existe un mundo alternativo?

¿No estamos solos?: Sospechan de existencia de un universo paralelo donde el tiempo corre al revés


La verdad oculta
La verdad oculta | Sabado 23 de Enero de 2016 


El modelo científico se basa en el concepto de entropía, que aplica la actuación de las partículas en un espacio infinito.

 Científicos estadounidenses han planteado la existencia de un universo alternativo, creado al igual que el nuestro durante el Big Bang, donde las agujas que registran el tiempo podrían correr en la dirección opuesta, desarrollándose de una manera en que nuestro pasado conocido existe en el futuro lejano de un mundo desconocido, informa el 'Quartz'.
 El primer modelo, publicado hace poco más de un año en la revista 'Physical Review Letters', sostiene que una de las consecuencias básicas de la teoría de la gravedad de Newton crea las condiciones para que el tiempo se mueva en una dirección determinada, cuando la gravedad crea un punto en caso de que la distancia entre las partículas es mínima.
 No obstante, hoy en día dos físicos estadounidenses, Sean Carroll del Instituto de Tecnología de California en Pasadena y Alan Guth, del Instituto de Tecnología de Massachusetts, han creado un modelo similar pero aún más simplificado, ya que no se basa en la gravedad o las partículas que están en un sistema cerrado, sino en el concepto de entropía (magnitud física que permite determinar la parte de la energía que no puede utilizarse para producir trabajo), por lo que se aplica a partículas en el espacio infinito.
 De acuerdo con su modelo, las partículas individuales, que tienen cada una de ellas una velocidad asignada al azar, finalmente producen la marca de tiempo de forma espontánea. Bajo estas condiciones, la mitad de las partículas se extiende hacia los bordes de la nube, aumentando la entropía, mientras que la otra mitad se mueve hacia el centro, disminuyendo la entropía.
 Los científicos, por su parte, admiten que la teoría todavía está lejos de la perfección, ya que no logra definir claramente la dirección del crecimiento de la entropía y las marcas del tiempo en etapas iniciales respectivamente.

expoli d' Espanya a les regions:Valencia

L’espoli valencià i altres greuges, per Carles Casanova




“Per ofrenar noves glories a Espanya”.  Així és com comença el que alguns van definir com a l’himne del País Valencià o, com a ells els agrada: Comunidad Valenciana.
  
Els mateixos que ens han portat des del principi de la “nova” democràcia valenciana, al manteniment d’una situació d’espoli, tant econòmic com cultural. Un espoli que arrosseguem des del segle XVIII.
 Uns representants que sempre han estat més pendents del que els hi deien a Madrid, que del  que volia o necessitava el poble valencià̀.
Uns representants que deien una cosa en les Corts Valencianes i una altra molt diferent al Congrés dels Diputats a Madrid, i que gràcies als mitjans de comunicació al seu servei, feien creure a la ciutadania mal informada, que vivien en una terra on tot eren flors, llum i amor.
 Les flors ens han sortit pudentes, la llum s’ha transformat en foscor i l’amor en tristesa i desesperació.
“Quan el mal ve d’Almansa a tots alcança”, és el que resava una famosa dita valenciana, una dita que sembla que fa anys que hem oblidat, perquè hem passat d’estimar i defensar una terra, a obeir fidelment i sense cap sentit, les ordres autoritàries i descabellades que han portat a convertir una terra pròspera i amb il·lusió amb una autèntica terra amb símptomes decadents  i amb pèrdua de bona part del seu amor propi.
 Sembla que el poble valencià està despertant, ja s’ha vist en les passades eleccions autonòmiques i municipals, llevant-los als malvats una majoria absoluta que ens hagués arrossegat quatre anys més per la desèrtica i decadent senda a la qual els valencians i les valencianes estem malauradament acostumats.
 Ja veurem si el que ens han portat les urnes, serà bo o dolent, però de segur que serà millor.
 Ara el que necessitem és una veu que parle ben fort a Madrid, una veu que diga prou, que fins ací hem arribat.
 Necessitem tindre una/es veu/s pròpia/es en el parlament d’un estat radicalment centralista, que no creu amb la seva plurinacionalitat, i que ofega culturalment a totes les nacions  que no són de matriu castellana.
 Mai en els darrers 300 anys hem tingut una veu que diga: nosaltres som així, i volem seguir sent-ho.
 Volem un finançament just i, perquè no, una agència tributaria pròpia, on els diners dels valencians i les valencianes es queden al nostre país, en lloc d’estar sempre obligats a demanar almoines.
 Les conseqüències de no exigir allò que ens pertoca, ens han portat a ser ciutadania ja no de segona, si no de tercera categoria.
 No podem seguir depenent d’una veu que en lloc d’exigir el deute històric, deia que “España no puede devolverle dinero a España” tal com va fer “el ladrón de Cartagena” Eduardo Zaplana, president de la Generalitat Valenciana des del 1995 a 2002 pel partit que tant s’ompli la boca de defensar els interessos valencians.
 Tant bona defensa, que el va dur a ser ministre de treball i portaveu del govern d’Espanya entre els anys 2002 i 2004.
 Eixa ha estat l'actitud que, lamentablement hem sofert des del principi de la "nova" democràcia, i és per això que estem com estem. Ara les coses semblen estar canviant, hem de renàixer de les nostres cendres i demostrar el nostre potencial, amb ganes, valentia i il·lusió, perquè nosaltres podem i així ho farem saber. Ara és l'hora!!
 Deixem d'ofrenar tantes glòries a governs aliens i ofrenem-les a qui realment s'ho mereix; el poble valencià.
 Els greuges econòmics als que ens veiem sotmesos els valencians i valencianes per part de l’Estat espanyol, són molts i molt greus.
 Greuges els quals repassa l’exposició́ “L’OR DELS VALENCIANS”. Una exposició que pretén donar a conèixer-los de manera clara.
 Exposició que organitza la Plataforma pel Dret a Decidir de Castelló, PDaD, des del 13 de febrer al Centre Cultural la Marina del Grau de Castelló i que romandrà oberta fins al 12 de març.

