google.com, pub-5827770858464401, DIRECT, f08c47fec0942fa0 https://misteri1963.blogspot.com.esgoogle.com, pub-5827770858464401, DIRECT, f08c47fec0942fa0https://misteri1963.blogspot.com.argoogle.com, pub-5827770858464401, DIRECT, f08c47fec0942fa0https://misteri1963.blogspot.com.cogoogle.com, pub-5827770858464401, DIRECT, f08c47fec0942fa0https://misteri1963.blogspot.com.brgoogle.com, pub-5827770858464401, DIRECT, f08c47fec0942fa0 Misteri1963

Translate

Eres inteligente? esto te inteteresa...



5 señales singulares de que es usted más inteligente que la media

Esto no va sobre raíces cuadradas, sino sobre tener gato o ser un agonías


Cuando decimos que el hombre es un animal superior, nos referimos a que es más inteligente que los demás por contar con la facultad para pensar, comprender, razonar y procesar la información de forma lógica. La cuestión a lo largo de la historia ha sido cómo medir o detectar esta capacidad. La propia dotación humana, y su inherente pragmatismo, ha llevado al hombre a la creación de los test de inteligencia, esos instrumentos con los que comparar a las personas en cuanto a sus habilidades mentales y cognitivas. Las primeras pruebas las crearon a principios del siglo XX los psicólogos Binet y Simon, por encargo del primer ministro francés, para poder detectar el retraso mental en niños. Pero antes que ellos existieron otros estudios, también científicos –pero menos modernos– que medían la inteligencia en función de parámetros tan arbitrarios como el tamaño del cerebro, bajo la siguiente premisa: a más tallaje encefálico, más agudeza intelectual.
Los años pasan, la ciencia evoluciona y seguimos obsesionados con el estudio de la inteligencia. Ahora las investigaciones también se interesan por descubrir si existen rasgos en común entre las personas con superdotación que puedan definirlas. Es decir, qué aspectos, cualidades o actividades comparten. A la caza y captura de coincidencias, la comunidad científica no ha perdido la ocasión de valorar todo tipo de factores: desde las actividades de la infancia a los vicios adquiridos.
¿Existen, entonces, indicios externos, más allá del coeficiente intelectual, para identificar a las personas más brillantes? Estos son algunos muy curiosos que colocan al que los ostenta más cerca de la genialidad que la mayoría de los mortales.
1. Es el primogénito

En muchas familias lo que dice el hermano mayor va a misa, y no solo lo obedecen el resto de los hermanos, sino que incluso los propios padres aceptan resignados su “superioridad” para analizar las situaciones y dictaminar lo que hay que hacer a continuación, en una suerte de dictadura consensuada. Tanto es así que el asunto ha sido tema de estudio y ha generado amplia literatura. En la explicación del fenómeno casi siempre se ha recurrido a las variables ambientales por oposición a los factores biológicos o heredados, bajo la premisa de que el primogénito tal vez reciba más atención y estimulación intelectual por parte de sus padres, además de adoptar posteriormente el rol de ayudante de estos en la crianza y educación de los hermanos que vienen a continuación. A estas conclusiones se llegó en un estudio reciente llevado a cabo en la Universidad de Leipzig (Alemania), en el que se analizaba una muestra de 20.000 niños de hasta tres nacionalidades. Stefan Schmukle, el psicólogo y director de la investigación, halló que el orden de los hermanos no influye en la personalidad, pero sí en la inteligencia, que aumenta ligeramente en el caso de los mayores. Ojo: no quiere decir que los pequeños no sean capaces de logros increíbles.


