martes, 12 de diciembre de 2017

Per què és gairebé impossible una tupinada el 21-D

Quatre tuits han aixecat aquest diumenge una torrentada de dubtes sobre la netedat del procés electoral del 21-D, que han fet revifar, de pas, una brama que semblava desactivada: que el recompte és manipulable, que Indra, l’empresa que gestiona la informàtica de la cosa, és en un 18,7% propietat de la Sociedad Estatal de Participaciones Industriales (Sepi) i que s'ha vist en embolics en eleccions d'altres països, i per tant, tal i pasqual, etcètera.

Els tuits apunten ara a una tupinada en el cens. Són aquests (el primer i el tercer han estat esborrats després i es mostren les captures de pantalla):

Som tres persones a casa, dues major d’edat que podem votar i rebem vuit targetes censals amb el nom mal imprès i amb la mateixa adreça... error??? (En tres eleccions és la primera vegada que ens passa) pic.twitter.com/0rufwkkZHq
— montse semper (@moncheta28) 8 de desembre de 2017

Els fets que relaten són reals, esclar. Però és difícil concloure de tot plegat que existeix un pla per evitar la victòria independentista.

Cal recordar que el 27-S als independentistes els van mancar 80.000 vots per superar el 50% dels sufragis emesos. Els va arreplegar la difunta Unió, que en va obtenir 103.000. També es va dir que era part d'un pla malèfic. Aquest 21-D, però, el context és diferent: hi ha desconfiança i/o temor cap a l’Estat, per la crònica mala gestió del vot de l’exterior, per la repressió de l’1 d’octubre —que incloïa les porres però també la interferència de les xarxes informàtiques—, per l’aplicació del 155, pel Govern empresonat i exiliat... Avui, fets com els que expliquen els tuits semblen fàcilment part d’un pla ocult i possible.

Els més espavilats també s’han afanyat a recordar la campanya d’empadronament massiu promoguda al Quebec per reduir el cens de votants indepes en el primer referèndum d'independència en aquesta província canadenca.

És complicat

En realitat, tal com es fan les eleccions a l’estat espanyol, és complicat que hi hagi una tupinada que pugui alterar substancialment el resultat. Tot el procediment és manual, des de la mecànica de vot del ciutadà, de qui es verifica la identitat abans de votar, fins al recompte i eventuals comprovacions posteriors. L’empresa que ho gestiona només s’encarrega de mantenir el programa que suma vots i atribueix escons en funció de les dades que se li proporcionen.

Tampoc el Ministeri de l’Interior —que s’ocuparà de fer de Departament d’Interior gràcies al 155— no té cap responsabilitat en el recompte. Els resultats que publica només són informatius i no tenen cap valor legal.

L'escrutini oficial es fa l’endemà de les votacions. A les 10 del matí, en un acte públic al qual tothom pot acudir, es reuneixen les juntes electorals i obren tots els sobres precintats amb les actes de cada col·legi i mesa electorals.

Aquestes actes s’han fet a mà i consignen el recompte, també manual, fet la nit anterior mesa a mesa. També hi pot assistir tothom que vulgui i els partits hi envien representants (apoderats, interventors). En haver acabat el recompte, els presidents de mesa guarden les actes en sobres, que tanquen a la vista dels assistents i lliuren al secretari de l’ajuntament, que els duu a la junta electoral així que els rep, immediatament.

Tornem al recompte a la junta electoral. Els representants dels partits porten les còpies de les actes recollides mesa a mesa la nit anterior per contrastar-les, si és el cas, amb les dels sobres oficials. L’escrutini es fa sumant manualment les actes de cada mesa. Els resultats es proclamen allí mateix.

La intervenció dels ministeris (dels departaments) de l’Interior o de la Presidència en tot l'escrutini és cap. L'ús de procediments informàtics també és cap. El frau o la manipulació en aquest procés és gairebé impossible.

Per què, l'alarma?

