OIDempresa deudora, con 3.000 vendedores y con solo 3 empleados

Diana de Gales: atentado o accidente?

Revelan una conversación privada de Tony Blair y Bill Clinton tras la muerte de Lady

Clinton dijo sobre los príncipes Guillermo y Enrique: "Me preocupan mucho estos niños ahora".

La llamada telefónica entre Tony Blair y Bill Clinton (entonces primer ministro del Reino Unido y presidente de EE.UU. respectivamente) tuvo lugar el 1 de septiembre de 1997, un día después de la muerte de la princesa.
Una transcripción de esta llamada fue desclasificada el 7 de enero por el Centro Presidencial de Clinton en Little Rock, Arkansas, informa 'Daily Mail'. Su convercación se centró especialmente en el destino de los hijos de Diana, los príncipes Guillermo y Enrique. Personalmente la voy a echar de menos, es como si se hubiera apagado una estrella. Ella era una estrella para ellos "Me preocupan mucho esos niños ahora", dijo Bill Clinton, a lo que Blair le respondió: "Ella era su roca de estabilidad, les conectaba con el mundo exterior. El hijo mayor, Guillermo, es igual que ella, tiene los pies sobre la tierra y hace las mismas cosas que el resto de los niños de su edad".

Los dos líderes también abordaron los detalles de la tragedia y discutieron las posibles versiones del accidente que acabó con la vida de la princesa Diana, mientras que Tony Blair confesó que la iba a echar de menos. "Personalmente, la voy a echar de menos, es como si se hubiera apagado una estrella. Ella era una estrella para ellos", dijo. Diana falleció el 31 de agosto de 1997 en un accidente de tráfico en el túnel del puente del Alma, en París, junto a su entonces compañero sentimental, Dodi Al Fayed, cuando huían del acoso de los fotógrafos. En enero del 2004 se inició la investigación para determinar las circunstancias de la muerte.

Según la versión oficial, la princesa falleció como resultado del accidente, que tuvo lugar debido a que el chófer del coche había bebido alcohol

La última oportunitaf, es ara o mai

Junts pel Sí i la CUP intenten reunir-se avui per última vegada Reconeix que la trobada d'avui és l'última oportunitat per a evitar de convocar eleccions dilluns

El coordinador general de CDC, Josep Rull, ha anunciat que avui hi ha d’haver una altra reunió entre Junts pel Sí i la CUP per mirar de superar el blocatge actual, però ja ha apuntat que el president en funcions, Artur Mas, convocarà eleccions dilluns si aquesta trobada no acaba amb un acord per a investir-lo.

Així doncs, sembla que serà l’últim intent. En declaracions a Ara TV, Rull ha dit que calia explorar fins a l’últim racó per veure si es podia fer operatiu el mandat del 27-S. Alhora ha reconegut que no era optimista i que les possibilitats de reeixir eren escasses. Ha refermat la decisió de no cedir a l’exigència de la CUP de proposar un candidat alternatiu a Mas.

Rull reclama coherència a la CUP ‘Si avui no es tanca la possibilitat d’un acord per investir el candidat, es convocaran eleccions’. Amb aquesta contundència, Rull ha dit una vegada més que el procés no es podia construir excloent. També ha recordat que la diputada de la CUP Anna Gabriel havia dit durant la campanya que avalarien un president que volgués proclamar la independència, sense que importés el nom. ‘Que siguin coherents amb això’, ha reclamat.
Segons Rull, la CUP desaprofita una oportunitat històrica perquè fa passar una ideologia concreta per sobre del projecte de país, tot i representar una part petita de la ciutadania de Catalunya. Ha insinuat que els votants tenien una percepció de la CUP que no és la que s’ha fet palesa ara. ‘Potser es va mal interpretar l’abraçada entre Artur Mas i David Fernàndez’, ha exclamat.

Repetir Junts pel Sí amb el mateix esquema de candidatura Una vegada més, el coordinador general de CDC ha defensat la repetició de la fórmula de Junts pel Sí en unes eleccions al març, i més després del resultat de les eleccions espanyoles. ‘Si estem convençuts que hi ha una eina que és bona, que el mandat democràtic existeix, que ara el problema és la majoria interior per a fer-ho fiable, explorem-ho. Els vots per la independència hi són, transformem-los en escons’, ha dit. Rull veu aquestes eleccions com una segona volta, i per això creu que s’ha de repetir l’esquema de candidatura del 27-S.

Si els convergents s’hi presentessin sols, hi anirien amb la sigla habitual, CDC. La reunió d’ahir Junts pel Sí i la CUP es van reunir ahir en una trobada convocada per les entitats sobiranistes per l’ANC i Òmnium. La coalició de CDC i ERC va mantenir Artur Mas com a candidat a la presidència de la Generalitat i la CUP va insistir de rebutjar-lo. Aquest partit va dir que continuava treballant i que no s’havia aixecat de la taula, però alhora no volia cap més trobada si no la convocava Junts pel Sí.
Se sap que de la CUP hi van acudir els diputats Anna Gabriel, Albert Botran i Eulàlia Reguant, a més de dos membres del secretariat nacional. Marta Rovira, Jordi Turull i Josep Rull van ser els representants de JxSí. Per part de les entitats, hi van assistir Jordi Sànchez, president de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC); Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural; i Carles Puigdemont, president de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI).

