google.com, pub-5827770858464401, DIRECT, f08c47fec0942fa0 https://misteri1963.blogspot.com.esgoogle.com, pub-5827770858464401, DIRECT, f08c47fec0942fa0https://misteri1963.blogspot.com.argoogle.com, pub-5827770858464401, DIRECT, f08c47fec0942fa0https://misteri1963.blogspot.com.cogoogle.com, pub-5827770858464401, DIRECT, f08c47fec0942fa0https://misteri1963.blogspot.com.brgoogle.com, pub-5827770858464401, DIRECT, f08c47fec0942fa0 Misteri1963

Translate

Rajoy no gosa descartar un possible pacte PP-PSOE

Mariano Rajoy, president espanyol i candidat del PP a les eleccions de diumenge, ha descartat una gran coalició amb el PSOE durant una entrevista a RNE. Tanmateix, poc després, en una compareixença de premsa i preguntat sobre la qüestió, ha evitat pronunciar-se sobre aquesta possible coalició i ha emplaçat a esperar als resultats electorals.
Segons que ha explicat a RNE, ningú del PP no ha posat damunt la taula una hipotètica coalició amb el PSOE. ‘Un pacte amb el PSOE canviant el seu secretari general no és damunt la taula’, ha dit, i ha assegurat que no havia parlat de Pedro Sánchez ‘ni d’un PSOE renovat’ i que no sabia d’on havia sortir la informació.
Posteriorment, en una compareixença després del Consell Europeu, s’ha erigit com a garant per a impedir un pacte entre Podemos i PSOE i ha evitat de respondre sobre si pactaria amb Pedro Sánchez. Rajoy ha dit que votar el PP era la manera d’evitar pactes entre partits d’esquerres i ha ajornat la qüestió sobre una possible coalició amb PSOE fins a passades les eleccions. ‘Jo, de coalicions, en parlo després dels resultats, perquè tota la resta són especulacions. Nosaltres intentarem guanyar aquestes eleccions i allò que em preocupa més és que no es llenci per la borda tot el que s’ha fet durant aquests últims quatre anys.’

El futur del Principat

L'11 de setembre, diada nacional de Catalunya, el poble va eixir al carrer per demostrar el que sentien i el 27 de setembre van anar a decidir lliurement el seu futur. A decidir quèvolen ser i qui volen ser, sense tindre en compte totes les intoxicacions premeditades i moltes d'elles falses, arribades des de ponent. Quan Pablo Iglesias parlava de guerra de banderes, secundant-lo “Catalunya síque es pot”, es referia al fons que va agafar la campanya electoral.

Però quin fons s’havia d’agafar? Des d'un primer moment es va vore que aquestes no anaven a ser unes eleccions qualsevol i no anaven a ser-ho després de vore algunes de les coalicions formades pels diferents partits nacionals. L'objectiu dels principals partits anava en la mateixa direcciói aixòes pot comprovar veient la coalicióde “Junts pel sí”, quan els principals partits que l’encapçalaven, “Convergència Democràtica de Catalunya”(CDC) i “Esquerra Republicana de Catalunya”(ERC) no tenien cap punt en comúexcepte el del full de ruta independentista. El poble de Catalunya es jugava molt en aquestes eleccions plebiscitàries.

Eleccions que va haver de convocar Mas amb el beneplàcit de gran part de l'oposiciódesprés que una vegada rere altra Mariano Rajoy i els seus sequaços es negaven a que el poble decidira en referèndum el seu futur com a poble. La manera de fer del govern de l'estat espanyol en casos delicats es sempre la mateixa: no deixar a la ciutadania expressar-se democràticament. Fa poc ho vam poder comprovar després de l’abdicacióde Joan Carles I. El que passa que ara, a diferència de fa 40 anys, no podran dir allòde "lo dejamos todo atado y bien atado".

Els resultats electorals són prou clarificadors: la meitat dels votants estan d'acord amb una Catalunya independent de l'estat espanyol i els partits independentistes han aconseguit la majoria d'escons. Hi ha prou amb eixa mínima majoria? Podria ser que no, peròel govern de Mariano Rajoy no ha donat cap altra alternativa. Ni el govern de Rajoy ni el govern del darrer inquilíde la Moncloa, Zapatero. Aquell que deia "aprovaréel estatuto de autonomía que apruebe el parlamento de Cataluña". Fet que el que va comportar va ser es que tot anara molt més ràpidament del que haguera anat. Doncs ni per eixes. I des d’aleshores...