Per què, doncs, alarma l’aparició de targetes censals a nom de persones que no viuen a les cases on s’han enviat? És complicat. Que siguin de gent gran sempre fa angúnia, perquè són més bons d’enganyar. També perquè es pensa en morts que voten, urnes prèviament omplertes i altres clàssics del caciquisme. Certament, n’han passat algunes, com la d’aquells militants del PP enxampats dipositant 30 vots en una oficina de correus de Melilla. Trenta vots. Melilla. Tot això, però, és infreqüent.

En realitat, la gent s’alarma perquè, mentre que se sap que és gairebé impossible una tupinada en el recompte, és més factible fer trampes en l'exercici del vot, via manipulació del cens, supressió de votants o de vot per correu, per exemple, que deixen poc o cap rastre. Només els votants catalans a l’estranger ja sumen més de 200.000, cosa que equival a la segona ciutat electoral de Catalunya.

Què cal fer si un rep a casa una targeta censal que no li correspon? No posar-se nerviós/a, no parlar del que no se'n té proves i informar-ne l’ajuntament, que és qui s’encarrega del cens. També serveix denunciar-ho a la junta electoral de la zona i al partit polític de preferència.

Què cal fer per prevenir irregularitats en les eleccions? Participar-hi com a interventor o apoderat. Per a això només cal adreçar-se a la seu més propera d’un partit polític qualsevol (no cal ser-ne militant) i demanar l’acreditació.

Pedro J. da for lost elections 21D and asks Soraya's head

Pedro J. Ramirez has a particular instinct to smell the blood and come forward to point out the victims of a crisis and even the same crisis. You ask Rodrigo Rato, for example, or Inaki Urdangarin. Its editorial on Sunday is a target on the face of Soraya Sáenz de Santamaría, the Deputy Prime Minister in his role as virreina of Catalonia. Load full responsibility for the situation in it ( "Catalonia was the exclusive preserve of the Soraya"), management calling them "resounding failure", "calamitous", "zilch" and so on . Really it is not an editorial. It is a rotating machine gun. Worst of all,
Resultat d'imatges de soraya Sáenz de Santamaria

Resultat d'imatges de soraya Sáenz de Santamaria

According to the director of the Spanish, it is that despite the absolute power available to the vice president, the elections of 21-D in Catalonia will not end with a "constitutional majority". Conclusion: Soraya resignation. Two counts. One, the Catalan folder, in which " each and every stage of his performance have resulted in failures as obstreperous as someone with more sense of modesty would have stepped aside." Two, the withdrawal of the European Arrest Warrant ( "a catastrophe for both the prestige of Spain and for the self - esteem of the Spanish"), "that [should be] accompanied by removal of General Sanz Roldan as director of CNI and / or resignation of Saenz de Santamaria as vice president of the Spanish government. " '

Fury Pedro J. nor Mariano Rajoy and the Madrid press are saved. The first ( "Daddy-Long-Legs of comic strips of the last century") to "promote her Annie huerfanito" of the "skids of drunken driving" that is "responsible end". If it does not occur in Catalonia "the miracle of a constitutional majority that, for now, no survey no smells even remotely, that Rajoy will wait after Christmas, with the" second envelope "in hand". Press accused of capital to tiptoe managing vice president for "the surrender of the mainstream media (...) the monclovita manger managing [the] political commissars [of Saenz de Santamaria]".

Later he speaks of "servile journalists and (...) traitors who conspired for stabbing editors who were neither one nor the other, (i) as carpets crawling at his feet [Soraya, of course] ." Soraya Soraya Soraya . The focus of his catilinaria head does not work out. He did not foresee nor alerted plans Puigdemont exile ( "He did not because it was the moon of Valencia or because Catala and Zoido are not sufficiently sorayos to share their dossiers and traffic?"); sent "Rajoy and King Philip the insultòdromo of the post-Islamist massacre of the Rambla demonstration "; "

The calamitous management of the day 1-O, with its groped everywhere "and" the most inappropriate, inconvenient and absurd electoral call you can imagine, the result of precipitation and fear . " There is no shortage juicy anecdotes . After 1-O, "one of the major risk rating agencies came to formally ask a [minister] if Spain plunged into a new civil war."

