Agents del FBI han registrat les oficines de Media World a Miami, empresa participada pel Holding que controla Jaume Roures
Media World és una filial del grup Imagina US INC amb seu a Miami dedicada a la gestió i desenvolupament de canals de televisió i explotació internacional de drets televisius de grans competicions esportives. Els agents de l'FBI han realitzat còpies de seguretat dels ordinadors, segons confirma EFE, i s’han emportat algunes caixes amb material i han ocupat tota la tercera planta de l’edifici. Mediapro controla el 51% de la societat afectada però la gestió la realitzava el soci minoritari, malgrat que fonts de l’empresa diuen que si es confirmen els indicis de corrupció es produiran actuacions fulminants.
EVERTH THENANSHED comandante interestelar de la Federación Galáctica de planetas libres.
sábado, 5 de diciembre de 2015
Espanya ha fracassat en el projecte de fer un Estat nació estable
Javier Pérez Royo (Sevilla, 1944) és catedràtic de dret constitucional i analista polític. Ha estat rector de la Universitat de Sevilla. Ha estat assessor del PSOE i darrerament s'havia aproximat a Podemos.
Per què Espanya no ha aconseguit ser un Estat nació estable, com sí que ho és per exemple França?
Buff... Perquè no. Perquè ha fracassat en aquest projecte. L'Estat espanyol no ha estat capaç de ser una expressió acceptada per la societat espanyola de manera democràtica. Ha estat un Estat nacional espanyol, nacionalista espanyol, molt fortament nacionalista, però sempre sense acceptar el principi de legitimitat democràtica. Quan hi ha hagut un principi de legitimitat democràtica amb força suficient per expressar-se en la societat espanyola, s'ha vist que aquesta forma d'Estat no era la seva. Així és la nostra història. L'Estat unitari i centralista ha intentat imposar-se però ha ensopegat amb la democràcia i el sufragi universal. Cada cop que hi ha hagut sufragi universal aquesta forma d'Estat ha quedat desautoritzada per la societat espanyola.
La Constitució del 1978 té solidesa, veient tot el que està passant a Catalunya?
La Constitució del 1978 no ha perdut vigència ni un minut en cap metre de tot el territori de l'Estat. Una altra cosa és que es pugui considerar que s'hi hagin d'introduir reformes perquè s'ha produit un deteriorament del sistema polític, a conseqüència del pas del temps. Això passa en totes les normes del món. Jo crec que la carta magna necessita reformes. Són perfectament possibles i desitjables.
Què passarà si només hi ha tancament?
Si les Constitucions no es reformen acaben implosionant o saltant pels aires. Acaben perdent la legitimitat que tenen. La Constitució té la legitimitat d'origen del moment constituent, però el pas del temps fa que es vagi difuminant, que vagi quedant amb menys força. La reforma és el que vincula la legitimitat d'origen amb la legitmitat d'exercici. Si no es renova, acaba implosionant. És allò que el país se'n va a dormir monàrquic i es lleva republicà, com va succeir el 1931.
El Parlament català va aprovar no reconèixer el Tribunal Constitucional. Això afecta la legitimitat de la Constitució?
Es refereix a la declaració unilateral d'independència?
Sí, sí...
No. Si admetem que la Constitució està en vigor, aquesta declaració no hi té cap mena de cabuda. En la mesura que el Parlament de Catalunya és un òrgan constitucional de l'Estat espanyol se suposa que ha de respectar el que la Constitució estableix, En aquest cas es produeix una contradicció absoluta entre la declaració i el contingut de la Constitució. El Tribunal Constitucional no podia fer res més del que ha fet. Altra cosa és que es pugui donar una resposta política diferent al problema de Catalunya.
El govern espanyol, i el PSOE li dóna suport, intenta aturar el procés català amb mesures jurídiques i no polítiques, precisament.
Sí, està clar. La postura del govern de la nació, i en això hi coincideixen també el partit socialista i Ciutadans, diuen que és un tema que la Constitució no permet, i punt. I s'ha acabat.
Però els serà suficient la via jurídica?
