google.com, pub-5827770858464401, DIRECT, f08c47fec0942fa0 https://misteri1963.blogspot.com.esgoogle.com, pub-5827770858464401, DIRECT, f08c47fec0942fa0https://misteri1963.blogspot.com.argoogle.com, pub-5827770858464401, DIRECT, f08c47fec0942fa0https://misteri1963.blogspot.com.cogoogle.com, pub-5827770858464401, DIRECT, f08c47fec0942fa0https://misteri1963.blogspot.com.brgoogle.com, pub-5827770858464401, DIRECT, f08c47fec0942fa0 Misteri1963

Translate

El silbo terrorista

Se disponía Palinuro a subir un post sobre los silbidos, pitidos y estruendos que se escucharán hoy cuando se encontró con un artículo de Albert Pla en PúblicoCopa ¿del Rey? que en verdad le ahorraba la faena. Pla es músico y escribe como los ángeles, cristalino y elegante. Y recomienda aquello que es el secreto de la música: silencio. Calle el himno y callarán los silbos. Y se oirá el juego de los niños. Entre el punto de silencio y el contrapunto del juego de los niños brillan como gemas consideraciones sobre el título de la copa del rey, sobre el rey de la copa y el generalísimo de la copísima. Un tratado de hartazgo de esa estúpida y arrogante bambolla empeñada en provocar con un himno que solo puede oírse a golpe de máximos decibelios para sofocar el silbo terrorista.

La subida del volumen del son patrio se da ya por descontada pues, según parece, TVE ha comprado la exclusiva de trasmisión. Aquí el personal escuchará el himno aunque le revienten los tímpanos. Quizá quepa considerar esta medida como terrorismo auditivo. Y aun podía ser peor si suena con la letra que le ha colgado recientemente Marta Sánchez. Sería sadoterrorismo.

En todo caso, el independentista catalán va camino de convertirse en el silbo terrorista. El inenarrable ministro Zoido que lo es de Interior pero, por deformación profesional, se considera de Justicia, ya ha interpretado el silbo como violencia. Es un ministro ágil al husmear lo que el poder necesita: violencia. Hay que echar una mano a Llarena y Lamela, que no la encuentran; hay que orientar a los fiscales afiladores. El defecto es calificar los actos después de cometidos. ¿A quién se le ocurre? Luego aparecen vídeos que lo desmienten todo, documentos contrarios. Un desastre. Lo que hay que hacer, según el ministro-juez, es calificar los hechos antes de que se produzcan. Así, quienes silben hoy aunque sea a su perro, serán violentos. El silbo violento, ya se sabe; si puede ser gomero, si también vulnerado, ¿por qué no violento? A veces los silbidos y las chirigotas son más destructivas que la dinamita. 

Aun su calificación parece poco a este genio de la hermenéutica jurídica. Quizá sea la razón por la que el ministerio del Interior, el suyo, reproducía ayer en su cuenta de Tuiter el desgraciado artículo 573 del Código Penal (CP) sobre delitos de terrorismo con un comentario que es un insulto y una amenaza al mismo tiempo. Asegura que el CP "concreta" el delito de terrorismo cuando lo que hace es expandirlo en todas direcciones y dejarlo a difusas apreciaciones subjetivas de los que mandan. Esto es el insulto. La amenaza que lanza el ministerio de Zoido, el que multa a la gente por "comer pipas en actitud chulesca", es "por si alguien necesitara reflexionar este fin de semana". Más chulesco y amenazador, imposible. 

Pero ya tenemos el silbo delictivo intensificado de grado de "violencia" a "terrorismo"

Y esta gente pretende que los europeos la tomen en serio. Supongamos que Zoido en persona pilla a un silbador in fraganti y ordena a los jueces que lo procesen por terrorismo; que los jueces aceptan; que el silbador se va al extranjero. ¿Cursarán los tribunales una euroorden con acusación de terrorismo por silbar el himno en un partido de fútbol? 

Hagan caso a Pla: supriman el himno y suprímanse a sí mismos. Eso no quitará que los catalanes realicen alguna otra afrenta sonora o visual. Pero ya no será al sacrosanto himno. Al fin y al cabo la gente lo que quiere es jugar con la pelotita. No den más la brasa y vayan a presidir a Tabarnia o, mejor, a Sant Esteve de les Roures



La Hacienda de Sant Esteve de les Roures


Primero fue rebelión; luego, sedición; ahora, malversación. En un par de semanas, una multa de tráfico. Es poco el lío organizado en el exterior y completan con uno interior tan típico que dan ganas de reír. 

El juez Llarena es hombre de recursos. La parte sorprendentemente declarada secreta de la instrucción versaba sobre dineros. Cosa imprescindible cuando se quiere acusar a alguien de malversación. Hay que aportar las cuentas, cifrar los caudales malversados, aunque sean unas perrillas. El juez sabe de buena y secreta tinta que los indepes se gastaron dineros públicos en organizar el referéndum. La base documental es un informe de la Guardia Civil detallando los gastos por partidas al céntimo (en total 1.947.697,84 euros, ni uno más ni uno menos), aunque ninguna es fehaciente ni está comprobada y son meras estimaciones y suposiciones. 

