García-Margallo: “Cal anar pensant a fer una oferta a la societat catalana”

SETGE AL PROCÉS SOBIRANISTA

L’exministre d’Afers Estrangers l’executiu espanyol té “un arsenal de mesures” dins de la Constitució per evitar el referèndum
José Manuel García-Margallo aposta per un sistema de finançament en què cadascú “sigui responsable de treure els diners que necessiti”



José Manuel García-Margallo, exministre d’Afers Estrangers Foto: ARXIU.
AGÈNCIES - MADRID


L’exministre d’Afers Estrangers José Manuel García-Margallo ha avisat aquest dimarts que “cal anar pensant a fer una oferta a la societat catalana”. I ha afegit: “Cal anar pensant en aquestes solucions”. Així doncs, en una entrevista a Onda Cero, García-Margallo, ha explicat que creu que amb Catalunya “s’hauria d’haver mogut fitxa abans”, ja que ara el diàleg amb el govern “no és possible” després que “hagi manifestat la seva voluntat de desconnectar absolutament del marc jurídic”.

Després d’assegurar que “no hi pot haver referèndum”, García-Margallo ha indicat que “aquesta guerra de nervis no pot perpetuar-se en el temps” i ha precisat que cap consulta té valor jurídic en l’actual marc constitucional. Al seu entendre, l’executiu espanyol té “un arsenal de mesures” dins de la Constitució que ha d’aplicar perquè no se celebri el referèndum a Catalunya.

L’exministre ha aplaudit la iniciativa del PSOE de crear una comissió per estudiar la reforma del model territorial i s’ha mostrat partidari d’abordar aquesta situació i resoldre-la “amb diàleg dintre la llei”. Per Margallo, no es tracta de discutir sobre la unitat i la igualtat entre els espanyols però “sí moltes altres coses”, com la llibertat i els drets moderns, el Senat i les competències territorials, ha citat, entre d’altres, com els principis d’un nou model de finançament, “que s’ha quedat vell i és percebut com injust”, segons ha dit, en algunes parts de l’Estat, com per exemple a Catalunya.

Margallo també ha recordat com durant 7 anys Catalunya havia de percebre inversions en infraestructures equivalents al PIB que aportava respecte el PIB espanyol. Per això, ha apostat per un sistema de finançament en què cadascú “sigui responsable de treure els diners que necessiti per finançar despeses que vulgui desenvolupar”.