L'Alt Comissionat de l'ONU pels Drets Humans fa arribar una carta de rebuig a l’ambaixadora d’Espanya a Ginebra per la persecució política de les autoritats catalanes .

L’Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Drets Humans ha fet arribar una carta de rebuig per la persecució política de les autoritats catalanes a l’ambaixadora espanyola davant els organismes multilaterals situats a Ginebra a instàncies del Cercle Català de Negocis i del Cercle Mallorquí de Negocis.

En ella, l’Alt Comissionat de l’ ONU pels Drets Humans recorda que el Dret Internacional empara l’exercici del dret a la lliure determinació dels pobles «en un entorn lliure d’amenaces i de l’ús de la força». Així mateix, denuncia la persecució política d’algunes autoritats catalanes per la convocatòria del 9N i mostra la seva preocupació per la continuïtat d’aquests judicis i la manca de predisposició del govern espanyol per conduir la secessió de Catalunya de forma pacífica i pactada.

Finalment, l’Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Drets Humans recorda la importància de l’exercici del dret a l’autodeterminació com a instrument en favor de la prevenció de conflictes i demana explicacions respecte a la posició del govern espanyol, així com per l’anomenada «operació Catalunya».

Aquesta iniciativa s’emmarca en la campanya d’activitats iniciada conjuntament pel Cercle Català de Negocis i el Cercle Mallorquí de Negocis davant dels organismes multilaterals en favor de la prevalença del dret a l’autodeterminació dels pobles sobre el dret intern dels Estats, la seva inclusió en l’ordenament de la Unió Europea que obliga la seva observança a tots els Estats membres i la celebració d’un referèndum a Catalunya sota l’empara dels organismes internacionals especialitzats, vinculant i amb les màximes garanties polítiques i jurídiques.

La propera acció imminent del CCN i del CMN en aquest àmbit estarà encaminada a sol·licitar una demanda de mesures de protecció al Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides donat el greu deteriorament de la qualitat democràtica de les institucions de l’Estat espanyol, així com la instrumentalització política de la justícia. En ella, sol·licitem que les mesures de protecció incloguin una demanda al Secretari General de les Nacions Unides amb la finalitat que exerceixi els seus bons oficis i accepti l’organització d’un referèndum d’autodeterminació a Catalunya sota l’empara de les Nacions Unides i el Dret Internacional.

Des del Cercle Català de Negocis fem una crida a la Generalitat de Catalunya i a la resta d’actors polítics, econòmics i socials a donar suport a aquesta demanda i, més específicament a les autoritats catalanes a què prenguin les mesures oportunes per dotar de les màximes garanties polítiques i jurídiques qualsevol convocatòria de referèndum a Catalunya.

Finalment, el Cercle Mallorquí de Negocis s’adhereix a aquesta iniciativa en favor de l’exercici del dret a l’autodeterminació a la comunitat autònoma de Catalunya, amb el desig que aquesta pugui establir un precedent que en el futur serveixi per a altres territoris de l’Estat espanyol que com les Illes pateixen un espoli fiscal fins i tot superior al de la Catalunya peninsular.

Les imatges de la repressió castiguen la solvència del deute espanyol

Els mercats internacionals expressen preocupació per la falta de diàleg d'Espanya en el procés d'independència, i eleven la prima de risc davant de la inestabilitat política de les darreres setmanes


per Gemma Aguilera23/09/2017

Operació de la Guàrdia Civil contra l'1-O | JORDI BORRÀS

Els mercats internacionals que financen els estats a través de la compra de deute públic han processat les imatges de les darreres setmanes a Catalunya, amb la Guàrdia Civil armada entrant a impremtes, detenint càrrecs de la Generalitat i registrant dependències públiques buscant col·lapsar la logística del referèndum de l’1-O. I el resultat és que la prima de risc espanyola, que mesura el nivell de confiança dels prestadors de diners en què l’Estat retornarà els diners, comença elevar-se. Que un país pugui pagar el deute depèn, sobretot, de la seva evolució econòmica i del seu pressupost públic, és a dir, que els comptes siguin equilibrats, o que si té dèficit, faci un esforç per corregir-lo.



