticos de septiembre. El BCE revisó al alza las previsiones de crecimiento para la zona del euro para este año una décima hasta el 1,5%, mantuvo en el 1,7% el crecimiento de 2016 y subió una décima al 1,9% el de 2017.

Draghi decepciona a los mercados

Draghi decepcionó a los mercados al anunciar unos estímulos monetarios menos agresivos de lo que habían descontado. El valor del euro se disparó el 2% y superó los 1,09 dólares después de que Draghi anunciara que el BCE sólo prolongará las compras de deudas hasta marzo de 2017. Previamente el euro se había cambiado a unos 1,0550 dólares.

Las bolsas también reaccionaron con fuerza y cayeron después de que Draghi decepcionaran sus expectativas. El DAX 30 de Fráncfort y el CAC 40 de París cayeron 3,6% respectivamente, el FTSE de Londres perdió un 2% , el FTSE MIB de Milán retrocedió un 2,5%, mientras el índice de grandes valores europeos FTSE Eurofirst 500 acabó con una baja del 3,09%.

En España, el Ibex-35, el índice de referencia de la bolsa española, cerró con una caída superior al 2%. Concretamente, cayó un 2,41% por ciento, hasta los 10.092,9 puntos.

REUTERS:

MADRID.- La multinacional andaluza Abengoa tiene participación directa o indirecta en un total de 887 compañías, de las que casi una cuarta parte no registró ingresos el año pasado, según un informe realizado por la consultora Informa.

Este complejo entramado societario es una muestra más de las dificultades que está teniendo la banca para contabilizar y conocer la situación real de la endeudada compañía andaluza, que se ha visto obligado a pedir preconcurso de acreedores ante la imposibilidad de financiar su actividad.

Más de la mitad de las empresas del grupo tiene su sede en España y cerca de una cuarta parte son UTEs (uniones temporales de empresas) con otras compañías. De las 364 sociedades mercantiles españolas que forman parte del perímetro, 223 no facturaron nada durante 2014.

La disparidad de sectores a los que se dedica las filiales de la multinacional (según su objeto social) va desde la agricultura o las actividades inmobiliarias a la sanidad o la intermediación financiera.

El 86 por ciento de las sociedades españolas tienen menos de 10 empleados, sólo 9 facturan más de 100 millones de euros y casi el 80 por ciento se creó en los últimos 10 años. Esto muestra la eclosión de la firma en la última década, cuando multiplicó su tamaño y endeudamiento en busca de un modelo que apostó por un fuerte crecimiento a costa de disparar su endeudamiento.

"De los 2.314 grupos tratados en la Base de Datos de Informa D&B, solo 9 grupos tienen vinculaciones con más de 500 empresas", destacó la consultora.

La CUP reafirma que la decisión sobre la investidura será “colectiva”

La opinión de David Fernàndez es significativa, respetable y forma parte del debate interno, pero no altera el mandato que dio la militancia el domingo en Manresa y todo se decidirá en la asamblea nacional del día 27”. Así se expresa a Público una fuente cercana al secretariado nacional de la CUP para valorar el pequeño terremoto interno -y sobre todo mediático- que ha generado el exdiputado con la publicación de un artículo en el diario Ara en el que se mostraba partidario de ceder los votos de dos parlamentarios anticapitalistas para facilitar la investidura de Artur Mas. Las distintas fuentes consultadas subrayan que Fernàndez tiende a ir “por libre” y que su opinión no se puede enmarcar en ninguno de los sectores que se integran en la CUP.

Otra persona, en este caso conocedora de lo que se cuece en el grupo parlamentario de la formación de la izquierda independentista, añade que es evidente que “existen diferentes posicionamientos y un magma muy grande de dudas” en gran parte de la militancia, teniendo en cuenta la complejidad del proceso. Con todo, deja claro que el consenso interno se mantiene alrededor de la propuesta de llegar a un acuerdo con Junts pel Sí (JxSí) que pase por investir a un candidato alternativo a Mas, como avaló la militancia en el debate nacional celebrado el domingo en Manresa.

