Qué son los bonos CoCo?

¿Qué son los bonos CoCo y por qué todo el mundo está interesado en ellos?

En este nuevo episodio, Max y Stacy imaginan lo que Fester Addams podría decir sobre el hecho de que las malas, tóxicas, complicadas e híbridas deudas, que habiendo sido autorizadas y que se han podrido y descompuesto durante los últimos cinco años, ahora están resurgiendo de entre los muertos para encoger la economía. En la segunda parte, Max continúa su conversación con Ellen Brown, autora de ‘Telaraña de deuda’, con la que conversará sobre la guerra contra el dinero en efectivo.

Como dijo en un capítulo el tío Lucas, personaje de 'Los locos Addams' o 'La familia Addams': “¿Quieres revivir mis días de safari y encogerme la cabeza?”. Algo parecido diría hoy en día el economista Mario Draghi, al igual que los banqueros centrales: “¿Quieren revivir nuestros días de crisis y fraudes y encoger la economía?”, sugiere el presentador de RT, Max Keiser. "La verdad es que han dejado que se descompongan varios de los elementos de nuestro sistema financiero, pensando que todos los problemas desaparecerían por arte de magia y nos olvidaríamos de todo", agrega Stacy Herbert.
Stacy argumenta que, desde la crisis del 2008, han surgido los llamados “buscadores de rentabilidad” en el mercado de los bonos basura. Bonos que, en el caso del Deutsche Bank, llamaron la atención de los inversores por los llamados bonos CoCo. Pero, ¿qué son los bonos CoCo y por qué todo el mundo está interesado en ellos? ¿Por qué se han vuelto locos por ellos?
La presentadora explica que se trata de unos instrumentos de capital híbridos capaces de absorber pérdidas en tiempos de dificultades, en los que se convierten automáticamente las acciones de un banco cuando su capital cae por debajo de un cierto umbral. "Todo el mundo se volvió loco por estos CoCos porque ofrecían un 6 o un 7% de rentabilidad, sin ser conscientes de que el capital de estos instrumentos podía evaporarse y desparecer", argumenta Stacy.
"Lo denominan capital híbrido, pero no lo es, porque no es capital" discurren Max y Stacy. "Si agarramos un gato y lo fusionamos con un ladrillo, lo que se obtiene no es un gato-híbrido, sino un gato muerto", explica Keiser, que aclara que lo mismo ocurre con lo bonos al fusionarlos con "cagarrutas de cabra", pues se obtiene algo muerto e insolvente.
La escritora Ellen Brown volvió a hablar en Keiser Report, donde explicó que "las recapitalizaciones internas son más peligrosas que el Estado Islámico", pues, en EE.UU. las probabilidades de morir a causa de la pobreza engendrada por los bancos, son muchísimo mayores que las de morir en un atentado yihadista

Impostos a Catalunya

BARCELONA

El secretari d'Hisenda: "La gent no haurà de decidir si paga a un lloc o a un altre"

En una entrevista a TV3, Lluís Salvadó ha dit que la Generalitat no promourà que es paguin impostos estatals a l'agència catalana abans que no hi hagi el marc legal que ho empari

Un dels grans projectes per portar Catalunya a la independència és l'Agència Tributària. La Generalitat, però, vol anar amb peus de plom per evitar caure en cap il·legalitat, i, sobretot, deixar els ciutadans en situació de desempara en cap moment.

En una entrevista a TV3, el secretari d'Hisenda, Lluís Salvadó, s'ha mostrat convençut que s'arribarà a un pacte amb el govern espanyol perquè Catalunya sigui independent i, per tant, també s'acordarà en quin moment els impostos es comencen a pagar a la Generalitat:

"En cap moment creiem que la gent haurà de decidir si paga a un lloc o paga a un altre, ho hauran de resoldre els governs, no li podem passar el problema als ciutadans o a les empreses" Salvadó afegeix que, en cap cas, la Generalitat promourà que es paguin impostos estatals a l'agència catalana abans que no hi hagi el marc legal que ho empari: "No hi ha ni cobertura legal ni està regulat. Tampoc no entra dins dels àmbits prioritaris de la Secretaria d'Hisenda potenciar aquesta mena d'exercicis"

El secretari d'Hisenda recorda que quan algunes institucions i ciutadans paguen l'IRPF o l'IVA a l'Agència Tributària de Catalunya, és només un gest simbòlic, perquè l'agència catalana el que fa és d'intermediària amb la hisenda estatal.

Abans de convertir aquesta oficina en una hisenda que gestioni tots els impostos, primer caldrà que l'agència acabi d'exercir totes les competències que ja té actualment perquè, segons Salvadó, aquestes feines s'encarreguen ara als registradors de la propietat i a la hisenda estatal amb un cost anual de 35 milions d'euros: "No podem afrontar la recaptació de nous impostos, no podem afrontar la creació d'un nou estat si una part essencial de la recaptació la tenim subcontractada al govern de l'Estat"

El govern català no promourà que els contribuents paguin els seus impostos a l'Agència Tributària catalana fins que no hi hagi un canvi de marc legal

El moment del trencament

El moment del trencament
«El joc del gat i la rata entre Espanya i Catalunya té data de caducitat curta. L'estratègia de l'eslàlom contra les ordres del TC aviat perdrà eficàcia»