En el cas català, tal i com assenyala el professor d’Economia d’ESADE Josep Comajuncosa a El Món, “hi ha un factor de risc afegit, un conflicte polític considerable que ja fa pujar la prima de risc. Però els mercats no estan preocupats per si Catalunya serà una república o una autonomia, sinó per qui recaptarà els impostos, i per tant, quina capacitat tindrà Espanya per pagar el deute”. Comajuncosa afegeix que “la falta de diàleg genera més dubtes entre els inversors, perquè veuen un escenari diferent al que hi hauria si Catalunya fos independent fruit d’un acord amb Espanya, perquè en aquest cas, Catalunya heretaria part del deute espanyol i els mercats ho interpretarien com un escenari estable per al pagament del deute”.



Comajuncosa explica que la prima de risc, “serveix als inversors per mesurar en quina mesura un Estat tindrà dificultats per tornar els diners, i per cobrir-se les espatlles, posen un tipus d’interès més alt si detecten risc”. I en el cas de Catalunya, afegeix aquest professor de l’escola de negocis ESADE, “una imatge de país conflictiu utilitzant mètodes no democràtics perjudica clarament la seva emissió de deute. Les accions de la Guàrdia Civil i la maquinària judicial que s’ha posat en marxa per aturar el referèndum estan castigant clarament la solvència de l’Estat, tot i que a hores d’ara la prima de risc no estigui tan disparada com correspondria, perquè hi ha mecanismes europeus per controlar-la. Com és normal, els mercats financers prefereixen sempre una resposta civilitzada a un conflicte”, sentencia.







Escorcoll de la Guàrdia Civil a l'oficina d'Unipost de Terrassa | CRISTÓBAL CASTRO



7 de setembre del 2017, els mercats es posen en guàrdia



Si bé els mercats de capital estan més interessats especialment en si els catalans volen seguir essent espanyols i només catalanes, l’economista de l’empresa Futur Finances Pau A. Montserrat explica a El Món que “des del passat 7 de setembre, quan el Parlament va aprovar la llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República, els mercats internacionals ja es prenen seriosament que aquí passa alguna cosa, i la prima de risc immediatament s’amplia. A Espanya li està constant diners el procés català, perquè a l’hora de prestar diners a l’Estat, els mercats ja valoren el cost que tindria una separació no pactada, perquè Catalunya podria no assumir la part del deute del regne d’Espanya si no hi ha una negociació”.



Ara bé, què passaria si la Generalitat ara volgués endeutar-se? “Els costos d’endeutament també serien més grans, perquè hi ha incertesa, i per tant, la seva prima de risc també estaria disparada com en el cas d’Espanya. Però en aquest moment, Catalunya té tancat el finançament exterior perquè no és un interlocutor vàlid per als mercats financers i per tant, no es pot valorar quina seria la seva prima de risc. Només es pot finançar amb transferències de l'Estat i amb impostos propis”, aclareix Pau A. Monserrat, que remarca que en aquests moments cap altra comunitat autònoma té accés als mercats.



La inestabilitat pel procés, aclareix aquest economista, no ve per la voluntat dels catalans de votar sobre el seu futur polític, sinó perquè “els mercats no saben en quines condicions amb de negociar, si amb el 100% d’Espanya o amb una part, és a dir, no saben com serà Espanya d’aquí a un temps i qui pagarà el deute”.

La Comissió Europea reconeix per primer cop "preocupació" per Catalunya

La Comissió Europea ha reconegut avui per primer cop "preocupació" per Catalunya, i el portaveu de Jean-Claude Juncker ha assegurat que Brussel·les està "atenta" a les "conseqüències" que pot tenir l'escalada de tensió entre el principat i l'Estat espanyol. Fins ara la posició oficial de la Comissió era no valorar la qüestió i situar-la només com un afer intern espanyol.

