El referèndum reuniria més votants que la majoria d’eleccions al Parlament des de 1980

El referèndum reuniria més votants que la majoria d’eleccions al Parlament des de 1980

La participació podria ser de 3,3 milions d'electors, més que tots els comicis a la cambra catalana excepte els de 2012 i els de 2015

La clau de volta de la validesa del referèndum podrien ser no només els resultats, sinó la participació. El Govern no està disposat a posar un topall mínim, però tot apunta que els 2,34 milions d’electors del 9N (per un cens d’uns 5,5 milions) no serien suficients per la comunitat internacional. En aquest sentit, una enquesta interna d’ERC filtrada a Nació Digital donaria molta més credibilitat a un plebiscit no pactat amb l’Estat, ja que n’eleva la possible participació fins a 3,3 milions d’electors. O el que és el mateix: més votants que 9 de les 11 eleccions al Parlament de Catalunya. Només les de 2012 (amb 3,6 milions) i les de 2015 (amb 4,1 milions) superarien amb claredat el futurible referèndum –les de 2003 van aplegar 3,31 milions. 

Amb 3,3 milions de votants, el Sí a la independència podria arribar al 69% 
Pel que fa al resultat, la mostra d’ERC indica que un 57% d’electors es decantaria pel Sí a l’Estat català, mentre que el 42% apostaria per l’status quo. I entre els qui es mostren disposats a anar a les urnes fins i tot si Madrid no hi dóna el vist-i-plau, els independentistes serien el 69%, és a dir, fins a 2,27 milions. La suma de Junts pel Sí i la CUP va sumar 1,96 milions de paperetes en les eleccions del 27S. 
Gairebé la meitat de votants comuns farien costat a la independència 
Un referèndum unilateral mobilitzaria més d’un 90% dels votants d’ERC, PDeCAT i la CUP, però també un 69% d’electors del món dels comuns, gairebé la meitat dels quals (45%) votarien Sí. Un 14% més creu que “probablement” també aniria als col·legis electorals, segons l’enquesta, feta a 1.780 persones durant el mes de març. En les files unionistes, al voltant d’un 40% d’electors de Ciudadanos, PP i PSC acudirien a una votació “il·legal”, com els seus dirigents la titllen. 

La inmoralidad de Rodrigo Rato no conoce límites

Resulta difícil encontrar un parangón en la política española, incluso en la europea, de un dirigente que acumule tanto poder como Rodrigo Rato y que luego acabe dilapidando todo su crédito político y moral por el sumidero de la inmoralidad. Rato fue ministro de Economía y vicepresidente del Gobierno, y luego director gerente del Fondo Monetario Intercional (FMI), un cargo con rango de jefe de Estado. Fue el rostro del milagro económico del mandato de José María Aznar. Y, con independencia de otras consideraciones sobre la gestión económica de aquella etapa, lo cierto es que su ejecutoria ha quedado hecha trizas por el obsceno comportamiento de quien abusó de su posición para su lucro personal.

Las últimas revelaciones publicadas en EL MUNDO acreditan la falta de escrúpulos de quien un día aspiró a tomar el relevo de Aznar al frente del PP y del Gobierno. Rato no incurrió en irregularidades tras haber abandonado sus responsabilidades políticas. Siendo ministro, escondía ya siete millonesoffshore. Según el último informe de la Unidad Central Operativa (UCO) de la Guardia Civil, el ex vicepresidente blanqueó capitales y pagó con dinero ilícito préstamos de bancos. Transifirió los fondos desde paraísos fiscales en tres operaciones en 2001 y 2003. La Guardia Civil cree que cinco empresas de la familia Rato facturaron 82 millones de euros entre 1998 y 2004 a nueve compañías que él privatizó cuando ejercía el cargo de vicepresidente. En concreto, 31 de estos 82 millones fueron abonados entre 2004 y 2007, cuando Rato era director del FMI. Y, de hecho, la salida de Rato de este organismo se produjo solo dos días después de que la auditora externa del Fondo le interrogase por sus empresas en paraísos fiscales para operaciones de blanqueo. Este hecho explica, diez años después, por qué el ex dirigente del PP tuvo que salir de forma abrupta del FMI, un movimiento que erosionó gravamente la imagen de España en el exterior.

