Que conlleva la independencia de Catalunya a España?

Catalunya puede sentirse cómoda dentro de España siempre que todos los españoles acepten ciertas condiciones:
FINANCIACIÓN: Recaudar todos los impuestos y aportar COMO MÁXIMO EL 2 % de su PIB igual que sucedía antes de ser anexionada por la fuerza en 1714.


COMPETENCIA ABSOLUTA EN EL TEMA EDUCATIVO, SANITARIO, Y LEGISLATIVO.


No cumplir estas indicaciones las pérdidas de España será:
un 20% del PIB, el 25% de sus ingresos, el 33% de sus exportaciones, el 25% del turismo, la caída de popularidad (ya lo esta sufriendo, solo hay que mirar que influencia tiene dentro del BCE y de la UE).
Posibilidad de que varias comunidades autonomas se independicen (Catalunya, Valencia, Pais Vasco  Andalucía, Galicia y Baleares. Las grandes empresas creadas durante la dictadura de Franco que se nutren de la inversión pública al caer esta un 50% por falta de ingresos desaparecerían de España sl no poder cobrar del estado español con la consecuencia de desaparecer el R. Madrid.
En el tema deportivo la LFP perderá ingresos por la falta del partido Real Madrid-FC BARCELONA la perdida de grandes premios en competiciones internacionales.

Paul Craig Roberts: “La propaganda de EEUU lleva el mundo a la guerra

Mientras que los principales medios estadounidenses se han convertido en un “Ministerio de Propaganda” demonizando a Rusia, la principal amenaza tanto para EE.UU. como para el mundo proviene de Washington, alerta el periodista y escritor Paul Craig Roberts.

A diferencia del mandato de Bush, cuando Condoleezza Rice lo alertaba de las inexistentes armas de destrucción masiva de Saddam Hussein y “la posible amenaza de una nube de hongo en EE.UU.” que en realidad no existía, ahora sí hay una amenaza real que “emana de Washington y surge de la demonización de Rusia y su liderazgo”, escribe el periodista y escritor estadounidense Paul Craig Roberts en su artículo publicado por American Free Press.
El autor da el ejemplo de un programa de Wolf Blitzer en la CNN, al que tacha de “propaganda irresponsable”, llena de “mentiras descaradas” que “forma parte de una campaña de propaganda organizada, cuyo objetivo es preparar a los estadounidenses para un conflicto con Rusia”, advierte el analista. ”Los denominados ’medios convencionales‘ se han transformado en un Ministerio de Propaganda”,concluye Roberts.
Una propaganda similar se difunde en el Reino Unido, donde el ministro de Defensa Michael Fallon, calificó a Rusia como “un peligro real y presente” para Europa. ”El hecho de que unas mentiras tan descaradas provengan de altos funcionarios del Gobierno sin una pizca de pruebas y sin vergüenza, debería asustarle hasta la muerte”, afirma el periodista. “Estamos presenciando un irrespeto total por la verdad y la vida humana por parte de los funcionarios gubernamentales y los medios”, agrega Roberts.
“La propaganda lleva al mundo a la guerra. La propaganda ha destruido la confianza entre los poderes nucleares y ha resucitado la amenaza de un Armagedón nuclear”, denuncia el autor. Al mismo tiempo, explica que “claramente, la amenaza a EE.UU. y el mundo entero reside en Washington y no en Moscú”. “La amenaza es la ideología neoconservadora demente de la hegemonía mundial de EE.UU. apoyada por la desenfrenada ambición de un complejo militar-industrial estadounidense para controlar los recursos del mundo”, explica Roberts.
Putin comprende la gravedad de la situación y trabaja duro para difuminarla, pero Washington lo hace difícil, ya que el precio que Putin debe pagar, según EE.UU., es entregar Crimea y la base naval del Mar Negro, dejar de apoyar a la población rusohablante en el sudeste de Ucrania y aceptar las bases de la OTAN en Ucrania. “La exigencia de Washington es una rendición preventiva de Rusia”, concluye el autor.
Francia y Alemania ya se han dado cuenta de que “Washington está loco” y trabajan para detener el empuje de EE.UU. hacia la guerra. “Washington y su marioneta británica han pasado los últimos 70 años sembrando muerte y destrucción”, escribe Roberts refiriéndose a la situación en Afganistán, Irak, Libia, Somalia, Siria, Pakistán, Yemen, así como al derrocamiento de los gobiernos democráticamente elegidos en Honduras y Ucrania. “¿Acaso no son suficientes estos males?”, pregunta Roberts

Controlades a la Catalunya Nord 50 persones en procés de radicalització, entre els quals potencials jihadistes

