un poco de humor

El sacerdote y el león.

En África un sacerdote jesuita se presenta en un pueblo indígena para promover el evangelio por toda la zona, andando distraído se encuentra cara a cara con un hermoso león con mucha hambre. 

El sacerdote  asustado viendo que el león se le aproximaba fue con decisión a enfrentarse a la muerte.

Con voz firme y decidida le recrimina al león:

TÚ CRIATURA DE DIOS, NI SE TE OCURRA COMER A UN HERMANO TUYO!

El león al escuchar esto se queda consternado y atónito ante tal ímpetu del sacerdote.

Aprovechando el desdconcierto del león, el sacerdote le dice: 

ANTES DE COMER HAS DE DAR GRACIAS A DIOS DEL ALIMENTO QUE VAS A COMER, ENTENDIDO!!

Sin mediar palabra el león, da media vuelta, y el sacerdote respira profundamente después de haber visto su muerte tan cerca.

Una vez habiendo perdido de vista al león el sacerdote se dirige a su iglesia para dar gracias a Dios por no permitir que el león le comiera. Al entrar en la parroquia, sorprendido por una visión inesperada se frota los ojos para confirmarlo.

Lo que vé es al león de rodillas delante del altar rezando.

"SEÑOR GRACIAS POR DARME EL SUSTENTO DIARIO Y BENDICE LA CARNE DEL SACERDOTE DEL CUAL ME VOY A COMER".

100 years of criminal complicity between Zionism and the United Kingdom

• es.sott.net
• View Original
• November 2nd, 2017
• 
  

Today  [November 2]  commemorate 100 years since the fateful agreement between Zionism and the British empire to unleash goals colonization of Palestine .

Colonization that would be carried out by European settlers, encouraged by the Zionist leadership and under the religious myth of the return to a promised land for a divinity, that the same exhibited titles domain exclusivity and preferences for selected towns.

Balfour:  Piece Design Domain Middle East

That agreement that I mention is called "Balfour Declaration" and refers, specifically, to a letter sent by the Secretary of British Foreign  Secretary Arthur James Balfour  to Baron  Lionel Walter Rothschild , a leader of the Jewish community of Great Britain and Ireland, November 2 , 1917, so that the contents of this letter, that was known and discussed within the Zionist Federation.

© Hispan TV

A statement comes as part of a design domain Middle East, which has its beginning with the Sykes-Picot Agreement between Britain and France, which breach the promises made to the Arab world to allow the formation of Independent States, as the goal was just to have the support of these peoples to fight the Ottoman Empire but then seize the territories under their rule. 

Thus the logical continuation of Sykes-Picot was the Balfour Declaration, which would also have to Mark Sykes, as an architect of this injurious behavior for millions of human beings living in the Middle East.

A statement with consequences until today giving political support in Britain and other Western governments to Zionism budding issue that led to the creation of the British Mandate in Palestine after the collapse of the Ottoman Empire, which would facilitate the arrival of settlers Jews to Palestine and thus lay the groundwork for construction of the Zionist entity artificia 1948, supporting the current conflict that shakes this area of ​​the world.

Sykes I mean is the same as gestated a meeting in London in February 1917 attended by billionaires and influential members of the Zionist Federation based in Britain, Walter Rothschild, Herbert Samuel - who called to exercise an English protectorate Palestine - and Chaim Weizmann - Belarussian origin and who would be the first president of the Zionist entity in 1948 - among others. 

The start therefore an especially European, to a region where Jews lived escasísimos essentially religious, but not Zionists as those reached beyond the Mediterranean Jewish migration.

The Balfour Declaration is a document that reveals the complicity between British imperial policy and the leaders of Zionism bodies, under the financial strength and its privileged position in circles of power, both in France, the United States and Britain, had started an intense lobbying aimed at getting approval of the British Empire - at that time a major economic and military powers of the world - to intensify the process of colonization of Palestinian land . 

A promotion of transfer of Jews, mostly Ashkenazi, who move to a land which had no reference and a nonexistent roots but which are becoming interested view promises to own land and assets provided by European Zionists billionaires, who financed this colonial operation. 

It united the goal of regional hegemony by the British government begins to crave hegemony over these lands, then under the rule of Ottoman empire in decline. And for that, what better than to have labor, dirty work of settlers willing to do anything for an ideal tip constructed myths?

The Balfour Declaration , despite the Zionist attempt to present it as the legal basis for its supposed right to a land that is not theirs,  was a letter of strong political and propagandistic content, which essentially belittled the rights of millions of people living in then in Palestine . 

