Manuel Ruiz Robles
Rebel·lió
el Règim
El règim del 78 està fonamentat en dos pilars estratègics extremadament fràgils:
• L'anomenada Llei d'Amnistia, que perpetua la impunitat dels crims del franquisme (més de 120.000 desaparicions forçades i assassinats, investigats pel jutge Garzón, expulsat injustament de la carrera judicial pel poder monàrquic).
• Una Constitució imposada, en els aspectes més fonamentals, pels poders que van sostenir la dictadura;avui liderats pel rei Felip de Borbó, que continua controlant els aparells repressius de l'Estat, heretats d'una dictadura genocida.
Tots dos pilars, corroïts pel pas del temps, no poden impedir -sense derrumbarse- el creixement de l'actual marea democràtica, anunciant la fi de la monarquia.
La reforma de la Constitució no serà suficient per resoldre els greus problemes que tenallen el nostre futur. La credibilitat actual de la Constitució del 78 és nul·la. Cap demòcrata conscient reconeixerà com a legítim el resultat d'una pretesa reforma constitucional.
Les eleccions del 21-D
El resultat de les eleccions del 21 de desembre passat, desenvolupades en unes circumstàncies extremadament desfavorables per al bloc democràtic i imposades a toc de corneta pel bloc monàrquic, han constituït un gran triomf per a la incipient República catalana.
Mentrestant, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, continua a l'exili al costat de part del seu Govern.
La resta dels presos polítics, inclosos els líders d'Òmnium Cultural i de ANC, continuen a les presons de l'Estat espanyol, igual que el Vicepresident Oriol Junqueras, al costat de la resta de Consellers del seu Govern.
Exigim, per dignitat democràtica, l'immediat alliberament dels presos polítics i el retorn de l'exili del president de la Generalitat i del seu Govern. (i)
El discurs de Nadal del rei
Després de la derrota del rei a les eleccions del 21-D, el seu maquillat discurs del 24-D ha posat en evidència la seva desesperada crida d'auxili a una inexistent majoria monàrquica. El seu poder es sustenta en la seva capacitat d'acovardir subliminalment a la població amb una hipotètica intervenció de la Forces Armades, d'aquí la seva referència al 23-F.
El seu cínic missatge fa preveure el suport de les forces més reaccionàries a l'aplicació sine die de l'article-trampa 155, redactat el 1978 per poder transformar, a voluntat del govern de torn, la fachosa democràcia borbònica en dictadura "constitucional".
La República necessària
Cada vegada resulta més evident per a Europa que el règim monàrquic, imposat als pobles de l'Estat espanyol, és inviable i condueix a mig termini a la implosió d'Espanya, és a dir a un Estat fallit.
La correlació de forces interna i externa fa improbable una immediata revolució social que acabi amb el domini de l'imperialisme a Europa i, en particular, en el nostre territori.
De seguir Andalusia, Galícia, Euskadi -i els altres pobles de l'Estat- una estratègia anàloga a la del poble català, seria possible avançar de forma efectiva cap a una república federal o confederal, en què els principis de l'estat de dret i la justícia social no siguin més un bast sarcasme.
És evident, vist el vist, que la República de Catalunya, donada l'actual correlació de forces, no podrà construir-se de forma unilateral, sinó aliada a la resta de pobles i nacions de l'Estat espanyol.
Tampoc seria viable mitjançant una negociació amb l'actual règim, ja que això conduiria a una situació inestable: Un Estat lliure (República de Catalunya) associat al Regne d'Espanya?
L'única via que fa possible la República de Catalunya és la seva solidaritat amb la resta de pobles i nacions de l'Estat espanyol. Això implicaria necessàriament l'enderrocament de la monarquia i la formació d'un Govern provisional que incorporés de manera destacada a membres rellevants del Govern de la Generalitat.
Aquest Govern provisional hauria de decretar una nova llei electoral i convocar eleccions a Corts constituents. Aquestes serien les encarregades d'iniciar un procés constituent en llibertat.
Les contradiccions interclassistes, presents en els moviments sobiranistes, hauran de passar a un segon pla, fins que no es dugui a terme l'enderrocament de la monarquia per vies pacífiques i democràtiques
.Donem suport, doncs, als nostres germans catalans ia totes les forces democràtiques, instant-les a coordinar les seves estratègies cap a un objectiu comú.
Contribuïm a impulsar la lluita per un futur digne en pau i en llibertat.
Fem sentir amb força les nostres veus unides.
Visca la República d'Espanya!
Visca la República de Catalunya!
referència:
i.Comunicado fet públic a Còrdova l'11 de novembre de 2017 durant la II Trobada Andalús per la República. Comunicat nº 36 del Col·lectiu Anemoi Manuel Ruiz Robles, capità de navili de l'Armada (R), portaveu del Col·lectiu Anemoi, membre de l'Associació Civil Milícia i República ACMYR.
Rebel·lió ha publicat aquest article amb el permís de l'autor mitjançant una llicència de Creative Commons, respectant la seva llibertat per publicar-lo en altres fonts.
