hola democrácia

Son luces, que no sombras Es sanísimo, buenísimo, que haya multiplicidad de ideas recogidas en eso que aún existe y se llaman partidos políticos. Llegará también el tiempo de evolucionar ese concepto aglutinador de deseos ciudadanos conformadores de un mismo sistema. Es sanísimo que despierten voces diferentes, es motor de vida, de DEMOCRACIA pura, sin estar sometida a siglas sempiternas, a ideas de líderes indispensables, portadores de la única verdad posible. EL poder de la DEMOCRACIA radica en el consenso, en la visión real del entorno y las circunstancias que crean la realidad del tiempo qeu se vive. Riqueza positiva, superación de ideas ancladas en pasados de miedos, esperanza contra incertidumbre, ganas de crear antes que lamentar un pasado perdido, conseguir crear señas de identidad nacionales en lugar de llorar por imperios tristes y amorfos perdidos. Glorias de presente, de gente activa, inteligente, emocionalmente unida a la gente. Sería gravísimo, tristísimo, negar estos pasos de presente en favor de una maquinaria anquilosada en sus vicios, incluso en medios de comunicación. EL poder del avance no se puede atar en mesas de despachos. Una nueva brisa llega, que pudo ser viento demoledor y se hace brisa para respirar mejor y más limpio. No se puede temer a las ideas nacidas de guapos cerebros. Es precioso dialogar, escuchar, y quien vea mal en estas cosas, seguramente esté más alejado de la DEMOCRACIA que de aquellso a lso que tildan de terribles y antisistemas

L'esquerra espanyola necesita dels independentistes per governar

L'esquerra espanyola només podria sumar amb l'independentisme català  per Gemma Aguilera 20 de Desembre 2015

ERC i Democràcia i Llibertat podrien tenir la clau de la governabilitat espanyola.

De complir-se les enquestes, el PP i C's no tindrien majoria per governar, i tampoc el PSOE i Podemos.

Si deixem de banda una inimaginable coalició de govern PP-PSOE o PSOE-Podemos-Ciudadanos, les alternatives són poques. El PP en tindria prou amb una abstenció del PSOE per poder governar, però aquesta hipòtesi suposaria el suïcidi polític del partit de Pedro Sánchez, que entregaria a Podemos el lideratge indiscutible de l'esquerra espanyola.

Hi ha una combinació, un govern de l'esquerra espanyola encapçalat pel PSOE, amb el suport de Podemos i els vots d'ERC, Democràcia i Llibertat, i també podrien sumar-s'hi el PNB. Però aquesta possibilitat passaria, si fem cas a la promesa electoral de Pablo Iglesias, pel fet que el PSOE acceptés la celebració d'un referèndum vinculant a Catalunya. Així, es podria donar l'escenari -de fet, fonts de Junts pel Sí ja el van apuntar després del 27S- en què l'independentisme català permetés la investidura d'un president a canvi de negociar una consulta.

Amb les enquestes de TV3, un acord PSOE, Podemos, ERC, Democràcia i Llibertat i el PNB -que ha de negociar el cu

Prensa extranjera opina sobre el 20D

El influyente diario británico Financial Times, referente de la prensa económica, es uno de los rotativos más duros con el resultado electoral del 20-D. "España se dirige a la inestabilidad política", tras perder Mariano Rajoy la mayoría en el Congreso, dice el periódico en la portada de su versión impresa. Con los resultados del 100% del escrutinio, el diario tilda esa "inestabilidad" de "lío" político. No muchos diarios europeos pudieron llevar a portada el resultado electoral en España por la hora de cierre del escrutinio. En su versión online, el también británico The Guardian opta por destacar el "fin de la era de los dos partidos" y la llegada de nuevas formaciones, con foto en la home de dirigentes de Podemos, tras el discurso poselectoral. La primera página de The Times tampoco recoge el resultado de las elecciones, pero su versión digital titula ya esta mañana: "España afronta una coalición de izquierdas". La cadena británica BBC, en su site, informa del próximo inicio de las conversaciones para formar gobierno ante la "incertidumbre política" derivada de los resultados. Entre los titulares más llamativos de la prensa internacional esta mañana está el del diario italiano Il Messaggero, que encabeza la primera página de su edición impresa con: "Caos en España: no hay ninguna mayoría". Il Corriere della Sera aún lleva en su primera del papel una versión provisional en la que ya se hace eco de que no hay mayoría de ninguna formación para gobernar. En su versión online, el periódico italiano destaca el "adiós al bipartidismo". Su competidor, La Repubblica, con foto en cabeza en su digital de Pablo Iglesias, líder de Podemos, señala que la "gobernabilidad" será una suerte de puzle tras el resultado de las urnas. El diario vespertino francés Le Monde tilda en su edición digital de "misión imposible" la formación de gobierno por parte del actual presidente Mariano Rajoy. El rotativo Liberation, que dedica su primera a un reportaje sobre la yihad, encabeza en un sumario de portada con el titular "El despegue de Podemos". En su versión digital, el rotativo afirma que la derecha encabeza los resultados del 20-D, mientras la izquierda está "fragmentada". Como Liberation, el diario francés Le Figaro publica en su edición web una pieza para desentrañar el éxito de Podemos, mientras que en la información general hace hincapié en la falta de mayorías. En el quiosco alemán, entre las grandes cabeceras, el FranKfurter Allgemeine Zeitung es el único que lleva a primera de su edición impresa las elecciones generales en España, de las que apunta una "gran derrota para los partidos tradicionales". Al otro lado del Atlántico, el influyente The New York Times incluye un sumario en su primera del papel en el que informa de la pérdida de la mayoría del Gobierno del PP y destaca que el liderazgo del país queda "confuso". En su versión digital, no obstante, el 20-D ya no ocupa un lugar destacado. Su competidor The Washington Post hace una mención en su web sin destacado en portada a las "duras" conversaciones que se esperan tras el 20-D para formar gobierno. Mientras, la edición digital de la cadena estadounidense CNN, una de las más visitadas por los internautas, titula: "Partido de gobierno a la espera en España