Ara diuen que una majoria parlamentària no és suficient per tirar endavant cap procés independentista, ja que “Junts pel sí”i la “Candidatura d'Unitat Popular”(CUP) no tenen la majoria en vots. A més, van ser ells qui tampoc van deixar fer un referèndum en el que sols hagueren comptat els vots; una persona, un vot. Ells són els qui han fet les normes, aleshores no haurien de dir certes coses sols aptes per a hipòcrites i demagogs?

Fins a dia d'avui encara no s'han posat d'acord els independentistes per a poder formar govern i podria ser molt provable que no es posaren d'acord. Com a conseqüència s’haurien de convocar eleccions una altra vegada, les quartes en poc més de cinc anys i això seria sense cap dubte un fracàs de tots.

David Casanova

Empresaris catalans demanen el vot per ERC i Democràcia i Llibertat

El Fòrum Empresarial Creiem en Catalunya demana que es votin les candidatures que defensen el mandat del 27S


Els empresaris també són conscients que el Congrés dels Diputats encara afecta Catalunya i és per això que el ‘lobby’ Fòrum Empresarial Creiem en Catalunya ha demanat a la ciutadania que no es quedi a casa i “voti massivament per les candidatures que s’han compromès a defensar el mandat majoritari donat al Parlament de Catalunya el passat 27S”. És a dir, a Esquerra Republicana i a Democràcia i Llibertat. 

Reclamen inversions a Rodalies, al port i al corredor mediterrani

Així mateix, el grup d’empresaris demana als diputats catalans que surtin elegits que es posin al costat de les institucions del país per reclamar del futur govern espanyol compromisos de diàleg i negociació per arribar a acords que respectin la voluntat del poble català. A més, reclamen executar “les inversions necessàries per a la connexió ferroviària del port de Barcelona, el corredor mediterrani i la millora del servei de rodalies”.

Objectiu: posar les bases d'un nou país punter

El Fòrum Empresarial Creiem en Catalunya també reclama, “el més aviat possible”, un nou govern de la Generalitat que posi les bases d’un nou país punter, ja que demana bones polítiques d’ocupació i d’internacionalització de les empreses del país, de recerca i innovació al nivell dels països més desenvolupats d’Europa, en matèria laboral donant suport a PIMES i autònoms, i també en matèria educativa per preparar millor els joves pel món laboral.

Llei electoral espanyola retrograda i inutil

La retrògrada llei electoral que impedeix des de dilluns passat que es publiquin enquestes fa que aquest material estigui des d’aquell dia tan sols en mans dels partits polítics, algunes grans corporacions o els mitjans de comunicació per al seu ús particular. La Junta Electoral, tanmateix, es veu desbordada per un fet tan rudimentari com és publicar l’enquesta des d’Andorra i accedir-hi des d’internet. Fins i tot Pablo Iglesias, el candidat de Podemos a la presidència del govern espanyol, per animar els seus partidaris, els va convidar dimarts en un míting a anar al web d’El Periódico d’Andorra per veure com creixien les seves expectatives electorals.
El partit morat ha tornat a entrar amb força en la recta final de la campanya mentre que als taronja, els Ciutadans d’Albert Rivera, se’ls estan fent massa llargs els quinze dies que dura. La capacitat de mossegar electorat socialista és tal que fins i tot hi ha una seriosa preocupació al PP i al carrer Génova. De tots els escenaris demoscòpics amb què s’ha treballat aquests mesos només n’hi ha dos que són terribles per als populars: que no sumin amb Ciutadans i que Podemos sigui segona força política. Les enquestes, que només ells manegen sota la supervisió de Pedro Arriola, preveuen avui com una cosa gens desassenyada aquestes dues hipòtesis. I el que és més preocupant, la corba ascendent de la formació morada en les últimes dues setmanes. Tan ascendent que, en aquests moments, la victòria a Catalunya diumenge vinent amb la marca d’En Comú Podem, de la mà de l’alcaldessa Ada Colau, no la discuteix ningú. Com tampoc ningú no discuteix que el PP quedarà en una posició molt testimonial i que el PSC pot tenir, per primera vegada en la seva història, dificultats per obtenir escons a les quatre províncies.
Un expert en demoscòpia, en pronosticar el mapa polític que pot sorgir a Catalunya diumenge assenyalava que, segons la seva opinió, la foto estaria més a prop de les municipals que de les catalanes. Més a prop de maig que de setembre. Més a prop que sigui un pas enrere per a l’independentisme que un pas endavant.

