RAJOY DECIDEIX : DUI DIRECTA O REFERENDUM PACTAT

El Parlament i el Govern es preparen per a un maig calent

S’acceleren els tràmits parlamentaris per aprovar la llei de desconnexió i el Govern haurà d’anar a fons amb el referèndum. I pendents de la decisió del TSJC sobre Forcadell i la Mesa

 

per Gemma Aguilera12/04/2017

Oriol Junqueras i Carles Puigdemont. | ACN

 

L’independentisme no posa de forma pública una data límit per a l’aprovació al Parlament de la gran llei de la desconnexió, coneguda com la llei de transitorietat jurídica. Però el pacte entre JxSí i la CUP, pel qual l’esquerra independentista va donar llum verda a uns pressupostos molt allunyats de les seves propostes, és que a finals de maig tota la maquinària estigui enllestida per si fos necessari avançar la convocatòria del referèndum al mes juny. I això vol dir logística del referèndum –urnes, col·legis electorals, personal- i també una legalitat que empari aquesta votació, protegeixi els funcionaris i s’asseguri que aquests funcionaris, Mossos inclosos, tinguin una legalitat de referència que doni cobertura al referèndum prohibit per la legislació espanyola.

Probablement, la part legal sigui la que està més avançada, i podria estar a punt per a ser votada al Parlament en unes sis setmanes. El primer pas per a obtenir la llum verda definitiva es farà en el ple del 26 d’abril, en què es debatran i votaran les esmenes a la totalitat que presentaran de la proposició de llei de reforma del reglament del Parlament, presentada per JxSí i la CUP ponència conjunta. El nou reglament, rebutjat per C’s, PSC, CSQP i el PP, preveu un mecanisme del qual ja disposen el Congrés espanyol i la majoria de cambres autonòmiques, que permet el procediment d’aprovació de lleis per la via d’urgència en un ple si obté la majoria absoluta. Es tracta de la modificació més rellevant del reglament actual, que ha de permetre que les lleis puguin aprovar-se mitjançant el sistema de lectura única si ho demana algun grup. JxSí i la CUP sumen la majoria absoluta, per la qual cosa podrien tramitar amb la màxima urgència determinades normes clau per a la desconnexió. Especialment, la llei de transitorietat jurídica, que ha de donar cobertura legal en el moment de la desconnexió, que podria ser quan es convoqui el referèndum sense permís de l'Estat. 

En aquest cas, i a diferència de les ponències de les lleis de la desconnexió, els grups de l’oposició finalment no demanaran empara al Tribunal Constitucional, perquè reconeixen, tal i com indiquen els serveis jurídics del Parlament, que la via de la ponència conjunta per reformar el reglament és totalment legítima.

JxSí i la CUP hauran de gestionar diferències en els propers mesos | JORDI BORRÀS

I més enllà de la previsible reacció de l’Estat, el TC i els partits de l’oposició quan el Parlament aprovi la llei de la desconnexió, les dificultats afloren entre els socis del full de ruta a l’hora de donar forma al referèndum. Quan el president Puigdemont va anunciar el referèndum o referèndum en seu parlamentària va encarregar a Oriol Junqueras i a Raül Romeva la preparació del referèndum, però justament, la logística, el fet de si cal o no donar pistes a l’Estat sobre l’organització i si cal fixar ja una data i una pregunta –i per tant, donar per morta la via pactada impulsada pel Pacte pel Referèndum- genera grans tensions al Govern i també al Parlament amb la CUP. A les portes de Setmana Santa, Carles Puigdemont convocava a Palau dimarts a la tarda representants del Govern, de la CUP i de JxSí per comunicar-los la necessitat de no donar senyals de divisió interna davant l'ofensiva judicial de l'Estat  i demanar a tothom que deixin les diferències al marge sobre aspectes concrets com la pregunta o la data. De fet, es compta que després de Sant Jordi i no més enllà de la segona setmana de maig, el president Puigdemont posarà data al referèndum.

Sobre l’organització del referèndum planen també les amenaces d’inhabilitació i fins i tot de presó. Qualsevol que signi una ordre de comanda de butlletes o d’urnes, per exemple, s’esposarà a una acusació de malversació de fons públics -les partides dels Pressupostos destinades al referèndum estan suspeses pel TC-, que comporta penes de presó, i també d’inhabilitació per desobediència al TC. Els consellers saben que els casos de Mas, Ortega, Rigau i Francesc Homs, i també de Forcadell, podrien ser un joc de nens en comparació amb la reacció que poden tenir els tribunals espanyols si demostren malversació de fons públics en l’organització del referèndum.