It was a letter that promised something that the British did not have, which they were not entitled under any international law. So bad you could give to others gossiping. A letter under the framework of an imperialist mentality which stated:

"Dear Lord Rothschild. I am pleased to guide you, on behalf of Her Majesty's Government, the following declaration of sympathy with the aspirations of the Zionist Jews, which has been submitted to Cabinet and approved by him. The Government of His Majesty considers favorably the establishment in Palestine of a national home for the Jewish people and will use their best endeavors to facilitate the achievement of this object, it being clearly understood that nothing shall be done which may prejudice the civil and religious rights of existing non-Jewish communities in Palestine or the rights and political status enjoyed by Jews in any other country. we shall be grateful if you could put this statement on knowledge of the Zionist Federation. Sincerely yours, Arthur James Balfour "

The reality showed that those desires were mere hypocrisy and strong support for the Zionist movement to begin a process of land settlement in Palestine. 

So much so that Balfour, the same as talking about self-respect and not prejudice the civil and religious rights of existing non-Jewish communities in Palestine, on 19 January 1919 held in another letter to the British government:

"In Palestine we propose even to go through the form of consulting the wishes of the present inhabitants of the country ... The four great powers are committed to Zionism and Zionism, good or bad, right or wrong, is anchored in ancient traditions, in present needs and future hopes of far greater importance than the desires and concerns of 700.00 Arabs who now inhabit this ancient land. "

A few wise words and these clearly showed the criminal complicity between an empire that began its decline, but capable of causing harm to millions of people, who were unaware, at the time, the plans were weaving behind the racks and meetings between imperialism English and Zionism, which through its financial support to an empire at war and thirst for resources to carry out the campaign of World war I bought an alliance that would serve as political credentials to enhance their "aliyah" and pass to have 85 thousand Jews in a territory where Palestinians lived 600,000 1915 600,000 settlers have 1947 against a million and a half Palestinians. 

This means a constant process of colonization protected by the British Empire, until the last day of his term of office on Palestine - despite some disagreements with Jewish extremist groups who wished to accelerate the process of occupation of Palestinian territory.

It is indisputable, though the hasbara (Zionist propaganda) present it as a legal document that Britain had no political, legal or moral authority to make delivery promises or share objectives colonial ideology did not know Palestine rather than maps , as evidenced by the fact that discussions to find "a Jewish national home" options divided between the South American Patagonia, Uganda and the Levant. 

Issue that forced the ideologists of Zionism to find the reasons and discursive axes centerlines to let him argue with some strength that Palestine was the final destination.

Britain, in a historical absurdity, in an abusive and criminal decision promised to deliver a territory that was not owned by third parties - European Jews - whose link with the region was nonexistent. 

This meant endorsing a plan of colonization, which essentially bore the sign of racism because it involves people with foreign a land inhabited, evicting the resident native population and creating the foundations of the current system of apartheid that governs in historic Palestine for Palestinians They live there and brutally in the occupied West Bank and blocked the Gaza Strip and the Palestinian territories.

The Balfour Declaration served as a framework for Zionism will increase their ambition and territorial appetite and carry forward its plans for installation, for those who became believers alienated a myth that made practical control and dispossession of the Palestinian territory. 

Ideology also begins to weave the historical falsification to make the world think that they - Western civilizing property rights granted by a deity - what they did in his speech convincing, was not colonize, invade lands, segregating and usurp but simply were occupying a barren land without population - although it should inhabit 700 thousand Palestinians, land, crops, with families who were rooted to the beginning of history. 

A myth in every sense of the word, that until today taught as dogma of faith relying on archaeological excavations to show their religious myth, in processes of cultural crushing of the Palestinian people. All this had its catalyst process with the Balfour Declaration.

Palacios Rubio requirement of the Zionist requirement

It is precisely because of this perverse guarantee given by the British Empire Zionism through the Balfour Declaration, which has risen strongly demands that Britain apologize for the political action and the harm caused. 

A statement used as the core of the legal requirements and Zionist policies exhibiting this statement as those Spanish conquistadors showing the so-called requirement Palacios Rubio indigenous who knew nothing of these foreigners beyond came the seas to argue that these new lands belonged to them by divine right to the Spanish monarchy.

In this case the requirement Zionist exhibited imperial ideas, generosity with other people, contained in a letter usurping the rights of others. 

Desires and strategic objectives of officials of an empire that was intended to dominate territory and use these Europeans endowed with a racist ideology, that had nothing to do with the Jews who lived in Palestine a number that did not exceed twenty thousand people in a universe of 550 thousand Palestinians, before the first Zionist Aliyah in the late nineteenth century, as colonizers and advanced Western civilization. 

The Balfour Declaration is responsible, therefore, to endorse the establishment of political and economic bases, military, demographic and cultural characteristics of what would be the birth of the Zionist entity 1948.

For this historical responsibility, Britain should not only apologize for the damage caused, but also implement policies that allow repair the damage caused and one of them is clearly recognize the Palestinian state and demand an end to the Zionist occupation of the Palestinian territories. 