2. Estudió música durante la infancia o adolescencia

Mozart solo hay uno, aunque los niños que se forman en materia musical desde edad temprana pertenecen a este grupo de personas notablemente inteligentes.
Lo explica María del Carmen Reyes Belmonte, música, docente e investigadora. Además de haberlo vivido en su propia persona y de atestiguarlo día a día en su trabajo como profesora, su tesis, realizada en la Universidad de Valencia, describe la realidad que muchos docentes intuyen: “La música influye en la inteligencia del alumno, crea conexiones desde su propio sentido de ser. Trabaja conceptos matemáticos y lingüísticos o conocimientos del entorno”. Su investigación, que parte de los estudios pedagógicos y clínicos sobre la respuesta de las personas hacia la música, corrobora que cualquier niño mejora su rendimiento cuando estudia música, y aún más aquellos que se dedican a su aprendizaje a nivel extraescolar. “Desarrollan otro tipo de estrategias de índole social y emocional muy positivas y beneficiosas para su autoestima y para el comportamiento en el aula, como el trabajo en equipo y la responsabilidad ante una labor bien hecha en las audiciones y conciertos”, explica.


3. Se preocupa con frecuencia

Ser un poco agonías no es tan malo y, bien llevado, es signo de inteligencia emocional, que consiste en reconocer las emociones del otro, según el célebre psicólogo americano John D. Mayer. Mucho se ha escrito y hablado sobre esta capacidad y su relación con el estrés. Una de las últimas teorías la aporta la psicóloga y profesora de Standford Kelly McGonigal, quien se retracta de sus afirmaciones anteriores en las que vinculaba el estrés con la enfermedad para decir ahora que “el estrés solamente es malo si uno mismo lo cree así”. "Las personas que viven el estrés como una oportunidad para superar retos conseguirán, además, mejorar su inteligencia emocional y su resiliencia", dice. Todo esto tiene que ver con la oxitocina, una hormona que interviene en el estrés tanto como la adrenalina.  Lo explica la doctora: "La oxitocina, hormona que se segrega en episodios de estrés, también afina los instintos sociales y nos prepara para fortalecer relaciones cercanas. Promueve el deseo de contacto físico, mejora la empatía y nuestra disposición a ayudar y a apoyar”. O lo que es lo mismo: a más preocupación, más oxitocina, más deseo de acercarnos al prójimo y, por tanto, una mayor habilidad para comprender el mundo.


4. Bebe alcohol, pero no fuma

La tendencia a un mayor consumo y dependencia de la bebida en adultos se ha relacionado con un índice de inteligencia alto en la infancia. Este hecho se comprobó en un estudio con casi 7.000 personas miembros del grupo 1958 National Survey (muestra de personas estudiadas por el Centro de Estudios Longitudinales en Reino Unido), a quienes se les midió su cociente intelectual (CI) a los 11 años y, posteriormente, a la edad de 42, comprobándose que los más listos en la infancia consumían ahora más alcohol. Con el tabaco, según un experimento llevado a cabo en el hospital Sheba Medical Center de Israel en 2010, ocurre justo lo contrario.


5. Tiene un gato
Un estudio llevado a cabo en 2014 en la Carroll University, en Wisconsin (EE UU), puso en pie de guerra a los amantes de los perros al afirmar que aquellos que tenían gato eran más inteligentes que ellos. El ensayo analizó a 600 estudiantes de Universidad, todos con mascota, para alumbrar que los que criaban a su propio felino eran personas con un CI superior, mientras que los dueños de canes resultaban más simpáticos. Denise Guastello, el autor de la investigación, explicó que probablemente los resultados se debieran a la personalidad de los sujetos: los dueños de perros, que han de salir más a la calle y relacionarse, son personas más alegres y extrovertidas; mientras que los que preferían los gatos pasaban más tiempo en casa, cultivando su cerebro con largas lecturas

El Rincon Paranormal: Juego de Rol Profetiza el Nuevo Orden Mundial. INWO y Steve Jackson.