Jo crec que no, però en fi... Ara la posició que tenen i la que tindrà també la previsible majoria parlamentària que es formi després de les eleccions generals serà molt contrària a la independència de Catalunya, i a la possibilitat que es celebri un referèndum per tal que els ciutadans de Catalunya decideixin si es volen mantenir dins l'Estat espanyol o no. Els tres partits que previsiblement seran els majoritaris després de les eleccions (PP, PSOE i Ciutadans) estan en contra de la celebració del referèndum. Per tant no sé pas de quina forma intentaran trobar una resposta política que es pugui convertir en norma jurídica per tal que la integració de Catalunya a Espanya sigui una integració que acceptin els ciutadans de Catalunya.
Un referèndum hauria estat la solució per dirimir el contenciós?
Haurien d'haver fet tot el possible per tal que el referèndum no s'hagués arribat a plantejar. El referèndum no és una bona sortida, és molt divisor. Parteix entre els qui estan a favor i els qui estan en contra, divideix la comunitat. És una mala sortida, quan es convoca un referèndum ja és el senyal d'un fracàs. Vol dir que la convivència s'ha fet molt difícil. El que passa és que a Catalunya ja hem arribat a aquest punt, i un cop s'hi arriba no hi ha més opció que convocar el referèndum. Aquesta és la meva posició personal.
Vostè creu que tot plegat arrenca de la sentència del TC contra l'Estatut?
Sí, l'origen de la tensió, de que Catalunya no es considera integrada a l'Estat espanyol, és quan el Tribunal Contitucional desautoritza el pacte al qual havia arribat el Parlament català amb el Congrés dels diputats i també desautoritza el resultat del referèndum de l'Estatut. El TC pren la decisió, i a partir d'aquell moment la immensa majoria de la societat catalana trenca amb el bloc de constitucionalitat. Ja no és només l'independentisme, és la immensa majoria de la societat catalana la que està en contra de la sentència. I a partir d'allà ja veiem tot el que està succeïnt. No hi ha Constitució, no hi ha Estatut, i hi ha el desordre polític que està presidint el sistema polític de Catalunya, i apareixen dificultats per una expressió jurídicament ordenada de la societat a través de les institucions.
Abans d'arribar a la crisi de l'Estatut, a Catalunya alguns parlaven d'un possible model federal. Però per què hi ha tan pocs federalistes a Espanya? A què es deu?
Miri, Espanya ha de resoldre un problema territorial. Cada cop que la societat espanyola té protagonisme democràtic es constata que la forma centralista i unitària no pot ser la forma d'Estat de la democràcia. Ja va succeïr en el sexenni revolucionari del segle XIX i, de forma molt clara, en els processos democràtics del segle XX, el del 1931 i el del 1978. L'Estat unitari i centralista no és una opció. Per tant s'havia d'anar a una descentralització política. Fins ara hem fet l'assaig el 1931 i el 1978 amb l'Estat de les autonomies, i en els dos casos aquest assaig ha acabat ensopegant amb el Tribunal Constitucional. S'ha convertit en una forma de no solucionar el problema. L'única alternativa que hi ha diferent és l'Estat federal, no hi ha res més. És el que ha de transitar la societat espanyola si vol resoldre el problema. Si no ho fa ja s'ha vist que no ha funcionat, hem arribat a un punt mort i la Constitució ha saltat pels aires. No en termes formals -segueix estant en vigor- però materialment els ciutadans [catalans] no l'accepten i és una norma estèril.
Veu possible realment aquesta evolució política dels espanyols?
Cal pactar. Cal fer un pacte constituent en el qual els diferent territoris es mirin uns als altres als ulls i decideixin si volen viure junts i quin lloc ocuparan en un Estat comú. No tenim més alternatives.
Però això no es gens previsible que surti de les eleccions generals del 20-D...
No, efectivament jo crec que no. En aquestes eleccions seguirem parlant d'una reforma de la Constitució, però no se'n farà cap. Tal com està el pati, no hi ha manera de treure endavant hores d'ara cap reforma de la Constitució.
Ciutadans va néixer durant el debat de l'Estatut com un partit anticatalanista, i ara està arrelant a Espanya. Vostè com ho interpreta?