Is Britain ready to do so? Do not!!! 

At this point it is a rhetorical question, a simple chimera as political, military and financial links between international Zionism and London are profound. 

Britain, the United States and France have in their societies power groups and lobbyists of Zionism that make it difficult to separate the colonialist Israeli interests with the interests of those powers. 

It is an association created to commit a crime, illicit association within the Security Council to shield the criminal entity on the planet . 

Thus, under the action of the Bilderberg Club, the meeting become more powerful political, economic, media and economic powers of the world under the aegis Zionist converted into faithful squires and guarantees of the crimes of Zionism

Sometimes the look balanced, as London seems certain sentences against Israel in the international arena, as UN resolutions, opinions of UNESCO or other, does not mean that his commitment to Israeli governments forget. 

British society is that governments should require them to cease their support for the colonialist, racist and criminal policy of Israel, there is a historical responsibility that Britain can not deny that offers more amnesia. 

As it is also responsible Palestinian society the call to fight the occupier and for this the support of the Axis of Resistance is essential to change the current correlation of forces. 

Only the combination of all forms of struggle grant self-determination for the Palestinian people, nothing can be expected from those powers that have supported Zionism.

British-Zionist alliance - and with it the role played by Washington and its regional allies - has had a catastrophic impact on the lives of millions of people, not only in Palestine but throughout the Levant . 

Britain should a repair on the broader aspects of the Palestinian people, it is not only guilty who shoot at point blank range unarmed men and women, who usurped territories, destroyed villages, demolishing houses, building walls. 

Which is also responsible for their silence allows these crimes and Britain with his obsequious silence is responsible for the Balfour declaration and the sufferings of a people subjected to colonial savagery of Zionism. 

100 anys d'Complicitat Criminal entre el Sionisme i el Regne Unit

100 anys de complicitat criminal entre el sionisme i el Regne Unit

• es.sott.net
• veure original
• novembre 2on, 2017
• 
  

Avui  [2 nov]  es commemoren 100 anys des del fatídic acord entre el sionisme i l'imperi britànic per donar curs als objectius de colonització de Palestina .

Una colonització que seria portada a terme per part de colons jueus europeus, encoratjats per la dirigencia sionista i sota el mite religiós del retorn a una terra promesa per una divinitat, que el mateix exhibia títols de domini que exclusivitat i preferències respecte a pobles elegits.

Balfour:  Peça del disseny de domini de l'Orient Mitjà

Aquest conveni al que faig esment s'anomena "Declaració Balfour" i refereix, en específic, a una carta enviada pel secretari de Relacions Exteriors britànic  Arthur James Balfour  al Baró  Lionel Walter Rothschild, líder de la comunitat jueva de la Gran Bretanya i Irlanda, el dia 2 de novembre de l'any 1917, perquè el contingut d'aquesta missiva, perquè fos coneguda i discutida en el seny de la Federació Sionista.

© Hispan TV

Una Declaració que sorgeix com a part d'un disseny de domini de l'Orient Mitjà, que té el seu començament amb l'Acord Sykes-Picot entre Gran Bretanya i França, que incompleix les promeses efectuades al món àrab de permetre la conformació d'Estats Independents, ja que el objectiu era justament comptar amb el suport d'aquests pobles per combatre a l'Imperi otomà però després apoderar-se dels territoris sota el seu domini. 

És així que la continuació lògica de Sykes-Picot va ser la Declaració Balfour, que tindria també a Mark Sykes, com a arquitecte d'aquesta conducta lesiva per a milions d'éssers humans que vivien a l'Orient Mitjà.

Una declaració amb conseqüències fins al dia d'avui atorgant un suport polític a la Gran Bretanya i altres governs occidentals a un sionisme en potència, qüestió que va conduir a la creació del mandat britànic a Palestina després de l'ensorrament de l'imperi otomà, que facilitaria l'arribada de colons jueus a Palestina i amb això establir les bases per a construcció artificials de l'entitat sionista l'any 1948, sosteniment de l'actual conflicte que sacseja aquesta zona del món.

El Sykes que refereixo és el mateix que va gestar una reunió a Londres al febrer de l'any 1917 on van assistir els multimilionaris i influents membres de la Federació Sionista amb Seu a Gran Bretanya, Walter Rothschild, Herbert Samuel - qui va fer una crida a exercir un protectorat anglès sobre Palestina - i Chaim Weizmann - d'origen bielorús i qui seria el primer president de l'entitat sionista l'any 1948 - entre d'altres. 

L'inici, per tant d'una migració de jueus, especialment europeus, a una regió on vivien escassíssims jueus, essencialment religiosos, però no sionistes com aquells que arribaven enllà la Mediterrània.

