https://misteri1963.blogspot.com.esgoogle.com, pub-5827770858464401, DIRECT, f08c47fec0942fa0https://misteri1963.blogspot.com.argoogle.com, pub-5827770858464401, DIRECT, f08c47fec0942fa0https://misteri1963.blogspot.com.cogoogle.com, pub-5827770858464401, DIRECT, f08c47fec0942fa0https://misteri1963.blogspot.com.brgoogle.com, pub-5827770858464401, DIRECT, f08c47fec0942fa0 google.com, pub-5827770858464401, DIRECT, f08c47fec0942fa0 Misteri1963

Translate

martes, 31 de enero de 2017

Investigan por qué los tomates ya no saben como antes

Un equipo de científicos descubre las razones genéticas que explican por qué los tomates de ahora no son tan sabrosos como en el pasado. El objetivo, devolver el sabor perdido a este popular alimento.
Investigan por qué los tomates ya no saben como antes
Un equipo internacional de científicos ha analizado 398 variedades de la especie con el objetivo de determinar la razón por la que el sabor de los tomates comerciales cultivados en la actualidad no se parece mucho al que tenía este fruto en el pasado. Los resultados han sido publicados en la revista 'Science'. El propósito es devolver el sabor de antaño y hacerlo casar con la apariencia mejorada de los actuales.

Tras estudiar casi 400 especies, los expertos identificaron los genes encargados del olor y el gusto de los tomates, detectando así la composición de las variedades más sabrosas, y los responsables de la concentración de azúcar. A partir de ahí compararon los tomates actuales y los tradicionales. El equipo de especialistas ha identificado 13 moléculas con objeto de introducirlas en las variedades modernas.

El tomate es uno de los productos agrícolas más consumidas del mundo. Contiene vitaminas A y C. Ampliamente utilizado en las cocinas del mundo, es elemento indispensable en la dieta mediterránea.

RT

Reclamen una “solució democràtica” i “diàleg” assenyalant que la petició pel referèndum s’ha convertit en un afer europeu.

Eurodiputats presents a la conferència de Puigdemont demanen la intervenció de la UE
L'eurodiputat irlandès del Sinn Féin, Matt Carthy ACN

Eurodiputats de cinc estats membres i grups parlamentaris diferents que van ser a la conferència de Carles Puigdemont al Parlament Europeu reclamen en declaracions a l’ACN que la UE ajudi a trobar una solució pel cas català. La socialdemòcrata portuguesa Ana Gomes, els liberals Ivo Vajgl i Renate Weber, l’irlandès Matt Carthy i la letona Tatjana Zdanoka destaquen que cal buscar una “solució democràtica” i apostar pel “diàleg”. “No es pot ser selectiu” amb el dret a l’autodeterminació, diu Zdanoka, que avisa que si la Unió Europea es vol “preservar” ha de ser “justa” i respectar “el principi d’autodeterminació” de totes les nacions, també la catalana.

“Només l’atenció que va aconseguir l’acte ja és una molt bona senyal”, afirma Zdanoka, del grup dels Verds/Aliança Lliure Europea. “Fins i tot la reacció negativa va ser una reacció, que és millor que el silenci”, diu, sobre l’intent del PP d’evitar que els eurodiputats anessin a la conferència. “El silenci és el pitjor que hi ha en política”, remarca. 

Gomes: la UE té “el deure” d’ajudar

L’eurodiputada socialdemòcrata Ana Gomes considera que la Unió Europea té “el deure” d’ajudar a trobar una “solució democràtica” al conflicte entre Catalunya i Espanya. En declaracions a l’ACN, Gomes, diu que no té “cap dubte” que Catalunya és “un tema europeu” encara que “alguns es neguen a acceptar-ho”. “Tenim el deure d’actuar d’acord amb els nostres principis democràtics europeus i ser els que trobin una solució democràtica”, remarca l’eurodiputada.

La portuguesa defensa que es pot trobar una solució “de forma pacífica i sense confrontació” i admet estar “preocupada” pels casos judicials contra polítics independentistes. “No crec que sigui la manera apropiada de tractar el tema”, afirma, lamentant les tàctiques “repressives” del govern espanyol i afegint que confia que “Europa realment encoratjarà el diàleg per resoldre la qüestió democràticament”. 

Gomes assegura que té “molts dubtes” sobre la independència de Catalunya, especialment en un moment en què la UE fa front a una situació política “desastrosa”. “Estic preocupada, com a europea, però no penso que la manera de fer front al problema sigui amagar-lo sota la catifa i fer veure que no existeix”, subratlla.