El comportamiento de Rato sólo puede calificarse de infame. Porque si ya es grave que cualquier cargo público caiga en prácticas ilícitas y reprobables, aún es más lacerante en quien ejerció responsabilidades tan elevadas. Y sólo desde la desvergüenza absoluta o desde una sensación de impunidad cabe entender que Rato no tuviera complejos en blanquear parte de su fortuna utilizando el correo electrónico del FMI o que repatriara más de cuatro millones de euros mediante una empresa de Panamá cuando todavía era vicepresidente, tal como ha desvelado este periódico. Incluso llegó a ordenar desde su despacho ministerial a empresas controladas por el Estado que contrataran con sus sociedades familiares, lo que certifica la catadura moral del susodicho.

Cabe subrayar que, en la persona del ex ministro de Economía, confluyen tanto las sombras de corrupción en sus negocios particulares -Hacienda ya detectó anomalías en dos regularizaciones de Rato- como las irregularidades que salpican su gestión en el ámbito público. El PP le confió la Presidencia de Bankia cuando aún no era un personaje caído en desgracia. Sin embargo, fue condenado por la Audiencia Nacional a cuatro años y medio de cárcel por un delito de apropiación indebida en el caso de las tarjetas black y está siendo investigado por su responsabilidad en la salida fraudulenta de Bankia a Bolsa. Con relación a las tarjetas opacas, un latrocinio en el que directivos y consejeros de la entidad gastaron fraudulentamente 12,5 millones de euros entre 2003 y 2012, la Audiencia sentenció que Rato "extendió la práctica a su favor". Rato se benefició de estancias en hoteles de cinco estrellas y de la compra de artículos de lujo. Por otro lado, y aunque la entidad ya ha devuelto el dinero de la salida a Bolsa a los accionistas minoritarios, lo cierto es que el ex presidente de Bankia consintió la manipulación en su contabilidad, tal como prueban los informes de los inspectores. El descalabro de su gestión -y la de Blesa- no le salió gratis a los ciudadanos, ya que el Estado tuvo que inyectar 23.000 millones de euros de dinero público para rescatar a Bankia.

Todo ello conforma el retrato de un hombre que no conoce la ética y que ha preferido socavar su prestigio aun a riesgo de magullar también la tarea económica del partido que le encumbró al primer escalafón de la política nacional e internacional. La Justicia debe investigar a fondo el origen del patrimonio de Rato, que en modo alguno se corresponde con las retribuciones percibidas durante su trayectoria política y financiera. Pero, al margen de la acción de los tribunales, de lo que ya no caben dudas es del oneroso proceder de un dirigente convertido en epítome de la falta de principios. Es difícil caer más bajo que Rodrigo Rato.

“No hi ha res que en la llei Internacional que prohibeixi la declaració de la independència”, Ana Stanic

“No hi ha res que en la llei Internacional que prohibeixi la declaració de la independència”, Ana Stanic

Per
Redacció Unilateral

17 d'abril de 2017




Segons l’advocada eslovena Ana Stanic, el reconeixement internacional no és ara un element crucial per esdevenir un estat propi. El més important, a banda de la relació entre les persones i la cooperació entre estats, “és tenir un govern eficient que sàpiga explicar al món qui és i què vol Catalunya”. Així ho va dir Stanic durant el novè Esmorzar de la FOCIR celebrat a l’Institut d’Estudis Catalans.


Stanic va fundar fa deu anys a Londres el prestigiós bufet de dret comunitari “E&A Law” del qual n’és presidenta. És especialista en conflictes entre estats europeus i una gran entesa en processos d’independència, especialment familiaritzada amb el cas català. Per això, durant l’Esmorzar FOCIR, l’eslovena subratllà que en els moments de transició és vital el rol de la diplomàcia. En aquest sentit, l’advocada féu referència a la diplomàcia que duu a terme el govern català però sobretot es va referir a la diplomàcia pública i a tots aquells àmbits on poden actuar les persones individuals catalanes que tenen una bona i reconeguda trajectòria professional. Stanic afirma que les organitzacions de la societat civil i les persones individuals han de fer d’altaveu del procés que viu que Catalunya però sobretot han de fer comprendre al món que Catalunya pot ser experta i pot tenir un lloc al món perquè és especialista en temes com ara la crisi dels refugiats o el canvi climàtic.