pactes post-electorals

Els pactes que poden resoldre el caos a Espanya


21 de Desembre 2015 a les 09.38 h

Si els partits compleixen estrictament les seves promeses electorals, el maig del 2016 els ciutadans haurien de tornar a votar perquè no s'hauria pogut formar un nou executiu espanyol. L'aritmètica del 20D ha deixat un Congrés que no fa possible cap majoria convencional. A partir d'ara, s'obren fins a cinc escenaris possibles per resoldre la situació:


 RAJOY PRESIDENT PER LA VIA DE L'ABSTENCIÓ
Aquesta possibilitat passaria perquè només els 123 vots del PP servissin per investir Rajoy, amb l'abstenció de Ciudadanos (40) i del PSOE (90). A hores d'ara, cap dels dos partits ha tancat la porta a aquesta posició, però els riscos són elevadíssims. Albert Rivera ha dit que C's s'abstindria només que en cas contrari s'hagués d'anar a eleccions. I el PSOE, amb una abstenció donaria la presidència al partit contra el qual ha focalitzat la seva campanya electoral. I previsiblement, un PSOE investint el PP de forma passiva provocaria una greu erosió en el socialisme, que Podemos sabria recollir.
UNA GRAN COALICIÓ PP-PSOE
Descartada la possibilitat de pactar amb Ciudadanos un acord estable de legislatura, perquè Rivera havia assegurat que en cap cas no formaria part d'un executiu del PP i perquè l'artimètica parlamentària no fa possible un pacte (els faltarien 15 diputats), l'opció que resultaria més còmoda és la gran coalició PP-PSOE, que sumaria 213 escons. Aquí novament el PSOE hauria d'assumir el gran desgast que patiria a curt termini.
ACORD TRANSVERSAL D'ESQUERRES
Aquesta opció contemplaria un executiu del PSOE (90) amb el suport de Podemos (69), d'Esquerra Republicana (9) i de Bildu 2), que necessitaria comptar amb l'abstenció de Democràcia i Llibertat (8 escons) o del PNB (6 diputats) per sumar una majoria absoluta en el debat d'investidura. Amb aquesta combinació, que necessitaria l'independentisme català i comptaria fàcilment amb el PNB, que ha de renovar el cupo, Pedro Sánchez tindria estabilitat per governar amb Podemos.
ELECCIONS
Si finalment cap partit no és capaç d'investir president el seu candidat, la llei preveu la convocatòria de noves eleccions, que se celebrarien el maig del 2016

La independència a les corts espanyoles

El referèndum d’independència es cola en l’agenda política espanyola: les reaccions al 20-D

El referèndum d’independència a Catalunya ja forma part de l’agenda política espanyola, per bé que cap dels dos principals partits, la majoria absoluta de PP i PSOE, en vol sentir ni a parlar. Poques hores després de conèixer-se els resultats d’un 20-D que esdevé un autèntic terratrèmol polític per a la política espanyola, portaveus de les set candidatures catalanes que hi concorrien -una d’elles, Unió, n’ha quedat fora- han mantingut posicions abans d’iniciar el període de negociacions que, pel PP, ha de conduir a la formació d’un govern amb estabilitat parlamentària ja sigui via acords amb el PSOE o amb Ciutadans i altres formacions menors al Congrés. Els sobiranistes veuen reforçat el procés d’autodeterminació i consideren que la fragmentació del Congrés pot ser una oportunitat.
Si bé el PP considera que la reforma constitucional del PSOE no és prioritària, tant la dirigent Andrea Levy com el ministre de l’Interior i cap de llista per Barcelona, Jorge Fernández Díaz, han assegurat que no es tanquen a parlar-ne. Això sí, sempre que quedi clar quin és l’objectiu: “No proposarem una reforma constitucional perquè creiem que a Espanya hi ha altres prioritats que una reforma de la qual no en sabem ni el principi ni el final”, ha defensat Andrea Levy a Catalunya Ràdio. Levy ha arribat a parlar d’una eventual “legislatura constituent” per alertar que una operació d’aquestes característiques només es pot abordar “sabent-ne les conseqüències”.
Més contundent ha estat Jorge Fernández Díaz, que ha tancat la porta a qualsevol referèndum sobre la independència de Catalunya malgrat la majoria autodeterminista catalana sortida aquest 20-D de les urnes. “Una majoria de vots legitima canviar les lleis, no incomplir-les, que quedi clar”, ha advertit Fernández Díaz, que ha deixat oberta, això sí, la porta a parlar de reforma constitucional, inviable sense el PP, que ostenta la majoria absoluta al Senat. També ha tancat taxativament la porta al referèndum la portaveu del PSC, Eva Granados, que no s’ha mogut de la defensa d’un referèndum en què els “catalans i el conjunt de ciutadans espanyols ha de votar sobre una proposta per quedar-se amb un nou encaix, no un referèndum com el que planteja Pablo Iglesias“.
Això sí, Granados ha posat l’accent en les coincidències amb Podem més enllà del referèndum català. Per ella, PSOE i Podem comparteixen que cal obrir la carpeta catalana sempre que sigui per donar nou encaix dins d’Espanya, i no per permetre votar-ne la sortida, cosa que col·lisiona amb la línia vermella fixada per Podem en campanya.