https://misteri1963.blogspot.com.esgoogle.com, pub-5827770858464401, DIRECT, f08c47fec0942fa0https://misteri1963.blogspot.com.argoogle.com, pub-5827770858464401, DIRECT, f08c47fec0942fa0https://misteri1963.blogspot.com.cogoogle.com, pub-5827770858464401, DIRECT, f08c47fec0942fa0https://misteri1963.blogspot.com.brgoogle.com, pub-5827770858464401, DIRECT, f08c47fec0942fa0 google.com, pub-5827770858464401, DIRECT, f08c47fec0942fa0 Misteri1963

Translate

lunes, 30 de noviembre de 2015

Santamaría intenta convèncer un independentista al programa de Calleja

La vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, va intentar ahir convèncer un independentista. Va ser durant el programa de Jesús Calleja, a Cuatro, quan la vicepresidenta espanyola va viatjar en globus i l'home que el portava era independentista: "Sento que Catalunya és el meu país, no em sento espanyol. Ens sentim una mica decebuts del govern espanyol com a catalans", va dir l'home.

Ràpidament, Santamaría va replicar: Nosaltres us escoltem. A tu t'agrada la teva terra com a mi m'agrada la meva. I això és comprensible. Clar que us escoltem, de veritat!". L'home va treure el tema del català: "Un tema molt important per nosaltres és la llengua", i la vicepresidenta espanyola es va queixar: "Diuen que perseguim la vostra cultura i la vostra llengua. Però no és cert". 

L'home, però, no va callar: "Nosaltres sí tenim aquesta sensació. Pensa en la història. Els meus avis s'havien d'amagar al soterrani per poder parlar en català". "Jo tenia un avi republicà que ho va passar molt malament. Era una altra època", va explicar Santamaría. L'home va insistir: "Sí, però això encara dura, ho tenim. Perquè ens diuen que en comptes de tres hores de català només en podem fer dues a l'escola i allò et ve a la memòria". "I també a la inversa", es va queixar la vicepresidenta de l'Executiu de Mariano Rajoy. 

L'home llavors va treure el tema del referèndum: "Per què no podem votar per saber d'entre nosaltres quants volen ser independents i quants no?" I aquí Santamaría va argumentar: "Quan la versió oficial és la que s'imposa, la gent que se sent en minoria, però que s'ha vist que no ho era, ho ha passat molt malament, perquè s'ha sentit que no era tan català. Probablement hi ha moltes coses que cal rectificar i evitar sempre la baralla entre uns i altres. Treballem tots junts, i escolteu-vos més junts i nosaltres també us escoltarem".
link del video:
http://www.cuatro.com/msplayer/popup.html?contentId=MDSVID20151128_0033&clippingId=12.png&clippingContentId=MDSVID20151128_0033&clippingWidth=500&clippingHeight=281&boardId=3000001&start=3.027

