La Catalogne a le potentiel économique

«La Catalogne a le potentiel économique pour devenir une nouvelle Suisse»

Des entrepreneurs catalans soutiennent l’indépendance, malgré l’instabilité juridique qu’entraînerait un tel processus. L’un d’eux présentait jeudi son livre à Lausanne

Le catalan Joan Canadell a cofondé en 2008 le lobby séparatiste entrepreneurial «Cercle catalá de negocis» qui compte aujourd’hui près d’un millier de membres. Il était jeudi à Lausanne pour y présenter son livre «Potencial d’Estat. Catalunya una força econòmica inimaginable.» (Ed. Nautilus), un pamphlet en faveur de la création d’un État indépendant. Profitant d’un vide juridique, les stations-service de ce jeune patron ont déjà cessé de verser leurs taxes à Madrid pour les transférer directement au gouvernement catalan. Pour lui, l’instabilité politique générée par le processus séparatiste est préférable au contexte actuel.

Une Catalogne indépendante serait-elle économique viable?

Oui. Nous avons tous les arguments pour devenir un nouveau Danemark ou une nouvelle Suisse… En fait, aucun de ces pays ne possédait, à la base, notre potentiel. La Catalogne est située dans une position stratégique pour le commerce, possède un tissu industriel dense, une infrastructure touristique ultra-développée et un secteur technologique en plein boum.

Si ce que vous décrivez est vrai, n’est-ce pas que les choses ne vont pas si mal avec l’Espagne?

Il faut faire le raisonnement inverse. Qu’aurions-nous pu devenir sans l’Espagne? Nous avons perdu 40 ans de développement avec la dictature franquiste. La transition nous a amené les jeux olympiques (en 1992 ndlr.) mais voilà vingt ans que nous demandons la construction d’un corridor ferroviaire le long de la Méditerranée, sur le même modèle que celui qui transporte les marchandises du nord au sud de l’Europe. Le manque d’infrastructures à déjà poussé le constructeur automobile DaimlerBenz a quitté la région. La Catalogne représente 19% du Produit intérieur brut (PIB) espagnol et 25% de ses exportations mais ne reçoit que 11% des investissements. Un exemple: le patrimoine architectural. À Madrid, tous les monuments ont été financés par des fonds publics. À Barcelone, le modernisme ne doit son essor qu’à la bourgeoisie catalane qui s’est enrichie dans les Amériques et s’est fait ériger des palais et villas.

Une sécession entraînerait une longue période d’instabilité juridique. N’est-ce pas paradoxal que des représentants des milieux économiques en fassent l’apologie.

L’instabilité est déjà installée. Je vous rappelle que l’Espagne n’a toujours pas de gouvernement pour la prochaine législature. Nous parions que cette instabilité sera courte. Personne n’a à gagner d’une sortie de la Catalogne de l’Union européenne. Cela supposerait que tous les produits agricoles du sud devraient passer deux frontières avant d’arriver en France. De toute façon, avec la crise, le marché intérieur espagnol s’est effondré. Beaucoup d’entrepreneurs catalans se sont tournés vers le nord. Les petites et moyennes entreprises catalanes ont survécu en augmentant leurs exportations vers le reste de l’Union européenne. Notre économie est l’une de plus ouverte au monde.

On peut imaginer que certaines entreprises pourraient ne jamais s’en relever…

Il y aura une transition, nous ne le nions pas. Il faudra en supporter le coût. Nous calculons que le boycott des produits catalans en Espagne – qui a déjà été mis en place par le passé – grèverait le PIB de 4%. Cela reste préférable au 8,5% de déficit fiscal que subit la Catalogne. Selon nos estimations, la création du nouvel État devrait générer entre 70 000 et 80 000 emplois, entre le secteur public et les multinationales qui viendraient établir leur siège en Catalogne.

Le problème de l’Espagne n’est-il pas simplement le manque de fédéralisme?

Non. Une réforme aurait pu changer les choses il y a dix ans. Mais il est trop tard aujourd’hui. Les dernières élections ont montré que le fédéralisme n’était pas porteur (les partis socialistes catalan et espagnol, traditionnellement plus fédéralistes, sont en recul ndlr.). À Madrid, les mentalités n’ont pas beaucoup évolué depuis la dictature. Il est toujours impossible de parler catalan au Congrès et dans les instances européennes, du fait du veto espagnol.