155 hard

Egg yolk which is Catalonia. 155 plans were to be others. "As just stated in the Spanish, almost about to mourn a rueful García Albiol, his it was a 155 a year or year and a half, 'not only' correct deviations' calcified core competencies of the Generalitat, but to allow time to pursue justice, judge and condemn the putschists 1-O and DUI, tracing the line insuperable disqualification penalties have prevented them from being candidates. "

Contribute to these desires of Albiol two powerful factors, according to Peter J. First, the decision "President of the Second Chamber [Supreme, Pablo Llarena] (...) that (...) was able to complete its work in half of the maximum term. " Second, that "PSOE and Citizens (...) had already given good within six months to the call and therefore eight to put the polls." Conclusion: "We would have had elections next year and the political and criminal acts duties", that is, with political independence in prison (for "serious crimes"), the civil independence frightened face of repression, and free electoral field unionist parties.

If Peter J. represents some sensibilities of Madrid's power and business, the project was not of this world (not) very promising for Catalonia 155 or certainly for post-21-D. Unfortunately for the journalist of La Rioja, the hard version of the 155 could not be because "the moment of truth, it turned out that Soraya had no plan or to prevent train collision or to face it , neither had any plan to clarify the track after crushing. (...) I did not design a bureaucratic nor a political roadmap, and a communication strategy. nothing. " The dramatic and sensationalist close ". The Soraya or drunkenness of power without consistency Theirs is the latest example of how large scaffolds with nothing solid behind are built".

Pedro J. da por perdidas las elecciones del 21D y pide la cabeza de Soraya

Pedro J. Ramírez tiene un particular instinto para oler la sangre y adelantarse a señalar las víctimas de una crisis e incluso las mismas crisis. Que le pregunten a Rodrigo Rato, por ejemplo, o en Iñaki Urdangarín. Su editorial de este domingo es una diana sobre la cara de Soraya Sáenz de Santamaría, la vicepresidenta del Gobierno, en su papel de virreina de Cataluña. Cargar toda la responsabilidad de la situación en ella ( "Cataluña era coto exclusivo de la Soraya"), la gestión de la que califica de "fracasos estrepitosos", "calamitosa", "nada de nada", etcétera.

En verdad no es un editorial. Es una ametralladora giratoria.

Peor que nada, según el director de El Español, es que a pesar del poder omnímodo de que disponía la vicepresidenta, las elecciones del 21-D en Cataluña no acabarán con una "mayoría constitucional".

Conclusión: Soraya dimisión. Por dos cargos. Uno, la carpeta catalana, en la que "todas y cada una de las fases de su actuación se han saldado con fracasos tan estrepitosos como para que alguien con más sentido del pudor hubiera dado un paso al lado". Dos, la retirada de la euroorden ( "una catástrofe tanto para el prestigio de España como para la autoestima de los españoles"), "que [debería ir] acompañada de destitución del general Sanz Roldán como director del CNI y / o por la dimisión de Sáenz de Santamaría como vicepresidenta del gobierno español ".
'Papaíto Piernas Largas'

De la furia de Pedro J. tampoco se salvan Mariano Rajoy ni la prensa madrileña. El primero ( "Papaíto Piernas Largas de las tiras cómicas del siglo pasado") para "promocionar su Annie la huerfanito", de las "derrapes de conductora ebria" de la que es "responsable final". Si no se produce en Cataluña "el milagro de una mayoría constitucional que, de momento, ningún sondeo ni remotamente no huele, será a Rajoy al que esperaremos después de Navidad, con el 'segundo sobre' en la mano".

