Les États-Unis sont prêts à engager des hélicoptères d’attaque contre le groupe État islamique dans la bataille pour reprendre Ramadi en Irak, si Bagdad en fait la demande, a indiqué mercredi le ministre américain de la Défense Ashton Carter.
Les États-Unis «sont prêts à aider l’armée irakienne avec des moyens additionnels» pour l’aider à «finir le travail» à Ramadi, «y compris des hélicoptères d’attaque et des conseillers militaires accompagnant» les forces irakiennes, «si le Premier ministre irakien (Haider al-) Abadi le demande», a-t-il indiqué devant la commission des forces armées du Sénat.
M. Carter a également appelé la communauté internationale à intensifier ses efforts contre le groupe État islamique. «Nous devons tous en faire plus», a-t-il dit.
«La semaine dernière, j’ai personnellement joint quelque 40 pays dans le monde pour leur demander de contribuer, et dans de nombreux cas, pour améliorer le combat contre le groupe État islamique», a-t-il dit.
Le chef du Pentagone a demandé en particulier aux différents pays sollicités «des forces spéciales, des avions de reconnaissance et d’attaque, et des armes et munitions», a-t-il expliqué.
«La Turquie doit en faire plus contrôler sa frontière souvent poreuse», a-t-il ajouté. Et «j’aimerais que les nations sunnites arabes en fassent plus».
«Il est temps» par ailleurs que la Russie passe «du bon côté» dans la guerre en Syrie en concentrant ses frappes sur le groupe État islamique, et non sur les forces d’opposition, a-t-il dit.
Les États-Unis avaient déjà annoncé la semaine dernière, avant l’attentat de Californie qui a fait 14 morts et a été salué par l’État islamique, qu’ils renforceraient leur effort contre l’EI en déployant une unité de forces spéciales, pour mener des raids contre les jihadistes en Irak et en Syrie.
Translate
miércoles, 9 de diciembre de 2015
corrupción empresarial... untar a partidos políticos para crecer
El 54% de las empresas españolas considera que el único camino para garantizar el éxito de un negocio son las conexiones políticas, según recoge el último Eurobarómetro realizado por la Comisión Europea respecto a las ‘Actitudes empresariales hacia la corrupción en la UE’. Un porcentaje que se sitúa diez puntos por encima de la media europea en esta percepción por parte de las propias compañías del estrecho vínculo que existe entre la notoriedad empresarial y las relaciones con las administraciones.
La cifra ha subido un 2% respecto a 2013 y coloca a España en la octava posición del ranking, por debajo de países como Eslovenia (68%), Portugal (66%), Italia (65%) o Bulgaria (65%). No es el único dato que refleja el alto grado de corrupción que, según los propios negocios, afecta al sector empresarial en nuestro país: un 77% de los consultados cree que los sobornos facilitan la obtención de concesiones de servicios públicos.
La mayoría de las empresas encuestadas, pertenecientes a los sectores de la energía, la salud, la ingeniería, la construcción, las telecomunicaciones y las finanzas, se muestra preocupada por esta situación, pues un 82% apunta que la corrupción y los favoritismos obstaculizan la competencia. En este sentido, un 56% cree que la corrupción les ha impedido ganar licitaciones o concursos públicos.
Por otro lado, un 78% de las empresas considera que los castigos a los corruptos, ya sean multan o penas de cárcel, no son los apropiados, es decir, no son suficientes, pese a que se trata de un problema generalizado en España para el 93% de los consultados. En cuanto a las prácticas más comunes, según su percepción las más comunes en nuestro país son favorecer a amigos y familiares en el núcleo de las instituciones públicas (57%), la evasión de impuestos (50%) y el favoritismo a amigos y familiares en los negocios (42%).
ASESORES DE PUBLICACIONES S.L.
Iglesias promet un referèndum a Catalunya en el primer any de legislatura
Creu que el PSOE mana massa sobre el PSC i critica que vulguin solucionar el problema de Catalunya traslladant el senat a Barcelona
VilaWeb.cat
El candidat de Podem a les eleccions espanyoles, Pablo Iglesias, s’ha compromès a convocar un referèndum de forma urgent i en el primer any de legislatura a Catalunya si guanyen les eleccions del 20 de desembre. ‘Més d’un any em semblaria no assumir l’actualitat d’un tema que es podria haver resolt fa bastant temps’ ha dit. Iglesias ha participat al Barcelona Tribuna i ha considerat que es podrien entendre amb els socialistes i especialment amb els catalans en el tema de Catalunya, però ha posat èmfasi en el fet que el PSOE ‘mana massa’ sobre el PSC i no s’escolta el discurs que molts socialistes catalans voldrien plantejar en aquest moment.
