advertencia de Sayyed Nasralá a Israel

Temor en Israel tras la advertencia de Sayyed Nasralá sobre la “bomba”


Los ecos de la “bomba nuclear” del número uno de Hezbolá continúan resonando en Israel.
Hacía tiempo que un discurso de Sayyed Nasralá no provocaba tantas reacciones en Israel y obligaba a toda la clase política israelí a pronunciarse.
 Y eso sin contar con la cobertura mediática que atrajo el discurso. Los medios israelíes sostienen que las advertencias del líder de Hezbolá están bien fundadas.
“Nasralá es muy sutil en la elección de sus palabras. Parece que hay una unidad científica en Hezbolá que analiza los datos y extrae conclusiones”, indicó el profesor Amos Noteg, que trabaja en el Instituto Altajion de Haifa.
Según él, el bombardeo de un solo depósito de amoniaco y el derramamiento de una quinta parte de su capacidad provocaría la muerte de 17.000 israelíes. “El bombardeo de todas las reservas provocaría la muerte de 70.000”, afirmó confirmando así la existencia de este peligroso gas en la ciudad, señaló el periódico libanés Al Akhbar.
Durante su discurso del pasado martes, el secretario general de Hezbolá amenazó con bombardear las reservas de gas de amoniaco de Haifa en el caso de que Israel desencadene su tercera guerra contra el Líbano y ponga en práctica la llamada “Doctrina del Suburbio del Sur” de Beirut, que consiste en arrasar los barrios de este último, donde vive la base popular de Hezbolá.
De momento, los habitantes israelíes de Haifa son los que muestran una mayor inquietud. “Estas amenazas han sido un duro golpe psicológico para los habitantes de la ciudad. Ellos han pasado una mala noche”, señaló el sitio israelí Maariv.
Para el periódico Yediot Aharonot, Sayyed Nasralá ha sabido dar donde más duele y ha sembrado el pánico entre los israelíes. “Los residentes de Haifa han pedido que estas advertencias sean tomadas en serio”, indicó el diario.
Los diputados de la Knesset del Campo Sionista se han pronunciado también sobre este tema. Según Yael Cohen-Bart, está claro que los habitantes de Haifa se encuentran a partir de ahora en la lista de blancos de Hezbolá en una próxima guerra.
 Otro diputado de la misma formación, Hilik Bar, acusó al ministro de Defensa, Moshe Yaalon, de ser el responsable de tal catástrofe si ella tiene lugar.
 “Netanyahu se preocupa de la bomba iraní y olvidó que un millón de israelíes viven bajo una bomba de acción retardada aquí”, afirmó.
Por su parte, el jefe del Estado Mayor israelí dijo que “Hezbolá posee de lejos las mayores capacidades militares en el entorno del Estado de Israel.
 Constituye la fuerza más amenazadora. Ha creado un equilibrio estratégico con Israel.
 A pesar de eso, el Ejército israelí ha logrado desarrollar su fuerza de disuasión y el frente libanés está en la situación más tranquila de los pasados 10 años”.
Los observadores constatan que esta declaración no ha disipado los temores israelíes provocados por el discurso del líder de la Resistencia libanesa.
“La magia de Nasralá perdura. Él amenaza con atacar Israel en su talón de Aquiles”, concluyó el sitio israelí Walla.


Source: Periódicos
 19-02-2016 - 16:28 Última actualización 19-02-2016



 WEB DE PROMOCIÓN ALTERNATIVA     en  21:26  


Compartir




No hay comentarios:




Publicar un comentario en la entrada

   





›

Página principal

Ver versión web








 












 
 

Con la tecnología de Blogger.

El Tribunal Constitucional ja no mana a Catalunya

El braç judi­cial del Gov­ern espanyol ja té un un altre objec­tiu a punt. Després de sus­pendre la Con­sel­le­ria d’Afers Exte­ri­ors, ara van a per la pres­i­denta del Par­la­ment de Catalunya, Carme For­cadell, per haver con­sti­tuït una comis­sió sobre el procés con­stituent. Ella en primera instàn­cia i tots els dipu­tats que en for­men part podrien ser el proper objec­tiu del TC, primer amb un avís dient-​los que estan des­obeint i després advertint-​los que tenen l’obligació de fer com­plir la sen­tèn­cia del TC. Si la pres­i­denta del Par­la­ment no fes cas al que orde­nen el PP i el PSOE des de Madrid podria patir diverses con­se­qüen­cies com la inhab­il­itació. De moment el TC ja ha ini­ciat la tramitació de l’incident d’execució per des­obe­dièn­cia i el Par­la­ment té 10 dies per infor­mar sobre la creació d’aquesta Comis­sió. També la fis­calia de l’Estat per donar la seva versió.
 