És la primera vegada que un partit que neix a Catalunya té la possibilitat de convertir-se en un partit de govern d'Espanya. Això és nou, no s'havia produït mai abans en la història d'Espanya. Hem de deixar passar el temps per veure si es consolida com un partit de govern o una formació frontissa.
I no va precisament en una línia federalista...
No té per què no ser-ho. Ciutadans el que és és antinacionalista. Però això no vol dir que no pugui ser federalista. Ciutadans pot evolucionar perfectament cap a un Estat federal. En canvi, no sembla que evolucioni mai cap a acceptar el nacionalisme o el fet que existeixi un poble diferent del poble espanyol com a titular de la sobirania. Però això és perfectament compatible amb el federalisme, perquè l'Estat federal presuposa l'existència d'un poder constituent únic.
El Mon 5/12/2015
Per què Espanya no ha aconseguit ser un Estat nació estable, com sí que ho és per exemple França?
Buff... Perquè no. Perquè ha fracassat en aquest projecte. L'Estat espanyol no ha estat capaç de ser una expressió acceptada per la societat espanyola de manera democràtica. Ha estat un Estat nacional espanyol, nacionalista espanyol, molt fortament nacionalista, però sempre sense acceptar el principi de legitimitat democràtica. Quan hi ha hagut un principi de legitimitat democràtica amb força suficient per expressar-se en la societat espanyola, s'ha vist que aquesta forma d'Estat no era la seva. Així és la nostra història. L'Estat unitari i centralista ha intentat imposar-se però ha ensopegat amb la democràcia i el sufragi universal. Cada cop que hi ha hagut sufragi universal aquesta forma d'Estat ha quedat desautoritzada per la societat espanyola.
La Constitució del 1978 té solidesa, veient tot el que està passant a Catalunya?
La Constitució del 1978 no ha perdut vigència ni un minut en cap metre de tot el territori de l'Estat. Una altra cosa és que es pugui considerar que s'hi hagin d'introduir reformes perquè s'ha produit un deteriorament del sistema polític, a conseqüència del pas del temps. Això passa en totes les normes del món. Jo crec que la carta magna necessita reformes. Són perfectament possibles i desitjables.
Què passarà si només hi ha tancament?
Si les Constitucions no es reformen acaben implosionant o saltant pels aires. Acaben perdent la legitimitat que tenen. La Constitució té la legitimitat d'origen del moment constituent, però el pas del temps fa que es vagi difuminant, que vagi quedant amb menys força. La reforma és el que vincula la legitimitat d'origen amb la legitmitat d'exercici. Si no es renova, acaba implosionant. És allò que el país se'n va a dormir monàrquic i es lleva republicà, com va succeir el 1931.
El Parlament català va aprovar no reconèixer el Tribunal Constitucional. Això afecta la legitimitat de la Constitució?
Es refereix a la declaració unilateral d'independència?
Sí, sí...
No. Si admetem que la Constitució està en vigor, aquesta declaració no hi té cap mena de cabuda. En la mesura que el Parlament de Catalunya és un òrgan constitucional de l'Estat espanyol se suposa que ha de respectar el que la Constitució estableix, En aquest cas es produeix una contradicció absoluta entre la declaració i el contingut de la Constitució. El Tribunal Constitucional no podia fer res més del que ha fet. Altra cosa és que es pugui donar una resposta política diferent al problema de Catalunya.
El govern espanyol, i el PSOE li dóna suport, intenta aturar el procés català amb mesures jurídiques i no polítiques, precisament.
Sí, està clar. La postura del govern de la nació, i en això hi coincideixen també el partit socialista i Ciutadans, diuen que és un tema que la Constitució no permet, i punt. I s'ha acabat.
Però els serà suficient la via jurídica?
Jo crec que no, però en fi... Ara la posició que tenen i la que tindrà també la previsible majoria parlamentària que es formi després de les eleccions generals serà molt contrària a la independència de Catalunya, i a la possibilitat que es celebri un referèndum per tal que els ciutadans de Catalunya decideixin si es volen mantenir dins l'Estat espanyol o no. Els tres partits que previsiblement seran els majoritaris després de les eleccions (PP, PSOE i Ciutadans) estan en contra de la celebració del referèndum. Per tant no sé pas de quina forma intentaran trobar una resposta política que es pugui convertir en norma jurídica per tal que la integració de Catalunya a Espanya sigui una integració que acceptin els ciutadans de Catalunya.
