Puigdemont avisa els nous consellers que "l'agressivitat de l'Estat creixerà

 MENÚ

"

El president de la Generalitat diu que "és injust i no és honest que es digui que aquest Govern només es dedica al procés", després de glossar la tasca de Jané, Munté i Ruiz

per Gemma Aguilera (Parlament)26/07/2017

Foto de família del nou equip de Govern | JORDI BORRÀS

 

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha comparegut al Parlament per donar explicacions sobre la segona remodelació del Govern, que es va produir el passat 14 de juliol després que els consellers Jané, Munté i Ruiz, així com el secretari de Govern, Joan Vidal, demanessin al president que els cessés en les seves funcions. Jordi Turull, Clara Ponsatí i Joaquim Forn, com a consellers, i Víctor Cullell com a secretari de Govern.Puigdemont ha volgut insistir que no es tracta de cap càstig ni de cap dubte sobre el compromís dels ja exconsellers amb el referèndum: “Jo no he pres la decisió de cessar ningú, no hi havia cap moment, només agraïment per la lleialtat i el coratge”, ha dit el president, que ha avisat els consellers entrants que “el nivell d’agressivitat de l’Estat contra el procés creixerà”.

En una llarga compateixença, en què el president ha glossat la tasca feta pels tres exconsellers en les seves corresponents àrees de seguretat, educació i polítiques d'igualtat, ha remarcat que els consellers sortints "han fet un gran servei al país", i s'ha adreçat als consellers entrants per agrair-los "el coratge i la valentia". Puigdemont ha dir que "és injust i no és honest que hi hagi qui digui que aquest Govern només es dedica al procés", i ha lamentat que "es falti el respecte a la feina dels consellers i conselleres". Puigdemont ha demanat"comprensió" per la decisió personal que han pres els consellers sortints, que "han hagut de governar en una situació d'incomprensió total". 

Turull, Ponsatí, Puigdemont i Junqueras abans d'entrar a la reunió del Consell de Direcció del Govern | ACN

La líder de C's, Inés Arrimadas, ha assegurat que es tracta d'una "purga", i ha remarcat que "es tracta d'una crisi de Govern com una casa de pagès". Segons Arrimadas, Puigdemont ha purgat els membres del Govern amb dubtes, i ha vaticinat que "sortiran més persones del Govern que no pas cotxes en l'operació sortida de divendres". Arrimadas ha insistit a demanar a Puigdemont que convoqui eleccions autonòmiques i que deixi de culpar Espanya de tots els seus mals, i ha avançat que"abans o després, Catalunya tindrà un Govern sense la motxilla de la corrupció". 

En el seu torn d'intervenció, el líder del PSC, Miquel Iceta, ha preguntat a Puigdemont les raons reals per les quals els consellers han deixat el Govern. "Seran aquests els darrers canvis? Val la pena un projecte amb el qual no es pot comptar amb Neus Munté? Quines poden ser les raons per les quals una persona discreta, militant ferma i disciplinada, fa nosa o no se sent prou motivada?", ha preguntat Iceta. Pel que fa al conseller Jané, Iceta ha mostrat la seva sorpresa pel relleu, després queJané aconseguís desbloquejar la Junta de Seguretat i els acords posteriors, que no es convocava des de feia 9 anys. 

Per la seva banda, el líder de CSQP, Lluís Rabell, ha assegurat que "més que d'un xoc de trens, hem de parlar d'un xoc de debilitats, perquè el seu Govern demostra una feblesa de projecte". Rabell ha assegurat que "ningú pot pretendre governar Espanya sense atendre les aspiracions d'autogovern de Catalunya", i ha rebutjat el setge de l'Estat espanyol. Ara bé, ha denunciat "una descomposició política que Puigdemont vol tapar amb una fugida endavant". Rabell també ha posat en qüestió que el canvi de la consellera Munté per Turull "doni més finesa a la comunicació del Govern", i dubta que Puigdemont hagi triat Ponsatí per "desplegar el seu potencial acadèmic". Segons el líder de CSQP, "aquesta purga demostra fins a quin punt els dubtes estan arrelats al seu Govern", ha etzibat. Finalment, Rabell ha conclòs que el Govern "és una pugna entre dues forces polítiques, una lluita poc exemplar per imposar-se electoralment".

1 de octubre, el principio del final.