Majoria absoluta per a fer-lo
El candidat d’En Comú Podem a Barcelona, Xavier Domènech, també ha parlat aquest matí de la proposta de referèndum. Ha reivindicat un referèndum amb un ‘debat real’. ‘Quan tinguem el referèndum, tindrem un debat molt interessant sobre el futur.’ Amb tot, ha reconegut que Podem ha de tenir majoria absoluta per a poder fer el referèndum.
© Partal, Maresma i Associats sl
La Junta Electoral obliga a TVE a ofrecer el debate a nueve en 'prime time'
Qué votas si eliges una candidatura de confluencia en Cataluña, País Valencià y Galicia
Los acuerdos firmados por En Comú Podem, Compromís-Podemos y En Marea estipulan qué harán los diputados electos cuando se constituya el Congreso
El objetivo principal es lograr el grupo propio, con beneficios cuantitativos y cualitativos: financiación, personal, iniciativas políticas y presencia propia en los órganos de control y comisiones
Las diferencias entre los procesos vienen en caso de no obtener los números suficientes para formar el grupo
Los procesos de confluencia desarrollados en Galicia, Cataluña y País Valencià han deparado sendas candidaturas unitarias e independientes que aspiran explícitamente a tener un grupo propio en el Congreso. En las dos primeras comunidades concurren, además de movimientos y partidos del ámbito territorial, Podemos e IU. En la Comunitat Valenciana, IU rechazó los términos del acuerdo. Los documentos de coalición sellados en cada región determinan, entre otras cosas, qué pasará con los diputados electos. Y no todos dicen lo mismo.
Dichos documentos firmados por las distintas partes no son públicos. La información recopilada por eldiario.es para este artículo proviene de fuentes de los distintos partidos y movimientos que integran las tres coaliciones.
Todos, sin excepción, quieren un grupo propio. Y así lo dejan claro las partes, tanto a nivel regional como estatal. Esto tendría importantes ventajas cuantitativas y cualitativas: les permitiría presentar iniciativas políticas, portavocías permanentes, relevancia mediática, presencia en los órganos de control de la Cámara y en las comisiones, más financiación, personal contratado, oficinas propias, etcétera. La apuesta política está clara y asumida por los partidos.
Según la encuesta del CIS publicada la semana pasada los números les salen. O casi. El actual reglamento del Congreso establece tres criterios para constituir un grupo: 15 diputados, 5 diputados y un 15% de los votos en las circunscripciones en las que se presente la candidatura; o 5 diputados y un 5% de todo el voto válido a nivel estatal. El barómetro público de opinión ofreció la estimación del reparto de diputados por circunscripciones, pero no del porcentaje de voto.
En Galicia, En Marea (Anova, EU y Podemos) lograría entre 5 y 6 diputados y al menos uno en cada provincia, lo que permite deducir que cumpliría el criterio del 15% de votos, ya que por debajo es muy difícil obtener representación. En el País Valencià (Compromís-Podemos), con siete escaños, se da la misma circunstancia.
En Cataluña (Barcelona en Comú, Podem, ICV y EUiA) los números no dan por muy poco. Aunque En Comú Podem ganaría las elecciones generales en la comunidad con 10-11 diputados según el CIS, el barómetro deja a la candidatura sin representación por Lleida, lo que vaticina un porcentaje de votos por debajo del 15%. En Barcelona lograría 8 ó 9 diputados.
Otras encuestas son menos optimistas. La más reciente publicada por eldiario.es deja a las candidaturas de confluencia por debajo de los límites que marca el reglamento del Congreso para tener grupo parlamentario.
¿Qué pasa si no dan las números para tener grupo?
Aquí entrarían en juego los acuerdos alcanzado por los partidos que integran cada candidatura. "Podemos lo tiene clarísimo y trabajará para que tengamos grupo propio. Es su relato", señalan desde En Comú Podem. Fuentes de la dirección del partido de Pablo Iglesias lo confirman: harán lo posible para obtenerlo. El propio candidato pidió el pasado sábado en Barcelona el voto para En Comú Podem para impulsar "el mayor grupo catalán" la próxima legislatura en el Congreso.