Germà Capdevila
naciodigital.cat  


El procés català cap a la independència inclou necessàriament un trencament.
Més d'hora que tard haurem d'assumir el cost i les conseqüències de desconnectar amb l'estat espanyol. La part catalana sembla poc disposada a fer-hi front. La part espanyola cada dia estira més i més una corda que de tan esquerdada que està només s'aguanta per uns quants fils.
El primer episodi clar i concret el vam viure el 9N2014. El governcatalà va organitzar una consulta i el Tribunal Constitucional va suspendre-la. Si la Generalitat desobeïa, provocava el trencament. Va optar per driblar la resolució judicial amb un procés participatiu que va portar el president i dues conselleres davant dels tribunals espanyols.
El procés de desconnexió de 18 mesos iniciat aquesta legislatura oferirà un munt d'ocasions similars. De fet, el mateix document fundacional d'aquesta etapa, la declaració del 9N2015, ja va provocar la primera tensió: cal acatar la suspensió del TC? O, per contra, continua vigent, en aplicació del seu articulat que desconeixia la competència del tribunal?
Sense anar més lluny, la suspensió de la Conselleria de Raül Romeva ens torna a posar davant el mateix problema. Cal fer una nova filigrana i canviar-li el nom, com suggereixen alguns? Cal anar a l'enfrontament directe i continuar funcionant com si res? Cal acotar el cap i suspendre'n les activitats?
Sigui com sigui, el joc del gat i la rata entre Espanya i Catalunya té data de caducitat curta. L'estratègia de l'eslàlom contra les ordres del TC aviat perdrà eficàcia, i caldrà acceptar que per continuar endavant haurem de fer efectiu el trencament per la via dels fets, assumint-ne el cost i les conseqüències. Només si demostrem al món que res no aturarà la nostra determinació tindrem possibilitats d'èxit.

Incertesa politica i baix creixement

L'OCDE adverteix del risc per a Europa de la incertesa política i el baix creixement

La incertesa política a la Unió Europea amenaça amb llastrar les inversions i agreujar les condicions financeres a la regió, la lenta recuperació el fa vulnerable a les sacsejades globals i pot provocar un cercle viciós amb el sector bancari europeu, segons adverteix l'OCDE. De fet, l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) ha rebaixat la seva previsió de creixement per a la zona euro.

En concret, la institució ha retallat quatre dècimes la seva previsió del passat mes de novembre per 2016 i en dues dècimes la de 2017, que ara se situen en el 1,4% i el 1,7%, respectivament. Aquesta rebaixa de previsions per a l'eurozona s'explica per la retallada de mig punt percentual de l'expectativa de creixement per a Alemanya el 2016, fins a l'1,3%, que el 2017 serà de l'1,7%, dues dècimes menys del que estimat en novembre.

Així mateix, l'OCDE ha revisat a la baixa el seu pronòstic per a França, fins al 1,2% el 2016, enfront del 1,3% de novembre, i el 1,5% el 2017, una dècima menys de l'anterior estimació, mentre que en el cas d'Itàlia, l'organització preveu que el seu PIB creixerà aquest any un 1%, quatre dècimes menys del que s'havia estimat al novembre, i un 1,4% el 2017, en línia amb l'anterior previsió. "La lenta recuperación en la zona euro és un factor important que llasta la recuperació global i deixa a Europa vulnerable a sacsejades globals", adverteix l'OCDE. D'aquesta manera, la institució alerta del risc que la regió quedi "encallada" en una situació de baix creixement, baixa inflació i una confiança feble per generar majors inversions que permetessin millorar la productivitat i la creació d'ocupació.

Així mateix, l'OCDE adverteix que aquest baix ritme de creixement pot arribar a crear una retroalimentació negativa amb el sector bancari, com reflecteixen les recents caigudes de les accions dels bancs. "La UE s'enfronta a desafiaments creixents per mantenir el suport al projecte europeu, incloent l'onada de refugiats, les amenaces de seguretat, la impopularitat de les mesures d'austeritat i les forces centrífugues en una sèrie de països", adverteix l'OCDE. Així mateix, la institució adverteix que "aquesta incertesa política amnaza amb perjudicar més la inversió i podria portar a condicions financeres més difícils, el que deprimiria el ja feble creixement a Europa". D'aquesta manera, l'OCDE subratlla la necessitat que Europa recuperi la consciència de si mateixa i parli amb una sola veu per promoure el creixement i la unitat.

En aquest sentit, la institució recomana impulsar l'harmonització reguladora que permeti impulsar el pla d'inversions patrocinat per Jean Claude Juncker, així com que el Banc Europeu d'Inversions accepti finançar projectes més arriscats. "Es requereix major ambició per fer les institucions europees més favorables al creixement i la productivitat", assenyala la institució

Jerusalén es más antigua de lo que se creía

Descubren artefactos y vestigios de un asentamiento de la Edad del Cobre en la ciudad santa.





Un grupo de arqueólogos ha descubierto en Jerusalén un asentamiento que se remonta a hace 7.000 años, lo cual lo convierte en el vestigio más antiguo de presencia humana en la ciudad.
Se trata de dos viviendas con paredes parcialmente preservadas y suelos íntegros, así como de vasijas de arcilla, herramientas de sílex y un cuenco de basalto y cuentas de piedras preciosas pertenecientes a la Edad del Cobre (o eneolítica).
El hallazgo fue hecho por la Autoridad de Antigüedades de Israel (AAI) en el barrio de Shuafat en el curso de unas excavaciones que precedían la construcción de una carretera.
Anteriormente se consideraba que Jerusalén había estado habitada desde hace 4.000 o 5.000 años.
Varios asentamientos eneolíticos han sido descubiertos fuera de Jerusalén en diferentes zonas de Israel, y solo vestigios fragmentarios en las colinas de Judea y Jerusalén, según comentó Omry Barzilai, director del departamento prehistórico de la AAI, citado por 'The Jerusalem Post'.
La excavación "indica que en la zona de Jerusalén hubo un asentamiento próspero en tiempos antiguos", comentó Ronit Lupo, directora para excavaciones de la AAI.
En la edad eneolítica los humanos empezaron a emplear herramientas de cobre, aunque todavía los utensilios de piedra todavía se mantenían en uso