1 de octubre, se acerca el invierno

Jesús Gellida
Rebelión

“Lo que antes se mantenía en el aire como una amenaza, está a un paso de ser un hecho inevitable. Sólo hay una guerra que importa, la gran guerra. Y esta ya está aquí. Es el principio del final.” Así empieza el tráiler de la séptima temporada de Juego de Tronos. Una descripción aplicable a la situación del proceso soberanista catalán que, con la convocatoria del 1 de octubre, va hacia un choque de legalidades y legitimidades en la batalla por la autodeterminación de Cataluña.
En una situación cada vez más compleja, llena de dudas e incertidumbres, el remodelado ejecutivo catalán afronta la recta final hacia el 1-O. El procesismo llega a una fase decisiva de no retorno. Un punto de inflexión en el embate con el Estado, que supone una enmienda a la totalidad de la hoja de ruta de Junts pel Sí, de la que, hasta ahora, la ANC y Omnium han hecho un seguidismo acrítico. La presión de la CUP, la doble victoria de En Comú Podem y el callejón sin salida post 27S, hicieron recular a las entidades soberanistas y al ejecutivo a la pantalla del referéndum. En cuanto a la crisis de gobierno esta se ha cerrado con el cambio de tres consejeros, los tres del PDECat, no obstante, continúan los relevos y las renuncias en otras instancias de la Generalitat, como por ejemplo, en la dirección de los mossos de escuadra y del 112. Parece ser que, en la batalla por la autodeterminación, no puede haber ni dudas, ni miedos.
Inhabilitaciones, multas millonarias y extorsiones. Los tribunales continúan judicializando el Procés, el Gobierno estatal del PP ordena controlar las finanzas de la Generalitat y gesticula haciendo declaraciones altisonantes -incluidas amenazas de suspensión de la autonomía-, sin olvidar a una caverna mediática funcionando a pleno rendimiento. En este sentido, el nuevo consejero de Interior no prevé ninguna orden judicial que dificulte el papel de los mossos durante el 1-O, asegurando que “cumplirán la ley y posibilitarán que la gente pueda votar". Al mismo tiempo, la Guardia Civil entró el pasado 20 de julio en el Palau de la Generalitat, en el Parlament y en el departamento de justicia, en un nuevo espectáculo mediático -en las formas de hacer-, para requerir información sobre el ex-consejero Germà Gordó, investigado por el caso del 3% ante el Tribunal Superior de Justicia de Cataluña. Tolerancia cero con la corrupción pero también con este tipo de intervenciones mediatizadas. Mientras tanto, la compra de urnas y la convocatoria formal del 1-O todavía están pendientes, y el Gobierno catalán ha decidido que se hará corresponsable de cualquier decisión que tenga que ver con el referéndum.
En el camino hacia el 1-O, el PDECat continúa en su fuga hacia adelante, con todas las contradicciones y disputas internas, -las últimas por los cambios en el ejecutivo-, y con la sombra de la corrupción heredada de la antigua Convergencia, pero con un Puigdemont decidido a no recular. Mientras tanto, ERC espera su momento y en “Els Comuns” continúan las dudas de sí serán parte activa del 1-O o no. En este sentido, el teniente de alcaldía de Barcelona en Comú, Jaume Asens, lo tiene claro: “Lo que está en juego no es la independencia, sino la soberanía y la democracia. La prioridad es ser soberanos”. Por su parte, Podem Cataluña ha hecho un llamamiento a participar, entendiendo el 1-O como una movilización legitima para avanzar en el derecho a decidir. PSOE y PSC trabajan por una tercera vía, en clave de reforma federal de la Constitución. En la situación actual, de crisis irreversible del modelo autonómico, la propuesta de los socialistas es un brindis al sol, ya que no hay voluntad en el Congreso de un pacto federal. Una propuesta de equilibrios para no aparecer ni al lado del PP -frente al derecho a decidir-, ni cuestionando la unidad de España. Reconocer la realidad plurinacional significa también reconocer el derecho a decidir, y que tanto la independencia como un Estado federal/confederal requieren una ruptura democrática previa del Régimen del 78.
Cuando se cierran todas las puertas a una relación bilateral y no se ofrece ninguna alternativa, el tiempo de la equidistancia y de los cálculos electoralistas se acaba. Es totalmente legítimo y necesario exigir más garantías, pero, no obstante, ante el bloqueo del PP estas no tienen que ser un impedimento para apoyar el referéndum y hacer un llamamiento a la participación. Con las mayorías posibles en el Congreso y con el contexto actual en Cataluña, hay que trabajar para que la convocatoria el 1-O pueda ser un referéndum. No obstante, es muy difícil que el 1-O acabe siendo el referéndum que Cataluña necesita, pero esto se debe, sobre todo, a la actitud autoritaria e intransigente del gobierno del PP. En esta situación, se puede decidir ser un simple espectador o comprometerse activamente para que el 1-O, un referéndum desobediente, salga lo mejor posible.
Si al final la represión del Estado, -que utiliza sus cloacas para combatir adversarios políticos-, consigue que el referéndum no sea tal, el 1-O, igualmente, habrá sido un acto de soberanía, que servirá para continuar presionando políticamente al Estado y avanzar en la construcción de la República Catalana. En este sentido, las fuerzas del cambio no deberían de obviar que, actualmente, el proceso soberanista es el principal desafío en el camino hacia una ruptura democrática del régimen del 78, una punta de lanza que puede facilitar la apertura de procesos constituyentes en todo el Estado. El 1-O, sea o no un referéndum, tendrá efectos políticos de gran relevancia, la cuestión es si será en clave constituyente o reaccionaría. La movilización sostenida y la participación serán decisivas, donde la unilateralidad y la fraternidad tienen que ir de la mano. Hay que conjugar la reivindicación por la autodeterminación desde Cataluña con tejer alianzas por el derecho a decidir dentro y fuera del Estado español. Al respeto, impugnar y revertir las políticas de austeridad, que tanto se están sufriendo también en Cataluña, ayudaría a ampliar estas alianzas.
El 1 de octubre se acerca, la escalada de tensión va en aumento y el choque de trenes es inevitable. Llega la gran batalla de esta última temporada, donde la determinación de las fuerzas soberanistas y el compromiso ciudadano serán esenciales para desencallar la situación.

