Les preses no portem mai enlloc

Si ens parem a pensar una mica que em aconseguit fins ara, l'únic que trobarás que es repeteix una vegada i un altre es que sempre a en preses.

Nem depresa per agafar el buscar o el metro, toquem el claxon o arranquem el cotxe quan el semàfor encara esta vermell i a punt de canviar a verd.
Si un peató tarda en creuar un pas de cebra no parem o frenem en sec la culpa se la donem a la persona que pasa, no a nosaltres que som els verdaders responsables.

A la feina encara es pitjor, nem estresats per acabar la tasca encomanada repercutint en la vida familiar o privada, inclòs en el psique.


Pensem que no estem sols i tot anirà millor.

Fem país o fem el pallús?

(Publicat a "El Punt Avui" el 01-Dec-15) El 27-S varen passar tres coses: que va ser un plebiscit, fins i tot per als que deien que no ho era; que l’independentisme va guanyar les eleccions, confirmant una evolució espectacular de la maduresa del nostre país; però que també va perdre el plebiscit. Efectivament, si volem ens podem fer trampes al solitari, però la realitat és que el ‘Sí’ va aglutinar “només” el 48% dels vots, i la resta, eren ‘No’. Els votants d’Unió ho varen fer perquè, tot i tenir Catalunya al cor, no volien parlar d’independència ara. I els de CSQEP, amb el vot deien, “la independència no és prioritària per a mi”, que és com votar ‘no’. Uns i altres tenien opcions equivalents a les quals votar, si la independència els hi hagués sigut prioritària. El mateix es pot dir de la majoria dels partits petits, i ni tant sols una participació normal del vot exterior ens hagués pogut fer superar la barrera del 50%.
 
 Així, quan finalment ens hem comptat, el Sí ha obtingut el 48% dels vots. I, si no fos així, és igual, perquè és així com ho ha valorat la comunitat internacional, sense el suport de la qual no tenim cap possibilitat d’esdevenir independents. Amb un 48% dels vots, no ens donarà suport ningú i, encara pitjor, ningú no ens donarà la legitimitat com per a què intentem avançar cap a la independència. Fer-se a la mar amb la benzina justa per arribar a port pot ser audaç, però fer-ho sabent de sortida que no es disposa de prou benzina, és directament insensat. Irònicament, és ara l’independentisme que ha d’acceptar que el 27-S era un plebiscit, que no s’ha guanyat, i que se n’ha d’acceptar el resultat.
 
 A partir d’aquí pot haver-hi defensors de tibar la corda al màxim amb l’estat espanyol, per a provocar reaccions encara més negatives que les habituals, i així generar més adhesions a la independència. Aquesta és una qüestió d’opinions, però jo crec que no ens convé de cap de les maneres, per molts motius; perquè es sap com es comença, però no com s’acaba i ara mateix, hem comprovat que, com a mínim, podem convocar plebiscits quan vulguem; perquè l’escalada de confrontacions no és gens desitjada per molts (sabent que no podrem sortir-nos amb la nostra ara mateix); perquè no tots els vots independentistes del 27-S són vots absolutament incondicionals; etc... La confrontació amb l’estat espanyol només té un recorregut possible: una escalada constant de les tensions. Val la pena recórrer-lo si al final ens espera la independència, però no sota qualsevol altra circumstància.
 
 Sota aquesta perspectiva, Junts pel Sí va ser una creació magnifica per galvanitzar el Sí, però mai va ser dissenyada per a governar. I lligant amb el fet de què el 27-S va ser un plebiscit, i no unes eleccions normals, el què toca ara és, sense cap mena de vergonya, tornar a convocar eleccions per tal de triar un parlament que hagi d’administrar les nostres migradíssimes atribucions i continuar resistint les envestides de l’estat espanyol.
 
 I quan tornem a convocar un plebiscit? Doncs quan vulguem, però és clar que, amb un tema d’aquesta envergadura, no es poden convocar consultes a diari. Endemés, les opinions sobre la independència, no canvien d’avui per demà. L’enorme majoria dels que avui són independentistes, no ho eren anys enrere. Hi ha un 77% dels catalans que sap que Espanya ens discrimina, i hem de donar prou temps als que no han fet el tomb encara, per a què Espanya acabi de convèncer-los. És només qüestió de temps. Mentrestant, hem de capejar el temporal i governar de forma absolutament exemplar, que, a banda dels diners disponibles, l’ètica i l’austeritat no necessiten la independència per a poder-se manifestar, i res ajudarà tant a creure en un futur millor amb la independència, com la constatació palpable de què realment ens podem governar amb excel·lència.

27D data on la CUP dona la independencia o cava la seva tomba

Demanem a JxSí que es posi les piles per tal d’arribar a un acord i poder presentar-lo a l’assemblea del 27D”. Aquest ha estat l’emplaçament de la CUP, expressat amb la suavitat del diputat de Vandellòs, Sergi Saladié, en una roda de premsa aquesta tarda al Parlament.
La CUP no s’acaba de refiar de la convicció de JxSí a l’hora d’aplicar el seu mateix programa, però demana “continuar les converses” i no excloure ningú, ni Artur Mas, “d’una presidència transversal”. Així mateix han criticat que després de dos mesos no s’hagi arribat a cap acord.
Segons Saladié, JxSí no vol parlar d’uns “mínims” per arribar a un acord sobre el pla de xoc o sobre l’aplicació de la declaració del 9N. “El moviment ara l’han de fer ells, quan ho porten tot a una qüestió presidencialista fan un frau als seus electors del mandat plebiscitari”, ha emfatitzat. Aquests moviments, segons la diputada Gabriela Serra, no impliquen gastar més diners, sinó únicament “voluntat de pactar amb gestos”.
El termini perquè les piles no s’acabin és el 27D, dos mesos després de les eleccions plebiscitàries i set dies després de les espanyoles, quan la CUP ha convocat la seva assemblea. “Vam fer una jornada de debat en què no vam poder aportar cap acord amb JxSí i mira que hi vam insistir!”, ha apuntat Saladié. Amb aquesta premissa, la CUP vol portar un document per sotmetre’l a votació de contingut i que incorpori una fórmula de presidència transversal que podria incloure Artur Mas. Ara bé, la CUP insisteix que posposar l’assemblea al 27D “no hi ha tingut res a veure” amb les espanyoles.

com es construeix un estat, vetant o votant?

