Guerra abierta dentro de El Corte Inglés

El Corte Inglés donó a la Iglesia católica ocho millones de euros con motivo de la Jornada Mundial de la Juventud en 2011 y, a cambio, el Arzobispado de Madrid se obligó a contratar con los grandes almacenes viajes y alojamientos, además de dos campañas publicitarias y a comprarle ordenadores, camisetas y mochilas, todo ello por un importe de 6,9 millones de euros.
El contrato entre El Corte Inglés y el Arzobispado, presidido entonces por Antonio María Rouco Varela, ha sido desvelado por el grupo La Nueve, vinculado a Anonymous, junto con un listado de todos los gastos del Departamento de Relaciones Externas de la empresa entre 2011 y 2016.
En el documento, la empresa justifica el donativo por su deseo de “colaborar en la realización, promoción y difusión” de la Jornada Mundial de la Juventud, que se celebró en Madrid entre los días 16 y 21 de agosto de 2011. El papa Benedicto XVI presidió el acto, al que acudieron dos millones de personas de todo el mundo.
Así, los Presupuestos Generales del Estado del 2010 incluyeron a la Jornada Mundial de la Juventud entre los acontecimientos de “excepcional interés público” de 2011, lo que permitió a las empresas patrocinadoras acceder a los beneficios fiscales establecidos por la Ley de Mecenazgo. De hecho, por el volumen de la donación, El Corte Inglés pudo recuperar hasta el 90% de la cantidad aportada.
A cambio del generoso donativo, la Iglesia se comprometió a contratar con Viajes El Corte Inglés los viajes y alojamiento de los obispos y personalidades que acudieron a la celebración, por importe de dos millones de euros más IVA, también los de los peregrinos, por otro millón más IVA. Los obispos también le compraron material informático por valor de 650.000 euros, más 400.000 euros en camisetas, gorras y abanicos serigrafiados con el logotipo del evento, y otros 400.000 en mochilas del peregrino.,
Además, el Arzobispado de Madrid se obligaba a contratar tres campañas de promoción: en los centros Opencor, por 1,7 millones de euros; en los centros de El Corte Inglés, por 450.000 euros, y en los Hipercor, por otros 300.000 euros

transvasament del Ebre i Catalunya

Puigdemont assegura que el Govern "combatrà" el pla hidrològic i defensa que en una Catalunya independent "no existiria"


El president assegura que la iniciativa és una "amenaça directa" tant mediambiental com social


ACN Molins de Reix.-El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha assegurat que el Govern "combatrà" el pla hidrològic de la conca de l'Ebre i ha afegit que en una Catalunya independent aquest no existiria. Des de la Fira de la Candelera de Molins de Rei (Baix Llobregat), Puigdemont ha dit que el Govern està "al costat de la justa reivindicació" dels ciutadans que aquest diumenge es manifesten a Amposta contra aquest pla. El president ha considerat el pla hidrològic aprovat pel govern en funcions del PP una "amenaça directa" tant ambiental com social. "Més que mai el riu és de tots i hem de dir clarament a l'Estat espanyol, i que ho entengui la UE, que no acceptarem i combatrem el pla hidrològic", ha declarat. Ha afegit que una mesura com aquesta és "un motiu més" per esdevenir independents ja que en una Catalunya independent no existiria un pla com aquest, apuntat que la UE no permet plans hidrològics de rius que passin per més d'un estat. Ha lamentat però que mentre Catalunya formi part "d'un Estat que no escolta" haurà de continuar "fent sentir la seva veu".
El president ha explicat que aquest dilluns rebrà els organitzadors de la manifestació i els eurodiputats que visitaran Catalunya i els donarà el missatge "que el Govern fa costat a aquesta reivindicació".

así se hara conocer el nuevo orden (video)

https://m.youtube.com/watch?list=LLEhcICRnmcysHCrz_Hw0lnw&v=A4ZjbOuePzs

cartes creuades sobre la independència

Cartes creuades: Alex Salmond a Euskal Herria
Els directors de Berria i VilaWeb intercanvien cada diumenge una explicació de la realitat del seu país, als respectius diaris


