l'Estat fa servir les institucions en contra de la voluntat de la gent

ACN Barcelona.-"L'Estat és un frontó, un mur infranquejable". És l'opinió dels candidats d'ERC, que aquest dissabte han escollit el frontó del parc de l'Espanya Industrial per recordar quantes vegades han intentat els catalans reformar sense èxit Espanya. "Ho hem intentat absolutament tot", ha recordat el cap de llista dels republicans, Gabriel Rufián, que ha apuntat amb el dit a la paret que tenia al darrera per afirmar que "no se'ns acut res millor per definit l'estat espanyol que això". Segons ell, el govern espanyol fa servir les institucions en contra de la voluntat de la gent i l'alternativa al PP, el PSOE, seguirà la mateixa estratègia. El número 2, Joan Tardà, ha subratllat que tot i les dificultats que es trobarà la independència, "és més fàcil construir la República Catalana que canviar la Monarquia Espanyola, que és impossible".
"No tenim res més a fer. Al final, l'estat espanyol és un mur infranquejable. Hem intentat aprovar un impost a la banca, una altre a les nuclears, un decret contra la pobresa energètica i la resposta sempre ha estat que no", ha enumerat el cap de llista republicà. Les perspectives de futur dins d'Espanya no són gaire millors en opinió de Rufián, que considera PP i PSOE "pràcticament el mateix" i C's "la nova dreta reaccionària". Sobre el PSOE, Rufián ha recordat com el 12 d'Octubre del 2004 l'aleshores president espanyol José Luis Rodíguez Zapatero es va negar a posar-se dret davant la bandera dels Estats Units en un aparent "gest de rebel·lia" per la guerra d'Iraq. "10 anys després presentava les seves memòries al costat de Tony Blair. Reflecteix molt bé la deriva d'un PSOE que no és ni socialista, ni obrer, ni federal", ha opinat. També sobre els socialistes, ha recordat com Zapatero es va comprometre a donar suport a l'Estatut que sortís del Parlament i anys més tard, Alfonso Guerra celebrava "haver-li passat el raspall".Rufián ha donat per fet que el 20-D a l'Estat guanyaran "els de sempre", PP o PSOE, i que les opcions dels catalans per ser el que vulguin ser dins d'Espanya seran nul·les. "Ho hem intentat absolutament tot. Hem de començar a escoltar menys a segons qui i obeir-nos a nosaltres mateixos", ha assenyalat.Joan Tardà, número 2 de la candidatura al Congrés, i Esther Capella, número 3, han acompanyat Rufián en l'acte electoral d'aquest dissabte al parc de l'Espanya Industrial. Tots dos han explicat la seva experiència al Congrés i al Senat per concloure que "no hi ha res a fer" per canviar un Estat "que no vol canviar". Tardà ha garantit que, tot i les dificultats, "és més fàcil construir la República Catalana que canviar la Monarquia Espanyola". El número 2 dels republicans al 20-D ha lamentat que Izquierda Unida no hagi estat més forta aquests darrers 40 anys perquè Catalunya hauria pogut pactar amb els seus "germans espanyols" l'exercici del dret a l'autodeterminació: "Hi ha bona gent a l'altra banda del frontó", ha explicat Tardà, "però no han tingut prou força i tot apunta que no en tindran més a partir del 20 de desembre".

Irak dice que el despliegue turco en Mosul viola leyes internacionales

BAGDAD - El presidente de Irak, Fouad Massoum, dijo el sábado que el despliegue de varios cientos de soldados turcos cerca de la ciudad de Mosul era una "violación de las normas y leyes internacionales" y añadió que aumentaría las tensiones en la región.
En un comunicado, Massoud exigió a Turquía el repliegue del contingente y pidió al ministro de Exteriores iraquí que tome las medidas necesarias para preservar la soberanía e independencia del país.

