Misteri1963

viernes, 22 de enero de 2016

12 coses que fem les noies i no acostumem a confessar

"Aquesta llista és bassòfia", confessa una noia

benegre.cat

1. Tocar-nos la figa, literalment

Bastant més del que penses.
2. Anar a llocs molt guapes i molt peludes

Ja ho diu la dita, “amb mitges de reixeta, vas peluda o fresqueta”.
3. Sortir a lligar sense combinar la roba interior

Per esvair tota sospita que haguéssim sortit a lligar, evidentment.
4. Lligar fatal

O no es nota res o es nota tot. A veure si comencem a escollir nosaltres, òstia!
5. Mirar noies guapes pel carrer

Honestament, estan per tot arreu.
6. Buscar nois guapos pel carrer

O l’enganxes el tercer dimecres de mes que hi ha lluna plena, exactament a les 3:12 de la matinada, o te’l perds.
7. Desitjar que la nostra fertilitat envellís al mateix ritme que la població

D’aquí tres generacions es serà jove fins els 50 i llavors què? QUÈ?
8. Amagar tot tipus de coses amb el pentinat.

Des de grans al front fins a herpes als llavis, com qualsevol heavy de Nou Barris o emo de Tremp.
9. Tacar calces

I anar així, pel carrer, amb la mateixa dignitat amb la que passegem un paquet de 16 rollos de paper de vàter. És el que passa quan perds sang una setmana al mes durant 37 anys.
10. El pànic absolut als cabells blancs

No podem canviar la moda? Que els cabells blancs també facin atractives les dones? Va?
11. Callar per no semblar…

Ridícules, vanidoses, marimandones… sota el risc de semblar histèriques, contradictòries i complicades.
12. Sacrificar-nos sense que es noti

Hem après a no tenir massa crèdit. Saps qui és Rosalind Franklin? Nosaltres tampoc, però va descubrir l’ADN.

C's i el català

Albert Rivera se sotmetrà a una lobotomia per oblidar que sap parlar català
“A vegades pensa en català i just després vol saltar pel balcó, és molt estressant”, admeten fonts del seu equip

benegre.cat

Ja no pot més. El president de Ciudadanos, Albert Rivera, ha decidit posar punt i final al que considera una autèntica tortura: el domini natiu de l’idioma català. Després de donar-hi algunes voltes, el líder espanyolista ha decidit posar-se en mans d’especialistes i sotmetre’s a una lobotomia per poder oblidar la llengua de Pompeu Fabra el més aviat possible.
Rivera hauria transmès al seu cercle de confiança que el bilingüisme l’està destrossant per dins i que no pot suportar pensar en català de forma involuntària. “A vegades l’Albert té pensaments en català i just després li vénen ganes de saltar pel balcó, és molt estressant”, admeten fonts del partit, que reconeixen que “a Arrimadas no li passa perquè, en el seu cas, pensar és més aviat una aspiració, un objectiu vital”.
Diverses fonts a Ciudadanos coincideixen amb l’enorme perjudici davant la vida que suposa conéiexer dos idiomes. “Això d’anar a comprar pa i poder demanar una barra de mig en dos idiomes i ser capaç d’entendre qualsevol resposta és una autèntica putada”, indiquen fonts del partit, que reconeixen que la seva vida “és un infern”.
Tot i la seva intenció d’operar-se per oblidar l’idioma, Albert Rivera ha volgut deixar molt clar que no té res en contra de les persones políglotes: “Que ningú caigui en l’error de pensar que estic en contra dels idiomes perquè no és així. És concretament el català, que em treu de polleguera des de sempre”, hauria admès.
En la mateixa línia, Ciudadanos conclou que després d’haver tocat sostre electoral a Catalunya i fet el salt a Espanya, seguir comunicant-se en català només li pot treure vots. “Abans callar i semblar burro que parlar i aclarir definitivament la qüestió”, ha rebrat un portaveu del partit, sense ser conscient de l’autèntic siginificat de la dit.

EE.UU. y WikiLeaks

¿Por qué WikiLeaks es como el demonio para los académicos de EE.UU.?

"El mundo académico aún no está listo para el trabajo de WikiLeaks", sostiene el periodista Chris Spannos.

La agrupación profesional estadounidense International Studies Association (ISA, por sus siglas en inglés) y su revista asociada, 'International Studies Quarterly'(ISQ, por sus siglas en inglés), no siempre han impedido la publicación de análisis académico que se basa en los datos clasificados y filtrados. Así lo declara el periodista Chris Spannos en su artículo, publicado en el portal Crikey.com.
El fundador de WikiLeaks, Julian Assange, afirma que las revistas sobre relaciones internacionales de EE.UU y del Reino Unido "actúan como 'escuelas alimentadoras' para el Departamento de Estado", que prepara a los estudiantes para que hagan contribuciones ideológicas, técnicas y científicas para cumplir con los intereses estadounidenses en política exterior. Hay razones para preocuparse, opina el periodista, debido a que las universidades públicas estadounidenses se enfrentan a los recortes estatales en la financiación de la educación superior.
Spannos señala que los fondos del Ejército estadounidense y de las agencias de seguridad, así como los donantes institucionales proporcionan subsidios. Así, el Departamento de Defensa publicó una lista de beneficiarios, entre los cuales figuran las universidades, investigadores y áreas de investigación, y explicó que los premios fueron entregados en el marco del Programa de Investigación de la Universidad de Defensa Instrumentación (DURIP).
A través del DURIP, el Ministerio utiliza la infraestructura de la investigación universitaria para avanzar en la investigación robótica y tecnologías de defensa. También trabajan con otras agencias para ofrecer programas de licenciatura y posgrado y desarrollar áreas tales como el programa de guerra electrónica con el objetivo de "controlar el espectro electromagnético a través de explotar, engañar o rechazar" el acceso. Además, hay otros programas de investigación en conjunto con universidades, destinados a estimular a las instituciones académicas que les permiten imitar los intereses de política exterior y la ideología. Asimismo, el autor del artículo señala que el mundo académico todavía no está listo para el trabajo de WikiLeaks, debido a que la organización publicó en su sitio web informes anónimos y documentos filtrados, sobre la política exterior de EE.UU., entre otras cosas. Así, por ejemplo, la ISQ publicó datos clasificados de los documentos del Pentágono: el estudio del Departamento de Defensa que examina la intervención política y militar en Vietnam de los años 1945 a 1967. El entonces analista militar Daniel Ellsberg filtró los datos al público en 1971.
En otras palabras se puede deducir que el miedo a perder financiamiento y revelar el trasfondo real de la política exterior de EE.UU. atan a los académicos