La Declaració Balfour, és un document que delata la complicitat entre la política imperial britànica i els cossos dirigents del sionisme, que en virtut del poder financer i la seva privilegiada posició en cercles de poder, tant a França, Estats Units com a la Gran Bretanya, havien començat un intens lobby destinat a aconseguir l'aprovació de l'Imperi Britànic - en aquest moment una de les principals potències econòmiques i militars del món - per intensificar el procés de colonització de terres palestines . 

Un foment de trasllat de jueus, principalment asquenazis, que es traslladen a una terra de la qual tenien nul·la referència i un arrelament inexistent però del qual comencen a interessar-vista les promeses de posseir terres i béns proveïts pels multimilionaris sionistes europeus, que finançaven aquesta operació colonial. 

Unit això a l'objectiu d'hegemonia regional per part del govern britànic que comença a anhelar l'hegemonia sobre d'aquestes terres, en aquest moment sota el domini d'un imperi otomà en franca decadència. I per això, què millor que comptar amb la mà d'obra, la feina bruta de colons disposats a tot per un ideal construït a punta de mites?

La Declaració Balfour , tot i el intent sionista de presentar-lo com la base jurídica del seu suposat dret a una terra que no els pertany,  era una carta de fort contingut polític i propagandístic, que en essència menyspreava els drets de milions d'habitants que vivien en aquest llavors a Palestina . 

Era una carta que prometia una cosa que els anglesos no posseïen, a la qual no tenien dret sota cap llei internacional. Per tant malament es podia atorgar a altres coses dels altres. Una carta sota el marc d'una mentalitat imperialista on s'assenyalava:

"Estimat Lord Rothschild. Tinc el plaer de dirigir-li, en nom del Govern de Sa Majestat, la següent declaració de simpatia cap a les aspiracions dels jueus sionistes, que ha estat sotmesa al Gabinet i aprovada per ell. El Govern de Sa Majestat contempla favorablement l'establiment a Palestina d'una llar nacional per al poble jueu i farà ús de les seves millors esforços per facilitar la realització d'aquest objectiu, quedant ben entès que no es farà res que pugui perjudicar els drets civils i religiosos de les comunitats no jueves existents a Palestina ni els drets i l'estatut polític que gaudeixin els jueus en qualsevol altre país. Li quedaré agraït si pogués posar aquesta declaració en coneixement de la Federació Sionista. Sincerament seu, Arthur James Balfour "

La realitat va demostrar que aquests desitjos eren una simple hipocresia i un suport decidit al Moviment sionista, per començar un procés de colonització de terres a Palestina. 

Tal és així que el mateix Balfour, el mateix que parlava de respecte i no perjudicar els drets civils i religiosos de les comunitats no jueves existents a Palestina, el dia 19 de gener de l'any 1919 va sostenir, en una altra carta al govern britànic:

"A Palestina ni tan sols ens proposem passar per la formalitat de consultar els desitjos dels actuals habitants del país ... Les quatre grans potències estan compromeses amb el sionisme, i el sionisme, bo o dolent, correcte o incorrecte, està ancorat en antiquíssimes tradicions, en necessitats actuals i en esperances futures de molta més importància que els desitjos o preocupacions dels 700.00 àrabs que ara habiten aquesta antiga terra ".

A bon entenedor poques paraules i aquestes mostraven clarament la complicitat criminal entre un Imperi que començava el seu ocàs, però capaç d'ocasionar mal a milions de persones, que ignoraven, en aquest moment, els plans que es teixien després dels bastidors i trobades entre l'imperialisme anglès i un sionisme, que a través del seu suport financer a un Imperi en guerra i amb set de recursos, per a dur endavant la campanya de la Primera guerra Mundial va comprar una aliança que li serviria com a credencial política per intensificar la seva "aliyá" i passar de tenir 85 mil jueus en un territori on habitaven 600 mil palestins l'any 1915 a tenir 600 mil colons l'any 1947 enfront d'un milió i mig de palestins. 

Això mitjançant un procés constant de colonització protegit per l'imperi britànic, fins a l'últim dia del mandat d'aquest sobre Palestina - malgrat certs desencontres amb grups extremistes jueus que desitjaven accelerar el procés d'ocupació del territori palestí.

Resulta indiscutible, per més que la Hasbara (propaganda sionista) el presenti com un document jurídic, que la Gran Bretanya no tenia autoritat política, legal ni moral per fer promeses de lliurament o compartir objectius colonials d'una ideologia que no coneixia Palestina més que per mapes , com ho demostra el fet que les discussions per trobar "una llar nacional jueva" dividien les opcions entre la Patagònia sud-americana, Uganda i el llevant mediterrani. 

Qüestió que va obligar els ideòlegs del sionisme a buscar les raons, línies centrals i eixos discursius que li permetessin sostenir amb una mica de solidesa que Palestina era la destinació final.