Ahir el Pres­i­dent va dir que la Gen­er­al­i­tat de Catalunya con­tin­uaria fent política exte­rior i que la con­tin­uaria fent Raul Romeva com a Con­seller. També va men­cionar el tuit de Ger­ard Pique on deia “grà­cies Tri­bunal Con­sti­tu­cional, amb tu va començar tot". Doncs sí, tot va començar amb el TC i tot pot acabar amb el TC. I és que si aquest òrgan judi­cial espany­olista comença a fer sen­tèn­cies i a Catalunya no s’obeeixen, sig­nifica que la Con­sti­tu­ció Espany­ola ja no és vigent a Catalunya. No és broma. Si Raul Romeva con­tinua de con­seller, si la Comis­sió del Procés Con­stituent segueix enda­vant, si Carme For­cadell con­tinua pre­sidint el Par­la­ment, Catalunya esdevé un ens propi on l’Estat ja no és capaç de fer com­plir la seva legal­i­tat. I alerta, l’Estat podria inten­tar fer respec­tar les seves sen­tèn­cies. Però no m’imagino com ho faran. Potser ni ells saben com fer-​ho. Fent entrar la Guàr­dia Civil al Palau de la Gen­er­al­i­tat enmig d’una reunió del comitè exe­cu­tiu i fent fora per la força al Con­seller Romeva? És una opció però em costa d’imaginar.

En tot cas, les paraules que ahir va pro­nun­ciar Puigde­mont no va ser menors. Al con­trari, van ser molt grans, amb molt sen­tit, com qui no vol la cosa va dir que no faria cumplir la sus­pen­sió de la Con­sel­le­ria d’Afers Exte­ri­ors. Són grans temps per la política. Moments impor­tants, deci­sius, emo­cio­nants. Hem arri­bat molt lluny i més lluny que arrib­arem. Grà­cies a mil­ions de per­sones. Però al mateix temps grà­cies a unes poques per­sones. Una d’elles Muriel Casals. Cal que con­tin­uem la seva lluita, i cal que la recor­dem i hom­e­nat­gem. Avui a les 19h al pas­satge dels Til.lers de Barcelona Òmnium li prepara un gran hom­e­natge. Som-​hi tots. Nos­altres som el vent, grà­cies Muriel!

font: www​.ericber​tran​.cat

EL RESCAT FINANCER TINDRÀ COST A LES BUTXAQUES DELS CONTRIBUENTS?

EL RESCAT FINANCER TINDRÀ COST A LES BUTXAQUES DELS CONTRIBUENTS?


L'última decisió de Bankia de tornar els diners a tots els petits inversors que van comprar accions a la sortida a borsa de l'entitat pot tenir conseqüències per als contribuents, tenint en compte que el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) segueix sent el màxim accionista de Bankia amb el 64% dels títols.
 
 Aquesta informació m'ha recordat una de les darreres intervencions a la sessió de control al Senat, que vaig fer al ministre Montoro en relació al rescat bancari i que avui val la pena analitzar.
 
 Segons informe del propi Banc d'Espanya, primers de maig de l'any passat, dels 61.495 M€ d'ajuts financers que s'han destinat a recapitalitzar les entitats financeres, solament s'han recuperat 2.666M€, el que suposa menys del 5%.
 Aquí hauríem de sumar els 9.215 M€ dels EPA (Esquemes de Protecció als Actius) o els 2.192 M€ del FROB al  SAREB (Banc dolent).
 
 Si d'altra banda tenim en compte l'escàndol de les preferents, en que milers de famílies, per la seva fidelitat a l'entitat financera varen perdre tots els seus estalvis i em refereixo a petits estalviadors, que no inversors, comprant preferents i que no han pogut accedir a l'arbitratge.
 
 O que moltes famílies, per causes sobrevingudes, no han pogut fer front a l'hipoteca del seu habitatge i s'han vist desnonades i amb deutes, doncs la llei de segona oportunitat no és com volíem que fos, ni de lluny!!!
 
 I no s'estan de presumir dels seus beneficis, doncs a finals d'abril de l'any passat, solament les deu primeres entitats i en un trimestre havien obtingut uns guanys propers als 5.000 M€

Tot plegat molts recursos públics destinats a la recapitalització de les entitats financeres i cap recurs a rescatar ciutadans, famílies, empreses, autònoms, pimes...
 Tot plegat i tornant al principi, el fet de tornar la inversió dels petits accionistes amb interessos és la constatació que les coses no s'han fet bé a Bankia.
 El problema és que aquesta solució arriba tard, quan saben que han perdut la batalla als tribunals i quan han arrossegat a la ruïna a moltes famílies i el gran dubte que ens queda és si tots aquests recursos públics invertits en aquestes entitats financeres seran retornats per les pròpies entitats o al final es repercutirà d'alguna manera a la butxaca dels contribuents, que pot ser el més probable.


Tirabol Produccions

Ribó defensa un referèndum a Catalunya

Ribó defensa un referèndum a Catalunya com el fet a Escòcia
L'alcalde de València posa com exemple el Govern de la Generalitat i el de l’Ajuntament

Joan Ribó veu "perfectament assolible un Govern progressista" a l’Estat espanyol.