Una fuente de las fuerzas de seguridad turcas dijo el viernes que cientos de soldados habían sido desplegados para entrenar al Ejército iraquí cerca de Mosul, una ciudad de un millón de habitantes y tomada por Estado Islámico en julio de 2014.


© Thomson Reuters 2015 All rights reserved.

La configuració d'un país depèn dels ciutadans, no de l'Evangeli"

El cardenal arquebisbe de Barcelona reconeix que Pujol ha estat "un referent" i evita censurar-lo: "No vull jutjar les persones. Ja hi ha la justícia"


ACN Barcelona.-El cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, esgota el seus últims dies al capdavant de la diòcesi –serà substituït el dia de Sant Esteve per Juan José Omella- i aquest dissabte ha volgut donar la seva opinió sobre aspectes d'actualitat com el procés, el cas Pujol o el futur de l'Església. Sobre el procés català, Sistach ha estat clar: "Això de la configuració d'un país depèn dels ciutadans, l'Evangeli no diu si ha de ser d'una manera o una altra. Pot posar uns límits, lògicament, de respecte a la vida o respecte als drets fonamentals", ha assenyalat Sistach al programa 'El Suplement' de Catalunya Ràdio. Sobre el cas Pujol, el cardenal arquebisbe ha reconegut que l'expresident "ha estat un referent" però ha evitat censurar-lo: "No vull jutjar les persones. Ja hi ha la justícia", ha reblat Sistach.

quatre militars enxampats després de robar una estelada dijous passat

L'Ajuntament de Figueres ha anunciat que denunciarà els quatre militars de la base espanyola de Sant Climent Sescebes que presumptament van robar l'estelada de la Rambla de Figueres la passada matinada del 3 de desembre. Segons informa l'ACN, els Mossos d'Esquadra van aconseguir enxampar-los i identificar-los quan intentaven fugir en ser sorpresos a la rotonda de la C-260 a Vilatenim, on hi ha una altra bandera. A l'interior d'un dels dos cotxes que van poder interceptar, els agents van localitzar una estelada – la que s'havia sostret a la Rambla- i una segona bandera, que segurament es trobava onejant al passeig Lluís Companys de Figueres. En principi, el consistori ja ha avançat que tornarà a col·locar les estelades recuperades a partir de la setmana vinent, un cop passat el pont de la Puríssima.

 Els fets es van produir pels volts de les quatre de la matinada del passat 3 de desembre. Els Mossos d'Esquadra es van adonar que tornava a mancar l'estelada situada a la part alta de la Rambla i van iniciar una recerca per la zona. A la carretera C-260, a l'altura del quilòmetre 29, a la rotonda de Vilatenim, van localitzar dos cotxes aturats, casualment en el mateix indret on es troba una altra bandera.
 En veure els agents, els dos automòbils van intentar fugir però els policies van aconseguir interceptar un dels vehicles. A dins hi anaven quatre militars que van ser identificats i dues estelades. Els agents creuen que els militars també volien emportar-se la que i ha a la rotonda de Vilatenim quan van ser sorpresos.
 
 Aquesta no és la primera vegada que succeeix un fet d'aquestes característiques. L'any passat, uns militars van fer malbé i van arrencar una estelada que hi havia a tocar del monestir de Sant Pere de Rodes. En aquell cas, els comandaments superiors de la base militar van presentar disculpes públicament.
 
 El segon cas es va produir pocs dies abans de les eleccions municipals, el diumenge 17 de maig, quan tres militars van endur-se l'estelada que hi havia a la rambla de la ciutat. Una patrulla dels Mossos que feia tasques de control per la zona va veure com tres homes corrien per la rambla i entraven amb presses dins d'un cotxe. Els agents van aturar-los, identificar-los i dins del vehicle van trobar l'estelada que acabaven de sostreure. L'Ajuntament de Figueres va presentar una denúncia contra ells l'endemà, el 18 de maig.
 