Un referèndum hauria estat la solució per dirimir el contenciós?
Haurien d'haver fet tot el possible per tal que el referèndum no s'hagués arribat a plantejar. El referèndum no és una bona sortida, és molt divisor. Parteix entre els qui estan a favor i els qui estan en contra, divideix la comunitat. És una mala sortida, quan es convoca un referèndum ja és el senyal d'un fracàs. Vol dir que la convivència s'ha fet molt difícil. El que passa és que a Catalunya ja hem arribat a aquest punt, i un cop s'hi arriba no hi ha més opció que convocar el referèndum. Aquesta és la meva posició personal.
Vostè creu que tot plegat arrenca de la sentència del TC contra l'Estatut?
Sí, l'origen de la tensió, de que Catalunya no es considera integrada a l'Estat espanyol, és quan el Tribunal Contitucional desautoritza el pacte al qual havia arribat el Parlament català amb el Congrés dels diputats i també desautoritza el resultat del referèndum de l'Estatut. El TC pren la decisió, i a partir d'aquell moment la immensa majoria de la societat catalana trenca amb el bloc de constitucionalitat. Ja no és només l'independentisme, és la immensa majoria de la societat catalana la que està en contra de la sentència. I a partir d'allà ja veiem tot el que està succeïnt. No hi ha Constitució, no hi ha Estatut, i hi ha el desordre polític que està presidint el sistema polític de Catalunya, i apareixen dificultats per una expressió jurídicament ordenada de la societat a través de les institucions.
Abans d'arribar a la crisi de l'Estatut, a Catalunya alguns parlaven d'un possible model federal. Però per què hi ha tan pocs federalistes a Espanya? A què es deu?
Miri, Espanya ha de resoldre un problema territorial. Cada cop que la societat espanyola té protagonisme democràtic es constata que la forma centralista i unitària no pot ser la forma d'Estat de la democràcia. Ja va succeïr en el sexenni revolucionari del segle XIX i, de forma molt clara, en els processos democràtics del segle XX, el del 1931 i el del 1978. L'Estat unitari i centralista no és una opció. Per tant s'havia d'anar a una descentralització política. Fins ara hem fet l'assaig el 1931 i el 1978 amb l'Estat de les autonomies, i en els dos casos aquest assaig ha acabat ensopegant amb el Tribunal Constitucional. S'ha convertit en una forma de no solucionar el problema. L'única alternativa que hi ha diferent és l'Estat federal, no hi ha res més. És el que ha de transitar la societat espanyola si vol resoldre el problema. Si no ho fa ja s'ha vist que no ha funcionat, hem arribat a un punt mort i la Constitució ha saltat pels aires. No en termes formals -segueix estant en vigor- però materialment els ciutadans [catalans] no l'accepten i és una norma estèril.
Veu possible realment aquesta evolució política dels espanyols?
Cal pactar. Cal fer un pacte constituent en el qual els diferent territoris es mirin uns als altres als ulls i decideixin si volen viure junts i quin lloc ocuparan en un Estat comú. No tenim més alternatives.
Però això no es gens previsible que surti de les eleccions generals del 20-D...
No, efectivament jo crec que no. En aquestes eleccions seguirem parlant d'una reforma de la Constitució, però no se'n farà cap. Tal com està el pati, no hi ha manera de treure endavant hores d'ara cap reforma de la Constitució.
Ciutadans va néixer durant el debat de l'Estatut com un partit anticatalanista, i ara està arrelant a Espanya. Vostè com ho interpreta?
És la primera vegada que un partit que neix a Catalunya té la possibilitat de convertir-se en un partit de govern d'Espanya. Això és nou, no s'havia produït mai abans en la història d'Espanya. Hem de deixar passar el temps per veure si es consolida com un partit de govern o una formació frontissa.
I no va precisament en una línia federalista...