L’especialista en dret comunitari, que va ser ponent a les darreres Jornades FOCIR, instà els catalans a tenir veu pròpia en la comunitat internacional, a explicar quins són els principis que configuren la nostra nació. Va voler deixar clara la importància d’intercanviar opinions, sense parlar del passat, sinó del moment que viuen ara els catalans i les catalanes.


Davant la pregunta “quin és el requisit pel reconeixement català”?, l’advocada respongué que no hi ha un criteri concret, sinó que el més important és tenir un estat eficient, un territori i unes persones que hi habitin. “No hi ha res que en la llei Internacional que prohibeixi la declaració de la independència”. En aquest sentit, Stanic afegí que tal i com ha succeït en altres processos de secessió, no cal preocupar-se en excés pel reconeixement internacional per part dels altres estats perquè aquest arribarà al cap d’un temps i no necessàriament serà ni automàtic ni ràpid.

Anasazi tribe forgotten USA

Registration-Inscripción

by Thalia Lightbringer April 09, 2017 from MessageToEagle Website No one really knows for certain what happened to the Anasazi. They attained a high level of culture for their time, then abandoned it all. Did they exhaust their resources then lose faith in their way of life? Could they have had competition for the dwindling food and water sources from other tribes migrating to their area? From Nomadic Beginnings To Complex Culture   Example of Native American Rock Art from Utah Photo Credit: Cherei J. McCarter   The Anasazi began as nomadic hunter-gatherers, perhaps as early as 1500 BC. They occupied the valleys and plains in the "Four Corners" region of North America, where Utah, Colorado, Arizona, and New Mexico meet at the corners. They eventually adapted into a basket maker culture, clustering together in settlements with pit houses around 300-700 AD. Then for some reason they felt the need to change their ways drastically. After this time, the Anasazi built great cities and ceremonial centers with kivas, special sacred buildings which were usually built underground with a hatchway at the top, which were used for religious rituals. The kivas are also associated with the Pueblo and Hopi tribes, connected with their belief in the Kachina spirits. The hatchway was symbolic of the gateway between our world and the "fourth world", realm of the spirits. The Anasazi may have adopted some of the ritual beliefs from other people coming to the area, since the Kachinas are thought to bring rain and fertility. These things became very important to them at the end of their culture. Anasazi pictograph possibly depicting the Crab Nebula supernova in AD 1054 Chaco Canyon, New Mexico The Anasazi studied the stars and developed complex calendars, using astronomical observations to pinpoint the proper times for sowing and harvesting their crops. Chaco Canyon in New Mexico seems to have been a center for astronomical studies and sacred ceremonies. They did not have a written language, but left behind beautiful petroglyphs, symbolic art carved into the rocks. In their final period of development, the Anasazi moved to barely accessible canyons, building cliff houses surrounded by high walls in places with natural springs, such as atMesa Verde, Colorado. This period of cultural development lasted until around 1300 AD. Then they seem to have decided to suddenly abandon all their achievements, some even leaving their possessions behind. Need For Defense? Cliff Dwellings at Mesa Verde, Colorado Photo Credit: Cherei J. McCarter The Anasazi are often called the "Ancient Ones", but the term comes from a Navajo word meaning "ancestors of our enemies". Archaeologists refer to them as the "Mogollon" culture. We do not know what they called themselves, but the Hopi claim that the Ancient Ones are their ancestors. This might give us a clue as to why the Anasazi abruptly left their settlements less than 50 years after accomplishing the amazingly difficult feat of building dwellings sheltered high in canyon cliffs. The Hopi are an extremely peaceful people, rarely engaging in warfare. They have been known to leave a settlement rather than fight with another tribe over it. The Navajo are believed to have come to the area from the north (based on similarities with the language of the Athabascan tribe in Canada) at around 1400 AD. Perhaps some of them arrived earlier than this and the Anasazi decided to leave, avoiding potential conflict. The building of cliff dwellings seems to point to a need for defense. Not only are they difficult to reach, but also quite hard to see unless you know what you are looking for. Drought and Famine Leading to Loss of Faith? Settlement at Gila, New Mexico Photo Credit: Cherei J. McCarter Another idea is that they had exhausted the resources of the area and after years of drought were losing faith in their traditions. There is a tale of a Hopi leader who asked a neighboring tribe to slaughter his people in the night, because they had strayed too far from their values. It seems the Anasazi would also sacrifice themselves for their traditions. There have been remains found which indicate such sacrifice in the kivas of some Anasazi ruins, but seemed to be little or no evidence of violent conflict. However, more recent findings show that this was not always true and it is possible that the settlements fought amongst themselves, perhaps because of dwindling resources. Since they used wooden beams in the construction of their dwellings, we know when they lived and that there were many years of drought. Accurate dates and information about the climate of the time has been obtained from these wooden supports usingdendrochronology, a method of dating using tree rings. Tree rings show that they had successfully survived periods of drought before, but maybe the final drought was compounded by other factors. Archaeologists have also found indications that hunger got so bad at the end that they resorted to cannibalism in some instances, though it is also possible that marauding enemies were responsible for this. Native legends speak of such raiders coming to the area. It is now believed the Anasazi migrated to the Hopi mesas and Rio Grande valley, and are now known as the Hopi, Zuni and Pueblo tribes. Traditional tales of these people support some scientific findings that the exodus may have occurred gradually, in small groups, over a hundred-year period. Perhaps they just decided to go back to a simpler life, remembering their nomadic past when their traditions failed to save them from drought and hunger.