La prensa de la capital le acusa de pasar de puntillas por la gestión de la vicepresidenta por "la rendición de los principales medios (...) el pesebre monclovita que gestionan [los] comisarios políticos [de Sáenz de Santamaría]". Más adelante habla de "periodistas serviles y (...) editores traidores que conspiraban por apuñalar quienes no eran ni lo uno ni lo otro, (i) se arrastraban como alfombras a sus pies [de Soraya, claro]" .

Soraya, Soraya, Soraya. El foco de su catilinaria no sale bien de cabeza. No previó ni alertó de los planes de exilio de Puigdemont ( "No lo hizo porque era a la luna de Valencia o porque Catalá y Zoido no son suficientemente sorayos como para compartir sus dossiers y tráficos?"); envió "Rajoy y el rey Felipe a la insultòdromo de la manifestación posterior a la matanza islamista de la Rambla"; "La calamitosa gestión de la jornada del 1-O, con sus palos de ciego en todas partes", y "la más inapropiada, inconveniente y disparatada convocatoria electoral que se pueda imaginar, fruto de la precipitación y el miedo".

No faltan anécdotas jugosas. Después del 1-O, "una de las grandes agencias de calificación de riesgos llegó a preguntar formalmente a un [ministro] si España se precipitaba hacia una nueva guerra civil".

El 155 duro

La yema del huevo de la que es Cataluña. Los planes del 155 debían ser otros. "Como acaba de declarar en El Español, casi a punto de llorar, un compungido García Albiol, su era un 155 de un año o año y medio ', no sólo para' corregir las desviaciones 'calcificadas en competencias clave de la Generalitat, sino para dar tiempo a que la justicia persigue, juzgara y condenara los golpistas del 1-O y la DUI, trazando la línea infranqueable de las penas de inhabilitación que les hubiera impedido ser candidatos ".

Contribuirían a estos deseos de Albiol dos factores poderosos, según Pedro J. Primero, la decisión "del presidente de la Sala Segunda [del Supremo, Pablo Llarena] (...) que (...) estaba en condiciones de culminar su trabajo en la mitad de ese plazo máximo ". Segundo, que "PSOE y Ciudadanos (...) habían dado ya por bueno el lapso de seis meses para la convocatoria y por tanto de ocho para poner las urnas". Conclusión: "Habríamos tenido elecciones el próximo curso y con los deberes políticos y penales hechos", es decir, con el independentismo político en prisión (por "delitos gravísimos"), el independentismo civil amedrentado ante la represión, y el campo electoral libre para los partidos unionistas.

Si Pedro J. representa algunas sensibilidades del Madrid del poder y los negocios, el proyecto de este mundo no era (no es) muy halagüeño para la Cataluña del 155 ni seguramente para la de después del 21-D.

Lamentablemente para el periodista de La Rioja, la versión dura del 155 no pudo ser porque "a la hora de la verdad, resultó que la Soraya no tenía ningún plan ni para impedir el choque de trenes ni para afrontarlo, tampoco tenía ningún plan para aclarar la vía después del aplastamiento. (...) No tenía un diseño burocrático, ni una hoja de ruta política, ni una estrategia de comunicación. nada de nada ".

El cierre dramático y tremendista: "La Soraya o la borrachera del poder sin consistencia. El suyo es el último ejemplo de cómo se construyen grandes andamios sin nada sólido detrás".

Pedro J. dona per perdudes les eleccions del 21-D i demana el cap de Soraya

Antoni Maria Piqué
Barcelona. Diumenge, 10 de desembre de 2017 Resultat d'imatges de soraya Sáenz de Santamaria

Pedro J. Ramírez té un particular instint per olorar la sang i avançar-se a assenyalar les víctimes d'una crisi i fins i tot les mateixes crisis. Que li preguntin a Rodrigo Rato, per exemple, o a Iñaki Urdangarín. La seva editorial d'aquest diumenge és una diana sobre la cara de Soraya Sáenz de Santamaría, la vicepresidenta del govern espanyol, en el seu paper de virreina de Catalunya. Carrega tota la responsabilitat de la situació en ella ("Catalunya era vedat exclusiu de la Soraya"), la gestió de la qual qualifica de "fracassos estrepitosos", "calamitosa", "res de res", etcètera.

