Entrevista al nou president d'Òmnium Cultural en una de les setmanes més decisives del procés d'independència
Per: Pere Cardús Cardellach
Òmnium Cultural té nou president des d’abans de Nadal. Jordi Cuixart (Santa Perpètua de Mogoda, 1975) és un empresari formigueta que no ha parat des de fa anys d’empènyer el país cap al creixement, el dinamisme i la llibertat. És un empresari amb una divisa molt clara, sempre present: no hi ha llibertat ni plenitud sense justícia social.
Assumeix la presidència d’una entitat de més de cinquanta mil socis en un moment decisiu del procés cap a la independència. I avisa que aquest és tan sols el primer pas d’un procés d’emancipació nacional que, si ho volen lliurement els ciutadans, ha de culminar amb la independència dels Països Catalans.
I aquesta és la segona divisa que té Cuixart sempre present: la nació completa com la va explicar Joan Fuster. Creu que passi què passi diumenge al consell polític de la CUP, el procés no té aturador. I es mostra confiat que hi haurà acord i que s’imposarà el sentit d’estat i la responsabilitat dels dirigents polítics.
—Què hi fa un empresari al capdavant d’una entitat cultural? —Parlem d’una entitat cultural que va ser fundada per empresaris ara farà cinquanta-cinc anys. Per tant, la meva presidència no és una cosa tan estranya als Països Catalans. Els empresaris sempre han estat molt compromesos amb el futur de la llengua, la cultura i la cohesió social. Podem considerar que és el tancament d’un cicle.
Una entitat fundada per empresaris que ara la presideix un empresari amb orígens obrers, però que està molt orgullós de ser empresari. —Agafar les regnes d’Òmnium en un moment com l’actual, quan s’ha de construir un estat independent, és molta responsabilitat.
Quin paper farà l’entitat en aquest procés polític decisiu?
—És una responsabilitat gran. Ja ho crec. Òmnium és una entitat molt consolidada amb molta feina feta i amb molta feina per fer. El desafiament de construir la Catalunya independent ens obliga a ser més útils que mai. Per una banda, hem de recordar que tenim cinc pilars: llengua, cultura, país, educació i cohesió social. Resumeixen allò que entenem que vertebra una societat madura. Intentem dedicar tants esforços com podem a cadascun d’aquests pilars. Hem de poder ser útils en cadascun dels cinc pilars que regeixen la nostra activitat.  —Queda molta feina per fer en aquests cinc àmbits. —Sí. Molta. I per això anem carregats d’energia. La llengua, per exemple. L’ús social del català no s’ha normalitzat ni de bon tros. Hi ha moltes lleis que impedeixen que el català s’expressi amb normalitat. Hi ha molt camí per a recórrer. A l’escola, encara hi ha una llei vigent que cal combatre arreu dels Països Catalans. I cal defensar el model d’immersió lingüística, reconegut internacionalment com un model d’èxit. Si parlem de cohesió social, tenim clar que cal eixamplar la base social de l’independentisme per poder tenir una societat més ben teixida. Cal que la gent entengui que la independència és una eina útil per a la justícia social i el repartiment de la riquesa. —Hi ha la voluntat de créixer orgànicament també? —Sí. Hem presentat un projecte ambiciós de creixement territorial amb l’objectiu de tenir setanta seus el 2020. Ara en tenim trenta-dues. I volem continuar rejovenint l’entitat. Això ja es va començar a fer durant la presidència de Jordi Porta, va continuar amb Muriel Casals i ara insistirem en aquest procés. Tenim cinquanta-quatre mil socis. Una de les entitats amb més socis del país.  —Parlàveu de llengua fa un moment. En el futur estat independent, caldrà decidir quin estatus jurídic tindran les llengües i quina protecció jurídica i institucional els donem. Quina és la posició d’Òmnium en aquest debat? —A la Catalunya estat, el català ha de ser la llengua comuna i la llengua vehicular de les administracions i les escoles. Caldrà parlar i debatre durant el procés constituent que farem quina serà la consideració de la resta de llengües que es parlen a Catalunya. No tan sols el castellà. Al nostre país hi ha un percentatge important de gent que parla llengües del nord d’Àfrica i de més llocs del món. Totes aquestes llengües hauran de tenir