https://misteri1963.blogspot.com.esgoogle.com, pub-5827770858464401, DIRECT, f08c47fec0942fa0https://misteri1963.blogspot.com.argoogle.com, pub-5827770858464401, DIRECT, f08c47fec0942fa0https://misteri1963.blogspot.com.cogoogle.com, pub-5827770858464401, DIRECT, f08c47fec0942fa0https://misteri1963.blogspot.com.brgoogle.com, pub-5827770858464401, DIRECT, f08c47fec0942fa0 google.com, pub-5827770858464401, DIRECT, f08c47fec0942fa0 Misteri1963

Translate

martes, 12 de diciembre de 2017

Pedro J. da por perdidas las elecciones del 21D y pide la cabeza de Soraya

Pedro J. Ramírez tiene un particular instinto para oler la sangre y adelantarse a señalar las víctimas de una crisis e incluso las mismas crisis. Que le pregunten a Rodrigo Rato, por ejemplo, o en Iñaki Urdangarín. Su editorial de este domingo es una diana sobre la cara de Soraya Sáenz de Santamaría, la vicepresidenta del Gobierno, en su papel de virreina de Cataluña. Cargar toda la responsabilidad de la situación en ella ( "Cataluña era coto exclusivo de la Soraya"), la gestión de la que califica de "fracasos estrepitosos", "calamitosa", "nada de nada", etcétera.

En verdad no es un editorial. Es una ametralladora giratoria.

Peor que nada, según el director de El Español, es que a pesar del poder omnímodo de que disponía la vicepresidenta, las elecciones del 21-D en Cataluña no acabarán con una "mayoría constitucional".

Conclusión: Soraya dimisión. Por dos cargos. Uno, la carpeta catalana, en la que "todas y cada una de las fases de su actuación se han saldado con fracasos tan estrepitosos como para que alguien con más sentido del pudor hubiera dado un paso al lado". Dos, la retirada de la euroorden ( "una catástrofe tanto para el prestigio de España como para la autoestima de los españoles"), "que [debería ir] acompañada de destitución del general Sanz Roldán como director del CNI y / o por la dimisión de Sáenz de Santamaría como vicepresidenta del gobierno español ".
'Papaíto Piernas Largas'

De la furia de Pedro J. tampoco se salvan Mariano Rajoy ni la prensa madrileña. El primero ( "Papaíto Piernas Largas de las tiras cómicas del siglo pasado") para "promocionar su Annie la huerfanito", de las "derrapes de conductora ebria" de la que es "responsable final". Si no se produce en Cataluña "el milagro de una mayoría constitucional que, de momento, ningún sondeo ni remotamente no huele, será a Rajoy al que esperaremos después de Navidad, con el 'segundo sobre' en la mano".

La prensa de la capital le acusa de pasar de puntillas por la gestión de la vicepresidenta por "la rendición de los principales medios (...) el pesebre monclovita que gestionan [los] comisarios políticos [de Sáenz de Santamaría]". Más adelante habla de "periodistas serviles y (...) editores traidores que conspiraban por apuñalar quienes no eran ni lo uno ni lo otro, (i) se arrastraban como alfombras a sus pies [de Soraya, claro]" .

Soraya, Soraya, Soraya. El foco de su catilinaria no sale bien de cabeza. No previó ni alertó de los planes de exilio de Puigdemont ( "No lo hizo porque era a la luna de Valencia o porque Catalá y Zoido no son suficientemente sorayos como para compartir sus dossiers y tráficos?"); envió "Rajoy y el rey Felipe a la insultòdromo de la manifestación posterior a la matanza islamista de la Rambla"; "La calamitosa gestión de la jornada del 1-O, con sus palos de ciego en todas partes", y "la más inapropiada, inconveniente y disparatada convocatoria electoral que se pueda imaginar, fruto de la precipitación y el miedo".

No faltan anécdotas jugosas. Después del 1-O, "una de las grandes agencias de calificación de riesgos llegó a preguntar formalmente a un [ministro] si España se precipitaba hacia una nueva guerra civil".

El 155 duro

La yema del huevo de la que es Cataluña. Los planes del 155 debían ser otros. "Como acaba de declarar en El Español, casi a punto de llorar, un compungido García Albiol, su era un 155 de un año o año y medio ', no sólo para' corregir las desviaciones 'calcificadas en competencias clave de la Generalitat, sino para dar tiempo a que la justicia persigue, juzgara y condenara los golpistas del 1-O y la DUI, trazando la línea infranqueable de las penas de inhabilitación que les hubiera impedido ser candidatos ".

Contribuirían a estos deseos de Albiol dos factores poderosos, según Pedro J. Primero, la decisión "del presidente de la Sala Segunda [del Supremo, Pablo Llarena] (...) que (...) estaba en condiciones de culminar su trabajo en la mitad de ese plazo máximo ". Segundo, que "PSOE y Ciudadanos (...) habían dado ya por bueno el lapso de seis meses para la convocatoria y por tanto de ocho para poner las urnas". Conclusión: "Habríamos tenido elecciones el próximo curso y con los deberes políticos y penales hechos", es decir, con el independentismo político en prisión (por "delitos gravísimos"), el independentismo civil amedrentado ante la represión, y el campo electoral libre para los partidos unionistas.