En veritat no és un editorial. És una metralladora giratòria.

Pitjor que res, segons el director d'El Español, és que malgrat el poder omnímode de què disposava la vicepresidenta, les eleccions del 21-D a Catalunya no acabaran amb una "majoria constitucional".

Conclusió: Soraya dimissió. Per dos càrrecs. Un, la carpeta catalana, en què "totes i cada una de les fases de la seva actuació s'han saldat amb fracassos tan estrepitosos com perquè algú amb més sentit del pudor hagués fet un pas al costat". Dos, la retirada de l'euroordre ("una catàstrofe tant per al prestigi d'Espanya com per a l'autoestima dels espanyols"), "que [hauria d'anar] acompanyada de destitució del general Sanz Roldán com a director del CNI i/o per la dimissió de Sáenz de Santamaría com a vicepresidenta del govern espanyol".
'Papaíto Piernas Largas'

De la fúria de Pedro J. tampoc no se salven Mariano Rajoy ni la premsa madrilenya. El primer ("Papaíto Piernas Largas de les tires còmiques del segle passat") per "promocionar la seva Annie la Huerfanita", de les "derrapades de conductora èbria" de la qual n'és "responsable final". Si no es produeix a Catalunya "el miracle d'una majoria constitucional que, de moment, cap sondeig ni remotament no olora, serà a Rajoy a qui esperarem després de Nadal, amb el 'segon sobre' a la mà".

La premsa de la capital l'acusa de passar de puntetes per la gestió de la vicepresidenta per "la rendició dels principals mitjans (...) al pessebre monclovita que gestionen [els] comissaris polítics [de Sáenz de Santamaría]". Més endavant parla de "periodistes servils i (...) editors traïdors que conspiraven per apunyalar els qui no eren ni una cosa ni l'altra, (i) s'arrossegaven com a catifes als seus peus [de Soraya, esclar]".

Soraya, Soraya, Soraya. El focus de la seva catilinària no se'n surt bé de cap. No va preveure ni va alertar dels plans d'exili de Puigdemont ("No ho va fer perquè era a la lluna de València o perquè Catalá i Zoido no són prou sorayos com per compartir-hi els seus dossiers i tràfecs?"); va enviar "Rajoy i el rei Felip a l'insultòdrom de la manifestació posterior a la matança islamista de la Rambla"; "la calamitosa gestió de la jornada de l'1-O, amb els seus pals de cec a tot arreu", i "la més inapropiada, inconvenient i desenraonada convocatòria electoral que es pugui imaginar, fruit de la precipitació i la por".

No falten anècdotes sucoses. Després de l'1-O, "una de les grans agències de qualificació de riscos va arribar a preguntar formalment a un [ministre] si Espanya es precipitava cap a una nova guerra civil".
El 155 dur

El rovell de l'ou de la cosa és Catalunya. Els plans del 155 havien de ser altres. "Com acaba de declarar a El Español, gairebé a punt de plorar, un compungit García Albiol, el seu era 'un 155 d'un any o any i mig', no només per 'corregir les desviacions' calcificades en competències clau de la Generalitat, sinó per donar temps a què la justícia perseguís, jutgés i condemnés els colpistes de l'1-O i la DUI, traçant la línia infranquejable de les penes d'inhabilitació que els hagués impedit de ser candidats".

Contribuirien a aquests desitjos d'Albiol dos factors poderosos,segons Pedro J. Primer, la decisió "del president de la Sala Segona [del Suprem, Pablo Llarena] (...) que (...) estava en condicions de culminar la seva feina en la meitat d'aquell termini màxim". Segon, que "PSOE i Ciudadanos (...) havien donat ja per bo el lapse de sis mesos per a la convocatòria i per tant de vuit per posar les urnes". Conclusió: "Hauríem tingut eleccions el curs que ve i amb els deures polítics i penals fets", és a dir, amb l'independentisme polític a la presó (per "delictes gravíssims"), l'independentisme civil acoquinat davant la repressió, i el camp electoral lliure per als partits unionistes.