Para ello habría dos opciones. La primera, presionar para que la Mesa del Congreso sea laxa en la aplicación del reglamento, algo que ya ha ocurrido en el pasado, pero que no tienen garantizado que ocurra tras el 20D.
En la legislatura que ahora termina, UPyD obtuvo el beneplácito del órgano para tener grupo aunque no cumplía el 100% de los criterios que marca el reglamento. En una situación muy parecida, sin embargo, Amaiur recibió el no de la Mesa. Todas las encuestas vaticinan una Cámara Baja muy repartida por lo que la Mesa será también de composición plural.
La misma situación que en Cataluña se contempla en el País Valencià y en Galicia. Fuentes conocedoras indican que los acuerdos señalan que Podemos presionará para que la Mesa autorice un grupo valenciano y otro gallego.
La segunda opción pasa porque el grupo de Podemos preste diputados para alcanzar el mínimo necesario para formarse. Ha sido práctica habitual en el pasado reciente que está también amparada por el reglamento del Congreso ( Artículo 24.3). Un dirigente de Podemos reconoce a eldiario.es que en el caso catalán, el que más complicado lo tiene según el CIS, se cederán los diputados necesarios. El partido de Pablo Iglesias tendrá, según los sondeos, diputados de sobra para hacerlo. Además, estos volverían al grupo de Podemos tras la constitución de los demás.
¿Y si aún así no dieran los números? Los acuerdos recogen todas las opciones, según las fuentes consultadas, por remotas que puedan parecer. En este punto las diferencias sí son notables.
En Marea ha pospuesto la decisión a después del 20D. Esta se adoptará por consenso o, en caso de no lograrse, por mayoría. Y obligará a los diputados electos, que en todo caso funcionarán como un grupo propio.
En Cataluña está más claro el asunto y, en principio, los diputados se integrarán en el grupo de Podemos, aunque a efectos políticos y organizativos funcionarán como un grupo independiente. Esto incluye las iniciativas parlamentarias, pero también la disciplina de voto, que no será vinculante con el resto del grupo, y la financiación.
Por último, la coalición valenciana prevé separarse en caso de no lograr el grupo. Los diputados de Compromís irán por un lado y los de Podemos al grupo estatal de este partido.
Qui fa trampes al final es descobert
Més Gandia demana la dimissió dels regidors que van votar els pressupostos il·legals de 2013 i 2014
- Lorena Milvaques recorda que Compromís ja va presentar una reclamació administrativa als pressupostos de 2013 i 2014, perquè no s'ajustaven a la legalitat, tal i com finalment ha fallat ara el TSJCV. La Llei d’Hisendes Locals obligava els ajuntaments a incloure en el capítol de despeses “els crèdits necessaris per atendre el compliment de les obligacions” contretes per l’administració local.
- MILVAQUES: "L'anul·lació d'uns pressupostos és inaudita i torna a traure el colors a l'Ajuntament de Gandia. Però no serà perquè no ho advertíem des de l'oposició i des de la Intervenció Municipal mateix. l el PP no pot al•legar desconeixement, perquè l’informe que sobre el pressupost va redactar l’interventor municipal advertia que “l’impagament de les obligacions contretes podia comportar greus conseqüències per a l’Ajuntament”. Ara cal que assumisquen responsabilitats ètiques aquells que alçaren el braç, amb noms i cognoms, van votar a favor i es van riure dels nostres avisos i de la gent, que ara malauradament pagarà les conseqüències d'un Pla d'Ajust terrible imposat pel govern central per no haver fet els deures en el seu dia. La ciutadania no es mereix aquesta classe de representants públics. Ni al govern, ni a l'oposició"
Quan en el Plenari del dia 13 de març de 2013 es va sotmetre a votació el pressupost de l’Ajuntament de Gandia per a l’exercici 2013, el Grup Municipal de Compromís ja va anunciar que si el document s’aprovava en els termes anunciats, presentaria una reclamació administrativa contra l’acord d’aprovació. Seguint aquell anunci, el grup presentar eixa impugnació del pressupost perquè, tal i com indicava l'aleshores regidor, Facund Puig,“des del nostre punt de vista, el document aprovat no s’ajusta a la legalitat”. Puig recordava que la Llei d’Hisendes Locals obligava els ajuntaments a incloure en el capítol de despeses “els crèdits necessaris peratendre el compliment de les obligacions” contretes per l’administració local. Compromís, basant-se en l’informe de la Intervenció Municipal, considerava que l’Ajuntament de Gandia tenia unes obligacions adquirides amb un conjunt d’entitats de crèdit, amb les quals va firmar un bon grapat de préstecs, que no podia deixar de pagar.
