explotación infantil

473

La ONG Amnistía Internacional y la organización Afterwatch han presentado un informe en el que afirman que los líderes de la industria electrónica Apple, Sony y Samsung probablemente utilizan piezas fabricadas con el uso de trabajo infantil, informa el periódico 'International Business Times'.
De acuerdo con los datos del informe, la mayor parte del cobalto necesario para la fabricación de los dispositivos electrónicos se extrae en la República Democrática del Congo (RDC), país de África central donde ya a la edad de siete años miles de niños se ven forzados a trabajar en minas doce horas al día.



Según la investigación de las ONG, los acaparadores compran cobalto en la RDC y luego lo revenden a la empresa Congo Dongfang Mining, compañía subsidiaria a Huayou Cobalt, un gigante metalúrgico chino. La empresa lo refina y transporta a los fabricantes de piezas para acumuladores automovilísticos en China y Corea del Sur. También los reciben Apple, Microsoft, Samsung, Sony, Daimler y Volkswagen.
"Millones de personas pueden permitirse el lujo de disfrutar de las tecnologías avanzadas, pero no se preguntan cómo se produjeron sus dispositivos. Es la hora de instar a las marcas conocidas a asumir la responsabilidad del proceso de fabricación de sus productos más rentables", reza el informe

comissió de la transició

   Aprovada la comissió de la transició amb JxSí, CUP i CSQP




El ple del Parlament ha aprovat per 80 vots a favor, 5 i cap abstenció la creació de la comissió per la transició nacional i el procés constituent. La resta de comissions (28) han estat aprovades per unanimitat.
PP, PSC i Ciutadans han carregat contra la comissió sobre la transició nacional i el dret a decidir, i n’han demanat la votació per separat, ja que estaven d’acord amb la resta de comissions.
El PP ha reiterat la seva intenció de participar en aquesta comissió per exercir d’oposició i “defensar la democràcia i l’Estat de dret”, criticant que els que plantegen una “oposició passiva”, en al·lusió a Ciutadans –que ha anunciat que hi participarà quan ho cregui convenient per la temàtica que es tracti a cada sessió determinada tot i mantenir que és “una pèrdua de temps” i “una ponència constitucional encoberta” fora de la llei– i al PSC. Els socialistes han sostingut, un cop més, que la comissió “no té utilitat”, com no la va tenir, diuen, la comissió pel dret a decidir.
Joan Coscubiela, portaveu de CSQP, ha tornat a estendre la mà al PSC, demanant-li que “no mati la comissió abans de temps” i donin una oportunitat al “diàleg que tant defensen”, tot i que coincideix amb els socialistes que la comissió pel dret a decidir va “fracassar”.
La portaveu de Junts pel Sí, Marta Rovira, i la de la CUP, Eulàlia Reguant, han defensat aquesta comissió d’estudi per “obeir el mandat democràtic del 27S” i “empoderar la societat

Carta de Terricabras a la UE

Terricabras diu que la UE ha de comptar amb Catalunya i Escòcia per afrontar els nous reptes

En el debat sobre les prioritats de la presidència holandesa de la UE aquest semestre, Josep-Maria Terricabras ha dit, després del discurs del Primer Ministre holandès, Mark Rutte, que troba a faltar, en temps d'euroescepticisme com els actuals, "mesures i polítiques específiques per afrontar els nous reptes". El diputat d'Esquerra Republicana ha animat a abandonar les"maneres de fer rígides, massa velles i massa conegudes" i ha demanat que s'apel·li "als ciutadans grups i nacions per trobar nous camins de diàleg i de convivència".
 
"La Unió Europea ha de comptar, sense reticències, amb la contribució de nacions encara sense estat com Escòcia, Gal·les, Catalunya o el País Valencià, que poden aportar proximitat, entusiasme i eficiència al projecte europeu", ha dit Terricabras.


Text de la intervenció

Gràcies, senyor president.
Senyor Primer Ministre,

En temps d'euroescepticisme com el nostre, permeti'm que li digui que trobo a faltar en el seu programa mesures i polítiques específiques per afrontar els reptes que tenim davant nostre.
La nostra incapacitat per respondre els nous reptes institucionals, polítics i culturals, probablement és la nostra debilitat més gran, que no pot ser superada amb velles receptes i simple bona voluntat. Hem d'abandonar (i no tornar a caure) en les nostres maneres rígides, massa velles i massa conegudes. Hem d'apel·lar als ciutadans, grups i nacions per buscar i trobar nous camins de diàleg i convivència. Per això, la Unió Europea, sense cap reticència, ha de comptar amb la contribució de les nacions encara sense estat, com les que represento aquí,Escòcia, Gal·les, Catalunya o el País Valencià. En definitiva, poden aportar proximitat, entusiasme i eficiència al projecte europeu.

De fet, el futur de la UE no depèn de semblar aparentment innovada sinó de ser-ho realment.

Gràcies, senyor president.

Verdades y mentiras

NADA ES VERDAD O MENTIRA ES SEGÚN EL CRISTAL CON QUE SE MIRA
Todos decimos "esto es verdad" sabiendo que lo que hemos expresado es cierto.  Es real, y por tanto es una realidad. Una falsa realidad es creerse uno mismo una cisa que no existe o que no es verdad.  Quiere decir que es una mentira? NO. No porque para esa persona si es realidad porque su mente así lo quiere ver.  Aunque aparentemente parezca loca/o te dirá: el loco eres tú por no creerle.

Otra cuestion es quién dice la verdad, y en verdad ambos tienen razón porque cada uno lo ve a su manera.

Maldita crisis. Alguien sobrevivirá a la que tiene que venir?

Que viene la crisissss!!!!! Rapido a vender.
Esto es lo que se dice cuando los mercados fluctuam durante dias a la baja. Cuando más ventas hay, más desconfianza existe, por tanto, la economia se resiente y las empresas despiden a trabajadores, (incluso teniendo beneficios) creando un circulo vicioso de complicada solución.

Supongamos que no existieran ninguna bolsa de negocios, como por ejemplo, Wall Street, las multinacionales no podrian ejercer tanta presion a los trabajadores ni a los gobiernos soberanos.
Entonces, que empresas pueden desaparecer? Inteligentemente dirias:todas y estarias en lo cierto porque todas dependen de los trabajadores y de otras empresas, las más sensibles a las crisis son lasultinacionales, cayendo a continuación las  pequeñas y medianas.

Al no consumir, el dinero se acaba y no se renueva. Esto llevaria a una situacion nueva hasta ahora desconocida: la no dependencia de la moneda. Mientras no se busque un substituto al dinero, TODAS LAS EMPRESAS ESTAN CONDENADAS A SU DESAPARICIÓN