 Segons han informat fonts municipals, els militars detinguts aquest passat 3 de desembre no són els mateixos que van actuar el mes de maig. En principi, el consistori té previst tornar a col·locar les dues estelades recuperades a partir de la setmana vinent, un cop finalitzat el pont de la Puríssima.

Catalunya té mil anys, i un jueu ja hi era' explicat per Manuel Forcano

Ha estat professor d'hebreu i arameu a la Universitat de Barcelona, i actualment és el director general de la Fundació Centre Internacional de Música Antiga Jordi Savall. Forcano, també poeta sòlid, ha escrit ara el llibre d'història 'Els jueus catalans' (Angle editorial) on de manera molt didàctica, a base de píndoles informatives, fa una bella introducció al món dels jueus catalans. 'Els jueus catalans' és un llibre d'història divulgatiu, una obra generalista de nivell, trufada de personatges, anècdotes i una molt bona bibliografia per als qui vulguin aprofundir més. De 381 planes, el llibre toca mil temes, i aquesta entrevista en pretén ser un humil resum.
—Catalunya té mil anys. Un jueu ja hi era —Aquí fa dos mil anys que hi són. Sempre es parla del segle I dC, de les expulsions que els jueus van patir a Roma, sobretot amb Tiberi. És l'emperador que els fa fora de la ciutat de Roma i es creu que les emigracions de jueus que sortien d'Itàlia havien arribat a les costes d'Hispània. I van fundar aquí les primeres comunitats. Catalunya té mil anys i un jueu ja hi era, certament.
—Una cosa que no sabia: els fenicis eren de cultura hebrea. —La llengua fenícia i l'hebrea antiga era la mateixa llengua. Uns eren de l'interior i els altres no. Aquests dos pobles eren cananeus. Passa que els fenicis van inventar un sistema d'alfabet més àgil, millor i amb el temps la llengua fenícia evoluciona cap una banda, i la llengua hebraica, cap a una altre. En un origen era la mateixa llengua, i s'acaba separant.
—Sefarad no és Espanya. —A la Bíblia al començament és Sardas. Un error d'escriptura, una mala interpretació rabínica de l'edat medieval, va fer creure que Sefarad era Espanya. I l'error es va perpetuar. Efectivament, potser a l'inici la paraula Sefarad es referia a Sardas, a l'actual Turquia. Quan es va escriure la Bíblia devia ser un lloc que quedava molt lluny i on hi havia exiliats.
—Sefarad tampoc és Espanya després. —Sefarad és el nom que els jueus donaven a l'al-Andalus. La península ibèrica sota els musulmans. Per això el llibre manté aquesta tesi, que mantenen alguns hebraistes tradicionals catalans actuals, que Catalunya no era Sefarad a l'edat mitjana, perquè Catalunya queia a la banda cristiana. Els Sefardites de l'edat mitjana només eren els jueus dels territoris musulmans. Només és a partir del segle XV, després de l'expulsió de 1492, que Sefarad ja s'aplica a tota la Península. I a dia d'avui Sefarad vol dir Espanya. És la manera com es diu en hebreu.
—Els jueus vivien millor a la part musulmana que a la cristiana. —Hi ha moments. Però sí, normalment els jueus que van viure sota zona musulmana van viure millor que els que van viure sota zona cristiana. Les grans expulsions i les grans matadisses van ser sota domini cristià. És curiós veure com la Catalunya Nova encara està en mans dels musulmans, i la Vella, dels cristians. I els jueus de la zona cristiana, del comptat de Barcelona, tenen molta relació amb els jueus de l'altra banda. Eren dels pocs que creuaven la frontera sense problemes. Comerciaven, feien d'intermediari per intercanvi d'esclaus i presoners, etc. Van jugar el joc de frontissa.