Gran Bretanya, en un absurd històric, en una decisió abusiva i criminal va prometre lliurar un territori que no era de la seva propietat a tercers - jueus europeus - el vincle amb la regió era inexistent. 

Això va implicar avalar un pla de colonització, que en essència portava el signe del racisme ja que implica poblar amb estrangers una terra habitada, expulsant a la població nativa resident i creant les bases de l'actual sistema d'apartheid que regeix a la Palestina històrica per als palestins que hi resideixen i brutalment en els territoris palestins ocupats i bloquejats del West Bank i la Franja de Gaza.

La Declaració Balfour va servir com a marc perquè el sionisme s'acreixés la seva ambició i gana territorial i portar endavant allí els seus plans d'instal·lació, per a aquells que es van convertir en creients alienats d'un mite que va fer pràctica el control i espoli del territori palestí. 

Ideologia que comença a teixir també la falsificació històrica que fes pensar al món que ells - civilitzadors occidentals amb drets de propietat atorgats per una divinitat - el que feien en el seu discurs de convenciment, no era colonitzar, envaint terres, segregar i usurpar, sinó que , simplement, estaven ocupant una terra estèril, sense població - encara que en ella habitessin 700 mil palestins, amb terres, collites, amb famílies que s'enfonsaven les seves arrels fins al principi de la història. 

Un mite en tot el sentit de la paraula, que fins al dia d'avui ensenyen com a dogma de fe recolzant-se en excavacions arqueològiques per demostrar la seva mite religiós, en processos d'esclafament cultural del poble palestí. Tot això va tenir el seu procés catalitzador amb la Declaració Balfour.

Del requeriment de Palaus Rubio al requeriment sionista

És justament, per aquest aval pervers que atorga l'imperi britànic al sionisme a través de la Declaració Balfour, que s'ha aixecat amb força l'exigència que la Gran Bretanya demani perdó per aquesta acció política i els mals causats. 

Una declaració usada com a eix de les exigències legals i polítiques sionistes que exhibia aquesta declaració com aquells conqueridors espanyols que mostraven l'anomenat Requeriment de Palaus Rubio a indígenes que res sabien d'aquests estrangers que venien banda del mar a sostenir que aquestes noves terres els pertanyien per dret diví a la Monarquia espanyola.

En aquest cas el requeriment sionista exhibia les idees imperials, de generositat amb les coses dels altres, en una carta usurpadora de drets aliens. 

Dels desitjos i objectius estratègics de funcionaris d'un imperi que tenia com a propòsit dominar un territori i utilitzar a aquests europeus dotats d'una ideologia racista, que res tenien a veure amb els jueus que habitaven palestina en un nombre que no superava les vint mil persones en un univers de 550 mil palestins, abans de la primera Aliyá sionista a finals del segle XIX, com colonitzadors i avançada de la civilització occidental. 

La Declaració Balfour és responsable, per tant, d'avalar l'establiment de les bases polítiques, militars, econòmiques, demogràfiques i culturals del que seria el naixement de l'entitat sionista l'any 1948.

Per aquesta responsabilitat històrica, la Gran Bretanya, no només ha de demanar perdó pel dany causat, sinó també executar les polítiques que permetin reparar el dany causat i una d'elles és, clarament, reconèixer l'Estat palestí i exigir la fi de l'ocupació sionista d' els territoris palestins. 

Està disposada la Gran Bretanya a fer-ho? 'No !!! 

A hores d'ara és una pregunta retòrica, una simple quimera ja que els vincles polítics, militars i financers entre el sionisme internacional i Londres són profunds. 

Gran Bretanya, Estats units i França tenen en les seves societats grups de poder i lobbistes del sionisme que fan difícil separar els interessos colonialistes d'Israel amb els interessos d'aquestes potències. 

És una associació creada per delinquir, una associació il·lícita que en el si del Consell de Seguretat blinden a l'entitat més criminal del planeta . 

Això, en el marc de l'accionar del Club Bilderberg, convertit en la reunió de poders polítics, econòmics, mediàtics i econòmics més poderosos del món sota l'ègida sionista, convertits en fidels escuders i avals dels crims del sionisme

En ocasions el parer equilibrat, com aparenta Londres davant de certes condemnes a Israel en el pla internacional, com resolucions de l'ONU, dictàmens de la UNESCO o altres, no vol dir que s'oblidi el seu compromís amb els governs israelians. 

És la societat britànica la que ha de exigir als seus governs que cessi el suport a la política colonialista, racista i criminal d'Israel, hi ha una responsabilitat històrica que la Gran Bretanya no pot desmentir per més amnèsia que ofereixi. 

Com també és responsable la societat palestina la crida a combatre l'ocupant i per això el suport de l'Eix de la Resistència és fonamental, per canviar l'actual correlació de forces. 