anasazi: els primers colonitzadors Dels EE.UU.

per Thalia Lightbringer 09 de Abril de 2017
de MessageToEagle Lloc Web

En realitat, ningú sap amb certesa que va passar amb els Anasazi .

Van aconseguir un alt nivell de cultura del seu temps, i després van abandonar tot.

• ¿S'esgoten els seus recursos i després perden la fe en la seva forma de vida?
  
  
• Podrien haver tingut competència pels cada vegada més escassos aliments i fonts d'aigua d'altres tribus que migren a la seva àrea?

Des de començaments nòmada a la cultura complexa

 

Exemple de l'art del natiu americà de la roca d'Utah

Crèdit de la imatge: Cherei J. McCarter
 

Els Anasazi va començar com caçadors-recol·lectors nòmades, potser tan aviat com 1500 AC.

Que ocupaven les valls i planes al " Four Corners regió" d'Amèrica del Nord, on Utah, Colorado, Arizona, Nou Mèxic i es troben a les cantonades.

Amb el temps adaptar-se a una cultura cisteller, agrupar junts en assentaments amb cases de pou al voltant de 300-700 dC. Llavors, per alguna raó que sentien la necessitat de canviar les seves formes dràsticament.

Després d'aquest temps, els Anasazi construït grans ciutats i centres cerimonials amb kivas , edificis sagrats especials que en general es construeixen sota terra amb una escotilla a la part superior, els quals van ser utilitzats per als rituals religiosos.

Els kivas també estan associats amb els Poble i Hopi tribus, connectats amb la seva creença en els esperits Kachina . La escotilla era un símbol de la porta d'enllaç entre el nostre món i el "quart món", el regne dels esperits.

Els Anasazi pot haver adoptat algunes de les creences rituals d'altres persones que arriben a la zona, ja que es creu que els kachinas per portar la pluja i la fertilitat.

Aquestes coses es van fer molt important per a ells al final de la seva cultura.

Anasazi pictograma que representa possiblement la

supernova de la nebulosa de cranc en l'any 1054

Canó del Chaco, Nou Mèxic

Els Anasazi va estudiar les estrelles i desenvolupat complexos calendaris, usant observacions astronòmiques per determinar el moment adequat per a la sembra i la collita dels seus cultius.

