Raul Zelik és un dels quatre observadors internacionals que, tal i com va avançar en primícia El Món, van venir a Barcelona en motiu de la mobilització del 6-F davant el TSJC i del judici pel 9-N. El traductor, escriptor, politòleg i sociòleg alemany destaca, en declaracions a aquest diari, que els independentistes catalans han d’aprofitar el probable judici contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, per materialitzar la ruptura amb l’Estat espanyol.
Zelik ha seguit diversos conflictes polítics i processos d’independència, i és un especialista del cas basc. Per exemple, el politòleg alemany va estudiar a fons el cas Egunkaria i la detenció de Martxelo Otamendi. A més, el 2016 va publicar el llibre Continuidad o ruptura: perspectivas de cambio en el Estado español.
Molt crític amb l’actitud del govern espanyol en el procés català, Zelik va reunir-se el 6-F a la tarda amb Artur Mas, JxSí, CUP i CSQP -per separat-, convidat per les entitats sobiranistes, al costat dels altres tres observadors internacionals: els líders del National Option del Quebec, Sol Zanetti i Viviane Martinova; i el periodista i professor francès Jean-Bernard Auby.
|
Com a observador internacional del 6-F, què creu que pot passar a partir d’ara?
Aviso que sóc mal profeta [riu]. La mobilització del 6-F i el judici pel 9-N haurien de simbolitzar un punt d’inflexió en el procés català. Ja fa sis o set anys que la societat catalana ho està fent molt bé, i tot de manera molt curosa, sense saltar-se cap llei i amb un gran esperit democràtic. Molts ja dèiem des de fa temps que l’Estat espanyol no estaria disposat a negociar res. I el 6-F l’Estat va tornar a mostrar aquesta arrogància de poder, en jutjar tres persones simplement per una votació democràtica. No sé què pot passar, però la jornada de dilluns passat ha de provocar un canvi.
Veu la societat catalana prou mobilitzada?
Els catalans s’han de mobilitzar per defensar el seu dret a opinar, el seu dret a decidir i a participar. I crec que els judicis que poden venir a partir d’ara, com el de Carme Forcadell [si es confirma] han de servir per tornar a convocar la societat catalana, i perquè materialitzi la ruptura. Torno a dir, no estic segur de què pot passar a partir d’ara, però és evident que només depèn del poble català. Està a les seves mans fer efectiva la ruptura. No hi haurà diàleg, per això cal trencar, per poder redefinir el tauler de joc. Es tracta exactament d’això.
Si es confirma, el judici contra Forcadell significarà el xoc de trens definitiu?Crec que aquest judici seria més important que el del 6-F. Artur Mas està qüestionat també dins del bloc independentista, i és d’un partit que no està del tot ben vist. En canvi, Forcadell és la presidenta del Parlament, té una reputació més bona, va ser presidenta de l’ANC, i se la jutjaria tan sols per permetre la participació dels diputats de la cambra en un debat parlamentari. Si això es jutja, la situació serà encara més cridanera, i provocaria una resposta més gran i àmplia de la societat. El crit i la demanda de la solidaritat dels catalans ha de ser encara més fort que el del 6-F.
Aquí hi actuaria Europa? O quan creu que la UE pot intervenir-hi?
No s’ha de tenir gaire confiança en Europa. Durant dècades les seves decisions han estat autoritàries i repressives, també sobre les demandes del sud del continent. Però el conflicte català pot provocar una gran contradicció al si de la UE.
Expliqui’s
Segons el discurs democràtic d’Europa, la UE ha d’escoltar la gent si parla pacíficament. Així, els catalans poden demanar a Europa que demostri si encara defensa els seus valors democràtics, o no. Per això cal que Catalunya mantingui les seves reivindicacions, i que ho faci de manera decidida, que no vacil·li ni qüestioni si acabarà tenint èxit o no. Cal defensar que la bandera dels drets democràtics no s’han ni de posar en dubte. Jo no sé si Europa finalment reaccionarà o no, però estic segur que sí que hi haurà una resposta de l’opinió pública internacional.
El 6-F va coincidir amb altres observadors internacionals. Quina visió tenen ells del procés català i del seu futur?
Tots compartim que la UE i l’opinió pública intenten tapar el tema, de moment. Però si la força als carrers es torna a demostrar, i de manera més clara i evident encara, el conflicte polític travessarà les fronteres. A Alemanya la política que hi ha dels mitjans grans és que no es generi un problema addicional a Europa, perquè la gent té por de les dinàmiques de la descomposició, els neopopulismes i la xenofòbia. Però si Catalunya demostra que la seva bandera és democràtica, també es generarà un interès en l’opinió europea.
Per acabar, vostè s’ha especialitzat en la política estrictament espanyola. Com pot afectar una possible independència de Catalunya al conjunt de l’Estat?
La independència serà una confrontació democràtica molt saludable per a tot l’Estat. Sí que provocarà respostes agressives de la part més nacionalista espanyola, però també farà emergir moviments democràtics interns.