La posibilidad que la coalición de CDC y ERC no se mueva y no renuncie en ningún momento a que el president en funciones siga al frente de la Generalitat es la que genera disparidad de opiniones a nivel interno. De un lado, están los partidarios de apostar por ir hacia elecciones anticipadas si se da este escenario -que recibió 576 apoyos el domingo-, y del otro los que defienden que en última instancia la mejor opción es investir a Artur Mas, siempre que sea cambio de garantizar la aplicación de un “plan de choque real”, como reivindicaba Fernàndez en su artículo. Este planteamiento obtuvo 474 votos en el debate de domingo. Sólo dos de las trece asambleas territoriales de la formación se manifestaron explícitamente a favor de la investidura del líder convergente.

Tras varios días sin encuentros, este jueves se han reactivado les mesas de negociación entre JxSí y la CUP y, según avanza el diario Ara, se ha decidido fusionar en una sola todas las negociaciones. Más allá del candidato a la investidura, existen importantes discrepancias sobre el plan de choque, básicamente por el rechazo del sector más liberal de CDC a aceptar algunas de las condiciones de “mínimos” planteadas por la CUP.

Como avanzó Público, hay acuerdos en algunos aspectos del plan de choque, como incrementar las becas comedor o la aplicación del decreto de pobreza energética aprobado por el Parlament, pero sigue sin haber concreción sobre los plazos y los recursos económicos necesarios para implementarlas. Y las posiciones siguen alejadas en lo relativo a las privatizaciones, que la CUP quiere revertir y JxSí no acepta debatir lo que supone una clara enmienda a la política económica seguida durante los cinco años de gobierno de Mas.

El grupo parlamentario conocía el contenido del artículo

El artículo de David Fernàndez -publicado sólo tres días después de que él mismo realizara un discurso muy crítico con CDC- ha generado cierto malestar interno, reflejado parcialmente a través de las redes sociales y en algunas tertulias radiofónicas, pero la realidad es que el grupo parlamentario estaba informado de su contenido y, simplemente, “no supo calibrar bien” el impacto que generaría. Con todo, las fuentes consultadas subrayan que, tras unas primeras horas muy intensas, el debate ya se da por superado y que a la espera del avance de las negociaciones con JxSí la decisión final la tomarán las bases de la CUP en la asamblea nacional convocada para el día 27, justo una semana después de las elecciones generales.

Desde algunos medios se ha hecho la lectura que la toma de posición de Fernàndez coincide con el planteamiento de Poble Lliure, una de las organizaciones capitales de la CUP, y deja en solitario a Endavant -considerado el otro gran referente interno- en el rechazo a investir a Mas en cualquier escenario. Pero la realidad es mucho más compleja.

Tanto Endavant -partidaria de construir la unidad popular junto a movimientos sociales rupturistas y que agrupa a los corrientes más claramente anticapitalistas de la CUP- como Poble Lliure -abanderado del frente patriótico y de buscar entendimientos con el resto del independentismo- coinciden en que investir a Mas no es su primera opción. Pero es que además a nivel cuantitativo Endavant y Poble Lliure no reúnen ni de lejos a la mayoría de la militancia, que predominantemente no está alineada con ninguno de estos dos sectores. Como muestra, la composición del grupo parlamentario: sólo Anna Gabriel (Endavant) y Albert Botrán (Poble Lliure) representan a estos sectores, mientras que los otros ocho diputados no militan en ninguna de las organizaciones. Y a partir de aquí hay opiniones de todo tipo sin enmarcarse dentro de dos sectores que no representan la pluralidad de la CUP.

Lo que es seguro es que si no hay avances significativos en un plan de choque que supone replantear notablemente las políticas aplicadas por CDC no habrá investidura. Ni de Mas ni de un candidato alternativo. Y en este contexto, la opinión de David Fernàndez amplia el debate, ya intenso, que mantiene la CUP antes de tomar colectivamente una decisión, esta vez definitiva. 