Vajgl: “Decideixo per mi mateix a quin acte participo”

L’exministre d’Exteriors d’Eslovènia i eurodiputat pel grup liberal, Ivo Vajgl, considera que la decisió de la Generalitat d’explicar a l’Eurocambra els seus plans pel referèndum va ser “excel·lent”. Vajgl destaca en declaracions a l’ACN que va quedar “impressionat” per la conferència i especialment per “l’entusiasme” que la idea de la independència genera entre els joves catalans. Vajgl explica que dona suport “al diàleg democràtic” i reclama que Catalunya i Espanya negociïn amb la “ment oberta”. 

Vajgl, que comparteix grup parlamentari amb el PDECAT, Ciutadans i UPyD, destaca que els intents de boicot de l’acte no el van afectar. “Jo decideixo per mi mateix a quin acte participo i a quin no”, assegura. 

Carthy: “La UE pot jugar un rol”

Per la seva banda, l’eurodiputat irlandès Matt Carthy, del grup de l’Esquerra Unitària al Parlament Europeu, creu que l’Estat espanyol “hauria d’acceptar” la reclamació catalana per un referèndum i adverteix que, si no ho fa, la Unió Europea acabarà intervenint. “La UE pot jugar un rol intervenint, dient a l’estat membre que no pot negar a una nació històrica el dret a decidir el seu propi futur”, defensa Carthy en declaracions a l’ACN. L’eurodiputat del Sinn Féin creu que “cada vegada més gent reconeix” que la petició catalana és “raonable”.

Carthy admet que es va “sorprendre molt” amb la conferència sobre el referèndum català organitzada dimarts al Parlament Europeu pel “gran nombre de persones que hi van anar, no només de Catalunya o l’Estat, sinó d’arreu de la Unió Europea” i perquè “els arguments que fa el govern català es reforcen més cada vegada” que els escolta. 

Weber: “Estic impressionada”

L’eurodiputada romanesa Renate Weber es mostra “impressionada per la quantitat de gent, incloent-hi un nombre bastant gran de parlamentaris” que va assistir a la conferència de Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Raül Romeva a Brussel·les. “En set o vuit anys mai no havia vist aquesta sala tan plena”, assegura la també exjutgessa del Tribunal dels Drets Humans d’Estrasburg, en declaracions a l’ACN. 

Weber també critica l’intent de boicot del PP, tot i que ja “no és cap sorpresa”. “No està del tot bé tenir por d’anar a escoltar una conferència per no legitimar-la, és normal anar-hi” i “asseure’s al voltant de la taula, dialogar i entendre el posicionament dels altres”, ha defensat.

Zdanoka: “No es pot ser selectiu”

Finalment, la letona del grup dels Verds/ALE Tatjana Zdanoka remarca que la Unió Europea no pot ser “selectiva” amb el dret a l’autodeterminació, que reconeixen les Nacions Unides. “Es dona suport a la independència de Kosovo, o del meu país, Letònia, quan es va dissoldre de la URSS, o de Croàcia, quan es va dissoldre Ioguslàvia, i no es fa el mateix amb els catalans, que són set milions”, lamenta. 

Segons Zdanoka, la UE, si es vol “preservar” haurà d’apostar per la “justícia”, tant de tipus social com cultural. Això, segons ella, també inclou respectar el dret a l’autodeterminació “de totes les nacions, també la dels catalans”. 

Munté: "El referèndum es pot fer abans del setembre, si les circumstàncies ho aconsellen

"El Govern no ha comès cap il·legalitat", assegura la portaveu de l'Executiu sobre les declaracions de Santi Vidal


La portaveu del Govern, Neus Munté ACN
 
La portaveu del Govern, Neus Munté, s'ha referit aquest migdia al calendari per celebrar el referèndum sobre la independència de Catalunya. En roda de premsa posterior al Consell Executiu de cada dimarts, Munté ha assegurat que "es farà com a molt tard la segona quinzena del mes de setembre", tot i que ha matisat que "es pot fer abans, evidentment, si les circunstàncies ho aconsellen". "El nostre horitzó és el mes de setembre per tenir-ho tot a punt i preparat", ha assenyalat.  
La també consellera de la Presidència ha recordat que "hi ha un escenari i un plantejament inicial que ens porta com a màxim a la segona quinzena de setembre però viurem circunstàmcies molt excepcionals com a conseqüència de la judicialització de la política catalana i, per tant, és una possibiliat que es puguin replantejar aspectes del calendari". "La data està al servei de l'estratègia", ha dit Munté, que ha afegit que "del referèndum ens cal treballar molt i parlar-ne poc". 