Noticies sobre Catalunya

"Catalunya té el potencial econòmic per esdevenir una nova Suïssa" Empresaris catalans donen suport a la independència, tot i la inestabilitat jurídica implicava un procés d'aquest tipus. Un dijous va presentar el seu llibre a Lausana 3 minuts de lectura Espanya Entrevista realitzada per Adrià Budry Carbó Publicat dilluns, febrer 1, 2016 a les 08:05, dilluns, febrer 1, 2016 va canviar a 03:16 p.m .. COMPARTINT COMPARTIR PER CORREU ELECTRÒNIC COMPARTIR EN FACEBOOK COMPARTIR A TWITTER COMPARTIR A LINKEDIN Català Joan Canadell co-fundar el 2008 el vestíbul separatista empresarial "Cercle de Catalá Negocis", que ara compta amb gairebé un miler de membres. Era dijous a Lausanne per presentar el seu llibre "Potencial d'Estat. Catalunya Una Econòmica obligar inimaginable. "(Ed. Nautilus), un pamflet a favor de la creació d'un estat independent. Aprofitant un buit legal, les estacions de servei d'aquest jove cap ja ha deixat de pagar els seus impostos a Madrid per transferir directament al govern català. Per a ell, la inestabilitat política generada pel procés separatista és preferible el context actual. Podria una Catalunya independent de negoci viable? Sí. Tenim tots els arguments per esdevenir un nou danès o nova Suïssa ... De fet, cap d'aquests països no tenen, al centre, el nostre potencial. Catalunya es troba en una posició estratègica per al comerç, té un teixit industrial dens, una infraestructura turística molt desenvolupada i un sector de la tecnologia en auge. Si el que vostè descriu és cert, no és cert que les coses no van tan malament amb Espanya? Hem d'invertir el raonament. Què podríem haver convertit sense Espanya? Hem perdut 40 anys de desenvolupament amb la dictadura franquista. La transició ens els Jocs Olímpics va portar (1992 ed.), Però fa vint anys vam sol·licitar la construcció d'un corredor ferroviari al llarg de la Mediterrània, en el mateix model que el que transporta mercaderies des del nord fins al sud de Europa. La manca d'infraestructura ja ha empès el fabricant d'automòbils DaimlerBenz va abandonar la zona. Catalunya representa el 19% del producte intern brut (PIB) i el 25% de les exportacions espanyoles, però rep només el 11% de les inversions. Un exemple és el patrimoni arquitectònic. A Madrid, els monuments van ser finançats amb fons públics. A Barcelona, ​​el modernisme deu el seu ascens com la burgesia català que s'enriqueix a les Amèriques i ha aixecat palaus i viles. Secessió conduiria a un llarg període d'inestabilitat jurídica. ¿No és paradoxal que els representants empresarials que fan l'apologia. Inestabilitat ja està instal·lat. Els recordo que Espanya encara no té un govern per a la pròxima legislatura. Apostem que aquesta inestabilitat serà curt. Ningú ha de guanyar amb una potència de Catalunya a la Unió Europea. Això requeriria que tots els productes agrícoles del sud han de passar dues fronteres abans d'arribar a França. De totes maneres, amb la crisi, el mercat intern espanyol es va ensorrar. Molts empresaris catalans s'han convertit en el nord. Empreses catalanes petites i mitjanes empreses han sobreviscut al augmentar les seves exportacions a la resta de la Unió Europea. La nostra economia és una de les més obertes del món. Un pot imaginar que algunes empreses no poden recuperar-se de ... Hi haurà una transició, no ens neguem. Es farà càrrec del cost. Calculem que el boicot als productes catalans a Espanya - que ja s'ha implementat en el passat - seria una càrrega per al PIB de 4%. Això segueix sent preferible el dèficit fiscal del 8,5% sofert per Catalunya. Estimem que la creació del nou estat hauria de generar entre 70 000 i 80 000 llocs de treball entre el sector públic i les multinacionals que establiria la seva seu a Catalunya. El problema d'Espanya no és només la manca de federalisme? No. Una reforma podria canviar les coses fa deu anys. Però és massa tard ara. Les últimes eleccions han demostrat que el federalisme no portava (el català i el partit socialista espanyol, tradicionalment més federalista, van baixar ed.). A Madrid, les mentalitats no han canviat molt des de la dictadura. Encara és impossible parlar català al Congrés i les institucions europees, ja que el veto espanyol

Euro: moneda refugio?, o perdida de intimidad?

Es el euro una moneda refugio?

EE.UU  eliminará próximente su moneda, empieza implantando un chip a dus ciudadanos

Cabe recordar que el chip sirve para  controlados tanto los gobiernos  como los bancos por medio de un GPS incorporado.

Consecuencias de un euro débil

Un euro débil implica una falta de confianza en la economia de la eurozona, agraviada por la falta de una política común, por la falta de unanumidad de criterios, impuestos, precios y salarios.

Ventajas de un euro fuerte

Facilita la confianza en la ecomomia de la eurozona, puede substituir al dolar comooneda refugio y facilita la unidad en los paises que tienen el euro como moneda.