“Sobre Catalunya tan sols puc dir que estic personalment preocupat per la situació però no afegiria cap coma al que ha dit la Comissió, que això s'ha de resoldre a Espanya i tot el que pogués dir aquí no ajudaria a la situació, però ho seguim amb precupació. Sí, haurem d'estar atents a la situació, a si té conseqüències d'una manera o altra”,  ha advertit el cap de gabinet de Juncker, Martin Selmayr. Selmyr està considerat un dels polític més influents de Brussel·les.

L'inici del gir de la Comissió Europea s'ha produit després que la premsa alemanya està expressant des d'ahir un fort malestar per la forma com el president espanyol, Mariano Rajoy, està gestionant la situació, posicionament al qual s'ha sumat el diari britànic The Times, apostant per acceptar el referèndum de l'1 d'Octubre.

Mentrestant, una cinquantena d'eurodiputats de sis grups polítics a Brussel·les i representants de 18 Estats membres han reclamat al president espanyol, que "aturi immediatament" les "accions repressives" contra Catalunya i obri "un diàleg polític". En una carta, els eurodiputats asseguren que el referèndum d'autodeterminació és "una reivindicació política legítima" dels catalans.

 Seguir

Exteriors Catalunya 

✔@exteriorscat

 [EUROPA] 48 eurodiputats de 18 Estats de la UE envien una carta a Rajoy contra les accions de repressió del Govern espanyol a Catalunya.

14:54 - 22 sept. 2017

•  1414 respuestas
 
•  675675 Retweets
 
•  498498 me gusta

REPRESIÓN POLICIALUna cinquantena d'eurodiputats reclamen a Rajoy que "aturi immediatament la repressió"El Nacional

The prosecutor informs the body that directs Trapero which will be coordinated with other security forces, by a single command of the Civil Guard

Interior assumes control of police coordination in CataloniaATLAS TV

The Government has decided to take control of the Mossos de Esquadra after this afternoon they have been summoned by the chief prosecutor of Catalonia, José María Romero de Tejada, all controls in Catalonia of the security forces, according to El Periodico de Catalunya . It is also the Mossos say, are under the sole command the police, the Civil Guard and the local police for relacioandas performances with the 1-O referendum. Both the Government and the head of the Mossos have expressed their opposition to the measure, in what they consider "an interference".


The prosecutor had already anticipated that this order was prepared to consider the involvement of the Mossos was still low, especially after the delay of the body that directs Josep Lluís Trapero shows the judicial delegation from the Ministry of Economy after registration. In any case, the order is not supposed to remove any competition to the Catalan police, ministry sources reported. This coordination mechanism is essentially the same for which the Mossos were entrusted the subsequent actions to attack Barcelona and Cambrils.


The decision did not like the Mossos. The Minister of Interior, Joaquim Forn, has ensured that the Mossos d'Esquadra have expressed, through Josep Lluis senior Trapero, "the body will not accept the coordination of the representative of the Spanish State" with other security forces Catalonia with a view to preventing the 1-O. In an official statement, Forn pointed out that at the meeting held this morning at the headquarters of the Office of TSJC with commanders of the Civil Guard, the National Police and the Guardia Urbana de Barcelona, ​​the head of the Mossos explained that "no can accept that under the umbrella of coordination is intended to direct the body "through a command of the Ministry of Interior.


"Since the government of the Generalitat do not accept this interference by the State because all the organs that the current legal framework has to coordinate security Catalonia skips", stressed Forn, who added that the legal services of the Government are studying instruction given to the Mossos "to give a legal response. Trapero will have to confirm Monday that disobeys the order



The move comes after Interior communicated by letter to the Minister of the Department of the Generalitat, Joaquim Forn, sending units to Catalonia National Police and Civil Guard to support the Catalan police in maintaining public order. According to chief prosecutor has referred the Superior Court of Catalonia to the responsible Civil Guard, National Police and Mossos, coordination has been entrusted to the Ministry of State Security.


