lKEA és una gran multinacional i, evidentment, opera i actua com a tal. La majoria de les vegades això es tradueix en que "el fet que la fi justifica els mitjans". En aquest cas, l'objectiu és fer diners i, amb aquest precepte, tot s'hi val.
L'última notícia sonada d'IEKA és que ha obligat el seu govern a fer una de les baixades de pantalons més escandaloses dels últims temps: Suècia ha retirat el seu suport a la independència del Sàhara perquè IKEA pugui obrir una botiga al Marroc. El passat mes de setembre les autoritats marroquines van bloquejar l'obertura del nou establiment a Casablanca després que el Parlament suec votés el possible reconeixement de la República Democràtica Àrab Sahrauí. El canvi d'opinió ha estat, 'oficialment', per adequar-se a l'ordenament jurídic internacional. Però diferents mitjans marroquins confirmen que ha estat per desbloquejar la construcció d'un gran IKEA al Marroc.
Com veiem, tot s'hi val per fer diners. De fet, aquest no és un fet aïllat a IKEA, que amaga un costat obscur que cal conèixer:
El seu president, neonazi
Ingvar Kamprad, fundador d'IKEA, ara és la persona més rica d'Europa i la cinquena del món (22.000 milions de dòlars). Per motius fiscals, va establir el seu domicili a Suïssa, a Epalinges a prop de Lausana on viu discretament, havent negociat un pagament d'impostos anuals baix. Resulta que algunes fonts afirmen que durant la seva joventut, Kamprad va ser membre de la joventut nòrdica, l'equivalent suec de les joventuts hitlerianes. El seu pare i la seva àvia tenien una gran admiració per Adolf Hitler. Kamprad afirma avui no recordar si va ser o no oficialment membre d'aquesta organització. En 1994, la premsa va fer pública la seva relació sostinguda amb Per Engdahl, líder del moviment pronazi a Suècia. A una carta dirigida als seus treballadors, Ingvar Kamprad assumí el seu passat i el va atribuir a un "error de joventut".
Evasió fiscal escandalosa
No només ell evadeix impostos sinó que IKEA és un conglomerat de diferents empreses i totes estan controlades per Stichting Ingka Foundation que és una organització sense ànim de lucre amb seu als Països Baixos, fet que permet que no paguin impostos. La família Kamprad no pot gestionar-ne els diners, ja que es tracta d'una companyia sense ànim de lucre, de tal manera que a través de diverses societats es reparteixen part dels beneficis.
L'ombra de l'explotació al tercer món
El 2008 es va publicar el llibre 'IKEA un moble desmuntable' on denunciava l'empresa sueca per mentir en els seus missatges d'empresa ètica i de dimensió humana perquè explicava que IKEA havia explotat nens a països del tercer món així com també havia desenvolupat productes contaminants. També denunciava al gegant suec d'incitar al sobre-consum i uniformar les nostres vides.
L'empresa, en un comunicat, va defensar-se afirmant que compten amb un codi de Responsabilitat Social Corporativa (RSC) i que lluiten contra les males pràctiques laborals, i a més protegeixen al medi ambient. Un discurs de neteja d'imatge que va quedar curt. El més curiós és que l'empresa reconeixia que "compleix rigorosament la llei en els 36 països on ven els seus productes", però no especificava que el problema està en els països dels seus proveïdors i productors i a la seva mà d'obra subcontractada.
Desforestació ferotge de boscos russos
La matèria primera de més del 60% dels productes d'IKEA és la fusta. Tenint en compte que quasi té 300 botigues, estem parlant de quantitats infames de fusta. Són moltes les crítiques que ha rebut la companyia per estar desforestant boscos del nord de la República russa de Carèlia per l'empresa subsidiària Swedwood, que posseeix íntegrament. Resulta, a més, que aquests boscos tenen arbres d'entre 200 a 600 anys d'edat i que estan molt ben conservats. La tala a la zona, prop de la frontera amb Finlàndia, està tenint grans repercussions als ecosistemes d'aquestes valuoses masses forestals.
Un informe de recerca publicat per la televisió pública sueca assenyalava que Swedwood talla al voltant de 1400 hectàrees de bosc a l'any.
Els catàlegs, una farsa indignant
La màxima que un moble d'IKEA mai ens queda com a la foto del catàleg no és una llegenda urbana d'aquells que són maldestres amb els treballs manuals. És una realitat ja que el 75% de les fotografies del catàleg d'IKEA no són fotos reals sinó que són fotografies virtuals fetes al 100% amb ordinador. Ni la llum, ni les habitacions... res és real. IKEA compta actualment amb un banc d'unes 25.000 imatges a màxima resolució, en 3D i a una escala 1: 1 que recullen fins a les textures dels mobles amb una precisió acurada que aconsegueixen enganyar als consumidors.
