La OSCE exige investigar a fondo el asesinato de la periodista maltesa

By Sputnik, mundo.sputniknews.com

Ver original

VIENA (Sputnik) — El responsable de la libertad de los medios de comunicación de la OSCE, Harlem Désir, dijo estar estremecido por el asesinato de la periodista maltesa Daphne Caruana Galizia, que dirigió la investigación de los "Papeles de Panamá", y exigió investigar sin dilaciones ese crimen, comunicó la oficina de prensa de este ente.

"Me siento profundamente estremecido e indignado con el asesinato de Daphne Caruana Galizia y expreso mis más sentidas condolencias a su familia y amigos", dijo el funcionario de la Organización para la Seguridad y Cooperación en Europa (OSCE), señalando que esta mujer se dedicó con audacia al periodismo de investigación, a revelar historias de mucha resonancia pública.

© Sputnik/ Maksim Blinov

FIP: Más de 90 periodistas asesinados en 2016

"Tanto su familia como toda la sociedad deben saber quién es responsable de su muerte", recalcó, informando que la policía ya ha acometido la investigación y que las autoridades, incluido el primer ministro de Malta, Joseph Muscat, condenaron ese ataque.

También reveló que sostuvo una conversación este 17 de octubre con el primer ministro y prometió que seguirá el desarrollo de la investigación en estrecho contacto con las autoridades.

La periodista y bloguera Daphne Caruana Galizia, que denunció la existencia de contactos entre el primer ministro Joseph Muscat y la compañía que figura en los "Papeles de Panamá", murió el 16 de octubre al explotar su auto.

Lea más: Fiscalía de Colombia anuncia primeras detenciones por los papeles de Panamá

© REUTERS/ Feisal Omar

Artículo 19: asesinato de fotógrafo mexicano fue una muerte anunciada

Su cuerpo todavía no ha sido identificado, pero según datos preliminares de la Policía se trata de Galizia.

El primer ministro Muscat comunicó que el Gobierno de Malta pidió a EEUU enviar agentes del FBI para investigar lo sucedido.

La periodista publicaba los resultados de las investigaciones en su blog, reuniendo a veces hasta 400.000 vistas al día, más que todos los periódicos de Malta juntos.

El portal Politiko incluyó a Daphne Caruana Galizia en la lista de las 28 personas que ejercerán la mayor influencia sobre Europa en 2017.

Le puede interesar: La Justicia argentina cierra la causa del presidente y los papeles de Panamá

Más de un millar de personas se reunieron anoche en una ceremonia organizada para honrar el recuerdo de Galizia, en fotos y vídeos publicados en Malta Today aparece una multitudinaria procesión con velas y lamparillas dirigiéndose al golfo de Spinola, donde resonaron aplausos en su honor.

Golpe a los “Malta Papers”

• plataformadistritocero.blogspot.com
• Ver original
• octubre 17º, 2017
• 
  

Una periodista maltesa que expuso los vínculos de su pequeña nación insular con los llamados Panama Papers murió ayer cuando una bomba destruyó su auto mientras conducía cerca de su casa, informó el primer ministro de Malta, Joseph Muscat.

 
Daphne Caruana Galizia, de 53 años, había salido de su casa en Mosta, una ciudad ubicada a las afueras de la capital de la isla mediterránea, La Valeta, cuando se activó el artefacto explosivo, que hizo que el vehículo volara por sobre un muro y cayera en un sembradío. 

La explosión se produjo en torno a las 15 hora local a pocos metros de su casa por causas que aún están siendo investigadas y fue uno de sus hijos, que se encontraban en su domicilio, quien escuchó la explosión y avisó de lo que había sucedido. 

La policía explicó que la explosión fue extremadamente fuerte y que el vehículo, un Peugeot 108, quedó despedazado y esparcido por la zona. 

Muscat dijo que la muerte fue resultado de un “ataque barbárico”que también constituyó un asalto a la libertad de expresión. 