I és que, tal i com arreplegava l’informe de l’interventor municipal, el pressupost no contemplava, per una banda, cap partida destinada a fer front al pagament dels vora 8 milions d’euros (7.958.287’47€), destinats a l’amortització del capital d’eixos préstecs, corresponents a l’exercici 2013; i per altra banda, cap quantitat destinada al pagament ni de l’amortització ni dels interessos dels préstecs contrets per l’empresa pública IPG.
Amb eixa manera de procedir, avalats per les apreciacions contingudes en l’informe de l’interventor municipal, Compromís entenia que “s’ha vulnerat part dels preceptes continguts en la Llei d’Hisendes Locals i, perresponsabilitat política, creguem que hem d’intentar que açò no prospere”.
Com ja va apuntar Compromís en el seu dia, “convé tindre en compte que el govern municipal no pot al•legar desconeixement de la norma en esta qüestió”, perquè l’informe que sobre el pressupost va redactar l’interventor municipal advertia que “l’impagament de les obligacions contretes podia comportar greus conseqüències per a l’Ajuntament”.
Puig va recordar que podien haver conseqüències com ara, haver de pagar interessos de demora; la reclamació judicial per part de les entitats bancàries de les quantitats no pagades; el venciment anticipat de l’operació i l’obligació de la devolució de tot el capital la quota del qual no haja sigut pagat; passar a ingressar en el registre de morosos del Banc d’Espanya; o la possibilitat que, en cas de persistència de l’incompliment, el Govern central puga, d’acord amb la Llei Reguladora de les Bases del Règim Local, dissoldre els órgans de la corporació local.
Doncs bé, vora dos anys després, la Secció Cinquena de la Sala del Contenciós-Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha dictaminat que els pressupostos municipals del 2013 aprovats pel govern del Partit Popular al Plenari del 2 de maig de 2013 vulnera, efectivament, les exigències legals imposades en l'article 165.1.a) i 166.1.d) del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, ja que no contemplava el pagament dels crèdits necessaris per a atendre el compliment de les obligacions.
En la mateixa línia es trobarien els pressupostos de 2014, amb les mateixes advertencies legals de la Intervenció Municipal i dels grups de l'oposició. I els de 2015 que el PP no es va atrevir a aprovar, tal i com ha recordat la portaveu del Grup Municipal de Més Gandia, Lorena Milvaques. "Després d’una intensa setmana amb comissions d’Administració, d’Hisenda, Junta de Portaveus… fent cas omís a les advertències legalitat dels Pressupostos de Gandia per a 2015, per part de l’Interventor i dels grups de l’oposició, el govern del PP va decidir portar-los al Ple Extraordinari. Finalment, després d’un retard de quasi una hora i la ‘misteriosa’ absència per malaltia de la regidora del PP, Emi Climent, la qual ha acabat assistint a la sessió, l’edil d’Hisenda, Guillermo Barber, va anunciar que deixava els Pressupostos sobre la mesa, reconeguent el temor a què l’aprovació comportara conseqüències legals per als regidors del govern"
És per aquesta raó, que els regidors del Grup Municipal de Compromís a l’Ajuntament de Gandia, Lorena Milvaques i Facund Puig, ja van mostrar la seua indignació pel reconeixement explícit de la il·legalitat per part de Barber i la decissió, sense prèvia comunicació als portaveus."Aleshores ja vam demanar la dimissió de Torró i Barber, com a màxims responsables de la fosca i nefasta gestió econòmica. Dies com hui tinc vergonya de pertànyer a la mateixa classe política que el PP. Després d’una hora de recés i la ‘misteriosa’ absència d’una regidora del PP, han decidit deixar-los sobre la mesa per por a la imputació. Això sí, la culpa era nostra per fer-los xantatge. I de l’Interventor, supose, per fer-los reparos de legalitat”,
És per aquesta raó que Milvaques ha demanat que deixen el seu acta de regidor els actuals edils que en aquell moment votaren a favor, tot i els advertiments legals continuats. "L'anul·lació d'uns pressupostos és inaudita i torna a traure el colors a l'Ajuntament de Gandia. Però no serà perquè no ho advertíem des de l'oposició i des de la Intervenció Municipal mateix. l el PP no pot al•legar desconeixement, perquè l’informe que sobre el pressupost va redactar l’interventor municipal avisava que “l’impagament de les obligacions contretes podia comportar greus conseqüències per a l’Ajuntament”. Ara cal que assumisquen responsabilitats ètiques aquells que alçaren el braç, amb noms i cognoms, van votar a favor i es van riure dels nostres avisos i de la gent, que ara malauradament pagarà les conseqüències d'un Pla d'Ajust terrible imposat pel govern central per no haver fet els deures en el seu dia. La ciutadania no es mereix aquesta classe de representants públics. Ni al govern, ni a l'oposició", ha conclòs la regidora de Més Gandia i vicealcaldessa de la ciutat.
