Estat espanyol Espanya en venda ... ia preu de saldo Per Mitjans CC / CL - 2015.12.15 255 1   Maria Lekant - Iván Sérbinov | Actualitat RT | 2015.12.15
"Espanya està en venda", "
Espanya es ven ... i és una ganga molt barata per als inversors estrangers", anunciaven els titulars dels mitjans espanyols en 2013.
Atrets per les dificultats d'aquest país afectat per la crisi econòmica, van començar a arribar els inversors estrangers.
Per la seva banda, l'Estat els seguia el joc, desfent-se de les seves propietats a preu de saldo. Al juny de 2013, el Govern va treure a la venda més de 15.000 dels seus immobles, entre ells alguns edificis singulars. Dos anys després, moltes coses han canviat, però la tendència general sembla mantenir: Espanya segueix en venda i els inversors estrangers encara aprofiten aquesta situació.
Per exemple, l'home més ric de la Xina, Wang Jianlin, vol adquirir Marina d'Or, el major complex turístic d'Espanya, per sumar-lo a la col·lecció de les compres que ja ha realitzat al país ibèric: des del 20% de les accions del club de futbol Atlètic de Madrid fins al emblemàtic Edifici d'Espanya, ubicat a la capital. Al juliol, un altre grup xinès, Tzaneen International, va oferir una suma ridícula -10.000 euros- per fer-se amb l'aeroport de Ciudad Real, un lloc la construcció va costar al voltant de 450 milions.
Tan atractives són algunes ofertes i tal és l'interès dels clients forans que, en alguns pobles d'Espanya, ja només es parla anglès. Mentrestant,
la meitat del deute públic espanyol en circulació es troba en mans d'inversors estrangers no residents. Els detallem aquests i altres exemples a continuació.  Wang Jianlin, l'home més ric de la Xina i fundador del grup Wanda, està negociant la compra del complex turístic valencià de Marina d'Or, construït el 1983 amb l'objectiu de convertir-se en la major ciutat de vacances d'Europa. El seu grup empresarial està negociant l'adquisició del 75% de les accions d'aquest nucli de vacances situat a les localitats d'Orpesa i Cabanes (Castelló, Comunitat Valenciana) per una quantitat pròxima als 8.200 milions de iuans -prop de 1.200 milions d'euros -, segons ha informat el digital espanyol El Confidencial citant el 'Diari del Poble' xinès.
És possible que Wang Jianlin, el fundador i president del grup, ja hagi visitat juntament amb altres representants de la companyia aquesta 'ciutat de vacances', que compta amb un camp de golf, un parc temàtic, cinc hotels i balnearis, entre altres infraestructures . Si es fa, no seria la primera compra de l'empresari xinès a Espanya: el 2014 va adquirir l'emblemàtic Edifici d'Espanya de Madrid per 265 milions d'euros i aquest any es va fer amb el 20% del capital de l'Atlètic de Madrid per uns 50 milions. Aquestes negociacions tenen lloc de manera paral·lela a les converses que el magnat manté amb les autoritats espanyoles per construir un complex d'habitatges al sud-oest de la capital, en el marc de l'anomenada 'operació Campament'.
Sovint, el factor clau per adquirir un objecte a Espanya és que té un preu econòmic. En aquest sentit, les infraestructures milionàries que, en un moment determinat, no es van acabar com a conseqüència de la crisi econòmica, són un veritable filó d'or. Es tracta d'obres faraòniques en què es van invertir molts milions d'euros i que, a més, requerien grans despeses de manteniment: aeroports buits, museus sense obres d'art, vies fèrries sense passatgers ... Un clar exemple és el polèmic cas de l'Aeroport Central de Ciutat Real, la primera instal·lació privada d'aquest tipus a Espanya, que roman tancat des del 2012 a causa de la seva baixa rendibilitat i la falta d'inversió. Tot i que les autoritats mai han ofert informació oficial sobre el cost de la seva construcció, les estimacions més raonables barregen quantitats entre 600 i 900 milions d'euros.