el seu reconeixement i les haurem d’entendre com a riquesa del país. Mai la llengua ha de ser un problema. A casa meva, els meus pares parlen en castellà entre ells amb absoluta normalitat i van ser ells els que van decidir que parlarien als seus fills en català. Jo sóc fill d’aquesta normalitat. És obvi que caldrà trobar un encaix per a la llengua castellana perquè és una de les més parlades a Catalunya. El castellà a Catalunya no ha estat mai cap problema. El problema tan sols l’ha tingut el català, que ha estat sistemàticament perseguit i prohibit des de fa tres-cents anys al lloc on és natural, als Països Catalans.  —El català recula en alguns àmbits, no avança prou en alguns altres i s’estanca entre franges d’edat com ara els joves… Què pot fer la vostra entitat per capgirar aquesta situació? —És una qüestió que ens preocupa molt. Perquè més enllà de mantenir el català com a llengua vehicular a les escoles, entenem que ha de ser una llengua d’ús social i de divertiment. Per al jovent, en una societat on l’oci té un paper important en aquesta franja d’edat, volem impulsar un projecte molt ambiciós en el camp de l’audiovisual i les noves tecnologies que anirem concretant durant el 2016. Intentarem que sigui del mateix abast que quan als anys seixanta els nostres fundadors van veure que calia fer mestres de català que fessin de mestres dels mestres de les escoles. En el món de l’audiovisual i de les noves tecnologies és molt important que intentem fer alguna cosa ambiciosa per a normalitzar la llengua catalana. Els nostres joves han de poder viure plenament en català. —Quins canvis notarem de la nova etapa d’Òmnium respecte de les anteriors? —Nosaltres ens vam definir com una candidatura de continuïtat de l’etapa que va obrir Jordi Porta, que va consolidar Muriel Casals i que va mantenir Quim Torra en el període d’interinatge. Som candidatura de continuïtat. Amb la declaració de Santa Coloma, Òmnium va anunciar que posava tots els actius al servei de reforçar el projecte de la independència. Ho va fer perquè considerem que la independència és el millor camí perquè la llengua i la cultura catalanes puguin esdevenir elements de cohesió social i vertebració nacional. Però ara entenem que el 27 de setembre es va aconseguir la gran fita proposada i es va aconseguir una majoria a les institucions per a construir l’estat independent. Es va fer el referèndum que no ens havien deixat fer de cap de les maneres. Pensem que ara és l’hora dels polítics. Òmnium hi és i hi serà sempre que calgui per a reforçar el gran projecte de país lliure i sobirà. I no hem deixat de fer res del que sempre hem fet. A l’escola, la llengua, la cultura, la memòria històrica, les lletres…  —Doneu per bo el resultat del 27-S i us concentreu més en la resta d’aspectes de la vostra funció com a entitat cívica… —Continuem compromesos amb el procés d’independència. Però ja hi ha un mandat clar per la independència i cal que els polítics i les institucions facin la seva feina. La feina d’Òmnium va més enllà d’un Onze de Setembre. Continuarem fent la nostra funció per a eixamplar la base social del sobiranisme. I continuarem teixint complicitats. Volem ser punt de trobada d’aquells que encara no han abraçat el projecte independentista. Aquells que encara pensen en un referèndum acordat; aquells que encara pensen que la solució és el pacte fiscal… La nostra funció és oferir un espai de trobada de totes les sensibilitats del sobiranisme. Volem establir ponts de complicitat amb tots aquests sectors. Però tenim molt clar que el carril central del sobiranisme es diu independència. El nostre objectiu és cohesionar, cohesionar i cohesionar. —Penseu que Òmnium ha estat sobreexposada? S’ha fet massa política perquè el moment ho ha demanat? —El moment és històric i ho continuarà essent. Ara vindran els mesos o anys més durs, que demanaran que el país demostri la seva fermesa. Quan Òmnium va dir el 2012 que passaria a ser un actor del procés, ho feia amb coneixement i convicció. I va ser una decisió dels socis de l’entitat. Perquè la millor manera de ser fidels als objectius fundacionals de l’associació és participar en el gran moviment de base popular que camina cap