- Lorena Milvaques recorda que Compromís ja va presentar una reclamació administrativa als pressupostos de 2013 i 2014, perquè no s'ajustaven a la legalitat, tal i com finalment ha fallat ara el TSJCV. La Llei d’Hisendes Locals obligava els ajuntaments a incloure en el capítol de despeses “els crèdits necessaris per atendre el compliment de les obligacions” contretes per l’administració local.
- MILVAQUES: "L'anul·lació d'uns pressupostos és inaudita i torna a traure el colors a l'Ajuntament de Gandia. Però no serà perquè no ho advertíem des de l'oposició i des de la Intervenció Municipal mateix. l el PP no pot al•legar desconeixement, perquè l’informe que sobre el pressupost va redactar l’interventor municipal advertia que “l’impagament de les obligacions contretes podia comportar greus conseqüències per a l’Ajuntament”. Ara cal que assumisquen responsabilitats ètiques aquells que alçaren el braç, amb noms i cognoms, van votar a favor i es van riure dels nostres avisos i de la gent, que ara malauradament pagarà les conseqüències d'un Pla d'Ajust terrible imposat pel govern central per no haver fet els deures en el seu dia. La ciutadania no es mereix aquesta classe de representants públics. Ni al govern, ni a l'oposició"
Quan en el Plenari del dia 13 de març de 2013 es va sotmetre a votació el pressupost de l’Ajuntament de Gandia per a l’exercici 2013, el Grup Municipal de Compromís ja va anunciar que si el document s’aprovava en els termes anunciats, presentaria una reclamació administrativa contra l’acord d’aprovació. Seguint aquell anunci, el grup presentar eixa impugnació del pressupost perquè, tal i com indicava l'aleshores regidor, Facund Puig,“des del nostre punt de vista, el document aprovat no s’ajusta a la legalitat”. Puig recordava que la Llei d’Hisendes Locals obligava els ajuntaments a incloure en el capítol de despeses “els crèdits necessaris peratendre el compliment de les obligacions” contretes per l’administració local. Compromís, basant-se en l’informe de la Intervenció Municipal, considerava que l’Ajuntament de Gandia tenia unes obligacions adquirides amb un conjunt d’entitats de crèdit, amb les quals va firmar un bon grapat de préstecs, que no podia deixar de pagar.
I és que, tal i com arreplegava l’informe de l’interventor municipal, el pressupost no contemplava, per una banda, cap partida destinada a fer front al pagament dels vora 8 milions d’euros (7.958.287’47€), destinats a l’amortització del capital d’eixos préstecs, corresponents a l’exercici 2013; i per altra banda, cap quantitat destinada al pagament ni de l’amortització ni dels interessos dels préstecs contrets per l’empresa pública IPG.
Amb eixa manera de procedir, avalats per les apreciacions contingudes en l’informe de l’interventor municipal, Compromís entenia que “s’ha vulnerat part dels preceptes continguts en la Llei d’Hisendes Locals i, perresponsabilitat política, creguem que hem d’intentar que açò no prospere”.
Com ja va apuntar Compromís en el seu dia, “convé tindre en compte que el govern municipal no pot al•legar desconeixement de la norma en esta qüestió”, perquè l’informe que sobre el pressupost va redactar l’interventor municipal advertia que “l’impagament de les obligacions contretes podia comportar greus conseqüències per a l’Ajuntament”.