No té per què no ser-ho. Ciutadans el que és és antinacionalista. Però això no vol dir que no pugui ser federalista. Ciutadans pot evolucionar perfectament cap a un Estat federal. En canvi, no sembla que evolucioni mai cap a acceptar el nacionalisme o el fet que existeixi un poble diferent del poble espanyol com a titular de la sobirania. Però això és perfectament compatible amb el federalisme, perquè l'Estat federal presuposa l'existència d'un poder constituent únic.
El Mon 5/12/2015
l'Estat fa servir les institucions en contra de la voluntat de la gent
ACN Barcelona.-"L'Estat és un frontó, un mur infranquejable". És l'opinió dels candidats d'ERC, que aquest dissabte han escollit el frontó del parc de l'Espanya Industrial per recordar quantes vegades han intentat els catalans reformar sense èxit Espanya. "Ho hem intentat absolutament tot", ha recordat el cap de llista dels republicans, Gabriel Rufián, que ha apuntat amb el dit a la paret que tenia al darrera per afirmar que "no se'ns acut res millor per definit l'estat espanyol que això". Segons ell, el govern espanyol fa servir les institucions en contra de la voluntat de la gent i l'alternativa al PP, el PSOE, seguirà la mateixa estratègia. El número 2, Joan Tardà, ha subratllat que tot i les dificultats que es trobarà la independència, "és més fàcil construir la República Catalana que canviar la Monarquia Espanyola, que és impossible".
"No tenim res més a fer. Al final, l'estat espanyol és un mur infranquejable. Hem intentat aprovar un impost a la banca, una altre a les nuclears, un decret contra la pobresa energètica i la resposta sempre ha estat que no", ha enumerat el cap de llista republicà. Les perspectives de futur dins d'Espanya no són gaire millors en opinió de Rufián, que considera PP i PSOE "pràcticament el mateix" i C's "la nova dreta reaccionària". Sobre el PSOE, Rufián ha recordat com el 12 d'Octubre del 2004 l'aleshores president espanyol José Luis Rodíguez Zapatero es va negar a posar-se dret davant la bandera dels Estats Units en un aparent "gest de rebel·lia" per la guerra d'Iraq. "10 anys després presentava les seves memòries al costat de Tony Blair. Reflecteix molt bé la deriva d'un PSOE que no és ni socialista, ni obrer, ni federal", ha opinat. També sobre els socialistes, ha recordat com Zapatero es va comprometre a donar suport a l'Estatut que sortís del Parlament i anys més tard, Alfonso Guerra celebrava "haver-li passat el raspall".Rufián ha donat per fet que el 20-D a l'Estat guanyaran "els de sempre", PP o PSOE, i que les opcions dels catalans per ser el que vulguin ser dins d'Espanya seran nul·les. "Ho hem intentat absolutament tot. Hem de començar a escoltar menys a segons qui i obeir-nos a nosaltres mateixos", ha assenyalat.Joan Tardà, número 2 de la candidatura al Congrés, i Esther Capella, número 3, han acompanyat Rufián en l'acte electoral d'aquest dissabte al parc de l'Espanya Industrial. Tots dos han explicat la seva experiència al Congrés i al Senat per concloure que "no hi ha res a fer" per canviar un Estat "que no vol canviar". Tardà ha garantit que, tot i les dificultats, "és més fàcil construir la República Catalana que canviar la Monarquia Espanyola". El número 2 dels republicans al 20-D ha lamentat que Izquierda Unida no hagi estat més forta aquests darrers 40 anys perquè Catalunya hauria pogut pactar amb els seus "germans espanyols" l'exercici del dret a l'autodeterminació: "Hi ha bona gent a l'altra banda del frontó", ha explicat Tardà, "però no han tingut prou força i tot apunta que no en tindran més a partir del 20 de desembre".
