Un estudi de la Fundació Irla conclou que Catalunya seria dels més pròspers de l'OCDE

tribuna.cat | 2015-11-24 11:04:01


La Fundació Josep Irla ha organitzat amb el Centre Maurits Coppieters —la fundació política de l'Aliança Lliure Europea— la jornada "Petits països i estat del benestar en l'era global", amb aportacions de diversos acadèmics experts en Economia i Ciència Política.
La Jornada, que ha estat presentada per Josep Huguet, president de la Fundació Josep Irla, i Antonia Luciani, vicepresidenta del Centre Maurits Coppieters s'ha obert amb la conferència "Quin és el futur del model social europeu? Què hi tenen a dir els països petits", de Thorvaldur Gylfason, catedràtic d'Economia de la Universitat d'Islàndia. Posteriorment s'ha presentat l'estudi "Dimensió, eficiència i igualtat. Casos d'èxit a l'economia global", un treball de Xavier Cuadras i Modest Guinjoan, professors del Departament d'Economia i Empresa de la UPF i de l'economista Miquel Puig.


En aquest estudi  Guinjoan, Puig i  Cuadras conclou que dels 10 països de l'OCDE que tenen millor benestar econòmic amb criteris de prosperitat -PIB per càpita tenint en compte les diferències de preus als diferents països a l'hora de calcular el poder adquisitiu- i igualtat, nou (tots europeus) tenen menys de 20 milions d'habitants. Alemanya, amb 82 milions d'habitants, és l'excepció. Dades que porten els autors de l'estudi a concloure que els estats petits no només no estan condemnats a la irrellevància econòmica, sinó que "es pot afirmar que alguns d'aquests estats petits són els que millor gestionen la seva economia i ofereixen millors resultats als seus ciutadans en termes de benestar econòmic".
En l'estudi, els autors han analitzat els 22 països més rics de l'OCDE, amb més de 30.000 dòlars de PIB per càpita. I es fixen també en l'índex Gini, que avalua els nivells de desigualtat d'un territori a partir de mesurar les diferències entre els nivells de renda dels ciutadans un cop descomptats els impostos directes. Amb aquests criteris, i amb dades del 2012, el país més pròsper i igualitari de l'OCDE és Noruega, seguit de Suïssa, els Països Baixos, Àustria, Suècia, Dinamarca, Alemanya, Islàndia, Bèlgica i Finlàndia. Una clara "refutació del principi polític que diu que els països petits estan irremissiblement condemnats a la irrellevància dins de l'economia global". Així com l'estudi no conclou que pel fet de ser petits els estats siguin més pròspers econòmicament, sí que en centrar-se en l'anàlisi dels 22 països més rics de l'OCDE detecten que "hi ha una relació negativa entre la dimensió de l'economia i el nivell de riquesa".


Fent cas de les dades de l'OCDE del 2011 sobre nacions sense estat europees, els autors de l'estudi arriben a la conclusió que el País Basc "formaria part dels països econòmicament més reeixits de l'OCDE si fos un país independent". I Catalunya? "S'hi acosta molt: supera amb escreix el nivell de renda dels 30.000 dòlars", si bé quedaria a la cua dels 10 països seleccionats pel que fa al nivell de PIB per càpita, 37.555 dòlars, i d'igualtat. Així, el País Basc quedaria en cinquena posició, només per darrere de Noruega, Suïssa, els Països Baixos i Àustria, i Catalunya, amb índexs elevats d'atur, quedaria a la dotzena posició, per davant del Regne Unit i Espanya. També és cert, i així ho alerta l'estudi de Guinjoan, Puig i Cuadras, que cal tenir en compte que els últims anys de crisi han fet créixer les desigualtats també en aquests països, que estan en el pitjor moment, en aquest sentit, dels últims 30 anys.Així pels firmants de l'estudi  "no és veritat que els països petits estiguin condemnats a la segona divisió de la lliga del benestar econòmic. Més aviat tot el contrari: quasi tots els líders d'aquest campionat tenen dimensions modestes".

Que le pasa al Euro?

Para saber que males padece el euro hemos de conocer sus origenes.

La moneda anterior al euro era el ECU, el ecu era una moneda virtual que servia para transacciones telemáticas entre empresas y estados cuyo valor era equivalente a ka moneda del pais de origem y del pais de destino de la mercancia.
Con la entrada de más paises, la entrada de una moneda real en la CEE (comunidad economica europea) cogió fuerza hasta darle forma, realidad y un valor para sacarla al mercado. Entonces la CEE pasa a denominarse Comumidad Europea (CE) tal como la conocemos hoy en día, y la moneda única le llamaron Euro (€).

CONSECUENCIAS DE LA ENTRADA DEL EURO

Nació además para substituir al Dolar como moneda de cambio internacional, pero no solo no lo ha logrado, sino que, ha endeudado a la población y a los estados. Ha creado la globalizacion de mercados, empobreciendo  a una tercera parte de cada país, ha creado una inseguridad laboral al perder los trabajadores sus derechos teabajando más horas con el mismo salario o incluso se  lo han reducido mucho. Resultado: baja los ingresos de los bancos y de las familias, se reduce drásticamente el gasto familiar con el consecuente despido de trabajadores por falta de producción, y vuelta a empezar, creando un circulo vicioso difivil de romper con las condiciones actuales.