Només la combinació de totes les formes de lluita atorgarà l'autodeterminació al poble palestí, res es pot esperar d'aquells poders que han sostingut al sionisme.

L'aliança britànica-sionista - i amb ella el paper complert per Washington i els seus aliats regionals - ha tingut un impacte catastròfic sobre la vida de milions de persones, no només a Palestina, sinó en el conjunt del Llevant mediterrani . 

Gran Bretanya deu una reparació en els més amplis aspectes al poble palestí, ja que no només és culpable qui dispara a boca de canó a homes i dones desarmats, qui usurpa territoris, destrueix llogarets, demoleix cases, construeix murs. 

És responsable també el que amb el seu silenci permet aquests crims i Gran Bretanya amb el seu silenci obsequiós és responsable de la declaració Balfour i dels patiments d'un poble sotmès al salvatgisme colonial del sionisme. 

100 años de complicidad criminal entre el sionismo y el Reino Unido

• es.sott.net
• Ver original
• noviembre 2º, 2017
• 
  

Hoy [2 de noviembre] se conmemoran 100 años desde el fatídico acuerdo entre el sionismo y el imperio británico para dar rienda suelta a los objetivos de colonización de Palestina.

Una colonización que sería llevada a cabo por parte de colonos judíos europeos, alentados por la dirigencia sionista y bajo el mito religioso del retorno a una tierra prometida por una divinidad, que lo mismo exhibía títulos de dominio que exclusividad y preferencias respecto a pueblos elegidos.

Balfour: Pieza del diseño de dominio de Oriente Medio

Ese convenio al que hago mención se denomina "Declaración Balfour" y refiere, en específico, a una carta enviada por el Secretario de Relaciones Exteriores británico Arthur James Balfour al Barón Lionel Walter Rothschild, líder de la comunidad judía de Gran Bretaña e Irlanda , el día 2 de noviembre del año 1917, para que el contenido de esta misiva, para que fuera conocida y discutida en el seño de la Federación Sionista.

© Hispan TV

Una Declaración que surge como parte de un diseño de dominio de Oriente Medio, que tiene su comienzo con el Acuerdo Sykes-Picot entre Gran Bretaña y Francia, que incumple las promesas efectuadas al mundo árabe de permitir la conformación de Estados Independientes, ya que el objetivo era justamente contar con el apoyo de esos pueblos para combatir al Imperio otomano pero luego apoderarse de los territorios bajo su dominio. 

Es así que la continuación lógica de Sykes-Picot fue la Declaración Balfour, que tendría también a Mark Sykes, como arquitecto de esta conducta lesiva para millones de seres humanos que vivían en Oriente Medio.

Una declaración con consecuencias hasta el día de hoy otorgando un apoyo político en Gran Bretaña y otros gobiernos occidentales a un sionismo en ciernes, cuestión que condujo a la creación del mandato británico en Palestina tras el derrumbe del imperio otomano, que facilitaría la llegada de colonos judíos a Palestina y con ello sentar las bases para construcción artificia de la entidad sionista el año 1948, sostén del actual conflicto que sacude esta zona del mundo.

El Sykes que refiero es el mismo que gestó una reunión en Londres en febrero del año 1917 donde asistieron los multimillonarios e influyentes miembros de la Federación Sionista con Sede en Gran Bretaña, Walter Rothschild, Herbert Samuel - quien hizo un llamado a ejercer un protectorado inglés sobre Palestina - y Chaim Weizmann - de origen bielorruso y quien sería el primer presidente de la entidad sionista el año 1948 - entre otros. 

El inicio, por tanto de una migración de judíos, especialmente europeos, a una región donde vivían escasísimos judíos, esencialmente religiosos, pero no sionistas como aquellos que llegaban allende el mediterráneo.

La Declaración Balfour, es un documento que delata la complicidad entre la política imperial británica y los cuerpos dirigentes del sionismo, que en virtud del poderío financiero y su privilegiada posición en círculos de poder, tanto en Francia, Estados Unidos como en Gran Bretaña, habían comenzado un intenso lobby destinado a conseguir la aprobación del Imperio Británico - en ese momento una de las principales potencias económicas y militares del mundo - para intensificar el proceso de colonización de tierras palestinas. 

Un fomento de traslado de judíos, principalmente asquenazis, que se trasladan a una tierra de la cual tenían nula referencia y un arraigo inexistente pero del cual comienzan a interesarse vista las promesas de poseer tierras y bienes provistos por los multimillonarios sionistas europeos, que financiaban esta operación colonial. 

Unido ello al objetivo de hegemonía regional por parte del gobierno británico que comienza a ansiar la hegemonía sobre de esas tierras, en ese momento bajo el dominio de un imperio otomano en franca decadencia. Y para ello, ¿qué mejor que contar con la mano de obra, el trabajo sucio de colonos dispuestos a todo por un ideal construido a punta de mitos?