"El Govern no ha comès cap il·legalitat"

D'altra banda, Munté ha assegurat amb contundència que "el Govern no ha comès cap il·legalitat", en relació a les declaracions del jutge suspès i exsenador d'ERC Santi Vidal, qui va dir que l'Executiu català ha obtingut "il·legalment" dades fiscals dels catalans. "El propi Vidal se’n va desdir i va presentar la seva renúncia a l'escó com a senador", ha recordat, i ha afegit que "el Govern dona i donarà totes les esplicacions que calguin".

La portaveu del Govern ha assegurat que l'Executiu que presideix Carles Puigdemont està "molt tranquil" i que "per això ja s’han donat explicacions i estem oberts a qualsevol dubte o pregunta i a fer qualsevol auditoria". En aquest sentit, ha insistit que "el Govern dona i donarà totes les esplicacions en relació a les declaracions de Vidal". En aquest sentit, Munté ha rebutjat que els consellers vagin al Parlament a donar explicacions sobre les polèmiques declaracions de Vidal: "Qui millor pot donar-les és Lluís Salvadó, secretari d’Hisenda, que compareixerà a petició pròpia al Parlament".

Alhora, la portaveu del Govern ha constatat que "no coneixem cap exemple de representant del PP o de l'Estat que davant d'informacions gravíssimes hagi renunciat".

Homs i Forcadell o quan la millor defensa és un bon atac

Homs i Forcadell o quan la millor defensa és un bon atac

José Antich
Barcelona. Dilluns, 30 de gener de 2017
Caldrà reconèixer a l'exconseller Francesc Homs una interessant línia de defensa jurídica pel cas del 9-N que se substancia davant del Tribunal Suprem i que no deixa de ser una peça separada, en la seva condició d'aforat, del que es veu al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya contra l'expresident Artur Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau. L'argument d'Homs és el següent: si els quatre dirigents independentistes s'asseuen al banc dels acusats per desobeir una sentència del Tribunal Constitucional, què succeeix amb l'incompliment de les 26 sentències a favor de la Generalitat emeses pel mateix tribunal i que el govern espanyol tampoc no ha respectat? D'aquí la denúncia presentada davant de la Fiscalia contra el president Mariano Rajoy per desobeir a la pràctica les resolucions del TC i l'acusació de desobediència i prevaricació. És a dir, els mateixos delictes pels quals s'acusa Mas, Ortega, Homs i Rigau.
No sembla probable ni que sigui admesa a tràmit però el seu objectiu final potser tampoc no és aquest sinó posar en relleu la línia argumental dels acusats: que són perseguits per les seves idees i que hi ha un tracte desigual per part dels diferents estaments judicials des del TC, al Suprem o el TSJC i fins a la mateixa Fiscalia General de l'Estat. La confusa batalla que es presenta en aquest cas com a jurídica també ho és política -o és, sobretot, política- i mediàtica ja que són molts els fronts que hi ha oberts. Així, per exemple, si el cas Santi Vidal apareixia en l'epicentre de totes les batalles polítiques a Catalunya dijous passat i la CUP encara podia tombar aquell dia els pressupostos de la Generalitat, quaranta-vuit hores després va caure el sí als comptes de la Generalitat i l'afer Vidal ha tingut, ara per ara, un recorregut limitat i sense més damnificats que l'exsenador republicà.
És més, l'envit d'Homs que, d'altra banda, trenca, si existia, tot vincle entre la vella guàrdia del PDeCAT i el govern del PP, agafa el testimoni informatiu. O també, l'article que ha publicat The New York Times de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, en una de les seves pàgines nobles del seu primer quadern i que porta per títol "Defensar la llibertat a Catalunya". És obvi que per més que el govern espanyol provi de sepultar la importància que es concedeix a l'estranger al procés català no està guanyant la batalla. Ni tampoc no és del grat de la diplomàcia espanyola que un càrrec electe com la presidenta del Parlament de Catalunya denunciï obertament com s'impedeix la llibertat d'expressió a la Cambra catalana o com es persegueixen els responsables independentistes i es judicialitza la política a Catalunya, que és la negativa més gran a abordar una negociació política. El NYT no pren partit, però en aquests moments el fet de poder-se explicar -cosa que no passa a Madrid- ja és una victòria en tota la regla.

REINICIO PUNTO CERO

Entrada destacada

PROYECTO EVACUACIÓN MUNDIAL POR EL COMANDO ASHTAR

SOY IBA OLODUMARE, CONOCIDO POR VOSOTROS COMO VUESTRO DIOS  Os digo hijos míos que el final de estos tiempos se aproximan.  Ningú...