Translate
17 de marzo de 2018
CADA CÈL·LULA ÉS UNA PETITA LLAR DE CONSCIÈNCIA!
divendres, març 16, 2018
La cèl·lula és coneguda com la unitat anatòmica, fisiològica i d'origen de tot ésser viu. Cada cèl·lula és una porció de matèria constituïda i organitzada capaç de desenvolupar totes les activitats associades a la vida: nutrició, relació i reproducció, de tal manera que es pot considerar un ésser amb vida pròpia.
A l'interior de les cèl·lules tenen lloc nombroses reaccions químiques que els permeten créixer, produir energia i eliminar residus. La cèl·lula obté energia a partir dels seus aliments i elimina les substàncies que no necessita. Respon als canvis que ocorren en l'ambient i pot reproduir-se dividint-se i formant cèl·lules filles.
Tots els organismes vius estan formats per cèl·lules, i segons tinguin una o més cèl·lules, poden ser classificats en unicel·lulars (els bacteris, l'euglena, la ameba, etc.) i pluricel·lulars (l'home, les animals, els arbres, etc.) .
La mida de les cèl·lules pot ser molt variat, generalment són molt petites, per la seva observació s'ha d'usar un microscopi. El diàmetre d'una cèl·lula pot estar entre 5 i 60 micres. A més, de diferències de mida, les cèl·lules presenten una àmplia varietat de formes (esfèrica, cubica, aplanada, irregular, polièdrica, de bastó, entre d'altres).
En un petit òrgan anomenat hipotàlem es fabriquen les respostes emocionals. Allà, en el nostre cervell, es troba la major farmàcia que existeix, on es creen unes partícules anomenades "pèptids", petites seqüències d'aminoàcids que, combinades, creen les neurohormonas o neuropèptids. Elles són les responsables de les emocions que sentim diàriament. Segons John Hagelin, professor de física i director de l'Institut per a la ciència, la tecnologia i la política pública de la Universitat Maharishi, dedicat al desenvolupament de teories del camp unificat quàntic:
"Hi ha química per la ràbia, per a la felicitat, per al sofriment, l'enveja ..."
En el moment en què sentim una determinada emoció, l'hipotàlem descàrrega aquests pèptids, alliberant-los a través de la glàndula pituïtària fins a la sang, que connectarà amb les cèl·lules que tenen aquests receptors a l'exterior. El cervell actua com una tempesta que descarrega els pensaments a través de la fissura sinàptica. Ningú ha vist mai un pensament, ni tan sols en els més avançats laboratoris, però el que sí que es veu és la tempesta elèctrica que provoca cada mentalisme, connectant les neurones a través de les "fissures sinàptiques".
Cada cèl·lula té milers de receptors envoltant la seva superfície, com obrint-se a aquestes experiències emocionals. Candance Pert, posseïdora de patents sobre pèptids modificats i professora a la universitat de medicina de Georgetown, ho explica així:
"Cada cèl·lula és una petita llar de consciència. Una entrada d'un neuropèptid en una cèl·lula equival a una descàrrega de bioquímics que poden arribar a modificar el nucli de la cèl·lula ".
El nostre cervell crea aquests neuropèptids i les nostres cèl·lules són les que s'acostumen a "rebre" cadascuna de les emocions: ira, angoixa, alegria, enveja, generositat, pessimisme, optimisme ... Al acostumar-se a elles, es creen hàbits de pensament.
A través dels milions de terminacions sinàptiques, el nostre cervell està contínuament recreant-; un pensament o emoció crea una nova connexió, que es reforça quan pensem o sentim "alguna cosa" en repetides ocasions. Així és com una persona associa una determinada situació amb una emoció: una mala experiència en un ascensor, com quedar-se tancat, pot fer que l'objecte "ascensor" s'associï al temor a quedar-se tancat. Si no s'interromp aquesta associació, el nostre cervell podria relacionar aquest pensament-objecte amb aquesta emoció i reforçar aquesta connexió, coneguda en l'àmbit de la psicologia com a "fòbia" o "por".
Tots els hàbits i addiccions operen amb la mateixa mecànica. Una por (a no dormir, a parlar en públic, a enamorar-se) pot fer que recorrem a una pastilla, una droga o un tipus de pensament nociu. L'objectiu inconscient és "enganyar" a les nostres cèl·lules amb una altra emoció diferent, generalment, una cosa que ens exciti, "distraient" de la por. D'aquesta manera, cada vegada que tornem a aquesta situació, la por ens connectarà, inevitablement, amb la "solució", és a dir, amb l'addicció. Darrere de cada addicció (drogues, persones, beguda, joc, sexe, televisió) hi ha doncs una por inserit en la memòria cel·lular.
La bona notícia és que, pel que fa trenquem aquest cercle viciós, quant trenquem aquesta connexió, el cervell crea un altre pont entre neurones que és el "passatge a l'alliberament". Perquè, com ha demostrat l'Institut Tecnològic de Massachusetts en les seves investigacions amb Lamas budistes en estat de meditació, el nostre cervell està permanentment refent, fins i tot, en l'ancianitat. Per això, es pot desaprendre i reaprendre noves formes de viure les emocions.
MISSATGE MENSUAL LA CONNEXIÓ Hilarion © L'energia ...
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Entrada destacada
PROYECTO EVACUACIÓN MUNDIAL POR EL COMANDO ASHTAR
SOY IBA OLODUMARE, CONOCIDO POR VOSOTROS COMO VUESTRO DIOS Os digo hijos míos que el final de estos tiempos se aproximan. Ningú...
-
Jose Park
-
U.S. Marines arrested disgraced California Governor Gavin Newsom on 1 November, delivering another major blow to the Deep State hegemony’s p...
-
💥💥LA LISTA ES INMENSA!😱😱😱 Los tribunales arrestan a estas personas vestidas de civil. Vimos el arresto de Obama. El arresto se llevó ...
No hay comentarios:
Publicar un comentario
No se admiten comentarios con datos personales como teléfonos, direcciones o publicidad encubierta