L'SPD alemany es pregunta si Madrid «desplegarà l'exèrcit» contra Catalunya
El responsable de la Fundació Ebert a l'Estat espanyol es mostra partidari
del 9-N
Veu possible que els independentistes "ocupin carrers, estacions de
tren i fronteres" si no hi ha consulta
B.
Ferrer | Actualitzat el 07/07/2014
a les 15:00h
Anàlisi sobre el procés català a la revista del principal 'think tank'
socialdemòcrata alemany.
La Fundació Friedrich Ebert és el gran think tank del socialisme alemany i, per tant, continental. És la fundació més gran i més antiga del Partit Socialdemòcrata alemany (SPD), dedicada a promoure la socialdemocràcia arreu del món. Ara, el seu òrgan d'expressió, IPG, dedica tota una peça, Die Widersprüche des Wohlstands-Separatismus, a analitzar el procés català, en què s'acaba preguntant obertament "què passarà si el govern central decideix desplegar l'exèrcit per dissoldre el govern regional de la Generalitat i anul·lar l'autonomia". L'anàlisi, signada pel delegat de la fundació a Madrid, Michael Ehrke, pretén discernir les raons de l'independentisme per entendre com s'ha arribat a la situació actual, alhora que també apunta tot d'escenaris de futur si el 9-N no hi acaba havent cap consulta, de la qual se'n mostra força partidari.
Ehrke veu l'independentisme català com un moviment egoïsta, "fruit de la crisi econòmica", que veu en l'Estat català la manera per posar fi a la solidaritat cap a d'altres territoris de la península. Tot amb tot, també li reconeix que és un moviment "activament pro-europeu" -"a les manifestacions la bandera europea hi és gairebé tan present com la catalana", escriu-, un fet que veu "contradictori" amb la suposada insolidaritat del catalanisme. "I, malgrat tot, aquesta contradicció interna forma part del caràcter del moviment independentista català", apunta.
Tot amb tot, el representant de la fundació socialdemòcrata a l'Estat també veu que el "nacionalisme espanyol" ha acabat impulsant el moviment independentista català, i situa la sentència del Tribunal Constitucional espanyol (TC) en contra de l'Estatut, així com el paper del PP, com un altre dels fets clau que explica la situació política actual. De llavors ençà, el catalanisme ha entrat en "una espiral de contínua d'autosuperació" que ha anat acompanyada de "cadenes més llargues, torres humanes més altes, més i més banderes, i demandes cada cop més radicals."
La consulta, "el millor punt de partida"
Ehrke, de fet, acaba reconeixen un "impuls genuïnament democràtic" en la demanda del dret a decidir, i en certa manera recomana que l'Estat autoritzi la consulta del 9 de novembre. "El referèndum o les eleccions anticipades no creen un nou estat. Són la manifestació d'una voluntat i, per tant, el millor punt de partida de les negociacions sobre la retirada o la pervivència en la federació espanyola".
Tot i aquesta predisposició envers la consulta, Ehkre veu a venir que no serà possible, perquè "el clima per a negociacions constructives és molt dolent", tant per part del govern espanyol com dels partidaris de la independència, "que defensen que el conflicte no pot tenir cap altra resolució que la plena independència, un fet que converteix les negociacions en bàsicament supèrflues".
Feta tota aquesta descripció, escriu: "Queda com a pregunta oberta què passa si no hi ha un acord negociat, no hi ha una secessió negociada seguint el patró de Txecoslovàquia, ni tampoc una negociació sobre si Catalunya pot mantenir-se en una Espanya federal o confederal. Si el govern central desplega l'exèrcit per dissoldre el govern regional i suspendre l'autonomia? Si els partidaris de la declaració unilateral d'independència ocupen carrers, estacions de tren i fronteres? Llavors, el sovint citat xoc de trens entre Catalunya i Espanya podria ser una descripció adequada."
La Fundació Friedrich Ebert és el gran think tank del socialisme alemany i, per tant, continental. És la fundació més gran i més antiga del Partit Socialdemòcrata alemany (SPD), dedicada a promoure la socialdemocràcia arreu del món. Ara, el seu òrgan d'expressió, IPG, dedica tota una peça, Die Widersprüche des Wohlstands-Separatismus, a analitzar el procés català, en què s'acaba preguntant obertament "què passarà si el govern central decideix desplegar l'exèrcit per dissoldre el govern regional de la Generalitat i anul·lar l'autonomia". L'anàlisi, signada pel delegat de la fundació a Madrid, Michael Ehrke, pretén discernir les raons de l'independentisme per entendre com s'ha arribat a la situació actual, alhora que també apunta tot d'escenaris de futur si el 9-N no hi acaba havent cap consulta, de la qual se'n mostra força partidari.
Ehrke veu l'independentisme català com un moviment egoïsta, "fruit de la crisi econòmica", que veu en l'Estat català la manera per posar fi a la solidaritat cap a d'altres territoris de la península. Tot amb tot, també li reconeix que és un moviment "activament pro-europeu" -"a les manifestacions la bandera europea hi és gairebé tan present com la catalana", escriu-, un fet que veu "contradictori" amb la suposada insolidaritat del catalanisme. "I, malgrat tot, aquesta contradicció interna forma part del caràcter del moviment independentista català", apunta.
Tot amb tot, el representant de la fundació socialdemòcrata a l'Estat també veu que el "nacionalisme espanyol" ha acabat impulsant el moviment independentista català, i situa la sentència del Tribunal Constitucional espanyol (TC) en contra de l'Estatut, així com el paper del PP, com un altre dels fets clau que explica la situació política actual. De llavors ençà, el catalanisme ha entrat en "una espiral de contínua d'autosuperació" que ha anat acompanyada de "cadenes més llargues, torres humanes més altes, més i més banderes, i demandes cada cop més radicals."
La consulta, "el millor punt de partida"
Ehrke, de fet, acaba reconeixen un "impuls genuïnament democràtic" en la demanda del dret a decidir, i en certa manera recomana que l'Estat autoritzi la consulta del 9 de novembre. "El referèndum o les eleccions anticipades no creen un nou estat. Són la manifestació d'una voluntat i, per tant, el millor punt de partida de les negociacions sobre la retirada o la pervivència en la federació espanyola".
Tot i aquesta predisposició envers la consulta, Ehkre veu a venir que no serà possible, perquè "el clima per a negociacions constructives és molt dolent", tant per part del govern espanyol com dels partidaris de la independència, "que defensen que el conflicte no pot tenir cap altra resolució que la plena independència, un fet que converteix les negociacions en bàsicament supèrflues".
Feta tota aquesta descripció, escriu: "Queda com a pregunta oberta què passa si no hi ha un acord negociat, no hi ha una secessió negociada seguint el patró de Txecoslovàquia, ni tampoc una negociació sobre si Catalunya pot mantenir-se en una Espanya federal o confederal. Si el govern central desplega l'exèrcit per dissoldre el govern regional i suspendre l'autonomia? Si els partidaris de la declaració unilateral d'independència ocupen carrers, estacions de tren i fronteres? Llavors, el sovint citat xoc de trens entre Catalunya i Espanya podria ser una descripció adequada."
No hay comentarios:
Publicar un comentario
No se admiten comentarios con datos personales como teléfonos, direcciones o publicidad encubierta