Canó del Chaco a Nou Mèxic sembla haver estat un centre d'estudis astronòmics i cerimònies sagrades.

Ells no tenien un llenguatge escrit, però van deixar enrere bells petroglifos, art simbòlic tallat en les roques.

En el seu últim període de desenvolupament, els anasazi es va traslladar als canons gairebé inaccessibles, la construcció de cases penya-segat envoltat per alts murs en llocs amb fonts naturals, com en Taula Verda, Colorado . Aquest període de desenvolupament cultural va durar fins a al voltant de l'any 1300.

Llavors sembla que han decidit abandonar sobtadament tots els seus èxits, alguns fins i tot deixant les seves possessions.

Necessitat de la defensa?

Habitatges de penya-segat a Taula Verda, Colorado

Crèdit de la imatge: Cherei J. McCarter

Els Anasazi sovint són cridats els " els Antics ", però el terme prové d'una paraula Navajo que significa "avantpassats dels nostres enemics". Els arqueòlegs es refereixen a ells com la cultura "mogollón" .

No sabem el que van cridar a si mateixos, però els Hopi afirmar que els Antics són els seus avantpassats.

Això ens pot donar una pista de per què els Anasazi va deixar precipitadament els seus assentaments de menys de 50 anys després d'haver aconseguit la gesta increïblement difícil d'habitatges protegits de construcció d'alta en els penya-segats de canó.

Els Hopi són un poble molt tranquil, poques vegades participar a la guerra.

S'han sabut deixar a un acord en lloc de lluitar amb una altra tribu sobre ella. El Navajo es creu que han arribat a la zona des del nord (sobre la base de similituds amb el llenguatge de la tribu Athabasca al Canadà) a al voltant de 1400 AD.

Potser alguns d'ells van arribar abans d'això i els Anasazi va decidir anar-se'n, evitar el conflicte potencial.

La construcció d'habitatges en els penya-segats sembla apuntar a una necessitat de defensa. No només són difícils d'aconseguir, però també bastant difícil de veure si no sap el que busca.

Sequera i la fam porta a la pèrdua de la fe?

Assentament en Gila, Nou Mèxic

Crèdit de la imatge: Cherei J. McCarter

Una altra idea és que s'havien esgotat els recursos de la zona i després d'anys de sequera estaven perdent la fe en les seves tradicions.

Hi ha una història d'un líder Hopi que va demanar una tribu veïna a sacrificar el seu poble en la nit, perquè s'havien allunyat massa dels seus valors.

Sembla que els anasazi també sacrificar per les seves tradicions. Hi ha hagut restes trobades que indiquen tant sacrifici en les kivas d'algunes ruïnes Anasazi, però semblava haver poca o cap evidència d'un conflicte violent.

No obstant això, les troballes més recents mostren que això no sempre és cert, i és possible que els assentaments lluitaven entre si, potser a causa de la disminució dels recursos.

Ja que utilitzen bigues de fusta en la construcció dels seus habitatges, sabem quan vivien i que hi havia molts anys de sequera.

Dates exactes i informació sobre el clima de les vegades s'ha obtingut a partir d'aquests suports de fusta utilitzant la dendrocronologia , un mètode de sortir amb l'ús d'anells dels arbres.

anells dels arbres mostren que havien sobreviscut amb èxit als períodes de sequera abans, però potser la sequera final va ser agreujada per altres factors.

Els arqueòlegs també han trobat indicis que la fam es van posar tan malament al final que van recórrer al canibalisme en alguns casos, encara que també és possible que els enemics lladres eren responsables d'això. llegendes natives parlen d'aquests incursors propers a la zona.

Ara es creu el Anasazi va migrar als altiplans hopis i la vall del Rio Gran, i ara es coneix com les tribus Hopi, Zuni i Poble.

contes tradicionals d'aquestes persones donen suport algunes troballes científics que l'èxode pot haver passat poc a poc, en petits grups, durant un període de cent anys.

Potser simplement van decidir tornar a una vida més simple, recordant el seu passat nòmada quan les seves tradicions no van poder salvar de la sequera i la fam.