El Rincon Paranormal: Juego de Rol Profetiza el Nuevo Orden Mundial. INWO y Steve Jackson.

mega-zasca a la boca de les CUP

No us perdeu aquesta carta.
Es un mega-zasca a la boca de les CUP. Es un xic llarga però, es un zasca al darrera de l'altre que t'atrapa en la lectura.
Carta oberta a Quim Arrufat.
Hola Quim, avui en un tweet parles de "fans" del president i "hooligans". Penso que són qualificatius desafortunats, poc
respectuosos i demanaria que els retiressis.
En general en el discurs de les CUP es diu que les persones (o els personatges) no són importants; tanmateix, i de manera contradictòria heu fet de l’estigmatització del President de la Generalitat, un dels cavalls de batalla de la vostra argumentació electoral.
I és obvi que les persones són importants i determinants (totes), i a l’entorn de la figura del president Mas es dóna, en aquests moments, una batalla que no sé si és decisiva, però, en qualsevol cas, és important pel futur de la societat catalana.
No sou els únics a blasmar l’activitat del President.
La dreta més cavernícola, la botiflera i l’espanyola (és a dir, els capitalistes), porten trinxant el President de fa mesos.
Pensen bàsicament que, en renunciar al seu paper de cap de la policia del Gueto, Mas és un traïdor a la causa de la dreta nacionalista espanyola i els seus aliats botiflers). La canalla de l’opus de La Caixa el té en el punt de mira, també els del Sabadell; els del Pont aeri li tenen jurada. No cal dir que el Grup Godó ha posat tota la carn a la graella per liquidar-lo. I encara el Lara, la Sexta, El Periódico, els bisbes espanyols, els serveis secrets, la judicatura, el ministre de Defensa, la Caverna Mediàtica de Madrid, tots ells han
fet de tot per destruir el President. Els poderosos han aixecat, a cop de talonari, nous lideratges (Pablo Iglesias, Rivera…) per laminar el potencial perill català que s’obria amb la “traïció” d’Artur Mas. Està clar que Mas ha estat, i és, l’enemic principal. El principal enemic a batre. La torrentada contra Mas ha vingut acompanyada amb les punyalades polítiques (contra el procés i contra Mas), que han estat
continuades, per part d’UDC de manera evident, però també amb posicionaments discutibles per banda d’ERC (afortunadament superats) i les darreres, les dels estalinistes d'ICV… i també les vostres, que també considereu que Mas és l'enemic emblemàtic a batre.
A la meva manera de veure, el balanç de l’activitat de Mas té grans errades.
Efectivament, el govern “dels millors” ha estat patètic en cultura i educació (un autèntic desastre), ha tingut forats negres en Governació i situacions discutibles a Sanitat. Se li atribueixen retallades, òbviament, però la situació de crisi i la brutal ofensiva de l’Estat no deixaven marge. Es diu que CiU era un cau de corruptes i que Mas n'era el vaixell insígnia. Jo no ho veig així. CiU va ser un producte de la cultura de la corrupció que va infantar la Transició, com tots
els altres partits.
Tanmateix, Mas ha acabat amb això, i avui dia els observadors exteriors reconeixen que la Generalitat és l'administració de l’Estat més transparent, i la que té menys funcionaris. Altrament (i a l’espera del proper dossier contra Mas…) ningú ha demostrat res. A hores d’ara dir que Mas és un corrupte és una difamació, la digui qui la digui, Fernández Díaz o vosaltres.
En una dinàmica constructiva jo us diria que Mas i la seva
circumstància, contràriament al que dieu, han estat positius i pro-actius. Han trinxat CiU, han eradicat finalment el càncer d’Unió Democràtica i han fet un partit nou de tall liberal, de centre esquerra, la nova Convergència, que suposo que acabarà assemblant-se al Partit Nacional d’Escòcia. A banda, Mas ha impulsat el moviment d’emancipació nacional i li ha donat cobertura des de les minses possibilitats de les estructures autonòmiques, i al seu nivell ha posat l’Estat contra les cordes. Ha estat, sobretot la gent i el carrer, d’acord, però ell ha estat determinant. Si Mas s’hagués posat de cul el carrer no hauria avançat. Ell ha estat proactiu i fins i tot locomotora. No és d’estranyar que tota la força dels capitalistes (els de debò) i de l’Estat espanyol estiguin contra ell. És un dels enemics a batre, i sobretot perquè la seva figura (President de la Generalitat