Aun así, el informe de la benemérita resulta bastante prudencial. En uno anterior comunicaba todos los datos pertinentes de un acto de violencia en un pueblo inexistente, Sant Esteve de les Roures. La aparición de este nuevo topónimo ha sacado lo mejor de las redes y, a estas alturas, el pueblo tiene todos los servicios, vecinos ilustres, un claustro románico y hasta un ayuntamiento, con cuya cuenta en tuiter se ha relacionado la propia Guardia Civil. Figura literaria conocida: la del autor que dialoga con sus personajes.

Así que las cifras secretas de Llarena son las de la malversación en Sant Esteve de les Roures. Suficientes, según parece, para que el juez se cargue de razón. Sorprendido de que el ministro de Hacienda afirme que la Generalitat no pagó un solo euro para el referéndum le pide pruebas documentales de sus palabras. El informe de la Guardia Civil de Sant Esteve de les Roures contra los expedientes de control del gasto de Hacienda. Algo insólito. 

Otro contencioso con ribetes de ridículo. El juez pone en cuestión la eficacia del ministerio de Hacienda en su labor y eso si no le da por sospechar que no se trata de ineficacia bienintencionada sino de colaboración con el independentismo. El ministro ya queda como incompetente o como cómplice. Y, mientras ambos personajes, juez y ministro, dirimen sus diferencias, merece la pena recordar que la petición de extradición se basa en tres presuntos delitos de los que dos no califican y el tercero, la malversación, no se puede probar, ni siquiera indiciariamente. 

Los informes de Hacienda siempre tendrán más fuerza que los de la Guardia Civil de Sant Esteve de les Roures. Si no en España, sí en el extranjero.

Ramón Cotarelo

Un observador internacional del Referèndum Català emet un dur comunicat contra la premsa espanyola


L’observador internacional James K. Puchowski ha emès un comunicat en el qual aclareix que la seva estadia i totes les seves despeses durant el Referèndum no han estat pagats per la Generalitat ni per cap òrgan depenent del Govern Català.
Text íntegre del missatge
El rumor actual a la premsa espanyola és que els observadors internacionals i els visitants-Jo inclòs-per al referèndum català l’1 d’octubre de 2017 van ser pagats per ser-hi amb els diners dels contribuents.
He de subratllar que, pel que sé amb la delegació amb la qual vaig estar, cap de nosaltres va ser pagat pel govern català. He adjuntat enllaços rellevants a alguns llocs web a continuació.
Jo era l’intèrpret català / anglès d’un grup associat amb l’organització English Scots for YES, que campanyes per a la independència escocesa a Escòcia. El nostre grup estava format per un antic msp, un exconseller, així com a mi mateix ia altres dues persones que han estat entrenades per organismes governamentals (en el meu cas, el consell de la ciutat d’Edimburg) a la neutralitat electoral, la conducta imparcial i els procediments de recompte de vots. He de subratllar que és un procediment normal en les eleccions modernes-en tots els països-convidar observadors i visitants de l’exterior de diferents partits i tendències polítiques a mantenir un vot lliure i democràtic. No és inaudit-de fet és molt normal-que els observadors internacionals i els visitants pertanyin a determinats partits polítics i / o tinguin tendències polítiques específiques.
Si bé tots nosaltres vam ser personalment comprensius amb la causa de la independència a Catalunya, la posició oficial de la nostra organització era romandre neutral i donar suport al principi democràtic de votar en un referèndum – ser el resultat final “sí” o “no Ens vam quedar amb unes directrius molt clares durant la nostra estada, no hem posat insígnies o colors particulars. Parlem amb els “sí” i “no” votants als col·legis electorals la nit anterior i el dia del 1. d’octubre nostre missatge, sobretot en fer declaracions públiques en els col·legis electorals, és que estàvem allà per defensar un vot democràtic I que el món estava observant amb ansietat els esdeveniments que es desenvolupen a Catalunya. Pots llegir el nostre informe oficial aquí: http://www.englishscotsforyes.org/2017/12 / 14 / catalonia-observation-mission-report /
Els nostres vols i estada a través d’Airbnb a Vilassar de Mar van ser finançats parcialment per nosaltres mateixos, i també parcialment col·lectiva per altres membres de l’organització, així com altres organitzacions “sí” a Escòcia. Teníem un pressupost establert, i érem tan transparents com podríem estar a la pàgina de finançament col·lectiu pel que fa al que els diners aniria. Hem pagat individualment per les nostres pròpies menjars i transport públic. No vam ser assistits per diplocat, els qui, pel que sabem, van ser finançats de manera privada a través de la recaptació de fons i donacions separades dels fons contribuents. La nostra pròpia pàgina de finançament col·lectiu ha estat arxivada aquí: https://www.indiegogo.com/projects/catalonia-referendum-scottish-observer-delegation-democracy#/
És extremadament preocupant, si no realment insultant, que els 100 observadors internacionals i els visitants del referèndum català estiguin sent acusats actualment d’haver estat comprats.
Això no només implica els activistes populars com nosaltres, sinó també als membres electes del Parlament de tot Europa que han assistit a una capacitat oficial al paper d’observador. Vaig a formular aquesta declaració a “públic i ho vaig a compartir en els mitjans socials. Si té preguntes, si us plau poseu-vos en contacte amb mi.
James K PuchowskiObservador internacional durant el Referèndum català.