Puig va recordar que podien haver conseqüències com ara, haver de pagar interessos de demora; la reclamació judicial per part de les entitats bancàries de les quantitats no pagades; el venciment anticipat de l’operació i l’obligació de la devolució de tot el capital la quota del qual no haja sigut pagat; passar a ingressar en el registre de morosos del Banc d’Espanya; o la possibilitat que, en cas de persistència de l’incompliment, el Govern central puga, d’acord amb la Llei Reguladora de les Bases del Règim Local, dissoldre els órgans de la corporació local.
Doncs bé, vora dos anys després, la Secció Cinquena de la Sala del Contenciós-Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha dictaminat que els pressupostos municipals del 2013 aprovats pel govern del Partit Popular al Plenari del 2 de maig de 2013 vulnera, efectivament, les exigències legals imposades en l'article 165.1.a) i 166.1.d) del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, ja que no contemplava el pagament dels crèdits necessaris per a atendre el compliment de les obligacions.
En la mateixa línia es trobarien els pressupostos de 2014, amb les mateixes advertencies legals de la Intervenció Municipal i dels grups de l'oposició. I els de 2015 que el PP no es va atrevir a aprovar, tal i com ha recordat la portaveu del Grup Municipal de Més Gandia, Lorena Milvaques. "Després d’una intensa setmana amb comissions d’Administració, d’Hisenda, Junta de Portaveus… fent cas omís a les advertències legalitat dels Pressupostos de Gandia per a 2015, per part de l’Interventor i dels grups de l’oposició, el govern del PP va decidir portar-los al Ple Extraordinari. Finalment, després d’un retard de quasi una hora i la ‘misteriosa’ absència per malaltia de la regidora del PP, Emi Climent, la qual ha acabat assistint a la sessió, l’edil d’Hisenda, Guillermo Barber, va anunciar que deixava els Pressupostos sobre la mesa, reconeguent el temor a què l’aprovació comportara conseqüències legals per als regidors del govern"
És per aquesta raó, que els regidors del Grup Municipal de Compromís a l’Ajuntament de Gandia, Lorena Milvaques i Facund Puig, ja van mostrar la seua indignació pel reconeixement explícit de la il·legalitat per part de Barber i la decissió, sense prèvia comunicació als portaveus."Aleshores ja vam demanar la dimissió de Torró i Barber, com a màxims responsables de la fosca i nefasta gestió econòmica. Dies com hui tinc vergonya de pertànyer a la mateixa classe política que el PP. Després d’una hora de recés i la ‘misteriosa’ absència d’una regidora del PP, han decidit deixar-los sobre la mesa per por a la imputació. Això sí, la culpa era nostra per fer-los xantatge. I de l’Interventor, supose, per fer-los reparos de legalitat”,
És per aquesta raó que Milvaques ha demanat que deixen el seu acta de regidor els actuals edils que en aquell moment votaren a favor, tot i els advertiments legals continuats. "L'anul·lació d'uns pressupostos és inaudita i torna a traure el colors a l'Ajuntament de Gandia. Però no serà perquè no ho advertíem des de l'oposició i des de la Intervenció Municipal mateix. l el PP no pot al•legar desconeixement, perquè l’informe que sobre el pressupost va redactar l’interventor municipal avisava que “l’impagament de les obligacions contretes podia comportar greus conseqüències per a l’Ajuntament”. Ara cal que assumisquen responsabilitats ètiques aquells que alçaren el braç, amb noms i cognoms, van votar a favor i es van riure dels nostres avisos i de la gent, que ara malauradament pagarà les conseqüències d'un Pla d'Ajust terrible imposat pel govern central per no haver fet els deures en el seu dia. La ciutadania no es mereix aquesta classe de representants públics. Ni al govern, ni a l'oposició", ha conclòs la regidora de Més Gandia i vicealcaldessa de la ciutat.
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)
Entrada destacada
PROYECTO EVACUACIÓN MUNDIAL POR EL COMANDO ASHTAR
SOY IBA OLODUMARE, CONOCIDO POR VOSOTROS COMO VUESTRO DIOS Os digo hijos míos que el final de estos tiempos se aproximan. Ningú...
-
Jose Park
-
U.S. Marines arrested disgraced California Governor Gavin Newsom on 1 November, delivering another major blow to the Deep State hegemony’s p...
-
💥💥LA LISTA ES INMENSA!😱😱😱 Los tribunales arrestan a estas personas vestidas de civil. Vimos el arresto de Obama. El arresto se llevó ...