Europa press / Madrid.
 L'alcalde de València, Joan Ribó, veu "perfectament assolible" que el pròxim Govern espanyol siga "progressista" al mateix temps que ha defensat la celebració d'un referèndum a Catalunya per a decidir sobre la independència de Catalunya. "Espere que aquest país aconseguisca un Govern de progrés", ha assenyalat durant un desdejuni informatiu a Madrid, organitzat per Nova Economia Fórum, preguntat sobre les negociacions entre les diferents forces polítiques per a aconseguir un acord per a l'Executiu espanyol.
 Ribó, que no ha volgut pronunciar-se sobre les condicions que el líder de Podemos, Pablo Iglesias, demana al socialista, Pedro Sánchez, de cara a conformar un Executiu del PSOE, ha insistit que aconseguir un Govern progressista és "perfectament assolible".
 En aquest sentit, ha defensat “l’experiència positiva" del tripartit de l'Ajuntament de València format per Compromís, el PSOE i València En Comú, així com el Govern de la Generalitat Valenciana entre PSOE i Compromís.
Govern "del poble amb el poble"
 Per a Ribó, aquests executius "són un bon exemple a seguir" ja que, segons ell, aposten per la política "dialogada" i formen un "Govern plural": "El més adequat des del nostre punt de vista és establir un Govern del poble amb el poble".
 Així doncs, ha desitjat aquesta mateixa fórmula per al Govern espanyol. "Un Executiu plural que atenga la diversitat de les Corts Generals amb un caràcter progressista que treballe per millorar la vida de les persones des d'una perspectiva d'honradesa i confiança des de la transparència i el diàleg", ha manifestat. "Tots els valencians saben que no ens mengem els xiquets, ni tenim banyes ni portem cua", ha subratllat, per a després afegir que amb aquest tipus de Govern es pot "avançar moltíssim".
 Preguntat sobre la celebració d'un referèndum a Catalunya --una de les condicions que Iglesias posa damunt de la taula per a donar suport al PSOE-- l'alcalde ha dit desitjar que s'aconseguisca "la majoria democràtica per a poder fer un referèndum com va fer Gran Bretanya amb Escòcia, previ acord amb el Govern del país”. En aquesta línia, ha defensat "el respecte als drets nacionals especialment a Espanya” ja que, al seu parer, “és el país més plural d'Europa.


Europa press / Madrid.

la europa que nos espera

   Si todos los movimientos separatistas salen con la suya        El movimiento de independencia de Escocia será envalentonar a otros grupos separatistas activos en Europa para ganar su libertad, si Escocia vota para separarse del Reino Unido el jueves. Desde Cataluña y País Vasco en España a Véneto, Tirol del Sur, y la isla de Cerdeña en Italia a Flandes en Bélgica, "el precedente de la votación sobre la autodeterminación tendrá repercusiones en todo el continente", escribe The New York Times .
   Si desea tener una idea aproximada de cómo Europea tendría fronteras y ser redibujado si las regiones con una agenda separatista salieran con la suya, se puede ver en el siguiente mapa, elaborado por la Alianza Libre Europea, a la que "40 nacionalidades progresista, regionalista y partes autónomas pertenecen a toda la Unión Europea ".
Espanya perd la batalla contra la democràcia
El govern espanyol no sap com aturar la premsa internacional que ja s’està posicionant a favor de Catalunya davant una pugna entre democràcia i immobilisme
El govern espanyol està perdent per golejada, malgrat que utilitza el seu cos diplomàtic per pressionar cancelleries i imposar el silenci davant un afer que diu és “intern”, i compta amb la claca de la premsa espanyola, doblegar la premsa internacional ja és una altra cosa. Aquest dimecres l’editorial de Boomberg, l’agència de noticies de referència de gran part del sector econòmic internacional, ha estat un míssil de flotació a l’immobilisme de Rajoy que ja ha anat precedit per portades com l’edició de paper del New York Times, fent-se ressò de la suspensió del 9N per part del Tribunal Constitucional tot destacant “l’empenta catalana cap a la secessió”. Tot plegat suposa un cop dur als arguments de la indissoluble unitat d’Espanya.
El pitjor somni de Margallo s’està fent realitat  La premsa internacional comença a prendre part pel procés català malgrat que els sequaços de Margallo han intentat alliçonat els corresponsals dels grans mitjans internacionals que beuen de les fonts informatives de Madrid. El procés català, amb una de les mobilitzacions socials més important dins una Europa desmobilitzada, és notícia en els principals mitjans internacionals, i motiu de reflexió en prestigiosos espais de comunicació com la revista de la universitat de Harvard, una de les institucions acadèmiques més prestigioses al món, que defensa que "Els catalans han de poder decidir el seu destí". Mals temps pel Govern espanyol Que un enviat de Blooomberg s’hagi desplaçat aquest dimecres a  Parlament per copsar el pols del procés català després d’una demolidora editorial que deixa Rajoy i el PP en mal lloc, és un símptoma, com també ho és que la premsa espanyola, que últimament ha aterrat a la cambra catalana de forma prou agressiva com que el parlament hagi hagut de posar cintes de protecció, frissi per una declaració de Camacho o Rivera. El món civilitzat ens mira mentre el vicepresident del Grup Popular Europeu, Esteban González Pons, envia una carta a tots els eurodiputats internacionalitzant el dèficit democràtic del govern espanyol que nega una consulta a Catalunya apel·lant a la sacrosanta indissoluble unitat d’Espanya