Si Pedro J. representa algunas sensibilidades del Madrid del poder y los negocios, el proyecto de este mundo no era (no es) muy halagüeño para la Cataluña del 155 ni seguramente para la de después del 21-D.

Lamentablemente para el periodista de La Rioja, la versión dura del 155 no pudo ser porque "a la hora de la verdad, resultó que la Soraya no tenía ningún plan ni para impedir el choque de trenes ni para afrontarlo, tampoco tenía ningún plan para aclarar la vía después del aplastamiento. (...) No tenía un diseño burocrático, ni una hoja de ruta política, ni una estrategia de comunicación. nada de nada ".

El cierre dramático y tremendista: "La Soraya o la borrachera del poder sin consistencia. El suyo es el último ejemplo de cómo se construyen grandes andamios sin nada sólido detrás".

Pedro J. dona per perdudes les eleccions del 21-D i demana el cap de Soraya


Antoni Maria Piqué
Barcelona. Diumenge, 10 de desembre de 2017
Resultat d'imatges de soraya Sáenz de Santamaria

Pedro J. Ramírez té un particular instint per olorar la sang i avançar-se a assenyalar les víctimes d'una crisi i fins i tot les mateixes crisis. Que li preguntin a Rodrigo Rato, per exemple, o a Iñaki Urdangarín. La seva editorial d'aquest diumenge és una diana sobre la cara de Soraya Sáenz de Santamaría, la vicepresidenta del govern espanyol, en el seu paper de virreina de Catalunya. Carrega tota la responsabilitat de la situació en ella ("Catalunya era vedat exclusiu de la Soraya"), la gestió de la qual qualifica de "fracassos estrepitosos", "calamitosa", "res de res", etcètera.

En veritat no és un editorial. És una metralladora giratòria.

Pitjor que res, segons el director d'El Español, és que malgrat el poder omnímode de què disposava la vicepresidenta, les eleccions del 21-D a Catalunya no acabaran amb una "majoria constitucional".

Conclusió: Soraya dimissió. Per dos càrrecs. Un, la carpeta catalana, en què "totes i cada una de les fases de la seva actuació s'han saldat amb fracassos tan estrepitosos com perquè algú amb més sentit del pudor hagués fet un pas al costat". Dos, la retirada de l'euroordre ("una catàstrofe tant per al prestigi d'Espanya com per a l'autoestima dels espanyols"), "que [hauria d'anar] acompanyada de destitució del general Sanz Roldán com a director del CNI i/o per la dimissió de Sáenz de Santamaría com a vicepresidenta del govern espanyol".
'Papaíto Piernas Largas'

De la fúria de Pedro J. tampoc no se salven Mariano Rajoy ni la premsa madrilenya. El primer ("Papaíto Piernas Largas de les tires còmiques del segle passat") per "promocionar la seva Annie la Huerfanita", de les "derrapades de conductora èbria" de la qual n'és "responsable final". Si no es produeix a Catalunya "el miracle d'una majoria constitucional que, de moment, cap sondeig ni remotament no olora, serà a Rajoy a qui esperarem després de Nadal, amb el 'segon sobre' a la mà".

La premsa de la capital l'acusa de passar de puntetes per la gestió de la vicepresidenta per "la rendició dels principals mitjans (...) al pessebre monclovita que gestionen [els] comissaris polítics [de Sáenz de Santamaría]". Més endavant parla de "periodistes servils i (...) editors traïdors que conspiraven per apunyalar els qui no eren ni una cosa ni l'altra, (i) s'arrossegaven com a catifes als seus peus [de Soraya, esclar]".

Soraya, Soraya, Soraya. El focus de la seva catilinària no se'n surt bé de cap. No va preveure ni va alertar dels plans d'exili de Puigdemont ("No ho va fer perquè era a la lluna de València o perquè Catalá i Zoido no són prou sorayos com per compartir-hi els seus dossiers i tràfecs?"); va enviar "Rajoy i el rei Felip a l'insultòdrom de la manifestació posterior a la matança islamista de la Rambla"; "la calamitosa gestió de la jornada de l'1-O, amb els seus pals de cec a tot arreu", i "la més inapropiada, inconvenient i desenraonada convocatòria electoral que es pugui imaginar, fruit de la precipitació i la por".

No falten anècdotes sucoses. Després de l'1-O, "una de les grans agències de qualificació de riscos va arribar a preguntar formalment a un [ministre] si Espanya es precipitava cap a una nova guerra civil".
El 155 dur

El rovell de l'ou de la cosa és Catalunya. Els plans del 155 havien de ser altres. "Com acaba de declarar a El Español, gairebé a punt de plorar, un compungit García Albiol, el seu era 'un 155 d'un any o any i mig', no només per 'corregir les desviacions' calcificades en competències clau de la Generalitat, sinó per donar temps a què la justícia perseguís, jutgés i condemnés els colpistes de l'1-O i la DUI, traçant la línia infranquejable de les penes d'inhabilitació que els hagués impedit de ser candidats".