El premier describió a la periodista asesinada como “una de mis críticas más duras, a nivel político y personal”, al denunciar el ataque como un hecho de violencia “inaceptable”. 

“No descansaré hasta que se haga justicia.” 

Caruana Galizia fue hace poco reconocida por el portal y diario estadounidense Politico como una de las 28 personalidades europeas que estaban “sacudiendo y agitando” a Europa con sus revelaciones. 

La periodista había revelado que la mujer de Muscat, Michelle, así como su ministro de Energía y su jefe de gabinete, tenían compañías offshore en Panamá, al hurgar en los Panama Papers. 

Con este nombre se conoció a una filtración a distintos medios del mundo de miles de documentos confidenciales de la firma de abogados panameña Mossack Fonseca en la que se expuso, el año pasado, las identidades de ricos y poderosos, entre ellos líderes políticos, con cuentas o empresas offshore en Panamá. 

Además de estudiar la conexión local de los Panamá Papers, la periodista publicó en mayo pasado una investigación llamada “Malta Papers”, que reveló que Malta se había convertido en un paraíso fiscal para grandes empresas y fortunas privadas en el seno de la Unión Europea (UE). 

El líder de la oposición maltesa, Adrian Delia, calificó la muerte de Caruana Galizia de “crimen político”. 

Caruana Galizia había sido demandada por calumnias e injurias por varios artículos que había escrito en su blog “Comentario que Corre”, y había presentado hace días una denuncia policial avisando que había recibido amenazas de muerte. 

Muscat asumió su segundo mandato en junio pasado tras unas elecciones que decidió anticipar para ratificar a su gobierno luego de que los Panamá Papers revelaran que su mujer tenía una compañía offshore. Tanto Muscat como su mujer negaron haber cometido delito alguno. 

El asesinato generó reacciones también en Europa. 

El presidente del Partido Popular Europeo (PPE), Joseph Daul, calificó el hecho de “horrible crimen” y pidió una investigación “inmediata” para esclarecer la causa de la explosión de su coche. 

“Tras un crimen tan horrible, pedimos a las autoridades competentes que inicien una investigación inmediata para arrojar luz sobre este acto de violencia indescriptible y llevar a los responsables ante la Justicia”, declaró Daul en un comunicado. 

La OSCE exige investigar a fondo el asesinato de la periodista maltesa

Golpe a los “Malta Papers” - La OSCE exige investigar a fondo el asesinato de la periodista maltesa


Muere al explotar su auto una periodista que lideró las denuncias de los 'Papeles de Panamá'



carlosagaton.blogspot.com
Ver original
octubre 17º, 2017

Daphne Caruana Galizia, que había acusado al Gobierno de la isla de corrupción, murió por una bomba que explotó en su automóvil.



La periodista que dirigió la investigación de los 'Papeles de Panamá' sobre la corrupción en Malta murió luego de que su auto explotara cerca de su casa por una bomba.
De acuerdo con medios locales, la explosión fue tan fuerte que hizo volar varios restos del vehículo a un campo cercano.
Daphne Caruana Galizia, la bloguera maltesa cuyas publicaciones atraían a más lectores que todos los periódicos del país juntos, reveló que Malta se había convertido en un paraíso fiscal.

La bloguera, cuyas investigaciones fueron dirigidas contra la elite política del país, presentó una denuncia hace 15 días asegurando que estaba siendo amenazada, recoge el diario maltés 'Times of Malta'.

Por su parte, el propio Muscat ha condenado públicamente el asesinato de la periodista y lo ha tildado de un "ataque bárbaro contra una persona y la libertad de expresión en nuestro país".

De acuerdo con fuentes policiales, ningún grupo o individuo se ha responsabilizado por el ataque.

Mientras tanto, el fundador de WikiLeaks, Julian Assange, ha ofrecido una recompensa de 20.000 euros a cualquier persona que tenga información relacionada con el asesinato de la periodista.
"Enfurecido al descubrir que la periodista de investigación y bloguera maltesa Daphne Caruana Galizia fue asesinada esta tarde con una bomba en su auto no muy lejos de su casa.