—Jaume I i els jueus. Gran tema. —És un rei ambivalent. Els jueus li convenien perquè li aporten molts ingressos. Els cuida i protegeix. Però al mateix temps és un monarca cristià, collat per l'església, i les actes dels concilis. Ha de fer el doble paper, i fa el que pot. Per exemple: totes les prescripcions que es dictaven contra els jueus, l'afectaven a ell directament, perquè els jueus eren, a diferència dels cristians, aportadors d'impostos a la corona que no passaven pel fisc, ni el delme de l'església. Si els jueus no poden cobrar més que el 20% del rèdit, per exemple, això afectava directament a la corona. A Jaume I aquests edictes no li anaven bé. Al costat d'això és el Rei que dicta que un cristià que es passa al judaisme, ha de morir cremat viu. Jaume I era l'amic dels jueus per protegir-los tal qual són. Però no per incentivar que els cristians deixessin la seva religió, perquè tot cristià convers al judaisme, deixava de pagar el delme a l'Església. L'Església posava el crit al cel, no perquè perdia un fidel, sinó perquè perdia un contribuent.
—El jueu, usurer per força. —Exacte. Des de 1179 l'Església prohibeix l'usura entre cristians. El judaisme també prohibeix la usura entre jueus. Però no entre jueu i cristià. Per això els cristians poderosos van anar a buscar jueus quan volien diners. Eren els únics que els podien fer préstec amb usura. I no només. Si un cristià volia fer préstec amb usura a un altre cristià, feia servir el jueu de pont. Vull dir que els jueus no només prestaven els seus propis diners. Prestaven els diners d'altres cristians. La idea del jueu usurer també s'explica per aquest context.
—Tothom parla del 1492. Pocs del 1391 —És la gran matadissa. El 1492 s'ha de desmitificar a Catalunya. No va ser tant greu ni sonat perquè ja no quedaven tants jueus. Havien marxat el 1391 ! I els que quedaven, tampoc se'n van acabar d'anar del tot, el 1492. Molt poquets, van marxar. La majoria es va convertir. El gran trauma, la gran punyalada, és el 1391. Els avalots. Molts van morir, molts altres es van haver convertir després dels atacs i saquejos. És l'any negre de debò. Va passar a tota la Península Ibèrica. Els avalots van començar a l'actual Andalusia, es va anar espargint i va acabar entrant a la Corona d'Aragó. A València, per exemple, va ser terrible. Va arribar-hi perquè a València hi havia molts soldats castellans. La contaminació del que passava a Castella va entrar per València. L'any 1391 és l'any que desapareixen els tres grans calls de la Corona: València, Barcelona i Palma. Queda la de Saragossa, que com que hi havia la Cort Reial no es van atrevir.
—Menàhem ben Saruq —L'home que va escriure el primer diccionari hebreu-hebreu. Poca broma. Menàhem ben Saruq era un jueu de Tortosa que va establir les arrels verbals de la llengua hebrea i avui en dia, al segle XXI, els verbs s'estudien a partir d'aquest sistema trobat pel tortosí al segle X. Onze segles després, tot estudiant de filologia, jo mateix, aprèn els verbs a partir d'aquest sistema.
—Ramban (Bonastruc sa Porta) —El nom més important. El gran home del judaisme català: teòleg, cabalista, metge, savi. D'aquests homes multidisciplinaris n'hem dit homes del Renaixement. Doncs a l'edat mitjana els jueus ja eren homes del Renaixement. Caps molt grans. Ramban va ser coetani de Jaume I, que el va protegir fins que va poder. Vell, però, va acabar expulsat i va anar a morir a Terra Santa i va escriure les seves darreres cartes des de Jerusalem abans de morir en català. Pel seu fill, que sí que es va quedar a Girona. Li diu que s'enyora molt de la ciutat. És molt emotiu. Ramban és molt important pel judaisme en si, sobretot gràcies a una obra magna, El Comentari a la Torà. És un comentari del Pentateuc, els primers cinc llibres de la Bíblia, la Torà dels jueus, que ell comenta paraula per paraula. Arriba a descriure psicològicament els personatges. Mai fins ell no s'havia fet. Encara avui Ramban s'estudia a totes les acadèmies rabíniques del món. Tots els jueus religiosos saben qui és perquè és un teòleg que va crear escola.
