acord junts pel si i la cup

Junts Pel Sí i la CUP s'emplacen a tancar l'acord de governabilitat aquest proper dimarts
Els diputats de la CUP Antonio Baños, Gabriela Serra, Eulàlia Reguant i Anna Gabriel, dirigint-se a la reunió amb Junts pel Sí
Els diputats de la CUP Antonio Baños, Gabriela Serra, Eulàlia Reguant i Anna Gabriel, dirigint-se a la reunió amb Junts pel Sí

S'esgota la data que fa setmanes es van autoimposar els negociadors de Junts Pel Sí i la CUP per arribar a un acord. Aquest proper dimarts, dia 22, tenen previst tancar el document que se sotmetrà a la validació de l'Assemblea Oberta que l'esquerra anticapitalista farà el proper 27 de desembre a Girona. Diputats d'una i altra formació s'han reunit aquest dilluns al Parlament en una de les darreres reunions dels equips negociadors. La reunió, als despatxos del grup parlamentari de Junts Pel Sí, ha començat abans de dos quarts de sis i s'ha allargat durant dues hores i mitja. A la sortida, ni uns ni altres han volgut fer declaracions als mitjans de comunicació i només se'ls ha escoltat emplaçar-se per a "demà".


Per part de la CUP han participat els diputats Anna Gabriel, Antonio Baños, Eulàlia Reguant, Gabriela Serria i Benet Salellas, que ha arribat l'últim i ha estat el primer en sortir. Baños i Serra també han abandonat la reunió abans que es donés per acabada. A la sortida de la reunió, el diputat de JxSí Lluís Llach ha confirmat que el document està molt avançat: "si en dos mesos no hem avançat és que seríem inútils". Llach ha explicat que l'acord "es tancarà molt aviat".
Abans que els equips negociadors comencessin a parlar, la direcció de Junts Pel Sí s'ha trobat com fa de manera habitual els dilluns. També ho ha fet immediatament després que els últims diputats de la CUP, Anna Gabriel i Eulàlia Reguant, abandonessin la reunió

Rothschild "al rescate":

Rothschild "al rescate": HSBC contrata a un representante de la familia para mejorar reputación
Publicado lunes, diciembre 21, 2015 por La Verdad Oculta   
       





















Rothschild "al rescate": HSBC contrata a un representante de la familia para mejorar reputación
HSBC ha decidido hacer cambios en su estructura de negocio, tras el escándalo sobre sus clientes que llevaban a cabo actividades criminales.
 El famoso banco británico HSBC ha designado a un representante de la familia Rothschild para supervisar la reestructuración de la organización financiera, informa el periódico 'Financial Times', citando fuentes anónimas.
 Según el diario, para reorganizar las actividades de HSBC también fue contratada la empresa de auditoría KPMG. La propia entidad, por su parte, todavía no ha comentado la publicación del 'Financial Times'.
 La dirección de HSBC ha decidido revisar la estructura de la empresa tras las críticas relacionadas con el trabajo de sus oficinas en Suiza. Según una investigación del Consorcio Internacional de Periodistas de Investigación publicada a principios del 2015, algunos clientes de HSBC evadían impuestos, estaban involucrados en los casos del lavado de dinero, así como en el comercio de armas y sustancias ilícitas. Además, de acuerdo con los medios de comunicación, incluso el director ejecutivo de HSBC, Stuart Gulliver, tenía cuentas secretas en la sucursal suiza del banco.
 Cabe recordar también que en junio de este año, la entidad financiera acordó con las autoridades suizas para la liquidación de reclamaciones a la sección local de HSBC pagar una multa récord de más de 40 millones de dólares. El banco también emitió una disculpa pública por la mala calidad del control financiero

Putin: "Occidente teme la recreación de la URSS, pese a que nadie la planea"
Publicado por La Verdad Oculta   
       


Las acciones occidentales en el espacio postsoviético se podrían basar en su miedo a una 'resurrección' de la URSS, explica Vladímir Putin en un documental estrenado este domingo.
 "Incluso una hipotética posibilidad de unir esfuerzos" por parte de Estados exsoviéticos, dentro de un proceso moderno de integración, "priva [a muchos en Occidente] de dormir profundamente", aseguró Vladímir Putin a Vladímir Soloviev, un periodista de la televisión rusa y autor del documental 'Miroporiádok' ('Orden mundial').
 "No es ningún secreto que hicieron de todo con el fin de evitar la creación de un espacio económico común entre Rusia, Kazajstán y Bielorrusia (la Unión Aduanera) y, hasta hace poco, no querían negociar con la Unión Económica Euroasiática [Armenia, Bielorrusia, Kazajstán, Kirguistán y Rusia] como participante de pleno derecho en asuntos internacionales", explicó Putin, citado por gazeta.ru.