Emito una recompensa de 20.000 euros por información que conduzca a la condena de sus asesinos", escribió Assange en su cuenta de Twitter.

Milers de catalans protesten contra l'empresonament de líders independentistes

·                     www.animalpolitico.com

·                     veure original

·                     octubre 17 º, 2017

·                      

Milers de catalans van sortir als carrers aquest dimarts en protesta per l'empresonament de dos influents líders independentistes acusats de sedició per la justícia, enmig d'una crisi enquistada entre el govern regional i el central.

Al migdia, milers de treballadors van abandonar els seus llocs de treball a Barcelona i altres localitats catalanes per exigir en silenci "l'alliberament dels presos polítics", en referència a Jordi Cuixart, president de l'associació Òmnium Cultural, i de Jordi Sánchez, de l' Assemblea Nacional Catalana (ANC).

A la plaça barcelonina de Sant Jaume, el president català Carles Puigdemont i part del seu govern es van unir als manifestants, que cridaven "llibertat", "independència" i "la repressió no és la solució".

L'ajuntament de Barcelona va suspendre activitats fins dijous "en solidaritat" amb els detinguts, va anunciar l'alcaldessa Ada Colau.

Les pròximes 48 hores podrien ser crucials per al futur del conflicte entre els executius de Madrid i Barcelona, ​​que va portar al primer a rebaixar les previsions de creixement econòmic per a 2018, de 2,6% a 2,3%.

"Tot el suport a les mobilitzacions, però sobretot no caiguin en les provocacions" de l'Estat espanyol, ha dit en roda de premsa el portaveu del govern català, Jordi Turull, que va advertir: "La rendició no forma part de cap dels escenaris de aquest govern ".

'Sense fonament jurídic'

Els últims esdeveniments arriben en un moment de bloqueig en el contenciós creat per les ànsies d'independència del govern de Catalunya, una regió de 7,5 milions d'habitants que representa el 19% del PIB espanyol.

El cap de l'executiu espanyol, Mariano Rajoy, ha instat a Puigdemont que aclarira si va declarar o no la independència la setmana passada, al que aquest va contestar el dilluns amb una oferta de diàleg però no amb un "sí" o un "no". 

Ara, el president català té fins dijous per respondre de nou i eventualment rectificar.

A tot això, Cuixart i Sánchez van ser empresonats a l'espera d'un possible judici per la jutgessa Carmen Lamela, de l'Audiència Nacional, sospitosos d'haver convocat, dirigit i arengat el 20 de setembre a Barcelona una protesta contra uns registres de la Guàrdia Civil .

Durant la jornada està prevista, a partir de les vuit de la tarda (18H00 GMT), una marxa de protesta amb espelmes per un tram de la Diagonal, un dels principals eixos de la capital catalana.

"La decisió de privar-nos de llibertat de l'Audiència Nacional és una decisió mancada de tot fonament jurídic i processal", va dir Jordi Sánchez, en un article publicat al diari Ara que va deixar preparat per si era empresonat.

Per la seva banda, Cuixart va deixar un vídeo apel·lant a "la serenitat", i anunciant que la seva organització treballarà "en la clandestinitat", si cal, de manera pacífica.

El delicte de sedició pot comportar fins a 15 anys de presó. En la mateixa causa estan imputats el cap de la policia catalana, Josep Lluís Trapero, i una subalterna seva, Teresa Laplana, que seguiran en llibertat però no podran abandonar el país i hauran de presentar-se periòdicament als jutjats.

Separació de poders

L'acte de la jutgessa Lamela assenyala Sánchez i Cuixart com els "principals promotors i directors" d'una multitudinària concentració el 20 de setembre davant la conselleria regional d'Economia, on la Guàrdia Civil estava buscant documents relacionats amb l'organització del referèndum d'autodeterminació prohibit de l'1 d'octubre.

