Rajoy i el seu descomunal frau de llei

By  Daniel Bernabé ,  www.lamarea.com

• veure original
• setembre 20 º, 2017
• 
  

La situació que s'està vivint sobre el conflicte català ha rebut diversos enfocaments jurídics i polítics molt variats i contestats per experts i no experts en la matèria. Sens dubte, l'anàlisi just comentat és el global, m'explico. 

Si tinguéssim l'oportunitat d'efectuar una descripció del que està succeint, mitjançant una càmera de fotos, aplicant amb perícia el zoom, des del lloc concret -Catalunya- fins allunyar l'objectiu i mirar qual un observador imparcial, ens adonaríem que la situació que es viu és, òbviament, excepcional.

A hores d'ara, tots sabem que la manca de diàleg polític ha portat aquestes conseqüències. Ja és igual perdre en l'origen, qui va arribar abans, si l'ou o la gallina. 

Els ciutadans només esperem que els nostres governants prenguin les regnes polítiques i, amb això, s'esfumi aquest deliri de repressió. Per això, entenc  que qui està cridat a resoldre-ho és el nostre president, que, no en va, ho és de tots els espanyols .

Des que s'aprovés la Llei de Referèndum al Parlament, molts passos s'han donat, i no és cap de caràcter polític, segons requerien les circumstàncies: al problema polític se li assignarà una resposta política; així mateix, davant d'un problema jurídic, la resposta serà la judicial. 

Si apropem el zoom, veurem que, davant els requeriments del Tribunal Constitucional, els responsables del Govern haurien comès delictes de desobediència, prevaricació administrativa i, qui sap, malversació de fons públics. 

Per això, la Fiscalia va presentar querella contra diversos i nombrosos alts càrrecs davant el Tribunal de Justícia de Catalunya.

Allunyem el zoom i veurem, d'entrada, la raresa que suposa que representants polítics de milions de ciutadans catalans seran tractades com querellats, investigats, encausats, acusats i després, condemnats .

Apropem de nou la imatge i fijémosla -ja gravada en moltes retinas- d'identificacions a periodistes, decomís o confiscació de planxes d'impremta, confiscació d'urnes i de milions de paperetes electorals, incursions de la Guàrdia Civil a redaccions de premsa, en empreses postals -siguin públiques o privades-, tancament de pàgines web, prohibició de publicar campanya electoral als mitjans de comunicació. 

Tot això, és clar, en el marc de la investigació judicial que va iniciar la querella presentada per Fiscalia. Allunyem el zoom:  davant la persistència de la manca de diàleg polític, la màquina judicial es fa imparable i ens prodiga imatges més pròpies d'altres temps passats ; sens dubte, el nostre observador no pot evitar veure, amb certa incomoditat, que en el cor d'Europa s'estan duent a terme mesures coercitives de marcat tarannà autoritari.

La imatge torna a acostar-: el fiscal general de l'Estat, nomenat pel Govern, és a dir, de la seva plena i màxima confiança, emet una instrucció als fiscals provincials de Catalunya perquè citin a declarar acompanyats dels seus advocats, a través de la Policia judicial, a 712 alcaldes que públicament han posat a disposició del Govern els locals municipals per a la realització del Referèndum. 

En cas de no acudir a la crida, s'ordenarà la seva detenció. 

Heus aquí un marc no estrictament judicial que envaeix les funcions jurisdiccionals d'investigació del delicte, hurtándolas al jutge natural predeterminat per llei, que ja estava investigant els mateixos fets: el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya . 

Allunyem la imatge: el nostre observador aprecia una persecució contra un ampli col·lectiu, que representa dos milions de ciutadans i s'ha limitat a anunciar alguna cosa que faria en un futur, però que encara no ha comès. 

Una autèntica anticipació al presumpte fet delictiu, ni tan sols un acte preparatori del delicte, que més se li sembla a una mesura preventiva contra un ampli grup social i institucional, que a unes mesures d'investigació.

Novament hem apropat la imatge i veiem que el Consell de Ministres ha aprovat  in extremis  la intervenció de les finances catalanes, per tal d'evitar, ens diuen, que s'utilitzin recursos públics en la realització del Referèndum anunciat per a l'1-O. 

Allunyant el zoom, el nostre observador s'adona que  en una reunió de caràcter administratiu s'ha acordat una mesura administrativa no prevista en l'ordenament jurídic . 

O sí, perquè l'article 155 de la Constitució espanyola dóna cabuda a aquesta mesura, però ha estat furtada a la deliberació i debat i decisió conjunta del Parlament.

Finalment, l'objectiu enfoca al Jutge titular del Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona: porta sis mesos investigant a càrrecs públics, arran de dues denúncies presentades contra diverses persones per col·laborar, presumptament, en el Referèndum previst per a l'1 d'octubre.

 No en va, els fets investigats han estat qualificats com desobediència, prevaricació i malversació de fons públics.

Els sona? 

Sí, ho mateixos delictes i fets connexos pels quals es troben investigats nombrosos aforats al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, arran de la querella presentada per Fiscalia. 

No obstant això, lluny d'inhibir-a favor de l'òrgan superior, ha ordenat d'ofici nombrosos entrades i registres en seus públiques i privades, a persones públiques i no públiques. 

Allunyem ja definitivament la imatge: és cert que aquest jutge està investigant a no aforats, però també ho és que, tractant-se de fets íntimament connexos amb els que s'estan investigant davant l'òrgan superior, s'hauria d'haver inhibit a favor d'aquest, és a dir, del Tribunal Superior de Justícia. 

Què llumí ha calat que ha provocat que multitud de ciutadans es manifesten espontàniament reclamant el respecte dels drets i llibertats públiques?

Rajoy segueix parapetat després de les decisions judicials i sota el mantell d'aparença de legalitat, quan de facto,  tenim un estat d'excepció, que està soscavant els drets fonamentals previstos en la nostra democràcia . 

Aquest mantell no és altre que la Constitució Espanyola que, si bé, a molts se'ns ha quedat petita, la veritat és que conté preceptes dignes de ser respectats, precisament en els moments de crisi, que és quan un Estat democràtic i de Dret es posa a prova.

Rajoy està actuant en frau de llei: s'està emparant en la defensa de la Constitució Espanyola just per atacar-la frontalment , ja que aquesta i no una altra és la deriva que estem patint en relació a l'obligat respecte als drets fonamentals. 

Frau de llei és actuar sota l'empara de la llei, complint escrupolosament els requisits formals que la llei exigeix, per aconseguir un resultat il·lícit, no consentit per l'ordenament jurídic. 

El nostre ordenament jurídic no consent que s'utilitzi al poder judicial per salvar un problema polític ni que el fiscal general de l'Estat, com braç executor, ordeni als seus subordinats que envaeixin la funció jurisdiccional només reservada als jutges.

En aquest resultat no consentit pel nostre ordenament jurídic, s'ha propiciat un context còmode perquè alguns jutges marcadament afins a la dreta més reaccionària, versos solts d'un poder judicial cada vegada més depauperat i injuriat, hagin actuat, amb oblit dels més elementals drets bàsics.

No obstant això, encara està per veure si aquesta conseqüència no consentida pel nostre marc constitucional arribarà a bon port, doncs, sens dubte,  el que albirem és una imatge malmesa de les institucions que ens governen i el consegüent deteriorament de l'Estat de Dret .