Interior recalls that the organic law of security forces of the State of 1986 referred to in Article 38.2 the intervention of police and Guard in maintaining law and order in support of the Mossos, as well Interior has communicated by letter to the Catalan authorities Catalonia justify sending units of the National Police and Civil Guard. The exercise of this function corresponds priority to the Mossos but, as recorded by the Act, subject to the intervention of Police and Civil Guard when, "or at the request of the authorities of the Autonomous Community, or by choice, deemed necessary by the competent state authorities. "

El fiscal comunica al cuerpo que dirige Trapero que estarán coordinados, junto a las demás fuerzas de seguridad, por un mando único de la Guardia Civil

Interior asume el control de la coordinación policial en CataluñaATLAS TV

El Gobierno ha decidido tomar el control de los Mossos de Esquadra después de que este mediodía hayan sido convocados por el fiscal superior de Cataluña, José María Romero de Tejada, todos los mandos en Cataluña de las fuerzas de seguridad, según informa El Periódico de Cataluña. Es decir, además de los Mossos, quedan bajo ese mando único la Policía, la Guardia Civil y la Guardia Urbana para las actuaciones relacioandas con el referendo del 1-O. Tanto la Generalitat como el jefe de los Mossos han expresado su rechazo a la medida, en lo que consideran «una injerencia».


El fiscal ya había anticipado que estaba preparando esta orden al considerar que la implicación de los Mossos estaba siendo escasa, sobre todo tras la tardanza del cuerpo que dirige Josep Lluís Trapero en sacar a la comitiva judicial de la Consellería de Economía tras el registro. En todo caso, la orden no supone que se retire competencia alguna a los Mossos d'Esquadra, han informado fuentes ministeriales. Este mecanismo de coordinación es, en lo esencial, el mismo por el que a los Mossos se les encomendó las actuaciones posteriores al atentado de Barcelona y Cambrils.


La decisión no ha gustado a los Mossos. El conseller de Interior, Joaquim Forn, ha asegurado que los Mossos d'Esquadra han expresado, a través del mayor Josep Lluis Trapero, «la voluntad del cuerpo de no aceptar la coordinación del representante del Estado español» con el resto de fuerzas de seguridad en Cataluña con vistas a impedir el 1-O. En una declaración institucional, Forn ha señalado que en la reunión celebrada esta mañana en la sede de la Fiscalía del TSJC con mandos de la Guardia Civil, la Policía Nacional y la Guardia Urbana de Barcelona, el jefe de los Mossos ha explicado que «no pueden aceptar que bajo el paraguas de la coordinación se pretenda dirigir el cuerpo» a través de un mando del Ministerio del Interior.


«Desde el gobierno de la Generalitat no aceptamos esta injerencia del Estado porque se salta todas los órganos que el marco jurídico actual dispone para coordinar la seguridad de Cataluña», ha subrayado Forn, quien ha añadido que los servicios jurídicos del Govern están estudiando la instrucción dada a los Mossos «para dar una respuesta jurídica.

Trapero tendrá que confirmar el lunes que no acata la orden

La medida llega después de que Interior comunicara por carta al conseller de este departamento de la Generalitat, Joaquim Forn, el envío a Cataluña de unidades de Policía Nacional y Guardia Civil para apoyar los Mossos d'Esquadra en el mantenimiento del orden público. Según ha trasmitido el fiscal jefe del Tribunal Superior de Cataluña a los responsables de Guardia Civil, Policía Nacional y Mossos, la coordinación ha sido encargada a la Secretaría de Estado de Seguridad.


Interior recuerda que la ley orgánica de fuerzas de seguridad del Estado de 1986 contempla en su artículo 38.2 la intervención de Policía y Guardia en el mantenimiento del orden público en apoyo de los Mossos, como así Interior lo ha comunicado por carta a las autoridades catalanes para justificar el envío a Cataluña de unidades de Policía Nacional y Guardia Civil. El ejercicio de esta función corresponde con carácter prioritario a los Mossos pero, según recoge la citada ley, sin perjuicio de la intervención de Policía y Guardia Civil cuando, «bien a requerimiento de las Autoridades de la Comunidad Autónoma, o bien por decisión propia, lo estimen necesario las Autoridades estatales competentes».