SOLUCIÓN:

Volver a las amtiguas monedas y abandonar el euro

Mantener el euro y reducir el margen de beneficios de las empresas aumentando las nominas.

Deshacer la  globalizacion y crear una brigada especial para investigar a las grandes empresas que trabajan en un pais y cotizan en otro obligando a la presa a pagar alli donde produce, no donde este ubicada su sede social para pagar menos.

Que todos los paises dejen de subvencionar con dinero público a empresas privadas y financiarlas para que se instalen en el pais, o, en el caso que se financien y se deslocalicen hayan de devolver todo el dinero prestado con los intereses que hubiera obtenido el estado durante todo dl tiempo que hubiese estado en el pais sumandole las idemnizaciones a cada trabajador co el tripe del importe que le huviera tenido que cobrar.

Por tanto, merece ka pena mantener el euro y con ella la globalitzación?

Pensad y meditad, luego actuad de acorde con lo que habeis decidido.

Puede la independencia de Catalunya y Escocia destruir Europa?

así puede quedar europa si escocia y catalunya se independizan

  9 de maig de 2011
 El movimiento de independencia de Escocia será envalentonar a otros grupos separatistas activos en Europa para ganar su libertad, si Escocia vota para separarse del Reino Unido el jueves. Desde Cataluña y País Vasco en España a Véneto, Tirol del Sur, y la isla de Cerdeña en Italia a Flandes en Bélgica, "el precedente de la votación sobre la autodeterminación tendrá repercusiones en todo el continente", escribe The New York Times .
   Si desea tener una idea aproximada de cómo Europea tendría fronteras y ser redibujado si las regiones con una agenda separatista salieran con la suya, se puede ver en el siguiente mapa, elaborado por la Alianza Libre Europea, a la que "40 nacionalidades progresista, regionalista y partes autónomas pertenecen a toda la Unión Europea ".
Espanya perd la batalla contra la democràcia
El govern espanyol no sap com aturar la premsa internacional que ja s’està posicionant a favor de Catalunya davant una pugna entre democràcia i immobilisme
El govern espanyol està perdent per golejada, malgrat que utilitza el seu cos diplomàtic per pressionar cancelleries i imposar el silenci davant un afer que diu és “intern”, i compta amb la claca de la premsa espanyola, doblegar la premsa internacional ja és una altra cosa. Aquest dimecres l’editorial de Boomberg, l’agència de noticies de referència de gran part del sector econòmic internacional, ha estat un míssil de flotació a l’immobilisme de Rajoy que ja ha anat precedit per portades com l’edició de paper del New York Times, fent-se ressò de la suspensió del 9N per part del Tribunal Constitucional tot destacant “l’empenta catalana cap a la secessió”. Tot plegat suposa un cop dur als arguments de la indissoluble unitat d’Espanya.
El pitjor somni de Margallo s’està fent realitat  La premsa internacional comença a prendre part pel procés català malgrat que els sequaços de Margallo han intentat alliçonat els corresponsals dels grans mitjans internacionals que beuen de les fonts informatives de Madrid. El procés català, amb una de les mobilitzacions socials més important dins una Europa desmobilitzada, és notícia en els principals mitjans internacionals, i motiu de reflexió en prestigiosos espais de comunicació com la revista de la universitat de Harvard, una de les institucions acadèmiques més prestigioses al món, que defensa que "Els catalans han de poder decidir el seu destí". Mals temps pel Govern espanyol Que un enviat de Blooomberg s’hagi desplaçat aquest dimecres a  Parlament per copsar el pols del procés català després d’una demolidora editorial que deixa Rajoy i el PP en mal lloc, és un símptoma, com també ho és que la premsa espanyola, que últimament ha aterrat a la cambra catalana de forma prou agressiva com que el parlament hagi hagut de posar cintes de protecció, frissi per una declaració de Camacho o Rivera. El món civilitzat ens mira mentre el vicepresident del Grup Popular Europeu, Esteban González Pons, envia una carta a tots els eurodiputats internacionalitzant el dèficit democràtic del govern espanyol que nega una consulta a Catalunya apel·lant a la sacrosanta indissoluble unitat d’Espanya   Aquí es cómo el mapa de Europa Sería Redrawn Si todos los movimientos separatistas salen con la suya        El movimiento de independencia de Escocia será envalentonar a otros grupos separatistas activos en Europa para ganar su libertad, si Escocia vota para separarse del Reino Unido el jueves. Desde Cataluña y País Vasco en España a Véneto, Tirol del Sur, y la isla de Cerdeña en Italia a Flandes en Bélgica, "el precedente de la votación sobre la autodeterminación tendrá repercusiones en todo el continente", escribe The New York Times .
   Si desea tener una idea aproximada de cómo Europea tendría fronteras y ser redibujado si las regiones con una agenda separatista salieran con la suya, se puede ver en el siguiente mapa, elaborado por la Alianza Libre Europea, a la que "40 nacionalidades progresista, regionalista y partes autónomas pertenecen a toda la Unión Europea ".
Espanya perd la batalla contra la democràcia
El govern espanyol no sap com aturar la premsa internacional que ja s’està posicionant a favor de Catalunya davant una pugna entre democràcia i immobilisme
El govern espanyol està perdent per golejada, malgrat que utilitza el seu cos diplomàtic per pressionar cancelleries i imposar el silenci davant un afer que diu és “intern”, i compta amb la claca de la premsa espanyola, doblegar la premsa internacional ja és una altra cosa. Aquest dimecres l’editorial de Boomberg, l’agència de noticies de referència de gran part del sector econòmic internacional, ha estat un míssil de flotació a l’immobilisme de Rajoy que ja ha anat precedit per portades com l’edició de paper del New York Times, fent-se ressò de la suspensió del 9N per part del Tribunal Constitucional tot destacant “l’empenta catalana cap a la secessió”. Tot plegat suposa un cop dur als arguments de la indissoluble unitat d’Espanya.
El pitjor somni de Margallo s’està fent realitat  La premsa internacional comença a prendre part pel procés català malgrat que els sequaços de Margallo han intentat alliçonat els corresponsals dels grans mitjans internacionals que beuen de les fonts informatives de Madrid. El procés català, amb una de les mobilitzacions socials més important dins una Europa desmobilitzada, és notícia en els principals mitjans internacionals, i motiu de reflexió en prestigiosos espais de comunicació com la revista de la universitat de Harvard, una de les institucions acadèmiques més prestigioses al món, que defensa que "Els catalans han de poder decidir el seu destí". Mals temps pel Govern espanyol Que un enviat de Blooomberg s’hagi desplaçat aquest dimecres a  Parlament per copsar el pols del procés català després d’una demolidora editorial que deixa Rajoy i el PP en mal lloc, és un símptoma, com també ho és que la premsa espanyola, que últimament ha aterrat a la cambra catalana de forma prou agressiva com que el parlament hagi hagut de posar cintes de protecció, frissi per una declaració de Camacho o Rivera. El món civilitzat ens mira mentre el vicepresident del Grup Popular Europeu, Esteban González Pons, envia una carta a tots els eurodiputats internacionalitzant el dèficit democràtic del govern espanyol que nega una consulta a Catalunya apel·lant a la sacrosanta indissoluble unitat d’Espanya