El VIH más cerca de una curación




Tal vez si Freddie Mercury, el cantante y líder de la banda de rock Queen, para nombrar un ejemplo, hubiera resistido unos meses más, el sida no hubiera acabado con su vida aquel 20 de noviembre de 1991. Y es que en los meses y años siguientes se aprobaron fármacos eficaces contra el VIH, el virus causante de la enfermedad, que a mediados de los años noventa abrieron la vía a controlar la infección. Desde entonces, se han desarrollado nuevos tratamientos antirretrovirales, cada vez más eficientes y con menos efectos secundarios, y el sida ya no es, en la mayoría de los casos, una enfermedad mortal, sino crónica.
Ahora la lucha contra el VIH podría estar a punto de dar otro paso de gigante hacia la erradicación de esta pandemia, que según Onusida afecta a 37 millones de personas en todo el planeta. A mediados del 2016 dará comienzo el primer ensayo clínico de una nueva vacuna  terapéutica que imita la respuesta inmunitaria que presentan unas pocas personas capaces de inhibir el virus sin tomar medicación. Esta vacuna podría sentar las bases para una cura funcional de la enfermedad.
“Los próximos cinco años van a ser decisivos”, indica Bonaventura Clotet, al frente del Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa y jefe del servicio de enfermedades infecciosas del hospital Universitario Germans Trias i Pujol. “Vamos a probar una vacuna terapéutica y a testar dos estrategias con las que pretendemos, por una parte, encontrar y sacar al virus de sus escondrijos en el organismo; y por otra, bloquear por completo su capacidad de infectar”, añade.
La vacuna a que se refiere Clotet, llamada HTI, ha sido diseñada en el marco del programa Hicavat por un equipo de investigadores de IrsiCaixa y es muy distinta a las que hasta el momento se habían probado sin éxito; aquellas buscaban estimular al sistema inmunitario para que reconociera al virus.
Pero “no se trata de que el organismo lo reconozca, porque ya lo hace y genera una respuesta inmunitaria contra él enorme. El problema es que el VIH muta muy rápido, por lo que cuando las defensas han aprendido a reconocer una variante del virus y la atacan, se encuentra que debe enfrentarse a otra nueva. Y así sucesivamente, hasta que el sistema inmunitario se agota”, explica Beatriz Mothe, del grupo de inmunidad celular y genética del huésped de IrsiCaixa.
Lo que ha hecho esta investigadora es buscar qué partes del virus se mantienen invariables a pesar de las mutaciones y ha diseñado una vacuna que enseña a los linfocitos T CD8, células de defensa del sistema inmunitario, a identificar eficazmente todas esas posibles variantes, para que así las destruyan.
“Durante muchos años hemos estudiado la respuesta de un pequeño porcentaje de pacientes que consigue, de forma natural, controlar la infección. Presentan algunas características genéticas protectoras, pero sobre todo son capaces de generar una respuesta inmunitaria muy fuerte y específica, distinta a la del resto de las personas infectadas. Eso nos dio la idea para hacer una vacuna que se dirija a atacar esas partes in­variables, que son el talón de Aquiles del virus”, afirma Mothe.
El ensayo clínico constará de tres fases. La primera dará comienzo “probablemente antes de verano”, durará entre 12 y 18 meses y en ella participarán unos 30 voluntarios sin VIH. El objetivo será comprobar la seguridad y la capacidad de HTI para inducir una respuesta inmunitaria.
Para la segunda fase se reclutarán cerca de 80 pacientes con VIH y en tratamiento antirretroviral, se les aplicará la vacuna y se les retirará el tratamiento. Se sabe que cuando una persona interrumpe la terapia, a las dos semanas aproximadamente el virus se reactiva y comienza a replicarse de nuevo. Es el llamado efecto rebote, que será justamente en lo que se centrarán los investiga­dores.
“Si observamos que en un gran número de pacientes se retrasa significativamente ese efecto rebote o incluso conseguimos que no reaparezca, sabremos que la vacuna funciona”, señala Mothe. La última fase implicaría un nuevo ensayo con un grupo mucho mayor de voluntarios para validar los resultados, que podría llevarse a cabo sobre el 2018-2019.
No obstante, para controlar la pandemia de VIH, la vacuna terapéutica no es suficiente. Cuando este retrovirus entra en el organismo, se cuela en un tipo de células del sistema inmunitario, llamadas linfocitos T CD4, y “consigue ensartarse en el ADN de la célula, la parte más íntima, por eso es tan difícil sacarlo de allí”, explica el investigador Icrea en IrsiCaixa Javier Martínez-Picado,. Entonces, comienza a replicarse y a infectar nuevas células.
La terapia actual que se aplica a las personas infectadas consigue mantener su carga viral (la concentración de virus en la sangre) indetectable. Sin embargo, algunos virus logran esconderse, se quedan en el genoma celular en estado latente y forman el reservorio viral. De manera que si la persona deja de tomar la medicación, ese VIH se activa y comienza a replicarse.
“Desde IrsiCaixa creemos que la vacuna terapéutica se deberá combinar con fármacos que consigan despertar al VIH y hacerlo salir de su escondite. Es esencial impactar el reservorio, sólo así podremos empezar a hablar de erradicación”, señala Clotet, quien añade que, además, investigan un tipo de anticuerpo, una nueva inmunoglobulina, con el que pretenden bloquear la capacidad de infección viral y destruir aún más el reservorio.
“En los próximos años vamos a poder comprobar si vamos por buen camino, si estas estrategias que estamos desarrollando funcionan. Nuestro objetivo es conseguir erradicar el virus, pero somos conscientes de que hacerlo al 100% será muy difícil. Como pasa en el cáncer, quizás quedará alguna célula dormida con virus, pero no hará falta tratamiento, por lo que se conseguirá una cura funcional”, concluye Mothe.