Un procés de l’ambició i complexitat que significa la llibertat d’un país o la constitució d’un estat quan ho tens tot en contra no es pot fer vetant, s’ha de fer votant”. Aquest és l’avís explícit que ha llançat el president de la Generalitat en funcions, Artur Mas, a la CUP arran el bloqueig en les negociacions per a la investidura.
Mas ha advertit a la CUP que el primer objectiu del procés sobiranista és no perdre ningú dels qui li fan costat i que “eixamplar la base és feina de tots”. En aquest sentit, ha avisat que és una anàlisi errònia parlar d’un conflicte entre CDC i la CUP o entre JxSí i la CUP. “En el moment en què en aquest procés polític es doni la impressió que qui decideix en darrera instància és qui té menor representació al Parlament hi haurà un munt de gent que baixarà de tren”, ha subratllat.
Fundació Catdem
Mas ha fet aquestes valoracions en l’acte de lliurament del premi d’assaig polític Ramon Trias Fargas de la fundació de CDC, Catdem. I no ha improvisat. Sabia molt bé el que volia dir. Els tocs d’atenció a la CUP han anat caient un rere l’altre, fins a concloure: “Cal un codi de conducta no tan entrenat a anar a la contra sinó més entrenat a anar a favor”.
“Vetar ja ho fa l’Estat espanyol. Aquí ens trobem que hi ha determinada gent més pendent de vetar que de votar i així no es construeix”, ha insistit.
Mas no ha amagat les dificultats que travessen les negociacions al Parlament, considera que “el 27S va donar més força que coherència interna” i per això és tan difícil arribar a acords, perquè li falta coherència interna a aquesta mandat. “Tenim un país un pèl acostumat a afegir complexitat a allò que ja és per si complex”, ha explicat amb to de resignació.
Canvi de mentalitat
És el primer cop que el candidat de Junts pel Sí, rebutjat en dues ocasions pels vots de la CUP al Parlament, ha entrat a valorar la situació de les negociacions i la tensió plantejada amb els cupaires des de l’assemblea que aquest cap de setmana va celebrar la formació anticapitalista.
“Ara ens trobem en aquesta atzucac que fa la impressió que tota la pressió que tenim des de fora a vegades és alimentada des de dins de manera que ens paralitza i ens debilita i això només es pot canviar canviant aquesta mentalitat”, ha afegit el president de la Generalitat en funcions.
Lideratges
Ha aprofitat al tema del lideratge que centra l’assaig polític de Francesc Torralba, guanyador del premi de la Catdem, i ha alertat que “al nostre país, lideratges no en sobren”. Cal que els lideratges estiguin ben falcats i es puguin confrontar amb lideratges d’altres projectes, perquè “aquesta és una batalla desigual”.
Tot recollint el fil del que Torralba acabava de descriure com a qualitats d’un líder -l’exemplaritat, la humilitat l’audàcia,…- n’ha volgut afegir un altre: l’autenticitat. “Autèntic no vol dir que no et moguis”, ha puntualitzat. Cal intentar trobar punts de trobada, de conciliació, o és molt difícil avançar i amb l’immobilisme, el resultat és zero. “Per a que les coses avancin cal flexibilitat, permeabilitat i punts de trobada”, ha resumit.
Tampoc ha estalviat les metàfores marineres per insistir que encara que els corrents vagin en contra això no vol dir que s’hagi perdut la batalla, i ha recordat que el 9N del 2014 els corrents anaven a la contra però, malgrat això, Catalunya i les seves institucions van descol·locar l’Estat espanyol. “Fins i tot amb menys força pot acabar inclinant la balança”, ha reblat.

El CEO dóna la victòria a ERC

2 DESEMBRE 2015
Quico Sallés









ERC guanyaria les eleccions espanyoles el proper 20 de desembre a Catalunya, Democràcia i Llibertat quedaria en segon lloc; C’s i PSC empatarien i En Comú Podem i PP es disputarien la darrera plaça. Així ho apunta l’enquesta sobre el context polític a Catalunya del Centre d’Estudis d’Opinió que s’ha difós aquest matí.
Segons aquest baròmetre els republicans obtindrien entre 9-11 diputats, amb un 13,5% d’intenció directa de vot. Democràcia i Llibertat quedaria en segon lloc amb una forquilla d’entre 9-10 diputats amb una intenció directa de vot de 8,5%. La tercera plaça se la disputarien PSC i C’s, amb 8-9 diputats cadascun i amb una intenció directa del 9,7% pels primers i 9,6% pels segons.
En Comú Podem assoliria entre 5-6 diputats amb una alta intenció directa de vot del 10,6% i el PP fregaria la darrera plaça amb 5 diputats i amb una intenció directe del 3,4%.
L’independentisme perd
Aquesta enquesta també situa amb un 46,6% els votants del sí en un referèndum sobre la independència de Catalunya i un 48,2 els del “no”. Si fa o no fa, els mateixos números de l’anterior enquesta que atorgaven el 47,8% al “no” i 46,7% al “sí”.