“ El sistema bipolar se derrumbó ”
 "Sin embargo, Occidente ha comenzado a darse cuenta de la 'destrucción' de ese enfoque", subrayó el presidente ruso. A pesar de todo, "la intromisión de EE.UU. y de sus aliados en Ucrania puede explicarse por el temor de una resurrección de la URSS, no para ayudar al pueblo ucraniano, como suelen exponer", agregó el mandatario.
 Para Putin, "es una señal muy mala" que Occidente se niegue a dar garantías financieras a Kiev por los 3.000 millones de dólares que le debe a Moscú, ya que significa que EE.UU. y la UE no tienen fe ni en la solvencia ni en la estabilidad de la economía ucraniana.
 El presidente de Rusia destacó que, a pesar de que la Unión Soviética se desintegró hace más de dos décadas, la política internacional de Occidente sigue dominada por la mentalidad de la guerra fría.
 "El sistema bipolar se derrumbó y nuestros socios deberían haber pensado en cómo convertirse en líderes morales de las relaciones globales emergentes, pero continuaron actuando como solían", concluyó Vladímir Putin.

terrorismo "legal" de la CIA

"Guerra en las sombras" de la CIA: El ejército secreto que mata a civiles afganos
Publica"Guerra en las sombras" de la CIA: El ejército secreto que mata a civiles afganos
La Agencia Central de Inteligencia de EE.UU. desarrolla una "guerra en las sombras" en Afganistán, utilizando una subdivisión secreta de militares afganos. Como resultado de estas operaciones, mueren civiles y se realizan torturas, comunica 'The Washington Post'.
 A pesar de que EE.UU. concluyó su operación militar en Afganistán hace un año, la Agencia Central de Inteligencia estadounidense continúa realizando tareas militares en la zona, utilizando las fuerzas locales que tiene bajo su control, comunica el diario 'The Washington Post'.
 En el sur afgano, una subdivisión militar secreta está llevando a cabo una "guerra en las sombras", en el curso de la cual murieron civiles, se realizaron torturas, detenciones y arrestos. Según la CIA, esta subdivisión debía hacer de contrapeso para la organización extremista Talibán y la red terrorista de Haqqani en los territorios fronterizos con Pakistán, comunica la fuente.
 Sin embargo, esta subdivisión es responsable de matar a civiles. Así, "los representantes del gobierno afgano admiten que estos soldados mataron a civiles y que son culpables de cometer otros crímenes", detalla la publicación. Además, esta organización tiene incluso más influencia que la Policía o el Ejército en algunas regiones de la zona y no obedece a las autoridades locales. Según la CIA, las actuaciones del grupo militar son consideradas como altamente efectivas.
 Asimismo, se informa que la subdivisión cuenta con miles de integrantes, está compuesta por afganos que recibieron una buena preparación militar, y es dirigida por comandantes estadounidenses

l'entorn financer ni comprèn ni aposta per la innovació en les empreses

"A Espanya l'entorn financer ni comprèn ni aposta per la innovació en les empreses" 2015.12.15  JUAN FERRARI Jorge Barrero, director general de la Fundació Cotec, diu que la crisi ha frenat la R + D + I a Espanya. Falta voluntat política i que els empresaris espanyols entenguin la innovació com a "element clau de creixement", insisteix que la crisi ha frenat la R + D + I a Espanya, però que hi ha problemes de fons que cal resoldre.

Per què l'empresa espanyola està tan lluny dels seus competidors en investigació?
Hi ha factors conjunturals, com la intensitat de la crisi, però també altres de caràcter estructural: un teixit productiu amb activitats intensives en mà d'obra, però no en coneixement; sectors poc internacionalitzats; reduïda grandària empresarial que dificulta les activitats internes de R + D; l'absència d'un entorn financer que comprengui i aposti per la innovació ... Són barreres que cal enderrocar.

¿Què opina que Espanya hagi rebaixat al 2% l'objectiu de la UE d'invertir en R + D el 3% del PIB per al 2020?
Necessitem voluntat política i que els empresaris interioritzin la necessitat d'incorporar la innovació com a element clau de creixement. I la Fundació Cotec treballa perquè aquestes dues condicions es donin. Està bé marcar-se objectius, però més important que arribar a una xifra és mantenir una tendència de creixement que permeti, almenys, mantenir les capacitats científiques i tecnològiques.

En la crisi les persones que treballen en R + D s'han reduït un 10%, i les empreses amb activitats de recerca i desenvolupament, un 32%.

És compatible aquesta rebaixa amb augmentar la indústria a un 20% del PIB?
No sabem quines són les hipòtesis del Govern per plantejar aquests objectius ... Però si parlem de xifres, em remeto a les últimes de l'INE, francament negatives: 6 anys seguits de retrocés en l'esforç privat en R + D i 4 anys en la despesa pública, el que constitueix un cas inèdit en la Unió Europea.

Quines polítiques demanen als partits polítics per augmentar la investigació? Les polítiques són relativament fàcils d'implementar i és senzill obtenir amb elles els resultats esperats. Només requereixen l'aportació regular de fons durant períodes prou llargs perquè els investigadors puguin desenvolupar-se i competir en un entorn global regit per l'excel·lència científica. A Espanya, l'augment de fons en la dècada prèvia a la crisi ens ha situat entre les 10 primeres potències científiques a nivell mundial.

Més complexes són les polítiques per elevar el nivell d'innovació d'un país, perquè amb elles s'ha d'aconseguir la implicació de molts agents, la seva col·laboració, i la convergència d'interessos per resoldre els reptes econòmics i socials als quals ens enfrontem.

Les pimes, algunes molt actives en R + D, què necessiten?
Són un grup molt heterogeni amb necessitats diferents segons la seva grandària, sector i capacitat tecnològica.

Considera que hi ha ineficàcia o solapament en la investigació pública a Espanya?
En tots els sistemes hi ha ineficàcies. A Espanya la majoria estan associades a la rigidesa burocràtica, però amb els recursos que s'han dedicat i gairebé sense cultura ni tradició científica,
Espanya ha aconseguit una producció científica notable i institucions i grups excel·lents. Molt més ineficient és la transferència d'aquests resultats al sector productiu