portes giratories en entredit

El Parlament Europeu avala investigar les portes giratòries
Ho farà gràcies a una esmena presentada per l’eurodiputat de CDC, Ramon Tremosa


directe!cat  



El Parlament Europeu ha votat amb una àmplia majoria dels vots (500 vots favorables a 137 i 73 abstencions) que la Comissió Europea investigui la relació entre la contractació d’exministres per part de grans empreses i la seva posterior participació en oligopolis a nivell estatal.

Les portes giratòries beneficien alguns i encareixen l’energia de tots
 L’Eurodiputat Ramon Tremosa ha aconseguit que el Parlament Europeu aprovi una esmena que reclamarà a la Comissió Europea que investigui la presència i la influència dels exministres a les grans empreses que després duen a terme pràctiques oligopolístiques en el camp energètic. Aquesta és una pràctica habitual a l’Estat espanyol. Moltes de les grans empreses del sector han contractat tant exministres com fins i tot expresidents.
 L’existència d’un possible favoritisme a les grans empreses energètiques a causa de la presència d’exministres o expresidents als seus consells d’administració, el que es coneix com a “portes giratòries”, són motiu de polèmica en el sí d’un Estat espanyol que, a més, se situa com el segon Estat amb el preu de l’energia més car de la UE, amb tant sols Xipre a davant.
La llista negra dels endollats a les grans empreses
 Tremosa s’ha mostrat satisfet per l’aprovació d’aquesta esmena: “significa una reprovació del capitalisme castís que han promogut durant dècades PP i PSOE des del govern de l'Estat espanyol”. Que la Comissió Europea investigui la presència i la influència d’aquests alts càrrecs a grans empreses a llocs com Espanya és una fita notable. Només a l’Estat espanyol, la llista d’exministres i expresidents és ben llarga:
 Ángel Acebes (PP, a Iberdrola), María Ángeles Amador (PSOE, Red Eléctrica Española), José María Aznar (PP, Endesa), José Borrell (PSOE, Abengoa), Miguel Boyer (PSOE, Red Eléctrica (Española), Luis Carlos Croissier (PSOE, Repsol), Felipe González (PSOE, Gas Natural), Luís Martínez Noval (PSOE, HC Energia), Abel Matutes (PP, Banco Santander), Marcelino Oreja (PP, FCC), Ana Palacio (PP, HC Energía), Manuel Pimentel (PP, Baker&McKenzie), Josep Piqué (PP, Vueling/EADS), Rodrigo Rajo (PP, Caja Madrid/Bankia), Matías Rodríguez Inciarte (PSOE, Banco Santander), Elena Salgado (PSOE, Endesa), Eduardo Serra (PP, Everis), Jordi Sevilla (PSOE, PwC), Javier Solana (PSOE, Acciona), Pedro Solbes (PSOE, Enel/Endesa), Isabel Tocino (PP, Banco Santander), Eduardo Zaplana (PP; Telefónica).

reconeixement internacional

Kosovo rep el primer vistiplau de la Unió Europea i crea un precedent per a Catalunya
L’Europarlament ratifica un acord d’associació amb el nou Estat, declarat independent de manera unilateral el 17 de febrer de 2008, sense la necessitat de demanar l'aprovació als diversos Estats de la UE


L’Europarlament ratifica un acord d’associació amb el nou Estat, declarat independent de manera unilateral el 17 de febrer de 2008, sense la necessitat de demanar l'aprovació als diversos Estats de la UE

Ahir la cambra europea va aprovar l’Acord d’Associació i Estabilitat UE-Kosovo, el que es considera el primer pas formal per a la integració del nou Estat a la Unió. La decisió va ser ratificada per una àmplia majoria de 468 europarlamentaris a favor, 102 en contra i 81 abstencions.