@jesusgellida

Rebelión ha publicado este artículo con el permiso del autor mediante una licencia de Creative Commons, respetando su libertad para publicarlo en otras fuentes.

Eye espia una tona de maquillatge a l'ull esquerre de John McCain

Rebut per correu electrònic a les 4:12 PM EDT per a la seva publicació. ~ Dinar Chronicles Eye espia una tona de maquillatge a l'ull esquerre de John McCain ahir, així com dues dotzenes d'adhesius sobre ella. Cal dir que segueixen lluitant contra els detalls finals de la collita després del RV al Senat dels EUA. Els impostos internacionals i nacionals, la desregulació sanitària, les taxes internacionals de la USN (sí que encara és un problema) i les regulacions bancàries addicionals estan sent plantejades per renegociar-se en l'últim segon possible darrere de les escenes. El cabal és realment sorprenent. Fins i tot al final, quan han estat derrotats per complet en tots els racons del món, encara estan ratllant verbalment centaus addicionals per evitar l'assistència humanitària de qualsevol manera possible. Ens odien. M'agrada molt l'odi. Una ànima val més que totes les seves conquestes i riqueses passades, i sens dubte per què ens han mantingut esclavitzats com aquests molts mil·lennis. No obstant això, vam guanyar per la gràcia i la misericòrdia de l'Altíssim. La nostra innocència inviable en la guerra moderna, ja que la debilitat va demostrar ser força en aquesta nova era femenina divina. T'estimem ensenyants genètics estrangers i opresors reptilianos de carrera.Perquè podem. Així ho farem. Com és el nostre dret de sobirania a estimar i no prendre represàlies.Només ens movem des del vostre infern fins al cel sobre la terra sense parpellejar mai. Que així sigui. Us desitgem un viatge segur i un èxode pacífic que torni al sol central per tornar a condicionar. Ser beneït.Correcció de Sitrep anterior:John McCain, no Mitch McConnell, és el negociador principal de la camarilla americana al Congrés. I com Harry Reid el 2015, que va rebre un puny xinès a l'ull esquerre com un avís per evitar que el govern de la República obstrueixi el progrés, McCain va rebre un avís similar per retardar les reformes monetàries (també conegudes com USN) al Senat. L'ull esquerre és ben conegut com l'alerta als altres que algú no està alineat amb la família Dragon. I l'ull dret ens expliquen les fonts xineses que s'eliminen si es continua rebel·lant.Òbviament, McCain no té un tumor cerebral. Més aviat una qüestió d'adscripció, fosca enfront de la llum.La seva elecció de com vol continuar ens expliquen. Aquesta visió d'una estratègia per als ulls també va succeir amb l'antic primer diplomàtic d'Obama, John Kerry, abans que fos executat a Suïssa per complir-lo i substituït per un clon més disposat.Ara, tot el món lliure està en standby només esperant que el Congrés de la República dels Estats Units esdevingui de conformitat amb GESARA (financerament a través de l'USN), de manera que podrem seguir amb RV. Trump també està esperant.No pot esperar a ser alliberat del seu contracte d'amnistia rus, xinès i republicà. Tingueu en compte que els EUA, Inc. es queden sense credibilitat i diners el 30 de setembre de 2017, no importa què. Així que la RV pot aparèixer en qualsevol moment entre ara i després, cosa que és bona. No obstant això, creiem que fins i tot el cabal vol una transferència neta de poder per mantenir sota els seus pecats i sabem que els xinesos volen tant temps abans de la temporada de compres de vacances com sigui possible per iniciar l'economia mundial. Així doncs, hi ha una increïble pressió sobre "aconseguir-ho-fet-ahir" afirmant-se des dels dos extrems de l'acord. Tot està arribant al cap a una velocitat de ritme lluminós. Creieu, no creieu ... de qualsevol manera, és la vostra elecció, la vostra vida i la vostra realitat. Déu està amb nosaltres.

