Tramitació exprés, desconnexió en dos temps

Tramitació exprés, desconnexió en dos temps

veure original

NÚRIA ORRIOLS Barcelona05/03/2017 00:00

En els pròxims sis mesos Junts pel Sí i la CUP entraran en un terreny desconegut i obriran un pols polític amb el govern espanyol sense precedents. L’objectiu de la majoria independentista és aconseguir aprovar la llei de transitorietat i convoccar el referèndum esquivant el veto del Tribunal Constitucional (TC), encara que després assumeixen que l’estat espanyol farà ús de totes les eines a l’abast per impedir la votació sobre la independència. Per a Junts pel Sí no és el mateix obviar les institucions espanyoles un cop inaugurada la “nova legalitat” amb l’aprovació de la llei de transitorietat que emparar-se en una norma que ja neixi suspesa pel TC.

Per superar aquests entrebancs i esquivar el probable veto, fonts de la majoria independentista coincideixen que la tramitació de la llei de transitorietat ha de ser ràpida, ja que assumeixen que el govern espanyol la voldrà impugnar de seguida que se’n faci públic el contingut. Ara bé, aquesta aprovació exprés no implicarà la independència, sinó que Junts pel Sí i la CUP han dissenyat una desconnexió en dues fases, tal com va avançar l’ARA fa tres mesos, que passa perquè la ciutadania es pronunciï en un referèndum -tot i que divendres el Consell de Garanties Estatutàries va tombar la referència de la votació als pressupostos-. És a dir, han ideat una tramitació exprés per a una desconnexió en diferit: primer només s’activarà el que sigui necessari per fer la consulta i, en cas que guanyi el sí, s’activarà tota la resta de la llei de transitorietat per garantir la “seguretat jurídica” cap al nou estat.

Repte: aprovar la llei en un dia

La consigna de Junts pel Sí -no compartida per la CUP-és que el pas de l’autonomia a la independència ha de ser de “la llei a la llei” i que, per tant, s’ha d’aprovar “reglamentàriament”. Ara bé, són conscients que no serà fàcil. Tot i que el primer pas dels independentistes serà intentar aprovar la llei de transitorietat per la via ordinària (que implica un debat a la totalitat, debat en comissió i votació final al plenari) donen per descomptat que el TC voldrà impedir el debat sobre la norma i per aquest motiu volen aprovar-la en un sol dia, forçant el reglament del Parlament, per reduir el marge de reacció de l’Estat.

Per fer-ho, com explicava aquest diari dilluns, hi ha diverses vies sobre la taula que ja han provocat una reacció irada de l’oposició, que ho considera “antidemocràtic”. D’ una banda, Junts pel Sí ha impulsat una reforma del reglament del Parlament perquè els grups, tal com ja pot fer el Govern, també puguin tramitar lleis per lectura única. Però també valora altres fórmules que creu que poden dificultar la impugnació de la norma al TC. Es tracta de l’article 105.4, que atorga a la mesa del Parlament (on JxSí té majoria) la potestat de reduir els terminis de tramitació tant com cregui convenient; o l’article 81.3, que permet alterar l’ordre del dia d’un ple per votar una iniciativa, encara que no hagi complert tots els tràmits reglamentaris si hi ha acord per majoria absoluta. D’altra banda, també hi ha l’article 106.4, que permet obviar la publicació d’una iniciativa parlamentària al Butlletí Oficial del Parlament en cas que la presidència del Parlament consideri la situació d’“urgència”.

Sobirania per fer el referèndum

Si l’independentisme tira endavant el pla i aconsegueix aprovar la llei de transitorietat en un dia, les fonts consultades insisteixen en l’aplicació per fases: sense referèndum no hi ha aplicació integral de la llei de transitorietat. ¿Quines parts de la norma, però, entraran en vigor en un primer moment? Tot i que Junts pel Sí i la CUP deixen clar que aquesta qüestió “no està tancada”, fonts coneixedores de la llei de transitorietat apunten que s’optarà per una referència genèrica: la Generalitat podrà disposar de tot el que sigui “necessari” per fer efectiu el referèndum. De l’estructura de la llei que van anunciar Junts pel Sí i la CUP, s’aprovarien primer les parts del primer títol de la llei, en què se situa la sobirania en el poble de Catalunya representada al Parlament, i articles de l’apartat del sistema institucional sobre l’administració electoral per fer el referèndum.

En un primer moment quedaria en stand by, segons les mateixes fonts, l’article que defineix Catalunya com una “república democràtica, social i de dret”, ja que això fa referència a la “forma d’estat”. També quedarien pendents les parts de la norma que regula l’accés a la nacionalitat, els límits del territori, el poder judicial, la substitució d’administracions o el procés constituent. Tot i aquest acord global entre JxSí i la CUP sobre la llei, l’esquerra anticapitalista pressiona per dividir-ne el contingut: una norma que reguli el referèndum i l’altra la transició cap al nou estat. Consideren que així es distingeixen millor les dues eines i pot facilitar el suport dels comuns, almenys, en la norma que reguli el referèndum. Una visió que no és compartida per Junts pel Sí, que creu que és necessari escenificar un moment “fundacional” per no repetir un nou 9-N.

Desobediència al TC?

Tot i que aquest és el full de ruta de Junts pel Sí i la CUP sobre el paper, els independentistes tenen clar que l’Estat no es quedarà de braços plegats mentre s’executa la desconnexió. Serà precisament després de l’aprovació de la llei de transitorietat que el Govern es trobarà en la tessitura de decidir si desobeir la prohibició del Tribunal Constitucional sota l’amenaça de conseqüències penals o no. I és en aquest punt que la CUP aixeca el dit i critica el discurs legalista de Junts pel Sí. Els cupaires asseguren que hi haurà dues legalitats en pugna per imposar-se -el nou marc jurídic sorgit del Parlament i la Constitució espanyola del 78- i que la mobilització popular serà clau per poder dirimir el “conflicte democràtic”.

El xoc de trens s’acosta -el referèndum està previst com a màxim per al setembre- però només s’activarà quan el sobiranisme consideri que ja ha esgotat totes les vies de pacte amb l’Estat. En aquest punt, el Pacte Nacional pel Referèndum hi té un paper clau.