ACN Ribesaltes.-Les forces de seguretat franceses controlen a la Catalunya Nord 50 persones en procés de radicalització, entre els quals hi ha potencials jihadistes. A alguns, la policia els ha detingut amb anterioritat o bé ja es troben a presó. Les forces de l’ordre també estrenyen el cercle al voltant d’aquells individus, inclosos al llistat, que cada cop s’apropen més a l’islamisme radical. Els atemptats de París i l’estat d’urgència que viu França, al territori s’ha traduït en 17 entrades i escorcolls –la majoria, a Perpinyà- i un arrest domiciliari. A la frontera han extremat els controls, que s’han arribat a multiplicar per sis. En només una setmana, han aturat 3.275 conductors i han empresonat 23 delinqüents.
França està en estat d’emergència arran dels atemptats de París i, per extensió, també la Catalunya Nord. Aquí, la prefectura dels Pirineus Orientals ha demanat reforços policials d’altres departaments i també que es mobilitzin reservistes de l’exèrcit per fer front a l’amenaça jihadista. Tots ells se sumaran als més de mil efectius que ja estan desplegats arreu de la Catalunya Nord (sobretot, amb les proximitats a la frontera).La prefecta, Josiane Chevalier, ja ha fet ús dels poders que li ha atorgat l’estat per ordenar 17 entrades i escorcolls a domicilis, fonamentalment a la ciutat de Perpinyà. Una d’aquestes ha acabat en un arrest domiciliari. “El nostre objectiu és el d’aixecar dubtes sobre certs individus i situacions; si es detecta radicalització, els portarem davant la justícia”, ha subratllat Chevalier. Incloses en fitxers policialsEn paral·lel, les forces de seguretat intensifiquen la lluita contra l’integrisme islàmic. De fet, a la Catalunya Nord, la policia controla i segueix de prop 50 persones incloses en fitxers policials. N’hi ha que pertanyen a moviments vinculats a l’extrema esquerra però també, com concreta la prefectura, “hi ha individus radicalitzats a l’islamisme, que ja tenen antecedents o que ja es troben empresonats”. “A més, també hi ha persones en vies de radicalització, el seguiment de les quals ha de permetre posar-los a disposició de la justícia i engegar mesures per evitar que tombin dins l’extremisme”, precisa la prefectura dels Pirineus Orientals. Josiane Chevalier, que avui ha explicat les mesures adoptades per l’Assemblea Nacional als alcaldes del territori, ha insistit molt també en la intensificació dels controls a la zona del Pertús (Alt Empordà). Tant pel què fa a l’autopista AP-7 com a l’N-II. 23 delinqüents, empresonats a la fronteraDe fet, només cal donar un cop d’ull a les dades de la policia de fronteres (PAF) per veure fins a quin punt s’ha extremat la vigilància. Durant l’última setmana, d’ençà dels atemptats, els conductors a qui s’ha demanat documentació han arribat a multiplicar-se per sis. S’han aturat 3.275 vehicles, s’han comprovat les dades policials de 934 conductors i, només des de dilluns fins avui, s’han empresonat 23 delinqüents. “Són gent que tenia ordres pendents de cerca i captura per delictes com ara el tràfic de drogues”, ha explicat el comissari del departament, Philippe Duporge. Cap d’ells, però, estava vinculat amb l’integrisme islàmic. Pel què fa als retorns, Duforge també ha concretat que aquí, les xifres no difereixen massa de les readmissions que es venien fent abans de l’estat d’urgència. En concret, en els darrers cinc dies s’ha impedit l’entrada a França de 51 persones (normalment, al llarg d’una setmana, aquesta xifra fluctua entre els 60 i els 80).Mantenir els actes La reunió entre Chevalier i els alcaldes de la zona –n’hi han assistit 225- s’ha fet a Ribesaltes. Davant d’ells i de la resta d’assistents (parlamentaris, forces de l’ordre) la prefecta dels Pirineus Orientals ha llançat un missatge clar: “Estem en guerra, però la nostra voluntat ha de ser la de plantar cara perquè els valors de la República triomfin”.Per això, els assistents a la trobada s’han conjurat a no anul·lar cap acte cultural, esportiu o associatiu que hi hagi previst. “Hem de viure amb més vigilància i més controls policials, però viure”, ha dit Chevalier. Els actes es mantenen, però se’n reforçarà la vigilància. De fet, entre les mesures que ha engegat el departament es troben, per exemple, reforçar el nombre de vigilants i agents de seguretat i obrir de manera “sistemàtica” qualsevol motxilla, bossa de mà o paquet. “El diàleg serà permanent amb els alcaldes, però a dia d’avui, el missatge és que tots aquests actes no s’anul·laran”, ha insistit Josiane Chevalier. La prefecta també ha assegurat que, amb l’objectiu d’intensificar la sensació de seguretat, hi haurà patrulles policials “dinàmiques”. És a dir, que els agents no s’estaran immòbils davant les portes d’equipaments i edificis “per fer més visibles les forces de l’ordre”.Per últim, Chevalier ha demanat no fer córrer “rumorologia” sobre on pot trobar-se el terrorista fugit dels atemptats a París, Salah Abdeslam. “Demano a la ciutadania que no difongui falsos rumors per les xarxes socials, que malauradament, circulen”, ha conclòs.