compromès amb la llibertat) és del tot simbòlica. Ni tu, ni en
Fernández, ni l’Anna sou un perill per al sistema. Sou una anomalia vintage i pureta tolerable (si més no ara per ara). Qui ha fet tremolar al sistema, qui dóna escac al sistema, el revolucionari, en definitiva, és Mas, i és per això que a ell el volen posar a la presó, i a vosaltres no. I fins i tot avui sou la gran esperança de la canalla política de Madrid. En Leguina, al qual conec de fa anys (des de finals dels 70), ho ha manifestat amb clarividència: sou la darrera barrera per frenar la bèstia. Enhorabona, valents.
De vegades, en les confrontacions, no pots escollir el camp de batalla. Has de lluitar allà on toca i fins i tot allà on t’ho imposen els enemics. Avui, Mas, President de la Generalitat, és un camp de batalla en tant que és un símbol, i això ho ha decidit l’Estat, la Banca, el Palco del Bernabeu, La Caixa, Godó, Lara i, en general, els capitalistes que tant blasmeu. Abatre Mas és l’objectiu principal dels enemics de la Terra. I abatre Junts pel Sí l’objectiu associat. Aquesta és la batalla de la setmana… i vosaltres no reconeixeu la importància de la batalla, i dieu que Mas, un dels nostres al capdavall, és prescindible.
Quina miopia! Quan la batalla, potser decisiva, es dona a Pàndols vosaltres gireu l’esquena i us dediqueu a fer discursos en la rereguarda. De fet, encara pitjor, atès que dieu que en cap cas investireu Mas perquè representa la corrupció capitalista. Deu ser per això que la Banca, l’Estat i els poderosos li volen fer la pell. De fet sou vosaltres, i els “col·laboracionistes” en general, els qui esteu sota sospita de fer el joc als capitalistes poderosos, i l’Estat opressor, tot donant cobertura a l’enderroc del President.
No us demano que doneu suport a la investidura de Mas, sé que la vostra rígida i pura moral revolucionaria us ho impedeix. I que teniu un compromís, ja que vau dir que no ho faríeu. Bé, feu el que vulgueu, igual preferiu l’Arrimadas o la Colau de torn… Altrament la vostra immaculada i pedant moral revolucionaria diu que no entrareu en cap govern de concentració. Naturalment, no us mullareu, ni us embrutareu en cap govern que hagi de treballar amb problemes i pressupostos reals; sou massa purs. No us comprometeu, no baixareu a l’arena. Avui preteneu limitar, decidir o aconsellar qui es pot presentar, o no, d’una altra candidatura. A Junts pel Sí, tenim un candidat pactat, i
vosaltres dieu que no pot ser (!), que aquest no us agrada. Preteneu dir el que s’ha de fer o deixar de fer, però vosaltres, des de fora.
De fet, el mateix que els capellans, que no carden, però que diuen als altres el que poden i el que no poden fer… En fi… Enhorabona, revolucionaris…
Tot i que en algun moment us he donat suport ara no tinc cap esperança en la vostra capacitat política. Crec que abans de pregar-vos una mica de racionalitat m’estimo més que cremem tots plegats aquesta etapa lamentable, el més aviat possible, i que procedim a noves eleccions, a veure si us posen a lloc.
Francesc Xavier Hernandez Cardona (Barcelona, 1954) és un historiador català, catedràtic de Didàctica de les Ciències Socials a la Universitat de Barcelona.
Hem d'escampar aquestes reflexions ja que son ben asenyades, recordem que fan més mal els que no defensen Catalunya que els que la ataquen.

Entrada destacada

PROYECTO EVACUACIÓN MUNDIAL POR EL COMANDO ASHTAR

SOY IBA OLODUMARE, CONOCIDO POR VOSOTROS COMO VUESTRO DIOS  Os digo hijos míos que el final de estos tiempos se aproximan.  Ningú...