No obstant això, durant una subhasta pública que es va celebrar el passat mes de juliol, el grup xinès Tzaneen International, que realitza inversions en projectes d'infraestructura, va presentar una oferta escandalosa -10.000 euros- per aconseguir la seva adquisició, una quantitat molt per sota del preu de sortida, que era de 40 milions. A través d'un comunicat, aquesta firma va assegurar que planejava invertir entre 60 i 100 milions d'euros per desenvolupar l'aeroport i convertir-lo en un nus de comunicació entre les empreses xineses i europees. Aquesta polèmica compra no es va tancar, però es tracta d'un cas bastant representatiu de com els inversors estrangers es tracten de aprofitar-se del fracàs d'un projecte.
Un dels sectors més interessants per als forans segueix sent el negoci immobiliari. La qualitat de vida d'Espanya, el clima, una fàcil connexió aèria amb els seus països d'origen i, de nou, els preus baixos, provoquen que els inversors estrangers tinguin cada vegada més habitatges al país.
Segons un estudi de TM Grup Immobiliari, que ha analitzat els perfils dels compradors habituals d'habitatges a la costa mediterrània, el major col·lectiu el formen els inversors britànics (el 18,62% de les adquisicions realitzades per estrangers), seguits pels francesos (9,39%), alemanys (7,25%), belgues (6,90%), italians (6,13%), russos (5,83%), suecs (5,83%), xinesos (4 , 14%) i noruecs (3,74%). En general, es tracta de clients d'alt nivell adquisitiu que aprofiten l'oportunitat proporcionada per la crisi per comprar una segona residència a Espanya a un preu atractiu. Geogràficament, les zones que més els atrauen són les províncies illenques, Madrid i les zones mediterrànies.
Més enllà dels apartaments i les cases, Espanya sedueix als inversors estrangers amb una oferta insòlita: llogarets i pobles sencers que costen "la meitat del preu d'una plaça de garatge a Londres", segons el titular d'un reportatge del diari 'The Daily Mail '. I és que a Espanya hi ha moltes localitats que necessiten repoblar per no caure en l'oblit. Per tal d'evitar que això passi, moltes localitats es venen a preus irrisoris. Així, per tan sols 60.000 euros és possible comprar un poble sencer ben conservat. Un cas: a la província gallega de Lugo venen un llogaret deshabitat i amb edificacions per 62.000 euros. El preu depèn, bàsicament, de la quantitat de propietats, de l'estat de conservació i de la seva ubicació. Per exemple, la localitat de Procediu, situada al Parc Nacional de Becs d'Europa (Cantàbria) i amb 3.052 metres quadrats construïbles, costa 1,5 milions; per descomptat, el preu és negociable. No obstant això, aquests dos pobles no són els únics, sinó que hi ha llogarets a la venda per tot Espanya, segons el diari espanyol 'El País'. Galícia és la comunitat autònoma on esperen comprador més pobles (35), encara que els interessats també poden trobar altres poblacions disponibles a Aragó, Catalunya i Castella i Lleó. Diverses localitats gairebé buides també venen cases i terrenys a preus simbòlics perquè els seus alcaldes tracten d'atraure nous habitants. En algunes d'elles, el metre quadrat només costa cinc euros. Una dada curiosa: en molts pobles espanyols només es parla anglès. Per què?
El 50% de les cases i llogarets abandonats les adquireixen persones estrangeres -principalment ciutadans nord-americans, alemanys i francesos- i la demanda internacional cada vegada és més gran.
En aquests llocs alguns busquen un entorn excepcional on poder treballar a distància; altres estimen que són una bona inversió o una oportunitat per començar un negoci rural; alguns, simplement desitgen retirar-se a un entorn tranquil. "Les persones que s'interessen per aquestes contrades se senten ataídas pel clima, perquè han vingut durant les seves vacances d'estiu, perquè els interessa la inversió o perquè al seu país no podrien realitzar una operació similar i aquí compten moltes ajudes", va explicar a RTElvira Fafian, que treballa en la immobiliària Llogarets Abandonades.
"
La inversió immobiliària està en plena ebullició. Actualment, en el sector terciari (oficines, centres comercials, logística ...) arriba als 6.000 milions d'euros ", explica al diari 'Cinco Días' Rafael Merry del Val, el president de Savills, consultora britànica que opera a Espanya des de fa 25 anys .