© Partal, Maresma i Associats sl

el maltracte del govern espanyol a Catalunya

Francesc Homs, candidat de Democràcia i Llibertat.
El cap de llista de Democràcia i Llibertat, Francesc Homs, ha carregat contra la decisió del govern espanyol d’imposar controls específics i addicionals a Catalunya pel Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA). Per Homs, comporta la suspensió de l’autonomia financera catalana i assegura que el govern espanyol ho ha fet com a càstig pel propòsit de llibertat del poble català.
En aquest sentit, creu que l’executiu de Mariano Rajoy ha actuat ‘castigant i reprimint, tal com passava en l’època de Franco’. Homs confia que, davant de ‘brutalitats’ com la de divendres, la CUP i Junts pel Sí arribaran a un acord: ‘No tenim més remei, o ens defensem entre nosaltres o llavors sí que potser podran amb nosaltres.
nosaltr

Èric Bertran: 'crido als musulmans catalans a empeltar l'Islam als valors europeus'

Aquests dies a Catalunya esta molt a debat si s'ha de demanar als musulmans que siguin els primers a condemnar amb força els atemptats de Paris. Alguns discursos molt progressistes diuen que això és racisme i estigmatitzar a uns ciutadans d'una determinada creença religiosa i alguns molt conservadors diuen que els musulmans han de demanar gairebé perdó.

Però ahir el professor Sami Naïr a TV3 va posar sobre la taula un element molt interessant. Va afirmar més o menys que l'Islam europeu no existia i que els Musulmans europeus no havien estat capaços de modernitzar l'Islam compartint valors amb les societats modernes.

Jo entenc que és molt fàcil pels musulmans fer aquell discurs de que el que cal és treballar tots junts, i és evident que cal treballar junts. També és molt fàcil queixar-se de l'estigma social. Sí, i també tenen raó a queixar-se. Però tot això si no va acompanyat d'autocrítica coixeja i costa molt trobar autocritica al si de la comunitat musulmana.

Jo crec que si hi ha gent que mata en nom de l'Islam i això encara avui aixeca recels de la nostra societat cap als musulmans catalans és perquè no ens coneixem prou. Per tant cal que treballem per trencar tòpics. I en aquest aspecte és evident que tots hi tenim responsabilitat, però també és evident que els qui més responsabilitat en tenen són els musulmans que han de fer un esforç d'integració, de donar a conèixer, de relacionar-se més amb els autòctons.

Vull dir que l'energia que utilitzen en demanar un permís per construir una mesquita nova ha de ser proporcional a l'esforç que fan perquè l'entorn de la mesquita, els veïns i veïnes, hi puguin entrar -també les dones!-, puguin conèixer què s'hi fa i per què. Puguin sentir-se-la com a seva encara que no siguin musulmans. Cal aquest esforç, que en alguns casos hi és però amb més intensitat, i cal també un esforç d'autocrítica -que alguns, pocs, tenen-. Per què a Catalunya gairebé no hi ha queixes de musulmans contra altres musulmans? Per què si un Imam predica coses que no ha de predicar gairebé ningú ho denuncia i gairebé tothom acata? Per què la majoria accepten o ignoren, per tant toleren, que un senyor barbut vingui a explicar-lis com han de viure la vida, com han de vestir o relacionar-se amb els autòctons? I és que no cal arribar a predicar terrorisme perquè algú es queixi. I d'acord, no tots els imams diuen aquestes coses, però una part si i públicament són impunes per la pròpia comunitat.

Jo no crec en cap religió per sort o per desgràcia, no ho sé. Ho dic perquè ningú m'inclogui com a catòlic ara si dic que és evident que l'església catòlica és molt conservadora però que cada vegada ho és menys, i condiciona menys la vida dels creients, perquè hi ha moltes persones des de dins que treballen per modernitzar-la, hi ha moviments organitzats interns que no tenen por a denunciar un determinat bisbe quan fa unes declaracions que no hauria d'haver fet. I que un catòlic critiqui a un determinat bisbe, o defensi que la religió s'ha de modernitzar i abraçar nous models de família no vol dir que deixi de ser catòlic o sigui un mal catòlic. Al contrari és un catòlic que es preocupa de la seva religió.

Quan els musulmans catalans perdin la por a ser crítics amb si mateixos i de promoure aquells elements de modernització de la seva religió dins els valors europeus serà molt més fàcil perdre l'estigma que no pas queixant-se permanent, blindant-se o veient qualsevol critica com un atac al llibre sagrat. Serà en aquest punt de fermesa, quan majoritàriament no acatin per inèrcia i siguin capaços d'elegir entre un Imam 'progressista' o un que prohibeix donar la mà a les dones, on ens trobarem i serà més fàcil que treballem junts. Que és com ha de ser, junts, però arraconant aquells que no volen que ho fem, aquells que creuen que els nostres valors no son compatibles. I sé que en generalitzar en aquest editorial sóc injust, generalitzar mai no és de justícia. Però que ningú es prengui això com una critica, mes aviat com un consell d'amic que vol ajudar. Bon dia a tothom