—Els cabalistes Esdra Ben Salomó i Azriel de Girona —Un és avorridot, i diria que antipàtic. A Esdra Ben Salomó se li coneixen cartes molt virulentes contra Maimònides. Azriel de Girona, en canvi, és un dels cabalistes més important de l'escola de Girona i fa grans propostes per explicar la càbala de manera entenedora. Oxímoron, perquè la Càbala és críptica per definició. Però ell fa l'intent pedagògic i és el primer que millora les explicacions fetes a Narbona, que és on neix la càbala.
—La cabalística catalana no té gaire pes dins la cabalística en general. —Mira, la càbala antiga, la que arriba fins el segle XVI, té tres moments, i tres ciutats. Narbona, que és on neix amb Isaac el Cec. Girona, on fa una evolució. I la tercera és la càbala castellana, que fa un bot cap a dalt i on s'escriu el Zóhar, que és la Bíblia dels cabalistes. Catalunya és la baula, l'esgraó necessari entre Isaac el Cec i el Zóhar.
—I a Israel no han tingut càbala ? —Només a partir del segle XVI a Sfad, al nord d'Israel. Moisès Cordovero, Isaac de Llúria. És on la càbala torna a fer un bum!, un altre salt cap a dalt, i reordenen tot el Zóhar. Per últim, al segle XVII i XVIII apareixen els Messiànics a l'Est d'Europa i Turquia.
—Catalunya 2014: avui els jueus catalans es divideixen en tres grans comunitats. —La ortodoxa, que tenen la sinagoga al carrer d'Avenir, inaugurada als anys cinquanta. Aquesta comunitat és la primera que va tenir uns estatus a Espanya després de l'expulsió de 1492. Els de 1918 a Barcelona. Després tenim la reformista, que creuen que la primera és massa tradicional. No tenen seu pròpia, i lloguen llocs puntualment. I finalment el grup ultraortodox, els de negre, que tenen la llibreria al carrer Sant Honorat, al Call de Barcelona, on es troben i parlen. Diuen que en total són entre 5.000 i 10.000. No ho sé. Del cert no se sap. Sí que darrerament s'han instal·lat més jueus, perquè Barcelona ha acollit molts jueus argentins. Jueus que havien anat a Israel a viure, no s'hi han trobat bé, no s'hi han adaptat, i enlloc de tornar a Argentina s'han quedat a mig camí. I d'aquests molts tornen religiosos.
—Els Segadors prenen la melodia d'una cançó jueva, Ein ka-Elohenu. —És una teoria, sí. Una melodia hebraica que té una melodia que s'hi assembla molt. Jo treballo amb el mestre Jordi Savall i el mestre sempre diu que les melodies populars catalanes tenen un tons menors, que són semblants a les cançons jueves. Savall té la teoria que moltes cançons populars nostres ens han arribat a partir de melodies jueves que circulaven aquí. Tenen el mateix to musical. Una podria ser aquesta melodia, i que més tard es recuperés per a l'himne dels Segadors.
—Parleu l'hebreu fluid. —Una mica rovellat, ara, que fa temps que no hi vaig. Ha ha! Però sí sí. Hi he viscut, dos anys, a Jerusalem. I a quibuts entre Haifa i Tel Aviv. Vaig estudiar dos anys a la Universitat Hebrea i m'hi vaig entendre bé, amb la gent. Ara, quan jo hi vivia no passava tant aquesta separació entre jueus laics i religiosos que hi ha ara. Ara, molts rètols de 'vesteix bé'... Es fa claustrofòbic i tot. La gran avantatge, almenys el que jo feia, era moure'm per la zona àrab. Parlo àrab, jo també, i m'agrada la combinació, els barris mixtes. L'American Colony. Aquella banda m'agradava: mig jueu, mig àrab.