Fuentes de la organización confirman a 'Público' que se mantiene el consenso de intentar conseguir que JxSí proponga un candidato alternativo a la investidura y la exigencia de un plan de choque “real” en el que el acuerdo parece de momento lejano. El artículo del exdiputado, en el que se aceptaba facilitar con dos votos la continuidad de Mas al frente de la Generalitat, genera tensiones internas pero no modifica sustancialmente la estrategia definida el domingo en Manresa.

La posibilidad que la coalición de CDC y ERC no se mueva y no renuncie en ningún momento a que el president en funciones siga al frente de la Generalitat es la que genera disparidad de opiniones a nivel interno. De un lado, están los partidarios de apostar por ir hacia elecciones anticipadas si se da este escenario -que recibió 576 apoyos el domingo-, y del otro los que defienden que en última instancia la mejor opción es investir a Artur Mas, siempre que sea cambio de garantizar la aplicación de un “plan de choque real”, como reivindicaba Fernàndez en su artículo. Este planteamiento obtuvo 474 votos en el debate de domingo. Sólo dos de las trece asambleas territoriales de la formación se manifestaron explícitamente a favor de la investidura del líder convergente. 

Tras varios días sin encuentros, este jueves se han reactivado les mesas de negociación entre JxSí y la CUP y, según avanza el diario Ara, se ha decidido fusionar en una sola todas las negociaciones. Más allá del candidato a la investidura, existen importantes discrepancias sobre el plan de choque, básicamente por el rechazo del sector más liberal de CDC a aceptar algunas de las condiciones de “mínimos” planteadas por la CUP.

 hay acuerdos en algunos aspectos del plan de choque, como incrementar las becas comedor o la aplicación del decreto de pobreza energética aprobado por el Parlament, pero sigue sin haber concreción sobre los plazos y los recursos económicos necesarios para implementarlas. Y las posiciones siguen alejadas en lo relativo a las privatizaciones, que la CUP quiere revertir y JxSí no acepta debatir lo que supone una clara enmienda a la política económica seguida durante los cinco años de gobierno de Mas.

l artículo de David Fernàndez -publicado sólo tres días después de que él mismo realizara un discurso muy crítico con CDC- ha generado cierto malestar interno, reflejado parcialmente a través de las redes sociales y en algunas tertulias radiofónicas, pero la realidad es que el grupo parlamentario estaba informado de su contenido y, simplemente, “no supo calibrar bien” el impacto que generaría. Con todo, las fuentes consultadas subrayan que, tras unas primeras horas muy intensas, el debate ya se da por superado y que a la espera del avance de las negociaciones con JxSí la decisión final la tomarán las bases de la CUP en la asamblea nacional convocada para el día 27, justo una semana después de las elecciones generales. 

Desde algunos medios se ha hecho la lectura que la toma de posición de Fernàndez coincide con el planteamiento de Poble Lliure, una de las organizaciones capitales de la CUP, y deja en solitario a Endavant -considerado el otro gran referente interno- en el rechazo a investir a Mas en cualquier escenario. Pero la realidad es mucho más compleja. 

Tanto Endavant -partidaria de construir la unidad popular junto a movimientos sociales rupturistas y que agrupa a los corrientes más claramente anticapitalistas de la CUP- como Poble Lliure -abanderado del frente patriótico y de buscar entendimientos con el resto del independentismo- coinciden en que investir a Mas no es su primera opción. Pero es que además a nivel cuantitativo Endavant y Poble Lliure no reúnen ni de lejos a la mayoría de la militancia, que predominantemente no está alineada con ninguno de estos dos sectores. Como muestra, la composición del grupo parlamentario: sólo Anna Gabriel (Endavant) y Albert Botrán (Poble Lliure) representan a estos sectores, mientras que los otros ocho diputados no militan en ninguna de las organizaciones. Y a partir de aquí hay opiniones de todo tipo sin enmarcarse dentro de dos sectores que no representan la pluralidad de la CUP. 

Lo que es seguro es que si no hay avances significativos en un plan de choque que supone replantear notablemente las políticas aplicadas por CDC no habrá investidura. Ni de Mas ni de un candidato alternativo. Y en este contexto, la opinión de David Fernàndez amplia el debate, ya intenso, que mantiene la CUP antes de tomar colectivamente una decisión, esta vez definitiva.