Consecuencias:

Los EEUU intentan imponera la larga su evonomia echando al "caldero" todas las divisas y monedas existentes para unayor controlen todos los paises, de ahí la importancia de la implantacion del chip.

NO SEAS TONTO Y NO TE DEJES IMPLANTAR EL CHIP, PIDE A CAMBIO OTRA COSA QUE NO SEA DINERO VIRTUAL COMO POR EJEMPLO ZANAHORIAS O LEGUMBRES SOLO DE ESTA MANERA NO ESTARAS CONTROLADO POR ELLOS.

EL CLUB BILDERBERG.

crisis en los EE.UU.

La Fed reconoce los posibles efectos adversos de la volatilidad global en la economía de EEUU


Si estos acontecimientos conllevan un persistente ajuste de las condiciones financieras podrían apuntar a una ralentización de la economía global que podría afectar al crecimiento y la inflación en EEUU", dijo Fischer en un discurso ante el Council on Foreign Relations de Nueva York.
El "número dos" de la Fed por detrás de la presidenta, Janet Yellen, sin embargo, matizó que "ahora mismo es muy difícil juzgar las implicaciones de esta volatilidad", y recordó que ha habido "episodios similares en los años recientes que han dejado poca impronta permanente en la economía".
Fischer se refería así a los efectos en los mercados financieros internacionales de los actuales ajustes estructurales en China y los declives de los precios del petróleo y otras materias primas en los países exportadores.
En concreto, afirmó que los bajos precios del petróleo y la continuada fortaleza del dólar han mantenido la inflación en EEUU por debajo de lo previamente anticipado.
Al término de su reunión de la pasada semana, el banco central estadounidense dejó sin cambios los tipos de interés entre el 0,25 y el 0,50 %, a la vez que indicó que el crecimiento económico se ha ralentizado en EE.UU., e insistió en que no hay signos de repunte en la inflación.
Esa reunión de la Fed fue la primera después de la histórica subida de tipos de diciembre de 2015, por primera vez en casi diez años, en el inicio del proceso de ajuste monetario una vez dejada atrás la aguda crisis económica de 2008-2010.
La Fed avanzó a comienzos de año que podrían darse hasta cuatro alzas de tipos de interés en 2016 si la consolidación económica logra tracción en EEUU, perspectivas que parecen haberse enfriado tras los primeros indicadores y las perspectivas de mayor caída de los precios del petróleo.

Fira de Valencia: 1097 M€ De déficit

 El portaveu d'Hisenda del grup socialista en les Corts, José Muñoz, així com les diputades Concha Andrés i David Cerdán, han començat a elaborar el pla de treball de la Comissió d'Investigació sol·licitada pel PSPV sobre les institucions firals valencianes "i els nombrosos indicis de malversació de fons públics, sobrecostos i corrupció que emboliquen tant Fira València com la Institució Firal Alacantina (IFA)".
 En aquest sentit, el portaveu en la comissió, José Muñoz, ha assenyalat que encara no s'ha conegut "el major escàndol de corrupció del PP al País Valencià, ja que tots els incidits apunten al fet que de nou tornarem a ser notícia per un altre cas de saqueig de fons públics per part dels dirigents del PPCV".
 A més, ha insistit en "la necessitat que aquesta comissió servisca per a conèixer amb certesa i en profunditat tot el que ha passat tant en Fira València com en IFA, així com depurar les responsabilitats dels qui van ordenar i van encapçalar un entramat que ha deixat més de mil milions de deute per a les arques valencianes".
 Així mateix, Muñoz ha lamentat que "tal com asseguraven alguns dirigents 'populars', la festa de la corrupció en el PP no s'acaba mai" i ha posat en valor les investigacions tant periodístiques com de companys socialistes "que durant anys van denunciar els sobrecostos i les irregularitats que el patronat de Fira València, encapçalat per Rita Barberá, estava duent a terme".
 Muñoz i els diputats Concha Andrés i David Cerdán han denunciat que "la cova fosca en què es van convertir les institucions firals ha deixat en total 1.097 milions d'euros de deute a les arques valencianes que haurem de pagar entre tots".
 A més, han incidit que el seu treball se centrarà a descobrir i depurar responsabilitats de les persones que "al mateix temps que saquejaven les arques públiques i deixaven en el carrer a més de 100 treballadors en un ERO van aprovar una macroampliació amb 300 milions de sobrecostos --86 per cent més-- sense justificació o camuflats en factures falses; o que van gastar més de 7.600 euros en regals de luxe per a l'alcaldessa entre els quals es troben bosses, fulards o xecs regals d'importants marques i boutiques