Raul Zelik és un dels quatre observadors internacionals que, tal i com va avançar en primícia El Món, van venir a Barcelona en motiu de la mobilització del 6-F davant el TSJC i del judici pel 9-N. El traductor, escriptor, politòleg i sociòleg alemany destaca, en declaracions a aquest diari, que els independentistes catalans han d’aprofitar el probable judici contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, per materialitzar la ruptura amb l’Estat espanyol.
Zelik ha seguit diversos conflictes polítics i processos d’independència, i és un especialista del cas basc. Per exemple, el politòleg alemany va estudiar a fons el cas Egunkaria i la detenció de Martxelo Otamendi. A més, el 2016 va publicar el llibre Continuidad o ruptura: perspectivas de cambio en el Estado español.
Molt crític amb l’actitud del govern espanyol en el procés català, Zelik va reunir-se el 6-F a la tarda amb Artur Mas, JxSí, CUP i CSQP -per separat-, convidat per les entitats sobiranistes, al costat dels altres tres observadors internacionals: els líders del National Option del Quebec, Sol Zanetti i Viviane Martinova; i el periodista i professor francès Jean-Bernard Auby.
|
Aviso que sóc mal profeta [riu]. La mobilització del 6-F i el judici pel 9-N haurien de simbolitzar un punt d’inflexió en el procés català. Ja fa sis o set anys que la societat catalana ho està fent molt bé, i tot de manera molt curosa, sense saltar-se cap llei i amb un gran esperit democràtic. Molts ja dèiem des de fa temps que l’Estat espanyol no estaria disposat a negociar res. I el 6-F l’Estat va tornar a mostrar aquesta arrogància de poder, en jutjar tres persones simplement per una votació democràtica. No sé què pot passar, però la jornada de dilluns passat ha de provocar un canvi.
Veu la societat catalana prou mobilitzada?
Els catalans s’han de mobilitzar per defensar el seu dret a opinar, el seu dret a decidir i a participar. I crec que els judicis que poden venir a partir d’ara, com el de Carme Forcadell [si es confirma] han de servir per tornar a convocar la societat catalana, i perquè materialitzi la ruptura. Torno a dir, no estic segur de què pot passar a partir d’ara, però és evident que només depèn del poble català. Està a les seves mans fer efectiva la ruptura. No hi haurà diàleg, per això cal trencar, per poder redefinir el tauler de joc. Es tracta exactament d’això.
Si es confirma, el judici contra Forcadell significarà el xoc de trens definitiu?Crec que aquest judici seria més important que el del 6-F. Artur Mas està qüestionat també dins del bloc independentista, i és d’un partit que no està del tot ben vist. En canvi, Forcadell és la presidenta del Parlament, té una reputació més bona, va ser presidenta de l’ANC, i se la jutjaria tan sols per permetre la participació dels diputats de la cambra en un debat parlamentari. Si això es jutja, la situació serà encara més cridanera, i provocaria una resposta més gran i àmplia de la societat. El crit i la demanda de la solidaritat dels catalans ha de ser encara més fort que el del 6-F.
Aquí hi actuaria Europa? O quan creu que la UE pot intervenir-hi?
No s’ha de tenir gaire confiança en Europa. Durant dècades les seves decisions han estat autoritàries i repressives, també sobre les demandes del sud del continent. Però el conflicte català pot provocar una gran contradicció al si de la UE.
Expliqui’s
Segons el discurs democràtic d’Europa, la UE ha d’escoltar la gent si parla pacíficament. Així, els catalans poden demanar a Europa que demostri si encara defensa els seus valors democràtics, o no. Per això cal que Catalunya mantingui les seves reivindicacions, i que ho faci de manera decidida, que no vacil·li ni qüestioni si acabarà tenint èxit o no. Cal defensar que la bandera dels drets democràtics no s’han ni de posar en dubte. Jo no sé si Europa finalment reaccionarà o no, però estic segur que sí que hi haurà una resposta de l’opinió pública internacional.
El 6-F va coincidir amb altres observadors internacionals. Quina visió tenen ells del procés català i del seu futur?
Tots compartim que la UE i l’opinió pública intenten tapar el tema, de moment. Però si la força als carrers es torna a demostrar, i de manera més clara i evident encara, el conflicte polític travessarà les fronteres. A Alemanya la política que hi ha dels mitjans grans és que no es generi un problema addicional a Europa, perquè la gent té por de les dinàmiques de la descomposició, els neopopulismes i la xenofòbia. Però si Catalunya demostra que la seva bandera és democràtica, també es generarà un interès en l’opinió europea.
Per acabar, vostè s’ha especialitzat en la política estrictament espanyola. Com pot afectar una possible independència de Catalunya al conjunt de l’Estat?
La independència serà una confrontació democràtica molt saludable per a tot l’Estat. Sí que provocarà respostes agressives de la part més nacionalista espanyola, però també farà emergir moviments democràtics interns.