a la independència. Si fem una mica d’autocrítica, hem de demanar disculpes si algú s’ha sentit exclòs en aquesta decisió. Òmnium vol ser una entitat que integra sensibilitats i on tothom es pot sentir còmode. Ara és l’hora de tenir sentit d’estat, culminar el mandat democràtic del 27-S i és el moment de les institucions i la política. Nosaltres continuarem eixamplant la base, però els polítics han de preparar la desconnexió d’Espanya. —Així, aquest pas enrere o al costat que han fet les entitats cíviques des del 27-S és conscient i volgut? —Nosaltres hem tingut un període electoral intern. La presidenta va plegar per sumar-se a una de les dues candidatures independentistes del 27-S. Hem estat tres mesos d’interinatge. Però no tenim cap intenció de fer un pas al costat, ni enrere. La junta d’Òmnium té la voluntat i l’ambició de ser cada cop més socis i continuar donant la cara. Tenim molta feina i no farem cap pas enrere. Farem un pas endavant per poder fer tota la feina que ens hem proposat. El sobiranisme ha d’incorporar cada vegada més sensibilitats per poder assegurar un projecte de cohesió social imbatible. L’independentisme és majoritari a Catalunya, però Òmnium encara té molta feina per a fer. —L’actualitat política de la setmana és marcada per l’assemblea de la CUP i per la decisió sobre la investidura. Si finalment no hi ha acord, què farà Òmnium? —Nosaltres tenim un respecte escrupolós pels nostres líders polítics, pels partits i per les institucions del país. No entrem en el driblatge curt de la política. Faríem un mal servei al país si ens dediquéssim a intervenir en la política en aquests aspectes més concrets. Òmnium demanava urnes, unitat i independència. Continuem demanant això mateix. Que hi hagi sentit d’estat, unitat i responsabilitat. Les decisions que prenguin els partits polítics tindran tot el nostre respecte. Sí que entenem que el moviment independentista neix de la base. És popular. I és el moviment polític més gran que hi ha a l’Europa occidental. Que tothom actuï amb sentit d’estat i responsabilitat. S’ha fet un plebiscit. S’ha guanyat el plebiscit. Volem sumar més complicitats. El parlament té un mandat democràtic i l’ha de complir. No hi ha més sortida. El procés d’emancipació nacional el donem per començat. Passi què passi diumenge, això no té aturador. El camí que ha emprès Catalunya no té marxa enrere. Hi pot haver obstacles i caldrà saber superar-los perquè això que fem no és fàcil, és complex. L’objectiu s’ho val i no ens aturarem. —La gent viu aquest compàs d’espera amb neguit. Si no hi ha investidura, Òmnium tornarà a tenir un paper determinant com abans del 27-S? —Nosaltres vam entendre que el 27-S era un plebiscit i era un moment excepcional. I en moments excepcionals s’han de fer coses excepcionals. Si hi ha unes noves eleccions, Òmnium no participarà en un procés electoral perquè no és la nostra funció. El poble de Catalunya ha pogut comprovar que Òmnium hi és quan se’ns requereix. Però la nostra funció no és anar a les eleccions. Tenim la nostra feina en l’àmbit cívic. No fem política de partits ni d’eleccions. Però nosaltres som optimistes. I som exigents amb els nostres polítics. I creiem que això ja pot tirar endavant sense passar per unes noves eleccions. Esperem i confiem que l’acord arribarà. —La tasca de recosir la nació sencera és una prioritat de la vostra presidència? —Sí. Nosaltres formem part de la Federació Llull. És l’únic ens que tenim d’àmbit supraprincipatí. Hi participem amb les entitats germanes de l’Obra Cultural Balear i Acció Cultural del País Valencià. La primera acció que vaig fer quan vaig ser escollit president d’Òmnium va ser trucar els presidents de l’OCB i d’ACPV per escenificar que la nació només ho és si és completa. Nosaltres som fills del Paco Candel, però també de Joan Fuster i d’Antoni Maria Alcover i Francesc de Borja Moll. Només entenem el projecte nacional que comença amb la independència del Principat si culmina amb la lliure voluntat dels ciutadans de tots els Països Catalans d’esdevenir una nació independent en el concert de les nacions lliures del món. Òmnium existeix perquè existeixen els Països Catalans. Si no, Òmnium tindria poc sentit