Hoy declara Rajoy y la prensa saca en portada a Puigdemont

No es que estemos solamente ante un país que practica la Corrupción de Estado es que, además, los medios de comunicación son conniventes con esa porquera.

Hoy el presidente de los españoles declara como testigo en el mayor caso de Corrupción de Estado del mundo occidental, pero las portadas son estas:

Y la prensa unionista, para esconder que España está putrefacta, también lo omite...

Ya ven, de 6 portadas, solo LA RAZÓN parece hablar del tema pero haciendo hincapié a las preguntas que le harán...

Quizás habrá gente que lo vea normal... A mí me cuesta pensar que la prensa de EEUU no sacara como tema principal en portada cuando su presidente declarase en un asunto de Corrupción de Estado...

España está en descomposición, pero no porque tiene frentes abiertos de independentismo, sino porque es pura diarrea.

FOTEM EL CAMP PITANT!

The corruption of the State that suffers Spain has no solution, that's why the Catalans must leave uns

Rajoy is there because it was decided by the Falangist Albert Rivera and the PSOE Rubalcaba ...

But it is also there because there are 8,000,000 Spaniards who are already good life asueta. People who feel yearning for the Franco regime and that the majority are retirees, civil servants or hidalgos ...

They do not give a damn what they do or stop doing Rajoy, it is not vital in their lives that their president can be corrupt or a liar. 
As long as there is a hard hand against the "catalufos" they would even put Franco's mummy as head of the government.

Deep Spain has only been modernized when the Catalans have been willing to collaborate with Spanish governance and stability. And when they have not been for the task of helping Spain is when the country has fallen into the clutches of corruption, coups, war or dictatorship.


Today we saw a Rajoy who was sitting at the same height as the court that listened to him and with a judge who has prevented him from answering a dozen questions for "impertinent" ... 
Rajoy has made an 'infanta' and is Has dedicated to saying "I do not know", "I do not know", "I do not know", "I was not there", "I did not know" ...

As someone said on the net, you have more responsibility with the contract of the mobile than with the presidency of Spain.

Here are the questions that the judge has considered as impertinent:

Did you know about the existence of Box B of the party of which Luis Barcenas speaks?

Bárcenas testifies before Judge Pablo Ruz that he had a bonus for the president, the secretary general and vice-secretaries of PP.

Do you believe that Mr. Lapuerta performed his work faithfully during his term?

Was there ever talk of money received in B in any Executive of the PP?

That Lapuerta visara the accounts of the PP is the guarantee of the Barcenas did not make money with the money that received?

Do you agree with the nullity of this judicial process requested by the procedural representative of the PP?

Do you still think that this process is a plot against the PP?

Do you know that money transfers were made to the Moraleja whose owner at that time was Angel Sanchís?

Was there a B-box?

When did you hear that the PP Congress in Valencia was contracted with Mr. Correa's companies?

Do you lend any kind of help to Mr. Bárcenas in the judicial sphere, before the tax or police department in relation to this procedure, with the Gürtel case? 

Did the newspaper 'El Mundo' ask for a rectification of that information?


You see ... 
Even when he has seen that the referee was supposed to be in his favor, he has been rather  impertinent with the lawyers ... 
And so, when he finished, Mariano has gone so high and bell.

Judge Angel Luis Hurtado has been a good friend  (see here his first person curriculum ...)

I hope and trust that all this opens the eyes to those who still doubt that it is necessary to leave of that porquera ...

This mob is believed to be immune because at one point in history they decided to invent a country, to put the capital in an unproductive and incommunicado plateau and to live for centuries of what they robbed their colonies ... 
It is normal that they feel untouchable in spite of having it Lost everything ... And even today they are lucky that there is an EU and some Catalan workers who keep them in order to continue to spend beyond their means.

Well ... It  
saddens to think that the good Spaniards will be left in the hands of very corrupt and dirty people. And the only thing that occurs to me is that they must do something (like us) to get rid of all those state powers so filthy. 
I do not know ... mount a revolution or a civil war ...