Si Pedro J. representa algunes sensibilitats del Madrid del poder i els negocis, el projecte d'aquest món no era (no és) molt falaguer per a la Catalunya del 155 ni segurament per a la de després del 21-D.

Lamentablement per al periodista de La Rioja, la versió dura del 155 no va poder ser perquè "a l'hora de la veritat, va resultar que la Soraya no tenia cap pla ni per impedir el xoc de trens ni per afrontar-lo, tampoc tenia cap pla per aclarir la via després de l'esclafament. (…) No tenia un disseny burocràtic, ni un full de ruta polític, ni una estratègia de comunicació. Res de res".

El tancament és dramàtic i tremendista: "La Soraya o la borratxeradel poder sense consistència. El seu és l'últim exemple de com es construeixen grans bastides sense res sòlid darrere".

El sindicat d'Hisenda desmenteix Rivera: "La fuga d'empreses no té impacte econòmic"

Foto: Efe
Barcelona. Dijous, 7 de desembre de 2017

El president de Ciutadans, Albert Rivera, no s'ha cansat de repetir-ho en les darreres setmanes: ha parlat d'un impacte econòmic arran de la fugida d'empreses, una qüestió que podria no sustentar-se amb fets, segons apunta ara el Sindicat de Tècnics del Ministeri d'Hisenda (Gestha). L'organització, que aplega la majoria dels treballadors del ministeri, assegura que l'impacte del canvi de la seu social de gairebé 3.000 empreses fora de Catalunya des del passat 1 d'octubre és "pràcticament inexistent" per a les arques públiques de la recaptació, ja que no afecta en la recaptació, només de forma minoritària en l'impost de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats en els casos que es realitzin ampliacions de capital.

Així ho ha recordat el secretari general de Gestha, José María Mollinedo, en declaracions a Europa Press, després que el president de Ciutadans, Albert Rivera, hagi assenyalat aquest dijous que una de les tasques d'Inés Arrimadas si arriba a governar serà afrontar les conseqüències de la sortida d'empreses de Catalunya, que va a generar "menys ingressos" per a les arques públiques perquè ara aquestes empreses paguen impostos fora. Mollinedo ha explicat que l'impacte de la fugida d'empreses fora de Catalunya és "inapreciable" perquè les empreses que es traslladen pagaran l'impost de Societats i l'IVA a una altra delegació de l'Agència Tributària de l'Estat i posteriorment el Govern central distribuirà a les comunitats la part de la recaptació cedida en funció dels índexs que publica l'INE.

En el cas de l'IVA la distribució de la seva recaptació es realitza conforme a la proporció de consum que cada regió obté, i es reparteix al 50%, mentre que el tribut de Societats no finança a les comunitats autònomes, sinó que s'ingressa directament en les arques públiques estatals i no afecta per tant al finançament de les autonomies. Una situació similar succeeix amb els Impostos Especials, pels quals l'INE estableix cada consum (gasolines, alcohol i tabac) i es distribueix en funció del que estima per a cada comunitat autònoma. "Aquest percentatge de cessió d'impostos es repartirà a cada comunitat amb independència d'on estigui cada seu social", ha indicat Mollinedo.

No obstant això, la recaptació per aquest gravamen és molt baixa i l'impacte es produirà en casos "molt excepcionals" en què alguna de les empreses que s'han marxat escometin una ampliació de capital amb aportació dels accionistes, la qual cosa s'ingressaria a la nova regió on hagi establert la seva seu social. D'aquesta forma, Mollinedo ha descartat que es produeixin pujades d'impostos o retallades als pressupostos futurs per aquest motiu, ja que l'impacte de la fugida d'empreses és "pràcticament inexistent".

Translate