Convulsion descontrolada

Podemos asegurar que el mundo vive una situación de actos convulsivos desordenados que llevan al caos.
Guerras por mantenerse en el poder, secesiones, deudas financieras de empresas y estados impagables. Como se ha llegado a tal situación?

Muchos son los motivos, pero solo hay una razón, el afan de poder y la creación de un nuevo orden mundial donde gobiernen las empresas por encima de los estados.

La globalitzación ha traido más paro, más precariedad laboral (llamemosle esclavitud del siglo XXI), más pobreza y un mal reparto de la riqueza.

SOLUCIONES A MEDIO Y LARGO PLAZO: crear una empresa con autoridad fiscal imtermcional para perseguir a todos los defraudadores, con autoridad si un estado reclama su intervención el pais implicado no.pueda impedir una investigacion fiscal en su territorio y confiscar las cuentas de los defraudadores.
Una vez detenidos la única sala de lo penal será el TRIBUNAL INTERNACIONAL DE LA HAYA .

Los estados deben de dejar de seguir a las empresas de rating porque estas son responsables de las deudas acumuladas por los paises y han de confiar en sus propios recursos no volviendise a endeudar de nuevo.

Bien sabemos que los estados estan en quiebra técnica por culpa de las empresas que se quedan los beneficios de infraestructuras públicas por concesiones y estas les pasan al estado sus deudas. Si todos los gobiernos hicieran una auditoria para saber que deuda es legítima del estado y cual no, ningún país tendria deudas y muchas empresas privadas pasarian a manos públicas porque no podrian valerse por si solas.

Para evitar la corrupcion no debe prescribir ningún delito financiero ni haber descuentos de buena conducta para rebajar condena.

Quo Vadis España?

Espanya té un problema, millor dit diversos grans problemes que ha de resoldre quan abans millor. El finançament de l'estat a causa del seu enorme dèficit públic causat per la corrupció que imupera en les seves institucions i pels contractes blindats de les grans empreses amb el govern. "Beneficis per a mi, deutes i pèrdues per als espanyols".
Una altra causa a combatre és una possible autodestrucció (catalunya al cap davant) on varies regions volen marxar, Valencia, pais Basc, Galizia, Balears...

El fet de que el govern espanyol es negui a dialogar amb les comunitats autònomes disidents atia encara més l'independentisme.

Limitar als governs autonòmics el financiament provocarà la seva desintegració en menys de un any. Aquedta desintegració pot desestabilitzar europa, i el responsable serà el govern de PP que mana a espanya.
On vas Espanya?