© La Vanguardia Ediciones Todos los derechos reservados

Mas és el gat més vell en negociacions d’última hora


La decepció extrema que ha portat a molts sectors de l’independentisme el debat nacional de la CUP aquest diumenge a Manresa s’ha allargat aquest dilluns  mitjançant les xarxes socials, tertúlies i opinadors diversos. Amb tot, Antonio Baños i Anna Gabriel han sortit a RAC1 i Catalunya Ràdio a intentar relativitzar el resultat de la reunió de diumenge, a dir que la votació que es va fer no era més que un sondeig i han dit que no ha canviat res, que tot continua igual, que no s’aixequen de la taula negociadora i que tots els escenaris encara són possibles.
 Mentre que Gabriel ha emprat un to més dur, Antonio Baños ha estat molt ‘soft’ però tots dos han evitat descartar que Mas sigui al final l’escollit. Tot està obert i tot es discutirà en una assemblea que es farà entre el 12 i el 27 de desembre. Amb tot, el que cap dels dos ha dit però cada vegada és més clar és que la CUP pretén esgotar el límit que dóna la llei. El pretext és el d’arribar a un acord complet amb Junts pel Sí, no només per la investidura, sinó per l’estructura del govern, el programa i els pressupostos. Totalment lògic. Amb dos diputats que investeixin Mas i sense més unitat d’acció, no n’hi ha prou. Ara bé, el que ho bloqueja tot és el president i esperen a esgotar la paciència de Junts pel Sí i de l’opinió pública perquè al final, amb la pressió del temps, desisteixin.
 L’objectiu, en concret, és que a finals de desembre o primera setmana de gener Artur Mas no pugui més i s’aparti. Al final serà una decisió personal, amb més o menys pressió de Junts pel Sí depenent de com de freda tinguin la sang. Però ho tenen pelut, ja que l’encara president és més gat vell en negociacions d’última hora que la resta junts. A diferència de gairebé la resta de mortals independentistes, no tindrà por que la data límit arribi i es mantindrà ferm fins el final.
Si la CUP està esperant a que cedeixi per un hipotètic #pressingMas a partir d’ara, ja poden anar esperant. Les experiències de l’any passat i l’anterior en són proves evidents. Amb propostes tan o més imaginatives com les que ja ha posat sobre la taula, acabarà imprimint la imatge de transigent  i posarà la CUP entre l’espasa i la paret. Mentrestant, però, entre especulació i especulació, s’hauran escolat tres mesos en què Espanya està pendent de les eleccions, i en què es podria haver avançat molta feina.

Qui garantitza que eliminar a Mas cinseguirem la independencia?