L’acord al qual ha arribat la Unió amb Kosovo no necessita de la ratificació dels Estats que conformen la UE. L’acord entra dins l’àmbit competencial de la UE i, per tant, el vistiplau del Parlament Europeu és suficient. Aquest fet és molt important de cara a una previsible independència de Catalunya, després de les amenaces de veto espanyols. Ara mateix només hi ha cinc països que no reconeixen Kosovo, un d’ells Espanya els diputats de la qual van abstenir-se en la votació d’ahir, segons relatava la corresponsal d’El País, Beatriz Navarro: #Kosovo, voto español: abstención mayoritaria en PP y PSOE, nacionalistas y verdes a favor, IU contra (grosso modo).
 L’eurodiputat de CDC, Ramon Tremosa, també es congratulava ahir a Twitter de l’acord assolit. Aquesta entesa suposarà un impuls a les reformes que està duent a terme el país balcànic i enfortirà els llaços amb la Unió Europea, la qual cosa estabilitzarà la regió. Europa es compromet a cooperar amb Kosovo en la majoria dels aspectes bàsics per al funcionament d’aquest nou Estat, com ara el comerç, la justícia, l’energia, competitivitat, governança, afers polítics i econòmics en general.

EE.UU.: manipulacíon

WikiLeaks es como el demonio para los académicos de EE.UU.?


"El mundo académico aún no está listo para el trabajo de WikiLeaks", sostiene el periodista Chris Spannos.
La agrupación profesional estadounidense International Studies Association (ISA, por sus siglas en inglés) y su revista asociada, 'International Studies Quarterly'(ISQ, por sus siglas en inglés), no siempre han impedido la publicación de análisis académico que se basa en los datos clasificados y filtrados. Así lo declara el periodista Chris Spannos en su artículo, publicado en el portal Crikey.com.
El fundador de WikiLeaks, Julian Assange, afirma que las revistas sobre relaciones internacionales de EE.UU y del Reino Unido "actúan como 'escuelas alimentadoras' para el Departamento de Estado", que prepara a los estudiantes para que hagan contribuciones ideológicas, técnicas y científicas para cumplir con los intereses estadounidenses en política exterior. Hay razones para preocuparse, opina el periodista, debido a que las universidades públicas estadounidenses se enfrentan a los recortes estatales en la financiación de la educación superior.
Spannos señala que los fondos del Ejército estadounidense y de las agencias de seguridad, así como los donantes institucionales proporcionan subsidios. Así, el Departamento de Defensa publicó una lista de beneficiarios, entre los cuales figuran las universidades, investigadores y áreas de investigación, y explicó que los premios fueron entregados en el marco del Programa de Investigación de la Universidad de Defensa Instrumentación (DURIP).
A través del DURIP, el Ministerio utiliza la infraestructura de la investigación universitaria para avanzar en la investigación robótica y tecnologías de defensa. También trabajan con otras agencias para ofrecer programas de licenciatura y posgrado y desarrollar áreas tales como el programa de guerra electrónica con el objetivo de "controlar el espectro electromagnético a través de explotar, engañar o rechazar" el acceso. Además, hay otros programas de investigación en conjunto con universidades, destinados a estimular a las instituciones académicas que les permiten imitar los intereses de política exterior y la ideología. Asimismo, el autor del artículo señala que el mundo académico todavía no está listo para el trabajo de WikiLeaks, debido a que la organización publicó en su sitio web informes anónimos y documentos filtrados, sobre la política exterior de EE.UU., entre otras cosas. Así, por ejemplo, la ISQ publicó datos clasificados de los documentos del Pentágono: el estudio del Departamento de Defensa que examina la intervención política y militar en Vietnam de los años 1945 a 1967. El entonces analista militar Daniel Ellsberg filtró los datos al público en 1971.
En otras palabras se puede deducir que el miedo a perder financiamiento y revelar el trasfondo real de la política exterior de EE.UU. atan a los académicos.