Un informe encarregat pel parlament britànic trinxa la manipulació d’El País sobre les ‘notícies falses’ de Catalunya


En el report s'explica que El País comet 'exageracions' i fa un ús 'poc curós' de les dades




El diari El País, en un seguit d’articles signats pel director adjunt, David Alandete, va denunciar les setmanes prèvies a l’1-O que ‘exèrcits’ de bots russos, i també veneçolans, interferien al Principat fent propaganda independentista a la xarxa. El diari, a més, assenyalava el fundador de WikiLeaks, Julian Assange –que es va mostrar molt actiu a Twitter– com un dels instigadors d’aquesta campanya.
Alandete i Mira Milosevich-Juaristi, membre del think tank Real Instituto Elcano, van arribar a portar aquestes ingerències a una comissió d’investigació sobre notícies falses del parlament britànic. Tanmateix, ara, mesos després, un informe encarregat per la cambra a experts en xarxes socials ha desmuntat les teories del diari espanyol i el seu director adjunt. Ací podeu veure una de les portades d’El País sobre aquella qüestió:
En el report s’explica que El País comet ‘exageracions’ i fa un ús ‘poc curós’ de les dades. El diari –diu– fa una recerca ‘descurada i esbiaixada’ i fa servir una metodologia ‘pobra’. Per aquest motiu, els experts recomanen de no fer cas de les teories d’El País perquè són ‘excepcionalment enganyoses.’
Sobre el paper de Julian Assange en les interferències, el document indica que el diari n’exagera la influència, sobretot en mitjans del Kremlin com Russia Today o Sputnik. A més, és especialment crític amb la manera com s’analitza el compte de Twitter d’Assange, car s’extreuen conclusions amb informació del 2014 sobre un perfil inactiu: Assange va començar a piular el 17 de febrer del 2017.
Els experts també retreuen a El País la parcialitat de les investigacions. Assenyalen que no fa mai cabal de l’existència de bots i trols que aconsegueixen tant ressò o més fent propaganda espanyolista.
Finalment, en les conclusions, avisen que de vegades hi pot haver ‘la temptació de fer servir al·legacions infundades de notícies falses per donar suport a arguments polítics’. I ho reblen així: ‘La desinformació no és una tècnica exclusiva de Rússia, Veneçuela o qualsevol altre país o corporació. Cal explorar com les denúncies de notícies falses poden ser utilitzades com una tàctica manipuladora. Cal, doncs, entendre l’impacte que té això en la societat.’
Consulteu ací l’informe:
;

Donald Trump: Comey Memos Show ‘He Leaked Classified Information’




19 Apr 2018

Source: Breitbart | by CHARLIE SPIERING



AP/Cliff Owen

President Donald Trump commented on the public release of the memos by former FBI director James Comey, asserting that they proved that he leaked classified information.

“James Comey Memos just out and show clearly that there was NO COLLUSION and NO OBSTRUCTION,” Trump wrote on Twitter. “Also, he leaked classified information. WOW! Will the Witch Hunt continue?”

The 15 pages of Comey’s memos include details not included in the former FBI director’s book and were released by Republican Congressional intelligence officials on Thursday night.

“Former Director Comey never wrote that he felt obstructed or threatened,” read a joint statement from House Judiciary Chairman Bob Goodlatte, House Oversight Chairman Trey Gowdy, and House Intelligence Chairman Devin Nunes upon the declassified release of the memos. “While former Director Comey went to great lengths to set dining room scenes, discuss height requirements, describe the multiple times he felt complimented, and myriad other extraneous facts, he never once mentioned the most relevant fact of all, which was whether he felt obstructed in his investigation.”

Despite the memos’ declassification, some of the material was redacted, raising questions about whether Comey leaked classified information to a private citizen in the hopes of sparking a special prosecutor of the Russian investigation.

The Republican officials noted that Comey held Trump to a different standard, by writing detailed memos about his conversations with Trump, while failing to do the same for conversations with Democrats.

Entrada destacada

PROYECTO EVACUACIÓN MUNDIAL POR EL COMANDO ASHTAR

SOY IBA OLODUMARE, CONOCIDO POR VOSOTROS COMO VUESTRO DIOS  Os digo hijos míos que el final de estos tiempos se aproximan.  Ningú...