La Declaración Balfour, a pesar del intento sionista de presentarlo como la base jurídica de su supuesto derecho a una tierra que no les pertenece, era una carta de fuerte contenido político y propagandístico, que en esencia menospreciaba los derechos de millones de habitantes que vivían en ese entonces en Palestina. 

Era una carta que prometía algo que los ingleses no poseían, a la cual no tenían derecho bajo ninguna ley internacional. Por tanto mal se podía otorgar a otros lo ajeno. Una carta bajo el marco de una mentalidad imperialista donde se señalaba:

"Estimado Lord Rothschild. Tengo el placer de dirigirle, en nombre del Gobierno de Su Majestad, la siguiente declaración de simpatía hacia las aspiraciones de los judíos sionistas, que ha sido sometida al Gabinete y aprobada por él. El Gobierno de Su Majestad contempla favorablemente el establecimiento en Palestina de un hogar nacional para el pueblo judío y hará uso de sus mejores esfuerzos para facilitar la realización de este objetivo, quedando bien entendido que no se hará nada que pueda perjudicar los derechos civiles y religiosos de las comunidades no judías existentes en Palestina ni los derechos y el estatuto político de que gocen los judíos en cualquier otro país. Le quedaré agradecido si pudiera poner esta declaración en conocimiento de la Federación Sionista. Sinceramente suyo, Arthur James Balfour"

La realidad demostró que dichos deseos eran una mera hipocresía y un apoyo decidido al Movimiento sionista, para comenzar un proceso de colonización de tierras en Palestina. 

Tal es así que el propio Balfour, el mismo que hablaba de respeto y no perjudicar los derechos civiles y religiosos de las comunidades no judías existentes en palestina, el día 19 de enero del año 1919 sostuvo, en otra carta al gobierno británico:

"En Palestina ni siquiera nos proponemos pasar por la formalidad de consultar los deseos de los actuales habitantes del país... Las cuatro grandes potencias están comprometidas con el sionismo, y el sionismo, bueno o malo, correcto o incorrecto, está anclado en antiquísimas tradiciones, en necesidades actuales y en esperanzas futuras de mucha mayor importancia que los deseos o preocupaciones de los 700.00 árabes que ahora habitan esta antigua tierra".

A buen entendedor pocas palabras y esas mostraban claramente la complicidad criminal entre un Imperio que comenzaba su ocaso, pero capaz de ocasionar daño a millones de personas, que ignoraban, en ese momento, los planes que se tejían tras los bastidores y encuentros entre el imperialismo inglés y un sionismo, que a través de su apoyo financiero a un Imperio en guerra y con sed de recursos, para llevar adelante la campaña de la Primera Guerra Mundial compró una alianza que le serviría como credencial política para intensificar su "aliyá" y pasar de tener 85 mil judíos en un territorio donde habitaban 600 mil palestinos el año 1915 a tener 600 mil colonos el año 1947 frente a un millón y medio de palestinos. 

Esto mediante un proceso constante de colonización protegido por el imperio británico, hasta el último día del mandato de este sobre Palestina - a pesar de ciertos desencuentros con grupos extremistas judíos que deseaban acelerar el proceso de ocupación del territorio palestino.

Resulta indiscutible, por más que la hasbara (propaganda sionista) lo presente como un documento jurídico, que Gran Bretaña no tenía autoridad política, legal ni moral para hacer promesas de entrega o compartir objetivos coloniales de una ideología que no conocía Palestina más que por mapas, como lo demuestra el hecho que las discusiones para encontrar "un hogar nacional judío" dividían las opciones entre la Patagonia sudamericana, Uganda y el levante mediterráneo. 

Cuestión que obligó a los ideólogos del sionismo a buscar las razones, líneas centrales y ejes discursivos que le permitieran sostener con algo de solidez que Palestina era el destino final.

Gran Bretaña, en un absurdo histórico, en una decisión abusiva y criminal prometió entregar un territorio que no era de su propiedad a terceros - judíos europeos - cuyo vínculo con la región era inexistente. 

Ello implicó avalar un plan de colonización, que en esencia llevaba el signo del racismo pues implica poblar con extranjeros una tierra habitada, expulsando a la población nativa residente y creando las bases del actual sistema de apartheid que rige en la Palestina histórica para los palestinos que allí residen y brutalmente en los territorios palestinos ocupados y bloqueados del West Bank y la Franja de Gaza.

La Declaración Balfour sirvió como marco para que el sionismo acrecentara su ambición y apetito territorial y llevar adelante allí sus planes de instalación, para aquellos que se convirtieron en creyentes enajenados de un mito que hizo práctica el control y expolio del territorio palestino. 