El responsable de Savills indica que "estem veient molt capital asiàtic, canadenc -que és una novetat-, una mica menys dels EUA i bastant britànic i llatinoamericà ". Merry del Val assegura que "els inversors estrangers confien en qualsevol actiu immobiliari que es trobi a Espanya, fins i tot a terra, que és el més 'maleït' del nostre sector".  Més enllà dels sectors turístic i immobiliari, una àrea que ha captivat a diversos milionaris estrangers és el futbol espanyol. D'aquesta manera, clubs com el Màlaga, el València o l'Atlètic de Madrid són alguns exemples d'aquest fenomen que, pel que sembla, va en augment. A la tardor de 2014, Peter Lim, un milionari de Singapur, es va convertir en el propietari del València i, per tant, en el primer amo estranger en la història del club, en adquirir voltant del 70% de les seves accions per una quantitat que va rondar els 100 milions d'euros. A principis d'aquest any, el ja esmentat magnat xinès Wang Jianlin també va comprar un 20% de les accions de l'Atlètic de Madrid per 45 milions. Al seu torn, des de 2010 el Màlaga CF pertany al xeic Abdullah ben Nasser Al Thani, membre de la família reial de Qatar, mentre que altres clubs, com el Racing de Santander o el Deportivo Alabès, també van estar en mans estrangeres. Per què els milionaris forans estan interessats en els equips espanyols?
Una anàlisi d'Europa Press indica que una de les principals raons és, sens dubte, el prestigi de la Lliga, que està considerada com un dels millors tornejos de clubs de futbol del món. Un altre factor que incentiva els inversors té a veure amb la crisi, que ha provocat que els clubs espanyols siguin més accessibles que, per exemple, els anglesos, i representin una bona possibilitat d'inversió. "A Espanya, el futbol mou molts diners, maneja quantitats importants en fitxatges i, per tant, per als empresaris estrangers resulta atractiu invertir en la compra de jugadors i clubs ja que, a més d'obtenir una rendibilitat, els permet adquirir una rellevància social i un impacte publicitari molt interessants per als seus negocis ", assegura Sandalio Gómez, professor de l'Iese i expert en gestió d'entitats esportives. Per la seva banda, el professor d'economia financera de la Universitat de Barcelona, José María Gay de Liébana, explica que aquest esport "atorga projecció: no és igual anar a una ciutat i comprar el seu polígon industrial que el seu equip de futbol. A més, en les llotges dels estadis pots conèixer a les autoritats locals ia altres personatges públics ". Per contra, els milionaris espanyols no mostren tant interès i prefereixen invertir en sectors amb menys risc: els problemes financers i els deutes acumulats de molts clubs han generat mala fama al futbol.
La gana dels estrangers per Espanya està lluny de limitar-se als casos esmentats i En aquests
els inversors asiàtics mantenen la seva activitat en el mercat espanyol. moments, el grup xinès HNA sembla estar a la caça d'oportunitats: després de convertir-se en el major accionista de la cadena hotelera NH, està negociant la compra de gairebé la meitat de les accions de Globalia, propietària d'Air Europa, l'única companyia aèria 100% espanyola. Així mateix, acaba d'adquirir el 42,3% del capital social del RCD Espanyol -un altre club de futbol- i busca obtenir una participació en la constructora OHL. A finals de setembre, una altra empresa xinesa, Bright Food, va tancar la compra de l'empresa catalana Miquel Alimentació, el major distribuïdor majorista de productes d'alimentació a Espanya. Fins i tot el gegant de distribució El Corte Inglés, considerat com un referent de l'economia espanyola, va vendre aquest estiu un 10% del seu capital al xeic qatarià Hamad Bin Jassim al-Thani qui, amb aquesta maniobra, va entrar al consell d'administració de la companyia .
En definitiva, gairebé el 40% de la indústria espanyola pertany a empreses de capital estranger, segons les dades més recents de El Confidencial. En aquesta mateixa línia, a finals del passat mes de juny més de la meitat del deute públic espanyol en circulació -un 53,09% - estava en mans d'inversors estrangers no residents, d'acord amb les dades publicades per la Secretaria General de l' Tresor. "Es ven Espanya", tornen a anunciar els titulars dels diaris. En realitat, porta anys en venda.
En l'elaboració d'aquest article s'han utilitzat els arxius multimèdia de RT, Reuters i AFP Preparat per María Lekant, Iván Sérbinov