leyes de orden público en la España del XIX que hoy en día todavia son vigentes




HISTORIA DE ESPAÑA
Las leyes de orden público en la España del XIX

En la España del siglo XIX fue uno de los principales puntos de fricción en el seno de liberalismo, entre moderados y progresistas.

La cuestión del orden público siempre ha sido una preocupación de todo poder establecido. En la España del siglo XIX fue uno de los principales puntos de fricción en el seno de liberalismo, entre moderados y progresistas. Tenemos que tener en cuenta que la legislación sobre el orden público atañe a la regulación de derechos como los de reunión, asociación  y manifestación, muchos de ellos no reconocidos en un primer momento y que hubo que ir incorporando a los ordenamientos constitucionales. El ejercicio de estos derechos puede ocasionar conflictos que deben ser evitados o sancionados por el Estado. En líneas generales, el liberalismo progresista siempre defendió pocas regulaciones para el ejercicio de estos derechos y, en todo caso, prefería la intervención municipal a través de las Milicias Nacionales locales para controlar posibles problemas o conflictos. Por su parte, los liberales moderados siempre tendieron a restringirlos y vigilarlos a través del ejercicio del poder central. Para ello, promovieron la creación de un cuerpo de policía nacional de carácter militar, la Guardia Civil.

En España se tardó en tener una ley específica de orden público en la época liberal, aunque el despotismo ilustrado había desarrollado, en su momento, mucho esta materia, como lo pone de manifiesto la Pragmática de 1774 en tiempos de Carlos III. Posteriormente, tanto en la crisis del Antiguo Régimen, como en el proceso de creación del Estado liberal se dieron muchas disposiciones, reales órdenes y decretos pero no una disposición general. Llegó en 1867, curiosamente, en vísperas del fin del régimen liberal isabelino. En ese año se aprobó en Cortes la Ley de Orden Público, y destinada a regir en el caso de suspensión de las garantías constitucionales. Se crearon tres estados: el normal, el de alarma y el de guerra, pero sin que el poder legislativo pudieran controlar la declaración de estados excepcionales. En el primer estado, es decir, en el normal, el gobierno ejercería solamente tareas preventivas. El estado de alarma se promulgaría ante cualquier sospecha de perturbación importante del orden. En el estado de guerra la autoridad militar asumía todos los poderes. Este estado se podía promulgar sin pasar previamente por el de alarma.


En 1870, ya en el Sexenio Democrático, se aprobó otra Ley de Orden Público, que duró hasta bien entrado el siglo XX. Era una disposición de carácter excepcional y solamente podía entrar en vigor después de promulgarse la Ley de Suspensión de Garantías. Esta nueva Ley de Orden Público sólo contemplaba dos estados excepcionales: el denominado estado de prevención o de alarma, en el que la autoridad civil ejercería poderes con un amplio criterio de discrecionalidad; y el estado de guerra, donde el ejército y los tribunales militares ejercerían la autoridad. El problema se planteó cuando, posteriormente, se legisló de forma relativamente profusa en un sentido muy restrictivo, entrando en colisión con preceptos constitucionales, al permitir la declaración del estado de guerra sin conocimiento de las Cortes y sin la autorización previa de una ley. De ese modo, el estado de guerra podía ser empleado para resolver problemas de orden público y no como una necesidad ante hechos muy graves, quedando la autoridad civil sometida a la militar. El liberalismo español había terminado por derivar hacia un claro conservadurismo

Entrada destacada

PROYECTO EVACUACIÓN MUNDIAL POR EL COMANDO ASHTAR

SOY IBA OLODUMARE, CONOCIDO POR VOSOTROS COMO VUESTRO DIOS  Os digo hijos míos que el final de estos tiempos se aproximan.  Ningú...