Ideología que comienza a tejer también la falsificación histórica que hiciera pensar al mundo que ellos - civilizadores occidentales con derechos de propiedad otorgados por una divinidad - lo que hacían en su discurso de convencimiento, no era colonizar, invadiendo tierras, segregar y usurpar, sino que, simplemente, estaban ocupando una tierra estéril, sin población - aunque en ella habitaran 700 mil palestinos, con tierras, cosechas, con familias que hundían sus raíces hasta el principio de la historia. 

Un mito en todo el sentido de la palabra, que hasta el día de hoy enseñan como dogma de fe apoyándose en excavaciones arqueológicas para demostrar su mito religioso, en procesos de aplastamiento cultural del pueblo palestino. Todo ello tuvo su proceso catalizador con la Declaración Balfour.

Del requerimiento de Palacios Rubio al requerimiento sionista

Es justamente, por ese aval perverso que otorga el imperio británico al sionismo a través de la Declaración Balfour, que se ha levantado con fuerza la exigencia de que Gran Bretaña pida perdón por esa acción política y los males causados. 

Una declaración usada como eje de las exigencias legales y políticas sionistas que exhibía esta declaración como aquellos conquistadores españoles que mostraban el denominado Requerimiento de Palacios Rubio a indígenas que nada sabían de estos extranjeros que venían allende los mares a sostener que esas nuevas tierras les pertenecían por derecho divino a la Monarquía española.

En este caso el requerimiento sionista exhibía las ideas imperiales, de generosidad con lo ajeno, contenida en una carta usurpadora de derechos ajenos. 

De los deseos y objetivos estratégicos de funcionarios de un imperio que tenía como propósito dominar un territorio y utilizar a estos europeos dotados de una ideología racista, que nada tenían que ver con los judíos que habitaban palestina en un número que no superaba las veinte mil personas en un universo de 550 mil palestinos, antes de la primera Aliyá sionista a fines del siglo XIX, como colonizadores y avanzada de la civilización occidental. 

La Declaración Balfour es responsable, por ende, de avalar el establecimiento de las bases políticas, militares, económicas, demográficas y culturales de lo que sería el nacimiento de la entidad sionista el año 1948.

Por esa responsabilidad histórica, Gran Bretaña, no sólo debe pedir perdón por el daño causado, sino también ejecutar las políticas que permitan reparar el daño causado y una de ellas es, claramente, reconocer al Estado palestino y exigir el fin de la ocupación sionista de los territorios palestinos. 

¿Está dispuesta Gran Bretaña a hacerlo? ¡¡¡No!!! 

A estas alturas es una pregunta retórica, una simple quimera pues los vínculos políticos, militares y financieros entre el sionismo internacional y Londres son profundos. 

Gran Bretaña, Estados unidos y Francia tienen en sus sociedades grupos de poder y lobistas del sionismo que hacen difícil separar los intereses colonialistas de Israel con los intereses de esas potencias. 

Es una asociación creada para delinquir, una asociación ilícita que en el seno del Consejo de Seguridad blindan a la entidad más criminal del planeta. 

Ello, en el marco del accionar del Club Bilderberg, convertido en la reunión de poderes políticos, económicos, mediáticos y económicos más poderosos del mundo bajo la égida sionista, convertidos en fieles escuderos y avales de los crímenes del sionismo

En ocasiones el parecer equilibrado, como aparenta Londres frente a ciertas condenas a Israel en el plano internacional, como resoluciones de la ONU, dictámenes de la UNESCO u otras, no significa que se olvide su compromiso con los gobiernos israelíes. 

Es la sociedad británica la que debe exigirles a sus gobiernos que cese el apoyo a la política colonialista, racista y criminal de Israel, hay una responsabilidad histórica que Gran Bretaña no puede desmentir por más amnesia que ofrezca. 

Como también es responsable la sociedad palestina la llamada a combatir al ocupante y para ello el apoyo del Eje de la Resistencia es fundamental, para cambiar la actual correlación de fuerzas. 

Sólo la combinación de todas las formas de lucha otorgará la autodeterminación al pueblo palestino, nada se puede esperar de aquellos poderes que han sostenido al sionismo.

La alianza británica-sionista - y con ella el papel cumplido por Washington y sus aliados regionales - ha tenido un impacto catastrófico sobre la vida de millones de personas, no sólo en Palestina, sino en el conjunto del Levante mediterráneo. 

Gran Bretaña debe una reparación en los más amplios aspectos al pueblo palestino, pues no sólo es culpable quien dispara a quemarropa a hombres y mujeres desarmados, quien usurpa territorios, destruye aldeas, demuele casas, construye muros. 

Es responsable también el que con su silencio permite estos crímenes y Gran Bretaña con su silencio obsequioso es responsable de la declaración Balfour y de los padecimientos de un pueblo sometido al salvajismo colonial del sionismo.