Teatre al parlament català

Diu el diccionari que una pantomima és “una peça dramàtica en què els personatges s'expressen únicament amb gestos”. Potser ho trobaran un comparació massa arriscada, fins i tot un pèl maleducada si vostès volen, però no els negaré que hi ha moments en què em pregunto si el que està passant aquests dies a Catalunya, aquests darrers dies vull dir, no ho és una mica, una pantomima. Perquè no es pot negar que tot plegat és un drama i que darrerament els personatges, més que amb paraules, s'expressen només amb gestos. A mi em fa la sensació (i tant de bo que vagi errat) que no hi ha marxa enrere i que anem de cap a la repetició del 27-S. Però com que ni la CUP ni Junts pel Sí, ni CDC ni ERC volen assumir que hi tinguin cap responsabilitat, sinó que el que volen és deixar clar que la culpa és de l'altre, potser el que ara passa és tan simple com que ens allarguen hores i hores, reunions i més reunions, l'epíleg d'una obra que ja té final però que ningú vol sortir a explicar. Ningú es vol aixecar de la taula de negociació tot i que hi entren i en surten enrocats. Jo només els demano una cosa (per enèsima vegada), i és que no facin teatre. Si no hi ha acord possible, que ens ho expliquin. Tots junts, de costat, i assumint que les coses són com són. Però que no ens allarguin l'agonia tot plegat perquè no saben com acabar-ho i, sobretot, perquè ara volen que la culpa sigui dels altres. Deixin-se sisplau de fer gestos com els que ahir van representar. Uns oferint un govern de consens just quan s'acaba la legislatura més curta de la història i els altres intentant amb piulades i declaracions innocents posar pressió a Mas perquè s'enretiri, que diria Pujol. Insisteixo, més que perseguir un acord, ahir semblava que entre tots els que busquessin fos no quedar esquitxats pel desacord. I ara, quan correm el risc de donar la raó a Aznar, seria interessant deixar-nos de teatre, de pantomimes i de finals dramàtics. Si hi ha possibilitat d'acord, negociïn. Però si no, no ho allarguin. O caixa o faixa. Però no facin teatre. No facin teatre perquè el públic independentista ja ha perdut la innocència, és adult, intueix el que passa darrere les bambolines i està cansat, emprenyat, enutjat, irritat dolgut i perplex. Però és tossut i no marxarà. I ja ho decidirà ell, de qui és la culpa

Teatre al parlament català

Diu el diccionari que una pantomima és “una peça dramàtica en què els personatges s'expressen únicament amb gestos”. Potser ho trobaran un comparació massa arriscada, fins i tot un pèl maleducada si vostès volen, però no els negaré que hi ha moments en què em pregunto si el que està passant aquests dies a Catalunya, aquests darrers dies vull dir, no ho és una mica, una pantomima. Perquè no es pot negar que tot plegat és un drama i que darrerament els personatges, més que amb paraules, s'expressen només amb gestos. A mi em fa la sensació (i tant de bo que vagi errat) que no hi ha marxa enrere i que anem de cap a la repetició del 27-S. Però com que ni la CUP ni Junts pel Sí, ni CDC ni ERC volen assumir que hi tinguin cap responsabilitat, sinó que el que volen és deixar clar que la culpa és de l'altre, potser el que ara passa és tan simple com que ens allarguen hores i hores, reunions i més reunions, l'epíleg d'una obra que ja té final però que ningú vol sortir a explicar. Ningú es vol aixecar de la taula de negociació tot i que hi entren i en surten enrocats. Jo només els demano una cosa (per enèsima vegada), i és que no facin teatre. Si no hi ha acord possible, que ens ho expliquin. Tots junts, de costat, i assumint que les coses són com són. Però que no ens allarguin l'agonia tot plegat perquè no saben com acabar-ho i, sobretot, perquè ara volen que la culpa sigui dels altres. Deixin-se sisplau de fer gestos com els que ahir van representar. Uns oferint un govern de consens just quan s'acaba la legislatura més curta de la història i els altres intentant amb piulades i declaracions innocents posar pressió a Mas perquè s'enretiri, que diria Pujol. Insisteixo, més que perseguir un acord, ahir semblava que entre tots els que busquessin fos no quedar esquitxats pel desacord. I ara, quan correm el risc de donar la raó a Aznar, seria interessant deixar-nos de teatre, de pantomimes i de finals dramàtics. Si hi ha possibilitat d'acord, negociïn. Però si no, no ho allarguin. O caixa o faixa. Però no facin teatre. No facin teatre perquè el públic independentista ja ha perdut la innocència, és adult, intueix el que passa darrere les bambolines i està cansat, emprenyat, enutjat, irritat dolgut i perplex. Però és tossut i no marxarà. I ja ho decidirà ell, de qui és la culpa