Carta de Martxelo Otamendi a Vicent Partal
Durant aquest procés d’elecció del president del govern d’Espanya, us hem preguntat moltes vegades als catalans quin seria el cap de govern més eficaç per a Espanya (dir-ne ‘el millor’ seria massa), des del punt de vista de la independència de Catalunya .  I això és el que ens heu respost amb freqüència: ‘A Catalunya no estem en això, ens és indiferent si és Rajoy o si és Sanchez, o si són tots dos; nosaltres ens n’anem’.
Hem escoltat als que, preocupats pels moviments que pugui fer Sanchez, han dit que convindria que seguís Rajoy, ja que és el millor accionant la màquina de crear independendistes. És important determinar per on es pot augmentar el nombre d’independentistes, en quin àmbit cal incidir principalment perquè els qui sent catalanistes que no hagin passat a l’independentisme donin per fi el pas. O com, mitjançant polítiques socials, s’arriba a aquests estrats que componen el poble pla. El que està clar és que, per preservar el procés de tempestes venidores, cal enriquir el sòl independentista.
Les properes setmanes s’aclarirà l’elecció del president d’Espanya, i, quan s’aclareixi, comptarem amb més dades per fer previsions.
Mentrestant diumenge passat, la Fundació Sabino Arana li va concedir un premi homònim a Alex Salmond, exprimer ministre d’Escòcia i padrí de la independència. Els lectors catalans ja se n’hauran adonat que la fundació d’EAJ-PNB s’anomena com el fundador del partit.
Li van donar el premi per l’esforç realitzat per conduir a Escòcia cap a la independència, i per la manera en què el va conduir; aquestes van ser les raons per les quals li van concedir tan merescut premi. I durant l’acte de lliurament del premi la gent del PNB van utilitzar expressions com ara ‘exemplar’ i ‘ens has ensenyat el camí’.
I convé recordar que Salmond va iniciar la proposta de separació de Londres tan aviat com va veure que la majoria parlamentària d’Escòcia estava a favor de la independència. Per això el premien aquells que no veuen la independència en el seu horitzó polític pròxim.
Carta de Vicent Partal a Martxelo Otamendi
Aquesta setmana ha tingut lloc el primer ple ordinari del Parlament de Catalunya després de les eleccions del 27-S. L’enorme dificultat per formar govern havia impedit fins ara que començaren els treballs normals d’una legislatura. D’una legislatura especial com poques les hi haurà, això si.
Hi havia un cert interès per veure com anava a actuar Inés Arrimadas com a cap de l’oposició i com li respondria el president Puigdemont. I en aquest context es va produir un d’aquells instants que, sent una anècdota, marquen la categoria. En cinc segons es va veure com ha canviat aquest país. La senyora Arrimadas va demanar al president de la Generalitat si estava disposat a encapçalar un intent de millora del finançament de Catalunya per part de l’estat. I Puigdemont es va limitar a dir que no. Que això ja no tenia interès ni sentit i que a ells no els havia votat la població per reformar Espanya. Ho va dir amb la calma i la tranquil·litat amb les que sol expressar-se, que aporten com un plus de contundència a la seua expressió, encara.
El nou govern ha començat a caminar, en aquest sentit, amb molta decisió. El vicepresident Junqueras va declarar al Financial Times que Espanya té un deute impossible de resoldre i que la comunitat internacional i els mercats farien bé en pensar que Catalunya pagarà la seua part quan proclame la república. Fins i tot el periodista del rotatiu econòmic va dir en l’article que aquella posició era interessant!
També en una entrevista, aquest cop a VilaWeb, Junqueras va avançar en la discussió sobre com es proclamarà la independència. Pronosticà que quan s’acaben els famosos divuit mesos, en cosa de poques hores o un parell de dies, el parlament de Catalunya aprovarà les tres lleis de desconexió i convocarà les eleccions del parlament constituent de la república. I amb això el marc legislatiu i polític del país haurà canviat, passant a la independència de facto. Així de fàcil i de concret. No es vol reformar Espanya ja i tenim un pla.

sube los partidarios de independizarse se España

Política El ‘CIS catalán’ da la mayoría a los independentistas



Aumentan un 10% los partidarios de romper con España frente al apoyo del 48% que obtuvieron las listas soberanistas en las elecciones autonómicas del 27-S
La oposición a la independencia de Cataluña se reduce al 32%, según el último barómetro del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO). Mientras tanto, se elevan a un 57,2% los partidarios del Estado propio frente al 48% que se mostraron a favor en las elecciones del 27-S.

Según los datos arrojados por la encuesta del conocido también como ‘CIS catalán’, que se ha hecho pública este viernes,  un 33,1% está “totalmente a favor” de la separación de España, mientras que un 24,1% está “bastante de acuerdo”. Hay que recordar que en los pasados comicios al Parlament, los partidarios de la independencia fueron el 48% de los votantes.
En cambio,  un 10,1% se muestra “bastante en contra”, mientras que un 21,9% la “rechaza totalmente”. La Generalitat ha resaltado que esta cifra supone, por tanto, un aumento de casi  10 puntos desde entonces.
El estudio del CEO, basado en las redes sociales, destaca también el hecho de que la mayoría se muestra  dispuesta a debatir sobre la independencia en cualquier ámbito, incluso en el trabajo.
Sin embargo, la gente se muestra menos dispuesta a mojarse en Facebook y Twitter,. También llama la atención que las opiniones sobre la independencia, ya sean a favor o en contra, suelen ser  compartidas por la gente del entorno de los ciudadanos consultados.