Durant hores, els agents no van poder sortir, a causa de la multitud amuntegada davant de l'edifici.

Igualment, els manifestants independentistes van danyar tres vehicles de l'institut armat. Els dos líders es van pujar a un d'ells, i van cridar a una "mobilització permanent".

A la vista d'això, la jutge va decretar el seu empresonament perquè temia que poguessin "destruir fonts de prova" o incorregueren en "reiteració delictiva", ja que pertanyen a un "grup organitzat" que busca "fora de les vies legals la independència de Catalunya ", segons l'acte.

Davant les múltiples veus que van titllar als dos de "presos polítics", el delegat del govern a Catalunya, Enric Millo, ha dit aquest dimarts en declaracions a Catalunya Ràdio: "Ens equivocarem si jutgem la jutgessa, aquí hi ha separació de poders".

El que va passar davant la conselleria catalana d'Economia "no es pot qualificar d'actuació pacífica i cívica", va aprofundir el delegat.

Pas a pas, la llibertat

www.elmercuriodigital.net

veure original

Empresonar als dos dirigents socials  és proveir al moviment independentista d'una raó més de mobilització.

Aquest mateix moviment independentista que, amb la complexitat de l'intercanvi epistolar entre el govern i el govern, va poder sentir-se decebut i defraudat, encara que per poc temps perquè l'objectiu estratègic així ho imposa. 

Ara, una altra injecció de moral: l'independentisme no es resignarà a veure els seus dirigents a la presó i intensificarà la seva reacció. Ja deuen tenir els dos successors dels empresonats en possessió dels seus càrrecs.

Aquí és on es ventila el sentit de la política repressiva del govern. La seva aposta és per l'estil clàssic:  s'escapça el moviment i s'acaba amb ell. No cal témer majors repercussions socials. 

L'exemple que addueixen és el del País Basc. 

L'equiparació demostra una ignorància alarmant sobre la naturalesa del moviment català: massiu, democràtic, pacífic, organitzat, permanent. 

De moment,  la situació ja s'ha convertit en un relat sobre presoners polítics, presoners de consciència,  a  Espanya  cosa que, després de les imatges de brutalitat policial, deixarà el país dels sòls, especialment ara que  acaba d'ingressar en el Comitè de drets Humans de l'ONU. 

Un país que té presoners polítics i ostatges i al que algú demanarà, en consecueencia, que abandoni un lloc que no li correspon.

Per descomptat, l'empresonament dels dirigents socials de l'independentisme és un disbarat majúscul i una injustícia sagnant quan caminen en llibertat  Urdangarin,  la seva senyora,  Rato  i no segueixo per no fer interminable la llista. 

I sobretot quan es recorda aquella jaculatòria que es repetia en temps del terrorisme etarra:  callin les armes i es podrà parlar de tot . Perquè Espanya és una democràcia. 

Era mentida. No es pot parlar de tot. 

Per exemple,  de referèndum no es pot parlar i tampoc d'autodeterminació i molt menys d'independència . I no es pot parlar perquè Espanya no és una democràcia.

Igual que  no és un Estat de dret. 

I no només perquè ell mateix no se sotmet a la llei que, per descomptat,  no és igual per a tots sinó perquè  no té independència judicial  com ve a demostrar una i altra vegada per la particular submissió dels jutges al poder polític. 

En aquest cas concret, la jutge que ha decretat la presó incondicional per als dos Jordis ha estat recentment condecorada pel ministre Zoido amb la medalla de la policia i també per la Guàrdia Civil. 

La justícia del príncep mai serà justícia.

Els dos Jordis han de quedar en llibertat sense càrrecs com més aviat millor, ugentemente; no vagi a realitzar-la cèlebre admonició de  HD Thoreau :  "amb un govern que empresona injustament, el veritable lloc per a una persona decent també està a la presó."

I vagin a faltar presons.