"No tenim res més a fer. Al final, l'estat espanyol és un mur infranquejable. Hem intentat aprovar un impost a la banca, una altre a les nuclears, un decret contra la pobresa energètica i la resposta sempre ha estat que no", ha enumerat el cap de llista republicà. Les perspectives de futur dins d'Espanya no són gaire millors en opinió de Rufián, que considera PP i PSOE "pràcticament el mateix" i C's "la nova dreta reaccionària". Sobre el PSOE, Rufián ha recordat com el 12 d'Octubre del 2004 l'aleshores president espanyol José Luis Rodíguez Zapatero es va negar a posar-se dret davant la bandera dels Estats Units en un aparent "gest de rebel·lia" per la guerra d'Iraq. "10 anys després presentava les seves memòries al costat de Tony Blair. Reflecteix molt bé la deriva d'un PSOE que no és ni socialista, ni obrer, ni federal", ha opinat. També sobre els socialistes, ha recordat com Zapatero es va comprometre a donar suport a l'Estatut que sortís del Parlament i anys més tard, Alfonso Guerra celebrava "haver-li passat el raspall".Rufián ha donat per fet que el 20-D a l'Estat guanyaran "els de sempre", PP o PSOE, i que les opcions dels catalans per ser el que vulguin ser dins d'Espanya seran nul·les. "Ho hem intentat absolutament tot. Hem de començar a escoltar menys a segons qui i obeir-nos a nosaltres mateixos", ha assenyalat.Joan Tardà, número 2 de la candidatura al Congrés, i Esther Capella, número 3, han acompanyat Rufián en l'acte electoral d'aquest dissabte al parc de l'Espanya Industrial. Tots dos han explicat la seva experiència al Congrés i al Senat per concloure que "no hi ha res a fer" per canviar un Estat "que no vol canviar". Tardà ha garantit que, tot i les dificultats, "és més fàcil construir la República Catalana que canviar la Monarquia Espanyola". El número 2 dels republicans al 20-D ha lamentat que Izquierda Unida no hagi estat més forta aquests darrers 40 anys perquè Catalunya hauria pogut pactar amb els seus "germans espanyols" l'exercici del dret a l'autodeterminació: "Hi ha bona gent a l'altra banda del frontó", ha explicat Tardà, "però no han tingut prou força i tot apunta que no en tindran més a partir del 20 de desembre".
Irak dice que el despliegue turco en Mosul viola leyes internacionales
BAGDAD - El presidente de Irak, Fouad Massoum, dijo el sábado que el despliegue de varios cientos de soldados turcos cerca de la ciudad de Mosul era una "violación de las normas y leyes internacionales" y añadió que aumentaría las tensiones en la región.
En un comunicado, Massoud exigió a Turquía el repliegue del contingente y pidió al ministro de Exteriores iraquí que tome las medidas necesarias para preservar la soberanía e independencia del país.
Una fuente de las fuerzas de seguridad turcas dijo el viernes que cientos de soldados habían sido desplegados para entrenar al Ejército iraquí cerca de Mosul, una ciudad de un millón de habitantes y tomada por Estado Islámico en julio de 2014.
© Thomson Reuters 2015 All rights reserved.
La configuració d'un país depèn dels ciutadans, no de l'Evangeli"
El cardenal arquebisbe de Barcelona reconeix que Pujol ha estat "un referent" i evita censurar-lo: "No vull jutjar les persones. Ja hi ha la justícia"
ACN Barcelona.-El cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, esgota el seus últims dies al capdavant de la diòcesi –serà substituït el dia de Sant Esteve per Juan José Omella- i aquest dissabte ha volgut donar la seva opinió sobre aspectes d'actualitat com el procés, el cas Pujol o el futur de l'Església. Sobre el procés català, Sistach ha estat clar: "Això de la configuració d'un país depèn dels ciutadans, l'Evangeli no diu si ha de ser d'una manera o una altra. Pot posar uns límits, lògicament, de respecte a la vida o respecte als drets fonamentals", ha assenyalat Sistach al programa 'El Suplement' de Catalunya Ràdio. Sobre el cas Pujol, el cardenal arquebisbe ha reconegut que l'expresident "ha estat un referent" però ha evitat censurar-lo: "No vull jutjar les persones. Ja hi ha la justícia", ha reblat Sistach.
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)
Entrada destacada
PROYECTO EVACUACIÓN MUNDIAL POR EL COMANDO ASHTAR
SOY IBA OLODUMARE, CONOCIDO POR VOSOTROS COMO VUESTRO DIOS Os digo hijos míos que el final de estos tiempos se aproximan. Ningú...