Contribuirien a aquests desitjos d'Albiol dos factors poderosos,segons Pedro J. Primer, la decisió "del president de la Sala Segona [del Suprem, Pablo Llarena] (...) que (...) estava en condicions de culminar la seva feina en la meitat d'aquell termini màxim". Segon, que "PSOE i Ciudadanos (...) havien donat ja per bo el lapse de sis mesos per a la convocatòria i per tant de vuit per posar les urnes". Conclusió: "Hauríem tingut eleccions el curs que ve i amb els deures polítics i penals fets", és a dir, amb l'independentisme polític a la presó (per "delictes gravíssims"), l'independentisme civil acoquinat davant la repressió, i el camp electoral lliure per als partits unionistes.

Si Pedro J. representa algunes sensibilitats del Madrid del poder i els negocis, el projecte d'aquest món no era (no és) molt falaguer per a la Catalunya del 155 ni segurament per a la de després del 21-D.

Lamentablement per al periodista de La Rioja, la versió dura del 155 no va poder ser perquè "a l'hora de la veritat, va resultar que la Soraya no tenia cap pla ni per impedir el xoc de trens ni per afrontar-lo, tampoc tenia cap pla per aclarir la via després de l'esclafament. (…) No tenia un disseny burocràtic, ni un full de ruta polític, ni una estratègia de comunicació. Res de res".

El tancament és dramàtic i tremendista: "La Soraya o la borratxeradel poder sense consistència. El seu és l'últim exemple de com es construeixen grans bastides sense res sòlid darrere".

El sindicat d'Hisenda desmenteix Rivera: "La fuga d'empreses no té impacte econòmic"

Resultat d'imatges de Foto: Efe albert rivera Barcelona. Dijous, 7 de desembre de 2017
Foto: Efe 
Barcelona. Dijous, 7 de desembre de 2017
El president de Ciutadans, Albert Rivera, no s'ha cansat de repetir-ho en les darreres setmanes: ha parlat d'un impacte econòmic arran de la fugida d'empreses, una qüestió que podria no sustentar-se amb fets, segons apunta ara el Sindicat de Tècnics del Ministeri d'Hisenda (Gestha). L'organització, que aplega la majoria dels treballadors del ministeri, assegura que l'impacte del canvi de la seu social de gairebé 3.000 empreses fora de Catalunya des del passat 1 d'octubre és "pràcticament inexistent" per a les arques públiques de la recaptació, ja que no afecta en la recaptació, només de forma minoritària en l'impost de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats en els casos que es realitzin ampliacions de capital.
Així ho ha recordat el secretari general de Gestha, José María Mollinedo, en declaracions a Europa Press, després que el president de Ciutadans, Albert Rivera, hagi assenyalat aquest dijous que una de les tasques d'Inés Arrimadas si arriba a governar serà afrontar les conseqüències de la sortida d'empreses de Catalunya, que va a generar "menys ingressos" per a les arques públiques perquè ara aquestes empreses paguen impostos fora. Mollinedo ha explicat que l'impacte de la fugida d'empreses fora de Catalunya és "inapreciable" perquè les empreses que es traslladen pagaran l'impost de Societats i l'IVA a una altra delegació de l'Agència Tributària de l'Estat i posteriorment el Govern central distribuirà a les comunitats la part de la recaptació cedida en funció dels índexs que publica l'INE.
En el cas de l'IVA la distribució de la seva recaptació es realitza conforme a la proporció de consum que cada regió obté, i es reparteix al 50%, mentre que el tribut de Societats no finança a les comunitats autònomes, sinó que s'ingressa directament en les arques públiques estatals i no afecta per tant al finançament de les autonomies. Una situació similar succeeix amb els Impostos Especials, pels quals l'INE estableix cada consum (gasolines, alcohol i tabac) i es distribueix en funció del que estima per a cada comunitat autònoma. "Aquest percentatge de cessió d'impostos es repartirà a cada comunitat amb independència d'on estigui cada seu social", ha indicat Mollinedo.

No obstant això, la recaptació per aquest gravamen és molt baixa i l'impacte es produirà en casos "molt excepcionals" en què alguna de les empreses que s'han marxat escometin una ampliació de capital amb aportació dels accionistes, la qual cosa s'ingressaria a la nova regió on hagi establert la seva seu social. D'aquesta forma, Mollinedo ha descartat que es produeixin pujades d'impostos o retallades als pressupostos futurs per aquest motiu, ja que l'impacte de la fugida d'empreses és "pràcticament inexistent".

PRIMER CONTACTO 5 LOS GUARDIANES

Quien financia a Ciudadanos? Anonymous lo desvela

Foto

Entrada destacada

PROYECTO EVACUACIÓN MUNDIAL POR EL COMANDO ASHTAR

SOY IBA OLODUMARE, CONOCIDO POR VOSOTROS COMO VUESTRO DIOS  Os digo hijos míos que el final de estos tiempos se aproximan.  Ningú...