Qui garanteix que un president diferent a Mas donarà suport a polítiques socials i a un pla de xoc? Ningú.
 Ens perd l'estètica volent matar a un polític moribund i intentaré explicar per què és un "mal negoci".
 La CUP diu que si hi ha un president diferent a Artur Mas demà mateix hi ha govern. Ostres!
 I què passa amb el pla de xoc? Mutis.
 Ahir vaig veure molta reafirmació a l'assemblea. Molts discursos del que és la CUP, de no perdre els principis, de no perdre la coherència... i la majoria de postulats giraven al voltant d'una figura: Mas. Ens hem tancat en una closca i hem perdut la perspectiva. Pura estètica.
 Durant la campanya vam dir que nosaltres no frenariem el procés, que seriem l'accelerador i que era un mandat democràtic ineludible. Però es veu que això no forma part de la coherència d'alguns sectors. Només s'ha de fer cas a una coherència basada en una proclama que es va dir unilateralment en campanya electoral i sense ser consensuada en assemblea o consell polític. Una soga al coll que ens hem imposat nosaltres mateixos en comptes de no focalitzar el discurs en el pla de xoc, polítiques socials, etc.
 Per què matar a Mas és un mal negoci?
 Un dels escenaris és que Mas s'aparti, sí. Tot pot ser. Però no servirà de res: Com ja he dit, ningú garanteix que es compleixin les demandes de la CUP en altres aspectes.
 En segon lloc, si Mas ho fa, ho farà en l'últim moment. I servirà per fer pujar la seva popularitat (oh! ha fet un pas perquè posa per sobre el país). Ja tenim un màrtir! I l'hem creat nosaltres!!
 Hem agafat a un polític moribund i l'hem posat al nivell de Moisès! I no només això: Hem reforçat la imatge del seu nou partit!
 Deixeu-lo morir! I que sigui la seva gent qui se'l carregui si se li acut no complir el compromís adquirit.
 Jo em vaig fer militant de la CUP perquè estava interessat en fer propostes constructives en continguts. No m'interessen gens les batalletes estètiques i la mitificació de persones. Ni m'interessen les lluites internes pel poder, saltant-se formes i intentant influir a la resta de militants amb filtracions a premsa de manifestos, etc. Patètic.
 Si la CUP es trenca serà pel no respecte a la resta de companyes i companys. Perquè les idees, compartides o no, s'han de poder defensar en igualtat i no amb imposicions.
 M'interessa la construcció de propostes, no la destrucció de contraparts tan necessàries com nosaltres en aquest moment. Per molt que us pesi a alguns, la dreta té dret a existir, i és en el contingut i el treball diari on s'aconsegueix l'hegemonia política i no en atacs personals i a votants d'un altre partit que considereu que no són suficient purs com per estar a l'alçada. I per molt que pesi a alguns, tenim 10 diputats i si hem entrat a jugar en la dinàmica parlamentària s'ha de respectar la voluntat de qui ha tret 62.
 S'ha creat una dinàmica de confrontació entre independentistes que ningú es mereix. I mal em pesi, hi ha un sector de gent que no està fent la lectura adequada del moment.

Los productores catalanes abandonan España


La federación de Productores Audiovisuales Federados de Cataluña (PROA) ha acordado separarse de la FAPAE, que integra a la práctica totalidad de las empresas de producción de cine y televisión de España, al no sentirse representada por la confederación. PROA ha tomado la decisión de independizarse al no haber conseguido un acuerdo satisfactorio en relación al modelo de actuación y de gestión "que permita defender los intereses comunes en los ámbitos territoriales de cada uno de los organismos", según precisa un comunicado de PROA. Portavoces de la federación catalana apuntaron que ambas instituciones iniciaron conversaciones para intentar llegar a un acuerdo hace tres años pero que tras constatar que no era posible decidieron dar el paso y separarse. El acuerdo fue comunicado el pasado jueves durante la reunión de la FAPAE, celebrada en Madrid.
La federación de los Productores Audiovisuales Catalanes está integrada por las asociaciones Pro-Ficció, Pro-Docs, Pro-TV y Pro-Animats. PROA y FAPAE abordaban en las negociaciones un modelo territorial de actuación que permitiera defender los intereses comunes en los ámbitos territoriales de cada uno de los organismos. Además de que no fue posible llegar a un acuerdo en esa cuestión, PROA también está en desacuerdo con la organización interna que actualmente tiene FAPAE, en la que no se reconoce su singularidad como federación por lo que ve recortada su capacidad de actuación. Una capacidad de decisión importante, por ejemplo, a la hora de plantear las ayudas públicas a las producciones audiovisuales que se promovían desde la FAPAE por tener el rango de federación.
Pese a la decisión de continuar por caminos separados, PROA es consciente de que ambos organismos han de velar por los intereses generales del audiovisual y, por tanto, está "dispuesta a seguir colaborando con FAPAE y con cualquier otra asociación que trabaje para el beneficio del sector", concluye el comunicado

Entrada destacada

PROYECTO EVACUACIÓN MUNDIAL POR EL COMANDO ASHTAR

SOY IBA OLODUMARE, CONOCIDO POR VOSOTROS COMO VUESTRO DIOS  Os digo hijos míos que el final de estos tiempos se aproximan.  Ningú...